Sentencia Civil Nº 296/20...re de 2007

Última revisión
19/09/2007

Sentencia Civil Nº 296/2007, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 229/2007 de 19 de Septiembre de 2007

nuevo

GPT Iberley IA

Copiloto jurídico

Relacionados:

Tiempo de lectura: 7 min

Orden: Civil

Fecha: 19 de Septiembre de 2007

Tribunal: AP - Lleida

Ponente: MONTELL GARCIA, ALBERT

Nº de sentencia: 296/2007

Núm. Cendoj: 25120370022007100302

Núm. Ecli: ES:APL:2007:643


Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE LLEIDA

Secció segona

Rotlle núm. 229/2007

Procediment ordinari núm. 81/2006

Jutjat Primera Instància 1 Balaguer

SENTÈNCIA núm. 296/2007

President/a:

D. ALBERT GUILANYA FOIX

Magistrats/ades :

D. ALBERT MONTELL GARCIA

Dª ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, dinou de setembre de dos mil set

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau

d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 81/2006, del Jutjat Primera Instància 1 Balaguer, en virtut del recurs

interposat per la part demandada Ismael , representat/da pel procurador/a ROSA SIMO ARBOS i

assistit/da pel/per la lletrat/da JAUME GIRIBET CASTELLS contra sentència de data cinc de gener de dos mil set dictada en el

procediment esmentat, rotlle de sala núm. 229/2007. La part actora , XAVIER BISBAL , SL. es va oposar a l'apel·lació però al no

compareixer dintre de termini es va declarar en rebel·lia en aquesta alçada. És ponent d'aquesta resolució el magistrat Sr.

ALBERT MONTELL GARCIA.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data cinc de gener de dos mil set, és la següent: "FALLO. Primero: Que ESTIMANDO la demanda interpuesta por la Procuradora Sra. Silvia Bergé Arróniz, en nombre y representación de XAVIER BISBAL, SL, contra D. Ismael , debo CONDENAR Y CONDENO a D. Ismael a que abone a XAVIER BISBAL, SL la cantidad de 3.811,64 euros (ya abonados), así como el interés legal del dinero desde la fecha de interposición de la demanda de juicio monitorio. Segundo: En cuanto a las costas procesales, ésta se imponen a la parte demandada. [...]"

SEGON. Contra l'anterior sentència, la representació processal de Ismael va/n interposar recurs d'apel· lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 18 de setembre de 2007 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER.- Només són objecte de recurs els pronunciaments de la sentència de primera instància relatius a la condemna a pagar interessos des de la data d'interposició de la demanda de monitori i la condemna en costes del demandat. La societat actora reclamava l'import del subministrament d'unes bigues d'acer que la demandada no havia satisfet amb l'argument que la venedora no li havia lliurat els corresponents certificats de qualitat. Argumenta la resolució d'instància que la venedora no ha incidit en mala fe ni temeritat al interposar la demanda atès que el comprador ha utilitzat les bigues malgrat que no li oferien prou garanties al no disposar dels corresponents certificats d'homologació. No podem estar d'acord amb aquest raonament. S'ha de tenir en compte quina és la naturalesa i caràcter de la prestació compromesa per la venedora. Certament que la seva obligació principal és la de lliurar al comprador el material subministrat, en aquest cas unes bigues destinades a la construcció. Però tal i com va indicar el legal representant de l'actora en prova d'interrogatori, el lliurament al comprador dels certificats de qualitat i homologació de les bigues forma part de les obligacions del venedor. Va precisar en aquest sentit el testimoni Sr. Tusquelles, empleat de l'empresa fabricant que és qui confecciona les certificacions, que els productes que es posen en estructures per a la construcció han d'estar homologats i que el certificat serveix per a demostrar que ho estan. En cas contrari, va afegir, si no compleixen els requisits de qualitat, el material només pot anar a la deixalleria. Així, l' art. 15.3 de la Llei 38/99, de 5 de novembre, d'Ordenació de l'Edificació , estableix que són obligacions dels subministradors (entenent com a tal els fabricants, emmagatzemadors i els venedors de productes de construcció), la de respondre de l'origen, identitat i qualitat dels productes i de que compleix les exigències establertes a la normativa tècnica aplicable. I afegeix al seu apartat b) que també té obligació de facilitat les garanties de qualitat corresponents per a la seva inclusió a la documentació de l'obra executada. En conseqüència, l'obligació de lliurar els corresponents certificats de qualitat no és una simple obligació accessòria o complementària de l'obligació principal del venedor, si no que es converteix en una obligació essencial per tal de garantir i demostrar la qualitat dels materials subministrats amb destí a una construcció. Aquesta important obligació no va ser complerta per la venedora i, així, trobem que en el procés monitori el demandat va formular oposició al·legant que els certificats que li havia proporcionat l'actora no es corresponien amb les bigues subministrades, i no només es va conformar en al·legar-ho si no que també va aportar-los. Això va obligar a l'actora a interposar demanda de monitori, sense que procedís a subsanar o aclarir l'error comès, si no que, ben al contrari, es va limitar a indicar que les manifestacions realitzades pel demandat al formular l'oposició al monitori eren simples excuses de mal pagador. No és fins a l'audiència prèvia que l'actora aporta uns altres certificats diferents als que havia lliurat inicialment al demandat i no és fins que l'empleat del fabricant va constatar que eren els correctes, en prova de diligència final, que el demandat va pagar el principal reclamat. Atès que els primers certificats eren erronis no pot estranyar la conducta del comprador d'esperar a pagar fins tenir la seguretat que les certificacions aportades a l'audiència prèvia eren les autèntiques, a prevenció que s'hi hagués pogut cometre qualsevol mena d'error. Per tant, és evident que el venedor va incomplir l'obligació de lliurar els certificats de qualitat dels productes subministrats al comprador, obligació que, tal i com s'ha dit, és també principal, atès que la manca de disposició dels certificats o la seva incorrecció, impedeixen saber si compleixen els requisits d'homologació necessaris i, per tan, fan inhàbil per al seu destí el material subministrat, doncs la documentació de l'obra queda incomplerta ( art. 7 de la LOE ). En conseqüència, no es pot considerar que el comprador hagi incidit en mora al retardar el pagament i, per altra banda, podia oposar eficaçment l'excepció de contracte incomplert, per la qual cosa tampoc li poden ser imposades les costes de primera instància. Atès que el venedor tenia obligació de lliurar els certificats correctes, a ell també corresponia la responsabilitat d'aclarir els errors comesos i subsanar-los mitjançant el lliurament dels certificats autèncitcs, cosa que no va fer malgrat les queixes que consta que li va realitzar el comprador, com a mínim amb l'oposició al monitori. S'ha hagut d'esperar a l'audiència prèvia per a que fossin aportats i, a més, ha calgut el període probatori per poder verificar la correcció d'aquells. El recurs, doncs, ha de ser estimat.

SEGON.- L'estimació del recurs comporta que no escaigui efectuar condemna envers les costes causades en aquesta alçada ( art. 398.2 de la LEC ).

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Estimem el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Ismael contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Balaguer, en procediment de judici ordinari núm. 81/06 , que revoquem parcialment, pel que fa només als pronunciaments relatius als interessos del principal reclamat i de les costes de primera instància, que deixem sense efecte, al ser la demanda parcialment estimada, motiu pel qual cada part n'abonarà les causades a instància seva i les comunes per meitat. No escau efectuar condemna envers les costes causades en aquesta alçada.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s

Així per aquesta la nostra sentència, la pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.

Fórmate con Colex en esta materia. Ver libros relacionados.