Sentencia Civil Nº 287/2015, Audiencia Provincial de Girona, Sección 1, Rec 563/2015 de 01 de Diciembre de 2015

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

SECCIÓ PRIMERA

GIRONA

APEL·LACIÓ CIVIL

Rotlle núm. 563/2015

Actuacions: judici verbal núm. 432/2015

Jutjat Primera Instància 3 Girona (ant.CI-8)

SENTÈNCIA NÚM. 287/15

MAGISTRAT

Carles Cruz Moratones

Girona, dos de desembre de dos mil quinze

He vist el rotlle d'apel·lació núm. 563/2015, en el qual ha estat part apel·lant l'entitat FINANCIERA EL CORTE INGLÉS, E.F.C., S.A., representada per la procuradora MARIA ÀNGELS COROMINAS MIRET i dirigida per la lletrada RAQUEL CARRILLO SÁNCHEZ, i part apel·lada Arturo , representada per la procuradora SHEILA CARA MARTÍN i dirigida per la lletrada EVA PUERTO JIMÉNEZ.

Antecedentes

Primer.El Jutjat Primera Instància 3 Girona (ant.CI-8), en les actuacions 432/2015, que se segueixen a instància de l'entitat FINANCIERA EL CORTE INGLÉS, E.F.C., S.A., representada per la procuradora MARIA DELS ÀNGELS COROMINAS MIRET i defensada per la lletrada RAQUEL CARRILLO SÁNCHEZ, contra Arturo , representat per la procuradora SHEILA CARA MARTÍN, i defensat per la lletrada EVA PUERTO JIMÉNEZ, va dictar Sentència la decisió de la qual, literalment copiada, diu així: ' FALLO: Estimo parcialmente le demanda interpuesta por la Procuradora de los Tribunales Dña. Angels Corominas Miret en nombre y representación de la entidad FINANCIERA EL CORTE INGLES E.F.C S.A contra D. Arturo , condenando a este al pago de la cantidad que resulte de la liquidación del principal más el interés legal, contemplado en los contratos:

Contrato de apertura de cuenta nº NUM000 .

Contrato de Formula Personal de Pago nº NUM001 .

Contrato de Formula personal de Pago nº NUM002 .

Contrato de Formula Personal de Pago nº NUM003 .

Contrato de Formula personal de Pago nº NUM004 .

En ejecución de sentencia deberá determinarse concretamente la liquidación de la deuda, sobre la base liquidatoria ( art. 219.2 LEC ) que se acaba de citar.

Cada parte abonará las costas causadas a su instancia y las comunes por mitad'.

Segon.La part demandant va recórrer en apel·lació contra la Sentència esmentada i per aquest motiu les actuacions es van elevar a aquesta Audiència, i es van seguir els tràmits establerts a la LEC.

Tercer.En la tramitació d'aquest recurs s'han observat les prescripcions legals corresponents.

Fundamentos

Primer.Accepto els de la Sentència contra la qual s'apel la.

Segon.La FINANCIERA EL CORTE INGLÉS, EFC, S.A. interposa recurs d'apel lació contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a Instància número 3 de Girona de data 11 de juny del 2015 , en la qual es va estimar parcialment la demanda de judici verbal interposada per la part esmentada contra Arturo , en reclamació de la quantitat de 5.766,97 euros, corresponent al saldo per l'impagament del preu de diverses compres en el centre comercial esmentat i després de diverses renegociacions del deute existent que es va finançar per la part recurrent, per a la qual cosa es va estipular un interès del 18%, TAE del 19,56%.

Tercer.La sentència objecte de recurs considera abusius els interessos pactats i els substitueix pels legals com demana la demandada i declara improcedent també la reclamació de les despeses (66,60€) i de la taxa judicial 161,01€).

La part recurrent planteja, com a motiu principal del seu recurs, l'al legació que els interessos remuneratoris reclamats (no es reclamen els de demora) només poden ser considerats abusius si la clàusula que els redacta no és clara i transparent.

Efectivament així és, ja que els elements essencials o principals d'un contracte de préstec -com és el cas de l'interès remuneratori- només poden ser sotmesos al control d'ofici o de part sobre la seva abusivitat si no estan redactats de manera clara i transparent.

