Sentencia Civil Nº 286/2015, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 1, Rec 662/2013 de 29 de Junio de 2015

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ PRIMERA

ROTLLE NÚM. 662/13

Procedent del procediment Judici Ordinari núm. 663/12

Tramitat pel Jutjat de 1a. Instància núm. 1 Terrassa

S E N T È N C I A NÚM. 286

Barcelona, veintinueve de junio de dos mil quince.

La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, integrada per els Magistrats Il·lma. Sra. Amelia MATEO MARCO, Il·lma. Sra. Maria Dolors MONTOLIO SERRA i Il·lm. Sr. Antonio RECIO CORDOVA,la primera de les quals ha actuat com a presidenta del Tribunal, ha vist el recurs d'apel·lació número 662/13,interposat contra la sentència dictada en data 06-06-2013 en el procediment núm. 663/12, tramitat pel Jutjat de 1a Instància núm. 1 Terrassa. Ha estat recurrent GENWORTH FINANCIAL, INSURANCE COMPAÑIA DE SEGUROS Y REASEGUROS, S.A. i apel·lat Dimas . Un cop feta la deliberació, ha pronunciat, en nom de S.M. el Rei d'Espanya, la següent resolució.

Antecedentes

PRIMER.-La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: 'DISPONGO: ESTIMAR ÍNTEGRAMENTE la demanda interpuesta por la Procuradora de los Tribunales Doña Mercedes Paris Noguera, en nombre y representación de Don Dimas , y CONDENAR a GENWORTH FINANCIAL INSURANCE Cia de SEGUROS y REASEGUROS, S.A a cumplir el contrato de seguro que firmó con Don Dimas y a liquidar el capital asegurado por importe de NUEVE MIL OCHOCIENTOS VEINTE euros con OCHENTA céntimos (9.820,80 euros), más el INTERÉS previsto en el art. 20 de la Ley del Contrato de Seguro respecto de dicha cantidad y desde la fecha del reconocimento de la incapacidad.

CONDENAR a GENWORTH FINANCIAL INSURANCE Cia de SEGUROS Y REASEGUROS, S.A al pago de las COSTAS derivadas del presenta procedimiento.'

SEGON.-Les parts esmentades han manifestat en els escrits respectius d'apel·lació o, si s'escau, d'impugnació les seves peticions i arguments en què les fonamenten, segons consta en les actuacions.

La ponent d'aquesta resolució ha estat la Magistrada Il·lma. Sra. Maria Dolors MONTOLIO SERRA.

Fundamentos

PRIMER.- Plantejament del litigi

El Sr. Dimas presenta una demanda contra l'asseguradora Genworth Financial Insurance.

Explica que en comprar un vehicle finançat per Banc de Sabadell, Fincom, aquesta entitat li va exigir que concertés una assegurança que cobrís el pagament de les quotes en cas de mort de l'assegurat, invalidesa absoluta i permanent. Com que aquesta financera n'era la beneficiaria, en cas d'invalidesa del prestatari les successives quotes del préstec quedaven cobertes per l'assegurança.

Afegeix que en el 2008 se li va reconèixer per l'INSS una incapacitat temporal i finalment en el 2010 la incapacitat permanent en grau d'absoluta per una insuficiència renal crònica, els efectes de la qual s'han de retrotraure a aquella primera data.

Malgrat que en el mes de febrer del 2011 va enviar a l'asseguradora la documentació que li demanava per fer-se càrrec del sinistre, no va obtenir d'aquesta entitat una resposta satisfactòria la qual cosa va provocar que no pogués atendre el préstec que la financera li va reclamar judicialment. Reclama que la demandada compleixi el contracte i liquidi el capital assegurat de 9.820,80€ més els interessos previstos a l'article 20 LCAsseg.

La demandada s'oposa a la demanda. Al·lega que el Sr. Dimas va subscriure amb la seva entitat una assegurança de 'protecció de pagaments' que cobria la mort i la invalidesa absoluta i permanent de l'assegurat, situació que no es pot retrotraure a la data que se li va concedir la invalidesa temporal com es pretén.

