Sentencia Civil Nº 3/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Civil y Penal, Sección 1, Rec 103/2006 de 05 de Marzo de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA

DE CATALUNYA

Sala Civil i Penal

Recurs de Cassació núm. 103/2006

S E N T È N C I A NÚM.3

Presidenta:

Excma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués

Magistrats:

Il·lm. Sr. Carlos Ramos Rubio

Il·lma. Sra. Teresa Cervelló i Nadal

Barcelona, 5 de març de 2007

Antecedentes

Primer. El Procurador dels Tribunals Sr. Ramon Daví Navarro, actuant en nom i representació dels Srs. Maximino , Rebeca i Juan Carlos va presentar el dia 3 d'octubre de 2003 una demanda de judici ordinari contra el Sr. Alvaro i la Sra. María Esther en reclamació de la llegítima del Sr. Sonia i del seu suplement, així com dels interessos moratoris corresponents.

Previs els tràmits legals pertinents, en data 26 de juliol de 2005, el Jutjat de 1ª Instància núm. 2 de Granollers (ordinari núm. 446/03) va dictar una Sentència amb la següent part dispositiva:

'ACUERDO ESTIMAR PARCIALMENTE LA PRESENTE DEMANDA presentada por el Procurador Sr. Daví Navarro en nombre y representación de Maximino , Rebeca Y Juan Carlos contra Alvaro Y María Esther , Y CONDENAR A LA PARTE DEMANDADA A ABONAR EN CONCEPTO DE DERECHOS LEGITIMARIOS DE LOS ACTORES LA CUARTA PARTE DE 1.100.649,36 € (183.132.645 PTS), más los intereses legales desde la presentación de la demanda y las costas del presente procedimiento.'

Segon. Contra l'anterior Sentència la Procuradora dels Tribunals Sra. Glòria Ferrer Fuster en representació dels demandants Srs. Maximino i Rebeca i Juan Carlos i la Procuradora Sra. Alícia Barbany Cairó en representació de la part demandada Sr. Alvaro i Doña. María Esther , van interposar recurs d'apel·lació que va ser admès a tràmit i, seguida la tramitació pertinent, la Secció 19a. de l' Audiència Provincial de Barcelona, va dictar una Sentència de data 18 de maig de 2006 (rotlle 187/2006 ), amb la següent part dispositiva:

'Que estimando tanto el recurso de apelación interpuesto por Maximino , Rebeca y Juan Carlos como el planteado por Alvaro y María Esther , contra la Sentencia de 26 de julio de 2006 dictada por el Juzgado de 1ª Instancia nº 2 de Granollers, Barcelona , en el curso de los autos de juicio ordinario nº 446/2003, de los que el presente rollo dimana, debemos REVOCAR Y REVOCAMOS dicha resolución y, en su lugar, condenar a Alvaro y María Esther solidariamente a abonar en concepto de la legítima correspondiente a la sucesión de Sonia a Juan Carlos la suma de 171.709,45 EUR mientras que para Maximino y Rebeca deberán hacerlo en el importe de 85.854,72 EUR para cada uno, condenando asimismo a los demandados de referencia a abonar el interés legal de aquellas sumas desde la muerte del causante, el 11 se mayo de 1993. Por último se mantiene la imposición de costas efectuadas en la instancia mientras que, en relación con las de esta alzada, no ser hará especial pronunciamiento.'

Tercer. La Procuradora dels Tribunals Sra. Alícia Barbany Cairó, actuant en representació del Sr. Alvaro i Doña. María Esther , mitjançant escrit que va presentar a la Secció 19a. de l'Audiència Provincial de Barcelona el dia 23 de juny de 2006 va preparar recurs de cassació contra la Sentència abans esmentada, recurs que va interposar, dins de termini, davant la mateixa Secció de l'Audiència Provincial, i mitjançant una provisió de data 26 de setembre de 2006 la Secció 19a. va tenir per interposat en temps i forma l'esmentat recurs de cassació i va acordar elevar les actuacions a aquesta Sala amb emplaçament de les parts.

Quart. Quan es van rebre les actuacions, es va concedir a les parts el trasllat a què fa referència l' art. 483.3 LEC a fi que informessin sobre la possible inadmissibilitat de determinats motius de cassació i així ho van fer les parts. A l'escrit d'al· legacions mitjançant el qual va evacuar el tràmit que se li havia conferit, la recurrent va desistir dels motius d'infracció processal perquè, com va admetre, no havia interposat recurs extraordinari d'infracció processals, interessant, però que fos admesa la que anomenava qüestió prèvia de nul·litat i el recurs de cassació per un únic motiu, la infracció de l' art. 365 del Codi de Successions . La part recorreguda es va oposar a la seva admissió, al·legant una sèrie de defectes processals així com que la quantia del procediment era inferior a 150.000,- €.

