Sentencia Civil Nº 294/2008, Audiencia Provincial de Girona, Sección 1, Rec 132/2008 de 23 de Julio de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

SECCIÓ PRIMERA

GIRONA

APEL·LACIÓ CIVIL

Rotlle núm. 132/2008

Actuacions: procediment ordinari núm. 318/2006

Jutjat Primera Instància 2 Sant Feliu de Guíxols

SENTÈNCIA NÚM. 294/08

PRESIDENT

Fernando Lacaba Sánchez

MAGISTRATS

Fernando Ferrero Hidalgo

Carles Cruz Moratones

Girona, vint-i-tres de juliol de dos mil vuit

Hem vist el rotlle d'apel·lació núm. 132/2008, en el qual ha estat part apel·lant GAS NATURAL SDG, S.A, representada per la

procuradora ROSA BOADAS VILLORIA i dirigida per la lletrada CRISTINA VIRÓS HIRSEMANN, i part apel·lada SITEL CREDIT

VIRTUAL, S.L, representada per la procuradora NÚRIA ORIELL COROMINAS i dirigida per la lletrada MARTA ALSINA

CONESA. Ha actuat com a ponent en la vista d'aquest recurs el magistrat Carles Cruz Moratones.

Antecedentes

Primer. El Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Sant Feliu de Guíxols, en les actuacions 318/2006, que se segueixen a instància GAS NATURAL SDG, S.A, representat pel procurador PERE FERRER FERRER i defensat per la lletrada CRISTINA VIROS HIRSEMANN, contra SITEL CREDIT VIRTUAL, S.L, representat pel procurador MIQUEL JORNET BES, i defensat per la lletrada MARTA ALSINA CONESA, va dictar Sentència la decisió de la qual, literalment copiada, diu així: "ESTIMAR PARCIALMENT la demanda interposada pel Procurador dels Tribunales Pere Ferrer Ferrer, en repreesentaicó de l'entitat GAS NATURAL DISTRIBUCION SDG, S.A. contra l'entitat SITEL CREDIT VIRTUAL S.L. i en conseqüència, CONDEMNO la demandada a saitsfer a la demandant la quantia de 857,04 euros, més els interessos legals. cada part satisfará les seves costes, mentre que les comuns seran satisfetes per meitat.".

Segon. La part demandant va recórrer en apel·lació contra la Sentència esmentada i per aquest motiu les actuacions es van elevar a aquesta Audiència, i es van seguir els tràmits establerts a la LEC.

Tercer. En la tramitació d'aquest recurs s'han observat les prescripcions legals corresponents.

Fundamentos

Primer. Acceptem els de la Sentència contra la qual s'apel la, excepte en allò que es dirà.

Segon. En el present procés la part demandant que es una companyia subministradora de gas reclama contra la demandada per responsabilitat extracontractual com a conseqüència de que en una obra a la via pública se li ha rebentat una canonada de gas i això ha comportat una sèrie de danys pels quals reclama. No es discuteix en aquesta alçada la mecànica de l'accident ni el dany causant a la canonada de gas, sinó que es debat sobre el quantum reclamat. La sentència estima parcialment la demanda i exclou algun dels conceptes que reclama la companyia subministradora. Aquesta s'alça contra la sentència.

Tercer. Es queixa de bon començament la part recurrent en què to l'esforç probatori l'ha fet ella. Això ens porta al tema de la càrrega probatòria. Com ja hem dit en altres ocasions, abans d' entrar en l' examen de la prova practicada cal recordar els principis processals generals que regeixen en aquesta matèria de càrrega probatòria. Ens hem de centrar en l' article 1.214 del Codi civil (actualment ja derogat per l' article 217 de la LEC 2000 ). Aquest precepte consagrava la càrrega de la prova distribuint- la segons es reclami el compliment d' una obligació (en aquest cas li correspon al demandant aquella càrrega relativa als denominats fets "constitutius") o es proclami l' extinció d'una obligació (en aquest cas li correspon al demandat, els denominats fets "extintius" o "impeditius"). Ara bé l' aplicació d' aquest precepte ha anat adquirint matisos jurisprudencials per tal d'adaptar-lo a les exigències constitucionals i a la flexibilitat necessària en tot anàlisi de les controvèrsies litigioses derivades de les relacions humanes. No s' escapa a ningú que la distribució de la càrrega de la prova te com a transcendència més important, quan no hi ha prova suficient i aleshores cal decidir quina part ha de suportar les conseqüències de la manca de prova. Quan existeix prova suficient, resulta indiferent quina part l'hagi proporcionat al Tribunal.