Addueix que no pot el demandant reclamar la prestació quan va deixar de pagar el préstec molt abans que presentés la declaració de sinistre; fins i tot, abans que se li reconegués la incapacitat permanent i absoluta.

Afegeix que la tramitació de l'expedient es va dilatar per la reticència del Sr. Dimas a presentar-li la documentació mèdica que se li demanava el que permet deduir que la insuficiència renal és prèvia a la contractació de l'assegurança. Conclou, per tant, que l'assegurat va faltar a la veritat en subscriure l'assegurança ocultant deliberadament el seu estat de salut.

Subsidiàriament, manté que ne es pot demanar que es liquidin quotes anteriors al 31 d'agost del 2010 ( IPA)o en tot cas, al 27 de novembre de 2009 (2a IT).

La sentència estima íntegrament la demanda. Entén que l'única qüestió controvertida és si la insuficiència renal va ser diagnosticada abans de subscriure el contracte, cosa que la documentació mèdica aportada no permet afirmar.

Genworth Financial Insurance recorre contra aquesta resolució. Denuncia, en primer lloc, la incongruència en què ha incorregut la sentència en no haver examinat i resolt la totalitat dels motius pels que s'oposava a la demanda, en els quals insisteix en apel·lació. Afegeix que, a més, l'assegurat mai li va comunicar l'agreujament del risc com estava obligat. Invoca errònia valoració de la prova en relació a la preexistència de la malaltia i finalment insisteix que no es pot retrotraure a la data de la incapacitat temporal els efectes que ha de tenir en aquesta assegurança la incapacitat permanent i absoluta ni procedeix la imposició del interessos de l' article 20 LCAsseg. Subsidiàriament no s'haurien de meritar abans que se li va comunicar el sinistre.

SEGON.- Incongruència

Reiteradament ha assenyalat la jurisprudència ( SSTS de 27 de maig de 1996 , 18 de novembre de 1996 , 29 de maig , 28 d'octubre i 5 de novembre de 1997 , 11 de febrer , 10 de mar ç i 27 d'octubre de 1998 ) que la incongruència és la relació entre la súplica de la demanda i la part dispositiva de la sentència ( SSTS de 10 d' abril de 2002 , 28 de juny de 2006 ). S'apreciarà incongruència ex silentioo omissiva si s'han deixat incontestades i sense resoldre alguna de les pretensions mantingudes per la part actora i/o els mitjans de defensa de la demandada a no ser que l'omissió es pugui interpretar com a desestimació tàcita ( SSTS 29 de gener i 2 de juny del 2010 ).

En el cas que s'examina, la sentència dictada en la primera instància incorrectament ha entès que l'única qüestió controvertida en el present litigi era si la malaltia que li impedeix treballar era o no anterior a la suscripció d'adhesió a la pòlissa.

No fou aquesta la única raó per la que l'asseguradora es va oposar a la demanda. Genworth es va referir a altres qüestions a les que la sentència no s'ha referit. No obstant, el sol fet que la sentència no hagi examinat i resolt de forma expressa totes aquelles qüestions no vicia automàticament la sentència d'incongruència.

Manté el Tribunal Constitucional que l' article 24 CE no garanteix que es doni una resposta detallada a totes i cada una de les qüestions. A aquests efectes, distingeix entre les meres al·legacions adduïdes per fonamentar les pretensions, de les pretensions en ella mateixes. A les primeres, és a dir a les no són simples al·legacions instrumentals en el raonament jurídic sinó un al·legat fonamental que conté els fets o arguments jurídics bàsics i fonamentals que nodreixen la pretensió, han de ser tractades de forma expressa o si més no de forma implícita, perquè integren la raó del que es demana ( SSTC 24/2010 de 27 d'abril i 51/2010 de 4 d'octubre ). Pel que fa a les pretensions, no s'apreciarà incongruència ' si el ajuste es sustancial y se resuelven, aunque sea genéricamente, las pretensiones, no existe incongruencia, pese a que no haya pronunciamiento respecto a las alegaciones concretas no sustanciales [...] pues sólo la omisión o falta total de respuesta, y no la respuesta genérica y global a la cuestión planteada, entraña una vulneración de la tutela judicial efectiva' ( STC 187/2000, de 10 de juliol ).