Per una interlocutòria de data 23 de novembre de 2006, la Sala va tenir per apartat al recurrent dels motius d'infracció processal al·legats al seu escrit d'interposició i va decidir no admetre l'anomenada qüestió prèvia de nul·litat d'actuacions i admetre, en canvi, el recurs de cassació per infracció de l'art. 365 CS per tractar-se de la infracció d'un precepte substantiu de dret civil i català i ser la quantia del procediment notòriament superior a 150.000,- €, tal com es va raonar en aquella interlocutòria. Mitjançant provisió de data 30 de novembre de 2006 es va procedir a l'aclariment e la interlocutòria de 23 de novembre, sol·licitat per la part recorreguda, a qui es va donar el corresponent termini per formular escrit d'oposició.

Per una provisió de data 11 de gener de 2007 aquesta Sala va tenir per evacuat aquell tràmit i es va senyalar per la votació i decisió el dia 12 de febrer de 2007, votació que es va celebrar aquell dia de conformitat amb allò que disposa l' art. 486 i concordants de la LEC .

Ha estat designada ponent la Magistrada Il·lma. Sra. Teresa Cervelló i Nadal.

Fundamentos

Primer. Per una correcta comprensió de l'objecte del debat en aquest recurs de cassació és necessari exposar succintament els fets que van resultar acreditats al procediment tramitat davant el Jutjat de 1a. Instància núm. 2 de Granollers, que són els que s'expliquen a continuació. El Sr. Sonia va morir el dia 11 de maig de 1993, havent atorgat testament el dia 24 de febrer de 1966 en el qual, entre altres disposicions que no venen al cas, va instituir hereu el seu fill Adrian i als seus fills Consuelo i Juan Carlos els va llegar en pagament dels seus drets legitimaris la suma en metàl·lic de quinze mil pessetes (90,15 €). Els esmentats Adrian , Consuelo i Juan Carlos eren els únics fills del causant. Adrian i Juan Carlos van sobreviure el seu pare i Consuelo el va premorir deixant dos fills, Maximino i Rebeca . L'hereu, Sr. Adrian , va acceptar l'herència del seu pare el 21 de gener de 1999 i va morir el 21 de setembre de 2001 sense haver satisfet la llegítima que corresponia al seu germà Juan Carlos per dret propi i als fills de la seva germana Consuelo , Maximino i Rebeca per dret de representació. Els hereus Don. Adrian són els seus fills Sr. Alvaro i Doña. María Esther . Aquests fets constitueixen el suport fàctic a partir del qual haurem d'examinar la infracció legal al·legada per la recurrent, que constitueix l'únic motiu d'aquest recurs de cassació.

El procediment del qual porta causa aquest recurs es va iniciar amb una demanda interposada per la representació processal dels legitimaris Don. Juan Carlos i Srs. Maximino i Rebeca , fills de la legitimària Doña. Consuelo que va premorir el causant, contra el Sr. Alvaro i Doña. María Esther , hereus de l'hereu obligat al pagament Don. Adrian . Amb la demanda, els actors exercitaven l'acció de reclamació de llegítima i, tenint en compte que, segons el seu criteri, el seu càlcul a partir del cabal relicte del causant donava una quantitat molt superior, reclamaven també que la quantitat inicialment llegada en concepte de llegítima es complementés amb aquella que fos pertinent, exercitant d'aquesta manera l'acció de reclamació de suplement de llegítima. Interessaven també el pagament dels interessos moratoris que corresponguessin. Al sols efectes de determinar el procediment fixaven la quantia de 57.163,87 €, basant-se per establir aquesta quantitat en els valors cadastrals dels béns inventariats per l'hereu, i fent especial esment que no es tractava de valors reals. A la mateixa demanda, i amb la finalitat de determinar el valor real del relictum sobre el qual calcular la llegítima interessaven la pràctica d'una prova pericial judicial, que efectivament es va practicar al moment processal corresponent.

