Sentencia Civil Nº 298/2015, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 118/2014 de 01 de Octubre de 2015

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE BARCELONA

Secció Catorze

Rotllo 118/2014

SENTÈNCIA 298/2015

ILMS. SRS./AS.

PRESIDENT

AGUSTÍ VIGO MORANCHO

MAGISTRATS

MARTA FONT MARQUINA

ESTEVE HOSTA SOLDEVILA

En Barcelona, a ú d'octubre de dos mil quinze

Antecedentes

PRIMER.- El Jutjat de Primera Instància núm. 33 de Barcelona en el procés ordinari núm. 1409/2012-A promogut pel Sr. Gerardo contra CATALUNYA BANC, SA, va dictar el 3 de desembre de 2013 Sentència amb la part dispositiva següent:

Estimando la demanda interpuesta por don Gerardo , representado por el Procurador de los Tribunales don Álvaro Ferrer Pons, frente a Catalunya Banc, SA, representada por el Procurador de los Tribunales don Antonio María Anzizu Furest, debo declarar y declaro la nulidad del contrato de fecha 24 de marzo de 2011. La consecuencia de tal declaración es la recíproca restitución de las cosas objeto del contrato y del precio con sus intereses, conforme a lo dispuesto en el artículo 1303 del Código Civil , con restitución de las participaciones por el actor, en su caso, y condenando a la demandada a abonar a la demandante la cantidad de 30.000 euros, más el interés legal del dinero del importe antes referido desde la fecha de ejecución de la orden de compra y cargo en cuenta de la misma, minorados en las remuneraciones que haya podido percibir la actora. Todo ello sin perjuicio de lo prevenido en el artículo 576 de la Ley de Enjuiciamiento Civil .

Condeno a la demandada al pago de las costas procesales causadas.

SEGON.- Caixa Catalunya, SA, hi va interposar recurs d'apel·lació, que fou admès a tràmit. La part actora va formular oposició al recurs i les actuacions originals es van elevar a l'Audiència Provincial de Barcelona, que les va repartir a aquesta Secció Catorze, en la qual, seguits els corresponents tràmits processals, va tenir lloc la deliberació el dia 9 de setembre de 2015.

TERCER.- En la tramitació del present procediment s'han observat i complit les prescripcions legals.

QUART.- Ha estat ponent el Sr. ESTEVE HOSTA SOLDEVILA, magistrat d'aquesta Secció Catorze.

Fundamentos

PRIMER.- L'objecte del plet és la compravenda de 30 títols de Participacions Preferents Serie B CatalunyaCaixa Preferential Issuance Limited que l'actor Gerardo va comprar a Catalunya Caixa pel preu de 30.000 € el 24 de març de 2011. L'ordre de compra és el document nº 1 de la demanda; la llibreta de Caixa Catalunya a nom del Sr. Gerardo en què es va anotar l'operació, el document nº 2.

El Jutjat de Primera Instància, tot estimant la demanda, va declarar la nul·litat del contracte per error en el consentiment del comprador i va disposar la recíproca restitució de les prestacions contractuals entre les parts de conformitat amb l' art. 1303 del CC .

Catalunya Banc, SA, hi va interposar recurs d'apel·lació.

SEGON.- Per tal de resoldre el recurs, partirem del fets següents que considerem que han quedat acreditats d'acord amb el resultat de la prova documental aportada per les parts i l'interrogatori de part de l'actor i la testifical de l'empleat de Caixa Catalunya, Jose Francisco , practicats en la vista.

1.- L'any 2011 el Sr. Gerardo era un client habitual de l'oficina 0024-Barcelona-Born de Caixa Catalunya. En la vista l'actor va manifestar que era client des de l'any 1993.

2.- El perfil inversor de l'actor Sr. Gerardo encaixa en la categoria de client 'minorista', que d'acord amb l'art. 78 bis de la LMV a sens contrari, és aquell, que, al contrari del client 'professional', del que no es presumeix l'experiència, coneixements i qualificació necessària per a prendre les seves pròpies decisions d'inversió i valorar correctament els seus riscos. La circumstància que amb anterioritat a la compra de les participacions preferents litigioses l'any 2011, l'actor hagués efectuat dues operacions de compra i dues de venda d'altres participacions preferents els anys 2009 i 2010 i el mateix 2011, no desvirtua l'anterior conclusió.