La sentència que es recorre no ha donat resposta a les distintes al·legacions que contenen l'argumentació bàsica de l'oposició de la demandada en considerar erròniament que només es plantejava un motiu d'oposició i per tant que només hi havia una única qüestió controvertida. Per tant, d'acord amb l'esmentada jurisprudència la sentència hauria incorregut en incongruència per omissió perquè no ha donat resposta a qüestions a les que n'havia d'haver donat.

No obstant, aquesta omissió no ha de tenir cap conseqüència perquè, havent estat aquelles argumentacions de nou plantejades per la demandada en apel·lació, hauran i seran resoltes per aquest Tribunal tal i com preveu l' article 456 LEC .

TERCER.- Diagnòstic de la malaltia i preexistència del risc

L'INSS, per resolució de 31 d'agost del 2010, va reconèixer al Sr. Dimas en situació de incapacitat permanent absoluta del per insuficiència renal crònica. Amb anterioritat, concretament el 14 de gener del 2009, se li havia concedit la incapacitat temporal havent estat donat d'alta el 12 de març d'aquell mateix any. Posteriorment, el 27 de novembre de 2009 de nou li va ser concedida la incapacitat temporal, situació en la que es va mantenir fins que li fou concedida la incapacitat permanent en grau d'absoluta.

El butlletí d'adhesió a la pòlissa que ens ocupa havia estat subscrit el 6 de juliol de 2007.

A la documentació mèdica que s'ha aportat a les actuacions, la primera referència que hi ha a aquesta malaltia es situa a l'any 2007 que fou quan va passar a ser controlat pel servei de nefrologia. No s'ha precisat però, en quina data concreta va tenir lloc i, per tant, no hi ha cap prova que la malaltia hagués estat diagnosticada o tractada abans de subscriure aquella pòlissa com afirma l'asseguradora .

Altrament , no es pot apreciar mala fe o dol en el Sr. Dimas ( art.10 LCAsseg) perquè abans d'adherir-se a la pòlissa col·lectiva no se li va presentar cap qüestionari sobre el seu estat de salut (article 10 LCAsseg ). Al Sr. Dimas només se li va presentar un document d'adhesió per signar, document que en aquest punt es limitava a incloure una declaració impresa de bona salut, de no estar seguint tractament mèdic i de no haver patit cap accident o malaltia greu. Es tracta d'una menció impresa a modus de declaració del sol·licitant que no consta de cap manera destacada. L'ara demandada ni tan sols al·lega que se li haguessin efectuat preguntes sobre el seu estat de salut al presentar-li la sol· licitud d'adhesió i incloure la prima ( única) en l'import a finançar per FinSabadell.

Si l'asseguradora no va presentar al sol·licitant d'adhesió un qüestionari de salut per valorar el ric que assumia, no pot pretendre, un cop produït el fet que era objecte de cobertura ( incapacitat permanent), eximir-se de la seva obligació ( pagament de la prestació) per la prèvia diagnosis de la malaltia ( que no ha quedat acreditat) i per no haver-li comunicat aquelles circumstàncies que agreujaven el risc. En aquest punt assenyalar que l'article 11 LCAsseg no només exigeix que es tracti de circumstàncies que agreugin el risc sinó a més que siguin de tal naturalesa que d'haver estat conegudes per l'asseguradora en el moment de la perfecció del contracte no l'hagués celebrat.

En definitiva en el present cas , l'ara demandada no va portar a terme una actuació per valorar el risc que assumia amb el contracte i per tant no pot ara al·legar que la finalitat del contracte d'assegurança s'ha frustrat a causa d'una conducta malintencionada o negligent del Sr. Dimas que hauria trencat l'equilibri de les prestacions( STS de 17 d'octubre del 2007 ): I no ho pot pretendre perquè el contracte no es va subscriure en base a una concreta declaració de salut del Sr. Dimas . Evidentment no té aquesta consideració als efectes que s'examina una clàusula impresa inclosa en el condicionat d'un butlletí d'adhesió a una pòlissa.