Així resulta que s'ha vingut interpretant aquell precepte, tant doctrinalment com jurisprudencial, en el sentit que la tutela judicial efectiva ( art- 24-1 de la CE ), la justícia material i la realitat social han recomanat recórrer als criteris de normalitat (cal demostrar allò que és anormal, i per conseqüent "impeditiu") i presumir-se allò que és normal en unes relacions humanes, o bé en l' estat normal o natural de les coses o en situacions de fet o de dret; cal tenir present la facilitat o proximitat (disponibilitat) de cada part als mitjans probatoris per evitar situacions desproporcionades de manca d' igualtat processal o bé que denoten una manca absoluta de bona fe processal en l' establiment de la veritat material; i finalment com a conseqüència de tot això, la necessària flexibilitat en l' aplicació de les normes de distribució de la càrrega probatòria. Aquests principis ja es recullen en l' actual article 217 de la LEC 2000 .

Quart. I aquesta doctrina es fa especialment aplicable en el cas de companyies subministradores que disposen d'uns mitjans tècnics que els permeten disposar d'abundant i precisa informació, cosa que per la proximitat a la font de prova els obliga a fer un esforç més acurat. No és estrany als litigis per responsabilitat extracontractual que les companyies subministradores de serveis confiïn únicament en els seus propis serveis tècnics la demostració del dany causat, reclamant, gairebé, un acte de fe en les seves afirmacions unilaterals que impedeixen als tribunals, en moltes ocasions, tenir una versió contrastada dels mitjans de prova per poder decidir amb justícia, evitant un enriquiment injust d'una banda, o evitant una impunitat parcial en l'altra. I això és en part el que ha succeït en aquest plet, com es veurà a continuació.

Cinquè. Els conceptes que el jutge d'instància no ha estimat com acreditats són els que estan continguts en el document 8 de la demanda que es titula Document de certificació de danys. En ell es contenen les partides de mà d'obra (406'32 €); els materials emprats 6'12 i 10'80 €; el desplaçament (36'68 €); el cost de la mà d'obra mecànica i civil (857'04 €) i finalment el perdut (1.838'04 €).

L'única d'aquestes partides que no es discuteix és la de la mà d'obra a càrrec d'un contractista que va fer l'obra civil, és a dir, l'obra dels treballs pròpiament de construcció per arribar a la canonada deteriorada i posteriorment tornar a tapar.

Però respecte els altres conceptes reclamats com partim la reticència del jutge d'instància a donar per bo allò que es reclama. ee3fectivament el document número 8 per començar és una document que no ve signat per ningú i no ha declarat en el judici ningú que en sigui l'autor. En segon lloc, aquest document no té cap mena d'explicació respecte el preu de les hores facturades per cada operari sinó que inclou una partida global de 406'32 euros, quan resulta que els treballadors que van intervenir són operaris fixos de l'empresa i per tant el seu cost laboral ha d'estar perfectament justificat, com de ben segur una empresa tan solvent com la demandant ha de tenir documentat. En tercer lloc, les partides de materials que en un principi semblaria que estarien justificades perquè es va tenir que substituir un tram de canonada, resulta que es contradiu amb la partida inclosa en la factura pagada al contractista de l'obra civil (document 6, foli 31) quan descriu "substitución de 1 metro de tuberia". No tenim cap explicació per considerar que no existeix una duplicitat.