Recordem que la STS de Ple de 9 de maig de 2013 deia sobre això:

Ahora bien, el artículo 80.1 TRLCU dispone que'[e]n los contratos con consumidores y usuarios que utilicen cláusulas no negociadas individualmente [...], aquéllas deberán cumplir los siguientes requisitos: a) Concreción, claridad y sencillez en la redacción, con posibilidad de comprensión directa [...]-;b) Accesibilidad y legibilidad, de forma que permita al consumidor y usuario el conocimiento previo a la celebración del contrato sobre su existencia y contenido'. Lo que permite concluir que, además del filtro de incorporación, conforme a la Directiva 93/13/CEE y a lo declarado por esta Sala en la Sentencia 406/2012, de 18 de junio , el control de transparencia, como parámetro abstracto de validez de la cláusula predispuesta, esto es, fuera del ámbito de interpretación general del Código Civil del 'error propio' o 'error vicio', cuando se proyecta sobre los elementos esenciales del contrato tiene por objeto que el adherente conozca o pueda conocer con sencillez tanto la 'carga económica' que realmente supone para él el contrato celebrado, esto es, la onerosidad o sacrificio patrimonial realizada a cambio de la prestación económica que se quiere obtener, como la carga jurídica del mismo, es decir, la definición clara de su posición jurídica tanto en los presupuestos o elementos típicos que configuran el contrato celebrado, como en la asignación o distribución de los riesgos de la ejecución o desarrollo del mismo'.

211. En este segundo examen, la transparencia documental de la cláusula, suficiente a efectos de incorporación a un contrato suscrito entre profesionales y empresarios, es insuficiente para impedir el examen de su contenido y, en concreto, para impedir que se analice si se trata de condiciones abusivas. Es preciso que la información suministrada permita al consumidor percibir que se trata de una cláusula que define el objeto principal del contrato, que incide o puede incidir en el contenido de su obligación de pago y tener un conocimiento real y razonablemente completo de cómo juega o puede jugar en la economía del contrato.

212. No pueden estar enmascaradas entre informaciones abrumadoramente exhaustivas que, en definitiva, dificultan su identificación y proyectan sombras sobre lo que considerado aisladamente sería claro. Máxime en aquellos casos en los que los matices que introducen en el objeto percibido por el consumidor como principal puede verse alterado de forma relevante.

213. En definitiva, como afirma el IC 2000,'[e]l principio de transparencia debe garantizar asimismo que el consumidor está en condiciones de obtener, antes de la conclusión del contrato, la información necesaria para poder tomar su decisión con pleno conocimiento de causa'.

I concloïa el següent :

a) Que el cumplimiento de los requisitos de transparencia de la cláusula aisladamente considerada, exigidos por la LCGC para la incorporación a los contratos de condiciones generales, es insuficiente para eludir el control de abusividad de una cláusula no negociada individualmente, aunque describa o se refiera a la definición del objeto principal del contrato, si no es transparente.

b) Que la transparencia de las cláusulas no negociadas, en contratos suscritos con consumidores, incluye el control de comprensibilidad real de su importanciaen el desarrollo razonable del contrato...................................................................................'

Però en vista dels documentats acompanyats en la sol licitud de procés monitori i que apareixen suposadament signats per la clienta, no resulta de cap manera destacat tipogràficament (ni de cap altra manera) en el seu redactar unilateral i ja imprès (propi del contracte d'adhesió) que els interessos pactats per a la devolució de l'import del que es deu per les compres al centre comercial era de tal quantia (18% de nominal i 19,56 del TAE) com per arribar a la conclusió que uns punts tan essencials per als consumidors com és el cost de l'ajornament que se li ofereix pagar, tindrà un cost ni més ni menys que del 18%.

És tal percentatge desorbitat si tenim en compte l'interès legal dels diners de l'època (4%), que difícilment pot el consumidor ser conscient del que es compromet a pagar en el moment de rubricar el document de compromís. Tot això sense necessitat d'entrar ja en els requisits exigits per la Llei de repressió de la usura de 1908 perquè això exigiria l'audició de les circumstàncies personals que concorrien en la clienta en el moment de subscriure tals compromisos de devolució.

Per tant, a la vista de la documentació aportada no podem acceptar que la informació proporcionada a la clienta sobre els interessos que se li cobrarien per l'ajornament del pagament del deute fossin prou explícits i transparents com perquè tingués consciència de l'abast del que signava. En conseqüència, no podem arribar a la conclusió que es redactés la clàusula dels interessos remuneratoris de 'manera clara i transparent' com exigeix l' article 4.2 de la Directiva 93/13/CEE .

El motiu ha de ser desestimat.