QUART.- Cobertura contractada

El mateix dia que el demandant contracta amb FinSabadell el finançament per la compra d'un vehicle( 6 de juliol de 2007), signa un butlletí de sol·licitud d'adhesió a una determinada pòlissa de ' seguro de pagos protegidos' que aquella financera havia subscrit amb l'ara demandada. L'inici de la cobertura es va fixar en aquell mateix dia i tenia una vigència de 84 mesos fins aquell moment. 84 mesos eren les quotes mensuals acordades per l'amortització del préstec. El capital assegurat es va fixar en 9.820,80 €. De la confrontació dels dos contractes es pot observar que aquella quantitat es correspon amb la suma d'aquella part del preu que es finançava ( 9.600€) més ( 220,80€).

La prestació a la que s'obligava l'asseguradora era la de pagar , en cas de mort o declaració d'incapacitat permanent o invalidesa absoluta, una quantitat igual ' al importe del principal pendiente del contrato Financiero ( hasta 36.060,00 Euros() junto con los intereses devengados y no vencidos que estén pendientes de amortizar en el momento de la ocurrencia del siniestro , si el asegurado hubiera cumplido todas sus obligaciones.( ...)En ningún caso esta cobertura se extenderá a las cantidades vencidas y no pagadas por el asegurador( impagados)'.

Entén la demandada que no està obligada a satisfer la prestació perquè no es donava la situació de compliment d'obligacions per part de l'assegurat que s'establia com a pressupost previ.

L'argument no pot prosperar. L'asseguradora ara demandada propugna una interpretació extensiva de la clàusula en perjudici de l'assegurat (article 3 LCAsseg). La clàusula inclosa en aquest contracte només es refereix a 'les obligacions de l'assegurat' i aquestes obligacions lògicament s'han d'entendre que hauran de ser les contretes en aquest contracte (article 14 LCAsseg). Per contra, l'asseguradora vol estendre- ho, sense explicació ni justificació, a les obligacions del contracte de préstec, que és un contracte diferent.

En tot cas, la clàusula no està exempta de dificultats per la seva interpretació perquè en la seva part final es refereix a aquelles quantitats vençudes i no pagades per excloure-les de cobertura. Aquesta referència entraria en certa contradicció amb aquella interpretació que propugna l'asseguradora.

Doncs bé, d'acord l' article 1288 CC les dificultats i obscuritats que presenti la clàusula no poden beneficiar a qui les ha ocasionat ( article 1288CC ). I així ho ha mantingut la jurisprudència en relació concretament al contracte d'assegurança propugnant que els dubtes que puguin sorgir en la significació de les clàusules s'interpretin en el sentit més favorable de l'assegurat. ' Se trata de evitar abusos derivados de la confusa redacción de las cláusulas del contrato, atribuible a la aseguradora' com es raona a la STS de 9 d'octubre de 2012 . Com s'afirma en la de 7 de juny de 2011 l'aplicació del ' canon hermenéutico contra proferentem [contra el proponente], que recoge el artículo 1288 CC como sanción por falta de claridad para proteger al contratante más débil, está relacionado con la especial protección que confieren a los consumidores preceptos como el artículo 10.2 LCU , en que expresamente se ordena que «en caso de duda sobre el sentido de una cláusula prevalecerá la interpretación más favorable para el consumidor».

CINQUÈ.- Prestació

Com s'ha dit, la prestació comprèn el capital pendent d'amortitzar i els interessos meritats i no vençuts a la data de produir-se el sinistre, quedant excloses les ja vençudes i impagades.

No és un fet discutit que el Sr. Dimas va deixar d'atendre les quotes del préstec i, encara que no se sap la data exacta del primer impagament, devia ser anterior al 15 d'octubre de 2009 perquè a aquesta data FinSabadell ja havia practicat la liquidació amb un saldo al seu favor de 9.046,26€ ( f.43). En data no determinada del 2010, la financera hauria reclamat judicialment la devolució del préstec segons s'exposa a la demanda i no es qüestiona per la demandada.