Finalment el tema del gas perdut. Aquesta és la partida més elevada 1.838'04 €. Lògicament requeria una explicació específica. Doncs no ha estat així. Per començar hi han uns càlculs que no han estat signats per ningú i que tenen com a base determinats paràmetres que no han resultat suficientment acreditats per la demandant i corroborats per cap pericial imparcial: A) El diu que va estar dues hores la canonada perdent gas. Sorprèn tan de temps exposats a un accident i no coincideix en què aquesta durada sigui la que va durar l'incident ni tampoc sembla ser coherent amb el fet que la canonada afectada no abastia a cap client, cosa que semblaria que hauria facilitat el tallament del pas de gas de manera immediata i si no era així, caldria haver-ho explicat al tribunal de manera detallada. B) Tampoc tenim cap constància ni de les dimensions aproximades del forat fet a la canonada, element essencial en el teorema de Bernoulli, com tampoc de la pressió del gas que passava per la canonada en el moment de l'accident. C) Finalment el preu del gas perdut que es reclama tampoc sabem d'on surt. Si es tracta del preu de cost de la companyia (cosa que semblaria lògica amb un increment raonable de costos addicionals) o si es un preu de facturació, cosa que si no anava a cap client semblaria difícil de justificar. Ningú sap d'on surt el preu de m3 de gas reclamat.

Amb tots aquests interrogants sobre aquests conceptes i en tractar-se d'una gran empresa subministradora d'un servei bàsic i amb sotmesa a tutela administrativa per la seva posició estratègica en els serveis bàsics de la nostra societat, se li ha d'exigir un més gran esforç probatori per facilitar que els tribunals puguin impartir justícia i donar i reclamar a cadascú allò que realment li pertoqui i evitar tant una impunitat davant el dany causat, com també un enriquiment injust per part de qui ocupa una posició dominant en el mercat.

En conclusió, doncs, el recurs ha de ser desestimat i al sentència d'instància integrament confirmada.

Sisè. La desestimació del recurs d'apel lació comporta imposar el pagament de les costes d'aquesta alçada a la part apel lant com a conseqüència del seu recurs, en aplicació de l' article 398.1 de la LEC .

Setè. Atès que aquest és un procediment seguit per raó de la quantia (i no de la matèria) la qual és inferior als 25 milions de pessetes (150.000 euros, segon RD 1417/2001 ), contra la sentència definitiva en apel lació no es pot interposar recurs de cassació ni per interès cassacional, segons ha vingut reiterant el Tribunal Suprem en les interlocutòries de 26.2.02, de 5.2.02 (tres de la mateixa data); de 12.2.02 (7 de la mateixa data) i de 8.6.04 , entre d'altres. Considera el Tribunal Suprem que les vies processals de l' article 477.2 de la LEC són distintes i excloents i, per aquest motiu, els assumptes per raó de la quantia no poden utilitzar la via de l'interès cassacional ( article 477.2.3 ) que queda reservada únicament als procediments seguits per raó de la matèria. Aquest criteri ja ha estat estimat constitucional pel Tribunal Constitucional en les seves sentències 164/2004; 150/2004 i les interlocutòries 191/2004 i 201/2004 .

Per la seva banda, la disposició final setzena de la LEC condiciona la possibilitat d'interposar el recurs extraordinari per infracció processal a que concorri motiu per a la interposició del recurs de cassació. Com ja s'ha dit, no hi cap aquesta classe de recurs en aquest cas, per la qual cosa tampoc es possible interposar el recurs extraordinari esmentat.

Fallo

1.- Desestimem el recurs d'apel·lació formulat pel procurador de la part apel·lant GAS NATURAL SDG, S.A.

2.- Confirmem la resolució de data 11-12-07, que va dictar el Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Sant Feliu de Guixols en les actuacions procediment ordinari núm. 318/06, de què dimana aquest rotlle , i imposar a la part apel·lant les costes d'aquesta alçada.

Contra aquesta Sentència no es pot interposar cap recurs ordinari de cap classe ni l'extraordinari per infracció processal.

Expediu testimoniatges d'aquesta resolució, uniu-los al rotlle corresponent i trameteu-los al Jutjat de procedència, juntament amb les actuacions originals.

Aquesta és la nostra Sentència que, jutjant de manera definitiva, pronunciem, manem i signem i que es dipositarà al Llibre de sentències d'apel·lació.

PUBLICACIÓ. En data d'avui, el magistrat ponent, Carles Cruz Moratones, ha llegit i publicat la Sentència anterior en audiència pública. En dono fe.