3.- L'actuació de Caixa Catalunya amb el Sr. Gerardo fou d'assessorament financer, atès que les participacions preferents litigioses eren un producte financer emès per una companyia filial de Caixa Catalunya, que habitualment, com hem vist en altres plets, desplegava una activitat proactiva de manera personalitzada entre els seus clients habituals per a col·locar-les; que l'actor era un client minorista; i que l'art. 63.1.g) de la LMV indica que s'entén per assessorament financer la prestació de recomanacions personalitzades al client, sigui a petició d'aquest o per iniciativa de l'empresa de serveis d'inversió, amb respecte a una o més operacions relatives a instruments financers.

4.- La part demandada no ha acreditat l'abast de la informació verbal i escrita precontractual que Caixa Catalunya va facilitar al Sr. Gerardo abans de formalitzar l'ordre de compra de les participacions preferents, ja que l'empleat de l'entitat, el testimoni Jose Francisco , que en teoria havia d'il·lustrar a la magistrada del Jutjat de Primera Instància sobre com havia anat l'operació, va manifestar en la vista que, malgrat que comercialitzava el producte, no recordava si havia estat ell en concret qui havia venut les participacions preferents a l'actor ni tampoc quina informació li havia donat.

Aquesta manca de prova només pot perjudicar a la part demandada ja que, com admet la mateixa part demandada a l'al·legació Quinta del recurs d'apel·lació, amb fonament en l' art. 217 de la LEC la càrrega de la prova de la informació rebuda per un client bancari en la contractació correspon a l'entitat financera.

Això implica que la part demandada no ha acreditat que Caixa Catalunya complís amb les obligacions d'informació envers l'actor que l'imposava l'art. 79 bis de la LMV.

TERCER.- Com diu la STS nº 769/2014, de 12 de gener de 2015 ,

La sentencia del pleno de esta sala núm. 840/2013, de 20 de enero de 2014 , resume la jurisprudencia dictada en torno al error vicio. Afirmábamos en esa sentencia, con cita de otras anteriores, que hay error vicio cuando la voluntad del contratante se forma a partir de una creencia inexacta, cuando la representación mental que sirve de presupuesto para la realización del contrato es equivocada o errónea.

El respeto a la palabra dada ('pacta sunt servanda') impone la concurrencia de ciertos requisitos para que el error invalide el contrato y quien lo sufrió pueda quedar desvinculado. La seguridad jurídica, asentada en el respeto a lo pactado, impone en esta materia unos criterios razonablemente rigurosos, recogidos en la regulación contenida en el Código Civil y en la jurisprudencia dictada en esta materia.

Es necesario que la representación equivocada merezca esa consideración, lo que exige que la equivocación se muestre, para quien afirma haber errado, como suficientemente segura y no como una mera posibilidad dependiente de la concurrencia de inciertas circunstancias.

El art. 1266 del Código Civil dispone que, para invalidar el consentimiento, el error ha de recaer (además de sobre la persona, en determinados casos) sobre la sustancia de la cosa que constituye el objeto del contrato o sobre aquellas condiciones de la cosa que principalmente hubieren dado motivo a celebrarlo, esto es, sobre el objeto o materia propia del contrato ( art. 1261.2 del Código Civil . La jurisprudencia ha exigido que el error sea esencial, en el sentido de proyectarse, precisamente, sobre aquellas presuposiciones, respecto de la sustancia, cualidades o condiciones del objeto o materia del contrato, que hubieran sido la causa principal de su celebración, en el sentido de causa concreta o de motivos incorporados a la causa ( sentencia núm. 215/2013, de 8 abril .

El error invalidante del contrato ha de ser, además de esencial, excusable, esto es, no imputable a quien lo sufre. El Código Civil no menciona expresamente este requisito, pero se deduce de los principios de autorresponsabilidad y buena fe. La jurisprudencia niega protección a quien, con el empleo de la diligencia que era exigible en las circunstancias concurrentes, habría conocido lo que ignoraba al contratar. En tal caso, ante la alegación de error, protege a la otra parte contratante, confiada en la apariencia que genera toda declaración negocial seriamente emitida.

La diligencia exigible ha de apreciarse valorando las circunstancias de toda índole que concurran en el caso. En principio, cada parte debe informarse de las circunstancias y condiciones que son esenciales o relevantes para ella en los casos en que tal información le es fácilmente accesible, y si no lo hace, ha de cargar con las consecuencias de su omisión. Pero la diligencia se aprecia además teniendo en cuenta las condiciones de las personas, no sólo las de quien ha padecido el error, sino también las del otro contratante, de modo que es exigible una mayor diligencia cuando se trata de un profesional o de un experto, y, por el contrario, es menor cuando se trata de persona inexperta que entra en negociaciones con un experto, siendo preciso para apreciar la diligencia exigible valorar si la otra parte coadyuvó con su conducta, aunque no haya incurrido en dolo o culpa.