El demandant no pot pretendre, però, que l'asseguradora es faci càrrec de la totalitat de les quantitats que li reclama FinSabadell en aquell procediment perquè, lògicament, inclourà conceptes que excedeixen de la prestació a la que es va obligar l'asseguradora. Ni tampoc es pot limitar a reclamar automàticament la suma assegurada perquè aquesta ' opera en caso de siniestro como importe máximo del perjuicio que debe ser cubierto con cargo al seguro, derivado de la imposibilidad de abonar, en todo o en parte, el capital del préstamo y los intereses devengados'. ( STS de 15 de juliol de 2009 )

En definitiva, el que ha de satisfer Genworth és la quantitat per capital i interessos remuneradors que no havien vençut en produir-se el sinistre perquè aquesta i no altra és la prestació que va assumir com a obligació.

Per fixar la data en la que es va produir el sinistre, l'assegurada atén a la data de la resolució de l'INSS per la que es reconeix al Sr. Dimas la incapacitat permanent mentre que el demandat sol·licita que es retrotraguin els seus efectes a 14 de novembre de 2008, data de concessió de la primera incapacitat temporal.

En definitiva, ambdós litigants s'atenen a les dates de les resolucions dictades per l'INSS quan aquestes resolucions no són determinants en l'àmbit del contracte d'assegurança. La qüestió essencial que s'ha de resoldre en el present procediment consisteix en fixar el moment en el que la malaltia que patia el demandant ja li provocava la situació de incapacitat permanent absoluta que finalment va ser reconeguda per l'INSS.

S'ha de tenir present que en el contracte d'assegurança no es vinculava automàticament el risc de la invalidesa absoluta i permanent de l'assegurat a la resolució de l'INSS. En el punt 1r de les condicions extractades del contracte ( f.10) s'indica que aquella invalidesa és la situació física sobrevinguda que provoqui en l'assegurat una incapacitat permanent per la realització de tot treball, professió i ofici. Lògicament, els dictàmens mèdics d'aquell organisme i les seves resolucions en són una prova important però no l'única i, en tot cas, la seva data no és determinant com ara pretén l'asseguradora. En aquella mateixa clàusula a la que hem fet esmen, es preveu expressament que ' esta situación ha de ser diagnosticada de acuerdo con el dictamen de un médico de la seguridad social o asimilado,o , en su caso, si se produce una dilación en la emisión de dicho dictamen, por un facultativo designado por el asegurador. La invalidez absoluta y permanente deberá serlo en el sentido de que no pueda esperarse razonablemente la recuperación del asegurado'.

I no pot obviar-se en aquest punt que el contracte no fou redactat pel demandant sinó per l'asseguradora. Com dèiem a la sentència de 21 de desembre de 2007 ' si lo pretendido era condicionar la cobertura ofrecida a la declaración administrativa de incapacidad permanente , así debía haberlo expresado con claridad, sin que resulte posible una interpretación que favorezca a la persona que ha redactado la cláusula oscura ( art.1288 CC ).En aquest sentit s'ha pronunciat el Tribunal Suprem entre d'altres a les sentències de 17 de juny de 1993 i 24 de maig de 2005 .

En el present cas, la situació d'invalidesa permanent i absoluta que provoca en el Sr. Dimas la impossibilitat de realitzar qualsevol treball, professió i ofici ha estat administrativament reconeguda el 31 d'agost de 2010 però aquesta situació ja existia i havia estat mèdicament diagnosticada. Consta en l'informe mèdic unit al foli 60-70 dirigit a l'INSS que el 27 de novembre del 2009 el Sr. Dimas va ser donat de baixa laboral per IRC de etiologia hipertensiva amb diversos episodis de crisis de marejos inespecífics i crisis de paràlisis amb difícil control de clínica com de crisis tensionals malgrat el tractament farmacològic.

El 14 de juny de 2010 la situació no havia millorat perquè les crisis de parestèsies persistien . En aquella data la IRC es trobava ja en estadi III i el malalt presentava lleugera anèmia ferropènica, proteïnúria i HTA de difícil control.

