Sentencia CIVIL Nº 297/2018, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 755/2017 de 04 de Septiembre de 2018

Encabezamiento

Sección nº 03 de la Audiencia Provincial de Tarragona. Civil

Avenida Presid. Lluís Companys, 10 - Tarragona - C.P.: 43005

TEL.: 977920103

FAX: 977920113

EMAIL:aps3.tarragona@xij.gencat.cat

N.I.G.: 4314842120168240149

Recurso de apelación 755/2017 -D

Materia: Juicio ordinario otros supuestos

Órgano de origen:Juzgado de Primera Instancia nº 8 de Tarragona

Procedimiento de origen:Procedimiento ordinario 1239/2016

Parte recurrente/Solicitante: Bernardo

Procurador/a: Gerard Pascual Vallés

Abogado/a: Jordi Prat Altarriba

Parte recurrida: BANKIA, S.A.

Procurador/a: Montserrat Vellve Foix

Abogado/a: MIRIAM SUSANA RUIZ DE LA PRADA ABARZUZA

SENTENCIA Nº 297/2018

MAGISTRATS: IL LMS. SRS.:

Guillermo Arias Boo (president)

JOAN PERARNAU MOYA

MANUEL GALÁN SÁNCHEZ

Tarragona, quatre de setembre de dos mil divuit

Vist en aquesta Secció Tercera de l'Audiència Provincial de Tarragona el recurs d'apel lació que ha interposat el procurador Gerard Pascual Vallès, en representació del Sr. Bernardo , defensat per l'advocat Jordi Prat Altarriba, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 8 de Tarragona, amb data de disset de juliol de dos mil disset , en les seves actuacions de procediment ordinari 1 239/16, en què han estat parts, com a demandants, el mateix apel lant, i, com a demandada, Bankia, SA, que ha comparegut davant d'aquest Tribunal amb la defensa de l'advocada Míriam Ruiz de la Prada i amb la representació de la procuradora Montserrat Vellvé Foix.

Antecedentes

Primer. La resolució impugnada té aquesta part dispositiva: 'Desestimo la demanda interpuesta por el procurador de los tribunales Gerard Pascual Vallès, en nombre de Bernardo , contra la entidad bancaria Bankia, SA, y, consecuentemente, absuelvo a la entidad demandada de todos los pedimentos de la demanda, con expresa condena en costas procesales a la parte actora.'

Segon. El demandant hi va interposar un recurs d'apel lació, pels fonaments que va considerar adients.

Tercer. Se'n va donar trasllat, d'aquest recurs, a la demandada, que s'hi va oposar, pels arguments que va considerar adequats.

Quart. Hi ha actuat com a ponent el magistrat Guillermo Arias Boo.

Fundamentos

Primer. BREU HISTÒRIA DEL PLET. El vint-i-dos de maig de dos mil nou, Bernardo va signar, amb el consell del personal de Bankia, SA, on tenia els seus diners, una ordre de compra de de participacions preferents per un import de dotze mil euros, amb l'esquer de la perspectiva d'obtenir una rendibilitat molt superior a la d'altres productes. En adonar-se, després de les vicissituds desfavorables que van afectar la seva inversió, que no assoliria, ni tan sols, el capital que hi havia ficat, va promoure el plet que portem entre mans, perquè, com a conseqüència de l'anul lació o de la resolució del contracte en virtut del qual havia subscrit les obligacions subordinades, Bankia, SA, fos condemnada a restituir-li la diferència entre els diners que hi havia invertit i els que n'havia pogut recuperar. La jutge que va conèixer d'aquest plet en primera instància va considerar, però, que la pretensió d'anul lació del demandant havia caducat, en haver transcorregut més de quatre anys entre el moment en el qual va conèixer que la seva inversió no havia de produir el rendiment esperat i el de la interposició de la seva demanda. Pel que fa a la pretensió de resolució de contracte, la mateixa jutge va entendre que no era viable, tampoc, en no haver incorregut la demandada en cap incompliment que la pogués justificar. Així que la sentència de primera instància va rebutjar de forma íntegra les pretensions del actor, al qual va imposar les costes. El demandant hi ha interposat un recurs d'apel lació, contra aquesta sentència, en què reitera les seves pretensions.