En definitiva, el carácter excusable supone que el error no sea imputable a quien lo sufre, y que no sea susceptible de ser superado mediante el empleo de una diligencia media, según la condición de las personas y las exigencias de la buena fe. Ello es así porque el requisito de la excusabilidad tiene por función básica impedir que el ordenamiento proteja a quien ha padecido el error cuando este no merece esa protección por su conducta negligente, ya que en tal caso ha de establecerse esa protección a la otra parte contratante que la merece por la confianza infundida por esa declaración.

En el ámbito del mercado de valores y los productos y servicios de inversión, el incumplimiento por la empresa de inversión del deber de información al cliente no profesional, si bien no impide que en algún caso conozca la naturaleza y los riesgos del producto, y por lo tanto no haya padecido error al contratar, lleva a presumir en el cliente la falta del conocimiento suficiente sobre el producto contratado y sus riesgos asociados que vicia el consentimiento. Por eso la ausencia de la información adecuada no determina por sí la existencia del error vicio, pero sí permite presumirlo, de acuerdo con lo declarado por esta sala en la citada sentencia núm. 840/2013, de 20 de enero de 2014 y reiterado en sentencias posteriores.

D'altra banda, recentment, el BOE de 14 d'agost de 2015 ha publicat la resolució de 30 de juny de 2015 de la CNMV, per la qual es publiquen les sancions per infraccions molt greus imposades a Catalunya Banc, SA mitjançant Ordre ministerial del 24 d'abril anterior, l'apartat Primer.d) de la qual declara la responsabilitat de CatalunyaCaixa per la comercialització a clients, des de l'1 de juliol de 2010 fins al 29 de setembre de 2011, ' de productos híbridos sin evaluar si resultaban adecuados a los conocimientos y experiencia de los clientes; utilizando sistemas de evaluación que presentaban deficiencias metodológicas; sin advertir adecuadamente a éstos en los supuestos en que las operaciones eran no convenientes o no evaluadas; y no habiendo acreditado la entrega de información sobre les características y riesgos de dichos productos comercializados con carácter previo a su adquisición o informándolos inadecuadamente'; amb base a la qual, i a altres infraccions molt greus que relaciona es va imposar a Catalunya Banc, SA, una multa de 2.000.000 €.

Les infraccions relacionades en la resolució de la CNMV són imputables a Caixa Catalunya en la compra de participacions preferents litigiosa atès la condició de client habitual minorista del Sr. Gerardo i que la part demandada no ha acreditat quina informació verbal i/o escrita l'entitat d'estalvis li va proporcionar abans de contractar. D'acord amb la STS nº 769/2014 , això suposa que cal presumir que la manca d'informació proporcionada per l'entitat d'estalvis a l'actor va provocar en aquest un error excusable en el seu consentiment sobre les condicions essencials del contracte, el que significa que la Sentència del Jutjat de Primera Instància és ajustada a dret i que desestimem el recurs.

QUART.- D'acord amb l' art. 398.2 de la LEC , atesa la desestimació del recurs, n'imposem el pagament de les costes a la part demandada.

Fallo

DESESTIMANT el recurs d'apel·lació interposat per CATALUNYA BANC, SA, contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància nº 33 de Barcelona el 3 de desembre de 2013 , CONFIRMEM la resolució recorreguda i IMPOSEM el pagament de les costes de segona instància a la part apel·lant.

Un cop notificada la Sentència a les parts, i un cop sigui ferma, torneu les actuacions al jutjat d'instància, amb el seu testimoni, per al seu compliment.

Declarem la pèrdua del dipòsit constituït per a recórrer. Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació sempre que la resolució del recurs presenti interès cassacional, per escrit presentat davant d'aquest tribunal dintre del termini dels vint dies següents a la seva notificació. Un cop notificada la resolució, les actuacions seran retornades al jutjat d'instància, amb un testimoni seu, per a compliment.

Així ho pronunciem, manem i firmem.

PUBLICACIÓ.-En aquest dia, i una vegada signada per tots els magistrats que l'han dictada, es dóna a l'anterior sentència la publicitat ordenada per la Constitució i les Lleis. EN DONO FE.