Quart.Com a motiu subsidiari demana la part recurrent que s'admeti la petició de demanda amb un interès remuneratori del 10% (equivalent al 2,5 vegades l'interès legal del 4%) atès que no s'admet el pactat. Però hem de dir que això suposaria integrar el contracte cosa que el TJUE ja ha estimat de manera reiterada que no es por fer sense infringir la doctrina jurisprudencials del TJUE. Recordem que ja ha tingut aquesta Sala ocasió de resoldre casos similars en les seves interlocutòries de 5.4.13 (rotlle 82/2913 ); 14.3.13 (rotlle 46/2013 ) i 8.3.13 (rotlle 32/2013 ) entre d'altres i sempre en el sentit de considerar si són abusius els interessos (de demora) pactats (sense possibilitat d'automoderació) i de que la conseqüència jurídica en cas de ser abusius, no pot ser d'altra que la d'excloure qualsevol mena d'interessos d'aquesta naturalesa, fonamentant aquest criteri en les sentències del TJUE de 14.6.12 i, en la primera de les esmentades interlocutòries, també en la posterior sentència de 14.3.13 . Doncs entenem que el mateix cal aplicar quan els interessos són els remuneratoris atès que en cas que no fos així l'efecte dissuasori de la declaració de la seva nul litat restaria molt minvat. Si la clàusula d'aquests interessos es declara abusiva, no pot produir cap mena d'efecte que beneficiï a la part abusadora, i d'aquesta manera es podrà posar fi a aquestes pràctiques. El fet que la resolució d'instància condemni a pagar l'interès legal de 1108 del CC i no haver estat impugnada aquesta decisió per la part executada impedeix que ara es puguin excloure en la nostra decisió aquell interès legal tota vegada que, si no fos així, incorríem en la 'reformatio in peius', vedada en l'apel lació civil.

En conseqüència el moriu subsidiari de recurs tampoc pot prosperar.

Cinquè.El següent motiu ve centrat en l'exclusió de les despeses de devolució bancàries pactades. Com es pot comprovar l'import de la comissió de 1,80€ per rebut impagat només es pot correspondre a una voluntat sancionadora per part de l'entitat i no per respondre a cap servei especial desenvolupat (per exemple les despeses reals del servei de correus que es produirien en una sola reclamació). I per sanció ja es pacten els interessos de demora que també tenen una voluntat sancionadora i dissuasòria de l'incompliment envers la part prestatària. Aleshores, resulta reiterativa de la voluntat de sancionar a la part prestatària i, per tant, excessiva i injustificada plenament coincident amb la clàusula abusiva que preveu l'article 85.6 del TRLGCIU . Això ja comporta que es pugui considerar abusiva enfront el consumidor. En conclusió, compartim plenament la decisió al respecte de la resolució impugnada.

Però encara resulta més sorprenent aquest motiu de recurs quan la pròpia part, en escrit presentat en data de 24.11.14 (foli 16), ja va renunciar a la reclamació de les despeses de devolució i a la reclamació de la taxa judicial.

El motiu ha de fracassar.

Sisè.Pel que fa al motiu de la inclusió de les taxa judicial, ja acabem de dir que havia acceptat la part requirent de pagament que fos exclosa aquesta partida en el seu escrit del foli 16 esmentat, però és que a més no es pot perdre de vista que les taxes s'inclouen en el concepte de costes previst en l' article 241.1.7 de la LEC i per aquest motiu tampoc es podrien reclamar per anticipat.

Aquest motiu, com els anteriors ha de ser desestimat.

Setè.La desestimació del recurs d'apel lació comporta imposar el pagament de les costes d'aquesta alçada a la part apel lant com a conseqüència del seu recurs, en aplicació de l' article 398.1 de la LEC .

Fallo

1. DESESTIMOel recurs d'apel lació interposat per la representació processal de l'entitat FINANCIERA EL CORTE INGLÉS, E.F.C., S.A.

2. CONFIRMOla Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància 3 Girona, en les actuacions Judici verbal núm. 432/15 de les quals dimana aquests Rotlle.

Imposo el pagament a la part apel lant de les costes causades en aquesta alçada.

Contra aquesta sentència hi cap recurs de cassació per interès cassacional davant el Tribunal Suprem, en els termes indicats en l' article 476-2-3 ª i 3de la LEC .

Ordeno la pèrdua del dipòsit de la part demandant en aplicació de la DA 15.9 de la LOPJ .

Expediu testimoniatges d'aquesta resolució, uniu-los al rotlle corresponent i trameteu-los al Jutjat de procedència, juntament amb les actuacions originals.

Aquesta és la meva Sentència que, jutjant de manera definitiva, pronuncio, mano i signo, i que es dipositarà al Llibre de sentències d'apel·lació.

PUBLICACIÓ.En data d'avui, el magistrat, Carles Cruz Moratones, ha llegit i publicat la Sentència anterior en audiència pública. En dono fe.