Segon. SOBRE LA INEXISTÈNCIA DE CADUCITAT. Explica la STS que va resoldre, amb data de dotze de gener de dos mil quinze, el Recurs 2 209/12 , que, quan es tracta de contractes que tenen un objecte complex, com els productes financers del tipus al qual pertany el que ens ocupa en aquest plet, s'entén per consumació, a l'efecte d'iniciar el còmput del termini de caducitat de l' article 1 301 del Codi civil espanyol, el moment a partir del qual es produeix una fita que permet que l'inversor tingui un coneixement cabal de la vertadera naturalesa del que ha adquirit. Es tracta, com és obvi, d'una adaptació als nostres temps de la teoria del'actio nata,de conformitat amb la qual, fins que una persona no té al seu abast els elements que li permeten decidir amb prou coneixement de causa si s'hi donen, o no, els elements que li permeten emprendre una determinada acció, no poden començar a córrer els terminis als quals resta subjecta. Considera la sentència impugnada que en el cas d'aquestes actuacions el demandant va poder conèixer que la seva inversió no li retria el rendiment esperat des del mateix moment que li van comunicar que deixaria de cobrar els rèdits que anava percebent per les participacions preferents que havia adquirit. Ara bé, el demandant no es queixa només d'haver sofert un error quant a la rendibilitat de la seva inversió, sinó que va molt més enllà. Afirma en la seva demanda que no va ser informat del risc que tenia la inversió que havia fet, que podia arribar fins al punt de comprometre el capital que hi havia ficat. De tal manera que la notícia de la suspensió de la producció de rèdits no era suficient perquè pogués copsar la magnitud real del risc que corrien els seus diners. Només quan el FROB va comunicar als inversors que s'havien de prendre mesures per tal de procurar mitigar, en la mesura que fos possible, les conseqüències negatives de l'ensulsiada del mercat relatiu a aquesta mena de productes, l'any dos mil tretze, els adquirents van poder conèixer de forma cabal fins on podien arribar les seves pèrdues. Si fixem aquest moment com a fita a partir de la qual havia de començar a córrer el termini de caducitat que ens afecta, la pretensió del demandant no s'hauria extingit pas per aquest concepte, en haver-se exercit l'any dos mil setze.

Tercer. REVISIÓ DE LA VALORACIÓ DE LA PROVA. Rebutjada la tesi que va fer servir la jutge de primera instància per rebutjar la pretensió d'anul lació, hem de revisar els fets en què es basava, per decidir si havia d'haver estat estimada. Considera la demandada que, amb la documentació relativa als contractes de subscripció dels valors litigiosos, n'hi ha prou per constatar que va facilitar al seu client la informació suficient perquè aquest adquirís, amb uns coneixements adequats per fer front als riscos que se'n derivaven, les participacions preferents. Hi afegeix que, en aquest cas, es tractava d'un client que, com a empleat seu, havia rebut una formació adequada sobre aquest tipus de productes financers. Remarca que li van sotmetre a un test per comprovar si, per les seves característiques com a inversor, el producte que va adquirir era convenient per als seus interessos. Indica que no era necessari, en canvi, comprovar-ne la idoneïtat, en no haver-hi subscrit cap contracte d'assessorament en matèria d'inversions. Ara bé, la declaració de l'altre empleat de la demandada que va intervenir en l'acte de la vista, en el seu cas com testimoni, ens proporciona un punt de vista ben diferent. Admet, d'entrada, que, en no tenir previst que s'esdevinguessin els problemes econòmics que van donar lloc a la crisi del sistema financer, no tenien la norma d'avisar els clients que adquirien participacions preferents que hi podien perdre, fins i tot, part del seu capital. Reconeix, també, que el demandant, dedicat a una altra àrea de gestió, no tenia cap coneixement específic sobre aquesta mena de productes. Afirma, fins i tot, que, com a inversor, havia de ser considerat com a persona de perfil conservador. Això no quadra gens amb el fet que consideressin, després de sotmetre'l a un testad hoc,que el producte que anava a adquirir era convenient per als seus interessos. D'altra banda, i com que era la mateixa Bankia, SA, la que li havia recomanat l'adquisició del producte, hem de considerar, de conformitat amb el que disposa l' article 79. bis 7 de la Llei del Mercat de Valors , que també haurien d'haver comprovat la idoneïtat del seu client. Hem de concloure, doncs, que aquest no va rebre una informació específica i personal sobre els riscos del producte, amb el resultat que ignorava, en contractar, quins eren. Error excusable, ja que va tenir el seu origen en un incompliment, per part de Bankia, SA, dels seus deures legals d'informació; error que, en recaure sobre un dels trets essencials de l'objecte del contracte, en justifica l'anul lació. Per tant, la pretensió principal del demandant havia d'haver reeixit, per aplicació del règim previst en els articles 1 300 i següents del Codi civil espanyol, la qual cosa duu aparellada ara l'estimació del seu recurs i la conseqüent revocació del pronunciament principal de la sentència impugnada. Pel que fa a la liquidació de les conseqüències econòmiques del contracte anul lat, s'ha de fer, amb subjecció al que disposa l' article 1 303 del Codi civil espanyol, de manera que es pugui recuperar, en la mesura que sigui possible, la situació que hi havia abans de la seva subscripció.