Per tant, i d'acord amb el que resulta d'aquest informe ( no contradit per altres proves), a data 27 de novembre de 2009 el Sr. Dimas ja es trobava en aquella situació d'incapacitat permanent prevista en el contracte. Per contra, segons aquest informe no ho estava el 14 de novembre de 2008 perquè les conseqüències de la insuficiència renal que patia en aquell moment no l'invalidaren de forma permanent per la realització del seu treball. De fet , consta que després d'un curt període de baixa laboral, es detectà milloria clínica de la seva simptomatologia que havia motivat la baixa i el Sr. Dimas es va poder reincorporar a la seva activitat laboral ( 12 de març de 2009) que va estar exercint durant uns mesos fins que el 27 de novembre de 2009 ja no ho va poder fer més. És doncs, aquesta data la que s'haurà de fixar com la de producció del sinistre.

Segons resulta del quadre d'amortització del préstec, en aquest moment, quedaven pendents de 56 quotes cada una d'ells de 156,41€, per tant la quantitat que ha de liquidar l'asseguradora serà la de 8.758,96€.

SISÈ.-Interessos moratoris

El pagament de la prestació s'havia d'efectuar al beneficiari designat a la pòlissa ( la financera) a través del prenedor . En el present procediment, el que reclama el demandant és que es condemni a l'asseguradora a complir el contracte d'assegurança i ' procedeixi a la liquidació del capital assegurat (...) amb l'interès que fixa l'article 20 de la Llei de contracte d'assegurança'.

L'asseguradora es va oposar a la petició d'interessos per mora per considerar, d'una banda, que concorria justa causa ( apartat 8à de l'article 20 LCAssg) pels dubtes existents en relació als incompliments i a la falta de remissió de la documentació i en segon lloc, per retard en la comunicació del sinistre ( apartat 6è de l'article 20LCAsseg).

En el recurs, sol·licita que es deixi sense efecte aquest pronunciament per aquelles raons i subsidiàriament es fixi el dia inicial en aquell dia que se li va comunicar el sinistre.

El recurs ha de ser estimat en aquesta petició subsidiària d'acord amb l'apartat 6è de l'article 20 LCAsseg perquè l'assegurat no va comunicar que es trobava en la situació d'incapacitat permanent i absoluta fins mesos després que li fos reconeguda per l'INSS. Serà doncs a partir de la data que va comunicar el sinistre a l'asseguradora que es meritaran els interessos a favor de l'assegurat.

No s'aprecien, per contra, motius que justifiquin l'actuació de l'ara demandada quan els dubtes que refereix es plantegen a causa d'una redacció del contracte només a ella imputable. D'altra banda, la sola lectura de la documentació aportada ( comunicacions entre els ara litigants) s'aprecia que no va existir ocultació de dades i documentació per part de l'ara demandant. Qüestió distinta és que l'asseguradora, a més de tornar-li a demanar documentació ja enviada, li requerís una documentació més detallada d'aquella que disposava l'assegurat.

SETÈ.- Costes

No es fa imposició de les costes causades en la primera ni de les de l'apel·lació ( articles 394.2 i 398.2 de la Llei d'enjudiciament civil)

Fallo

Estimar en part el recurs d'apel·lació interposat per Dimas contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a. Instància núm. 1 de Terrassa en data 6.06.13 en el procediment del qual deriven aquestes actuacions i revocar en part aquesta resolució en els següents sentits:

a).-fixar en 8.758,96€ la quantitat que haurà de ser liquidada per Genworth Financial Insurance.

b).-fixar la data inicial per la meritació dels interessos moratoris en el 4 de febrer de 2011.

c).-no fer imposició de les costes causades.

En la resta, la sentència ha de ser confirmada en la seva integritat.

Amb devolució del dipòsit consignat a l'apel·lant.

La present sentència es susceptible de recurs de cassació si concorren els requisits legals ( art. 469 - 477-disposició final 16 LEC ), que es interposarà davant d'aquest Tribunal en un termini de vint dies a comptar des de la notificació de la present.

Un cop notificada i ferma aquesta sentència, s'han de tornar les actuacions originals al Jutjat de procedència amb testimoniatge d'aquesta resolució per al seu compliment i deixant-ne una certificació en el present expedient.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ-Barcelona, a ......................, el dia d'avui, i un cop signada pels Magistrats que l'han dictat, es dóna a l'anterior sentència, la publicitat que ordenen la Constitució i les Lleis. En dono fe.