Quart. COSTES DE LA PRIMERA INSTÀNCIA. La reiteració amb què els tribunals expressem els mateixos criteris reflectits en aquesta resolució pel que fa a les qüestions discutides excusa de justificar amb més explicacions perquè, en aplicació del criteri del venciment objectiu, regla general que inspira el text de l' article 394.1 de la LEC , la demandada havia d'haver estat condemnada a pagar les costes de primera instància. Hem de revocar, doncs, també, el pronunciament sobre costes de la sentència impugnada, que les hi imposava al demandant.

Cinquè. COSTES DE LA SEGONA INSTÀNCIA. De conformitat amb el que disposa l' article 398.2 de la LEC , no se n'ha de fer càrrec cap de les parts, en haver estat estimat el recurs.

Fallo

Amb estimació del recurs d'apel lació que ha interposat el procurador Gerard Pascual Vallès, en representació del Sr. Bernardo , defensat per l'advocat Jordi Prat Altarriba, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 8 de Tarragona, amb data de disset de juliol de dos mil disset , en les seves actuacions de procediment ordinari 1 239/16,

1) REVOQUEM aquesta sentència, els pronunciaments de la qual resten substituïts per aquests:

Amb estimació de la demanda del Sr. Bernardo ,

1-DISPOSEM l'anul lació del contracte de subscripció d'obligacions preferents concertat per l'expressat demandant amb Bankia, SA, el dia vint- i-dos de maig de dos mil nou, i, com a conseqüència d'això,

2-CONDEMNEM la demandada a pagar a l' actor la diferència que hi hagi entre els dotze mil euros (12.000 €) que va invertir en l'adquisició de les referides participacions i el que hagi obtingut com a rendiment de les participacions o de les accions per les quals les va bescanviar, que hauran de ser restituïdes a l'emissora,

3-amb els interessos legals que hagi produït el saldo de la relació comptable que resulti del fonament de dret precedent des de l'adquisició dels títols -és a dir, en un primer període, els interessos que hagi produït el capital inicial (x), en un segon període, a partir del moment que l'emissió comenci a produir un rendiment, els interessos que reti el nou saldo (x-import del primer cupó), i així successivament-

4-i tot plegat amb imposició a la demandada de les costes que ha causat en primera instància al demandant,

2) sense condemnar cap de les parts a pagar les costes del recurs.

Retorneu a l'apel lant el dipòsit que ha constituït per recórrer contra la resolució impugnada.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat del qual provenen, amb testimoni d'aquesta resolució, i demaneu-ne rebut.

Aquesta és la nostra sentència, que manem i signem.