Els demandats es van aplanar parcialment a la demanda, exclusivament pel que fa a la acció de reclamació de llegítima i els seus interessos des de la data de la mort Doña. Sonia , i per aquests conceptes van consignar per una banda la quantitat de 90,15 € en concepte de llegítima més 62,13 € en concepte d'interessos a favor Don. Juan Carlos i per l'altra, 45,08 € en concepte de llegítima més 27,62 € d'interessos a favor de cada un dels altres demandants Srs. Maximino i Rebeca .

D'aquesta manera la litis va quedar circumscrita a la reclamació del suplement de la llegítima i els seus interessos. Això no obstant, ni la Sentència d'instància ni la Sentència de l'Audiència fan cap referència a l'aplanament parcial dels demandats, ara recurrents.

Segon. A l'únic motiu de cassació que es va admetre, denuncia la part recurrent, a l'empara de l' art. 477.1 LEC , la infracció de l' art. 365 del Codi de Successions al·legant que la Sentència de la Secció 19a. de l'Audiència Provincial de Barcelona, fixa la quantia total dels drets legitimaris dels actors en la xifra de 171.709,45 € pel Sr. Juan Carlos , 85.854,72 € pel Don. Maximino i 85.854,72 € pel Doña. Rebeca , i sense distingir quin import correspon a la llegítima i quin al seu suplement aplica a la total quantitat els interessos a comptar des de la mort del causant, quan en relació al suplement de llegítima hauria d'haver aplicat els interessos des de la reclamació judicial.

El nucli d'aquest recurs el situen, doncs, els recurrents en la incorrecta aplicació de l'art. 365 CS exclusivament en relació a la data inicial pel còmput dels interessos del suplement de llegítima. Això comporta el seu aquietament a la resta de pronunciaments de la Sentència que els condemna solidàriament al pagament als actors dels seus drets legitimaris en la quantia que fixa la Sentència.

La llegítima, configurada a l'art. 350 CS com el dret de determinades persones a obtenir un valor patrimonial en la successió del causant, la pot atribuir el causant 'a títol d'institució hereditària, llegat, donació o de qualsevol altra manera'. La llei, doncs, protegeix el legitimari exigint que li sigui atribuït un títol -que el causant pot decidir- en la successió del seu causant, però també el protegeix contra la possibilitat que el causant no li atribueixi la totalitat del contingut econòmic inherent a la seva condició de legitimari. El causant compleix, doncs, fent una atribució de contingut econòmic als legitimaris, però es pot donar el cas que el quantum atribuït pel testador no coincideixi amb el que legalment correspongui, i en aquest cas sorgeix l'acció de suplement. D'aquesta manera es pot dir que el suplement consisteix en una rectificació de la quantitat atribuïda pel testador a través d'una operació comptable que determina aquest quantum de forma definitiva. Així, perquè neixi l'acció de suplement han de concórrer els següents pressupòsits: a) que el causant hagi atribuït al legitimari algun títol voluntari amb el qual compleixi el seu deure d'atribuir la llegítima, b) que aquest títol voluntari no cobreixi el quantum legitimari, i c) que el legitimari no hagi renunciat a la llegítima ni s'hagi donat per pagar del suplement o hi hagi renunciat expressament.

En aquest cas, el testament Doña. Sonia contenia una disposició per la qual llegava als seus fills Juan Carlos i Consuelo la quantitat de 90,15 € en pagament dels seus drets legitimaris, atribució que, com s'ha acreditat, ha resultat insuficient atenent el cabal relicte del causant al moment de la seva mort. D'altra banda, no consta que els legitimaris hagin renunciat a la llegítima ni s'hagin donat per pagats del seu suplement, con s'evidencia amb la interposició de la demanda que ha donat lloc a aquest recurs. Es donen, doncs, els pressupòsits necessaris pel naixement de l'acció de reclamació del suplement de la llegítima corresponent a la successió Doña. Sonia .

Tercer. Pel que fa als interessos, la llegítima i el suplement de llegítima han tingut sempre un tractament ben diferenciat en dret català. L'art. 365 de l'actual CS no és més que l'expressió del diferent criteri que històricament s'ha aplicat a llegítima i suplement. Disposa la citada norma que el causant pot disposar que la llegítima no meriti interessos, però cas que no existeixi cap disposició en aquest sentit, la llegítima merita interès des de la mort del causant i, després d'assenyalar una excepció a aquest principi, estableix que 'també en merita el suplement des que és reclamat judicialment'. D'aquí ve, doncs, la transcendència de distingir entre la quantitat que correspon a la llegítima i aquella que correspon al seu suplement, que conformen el quantum definitiu que l'hereu ha de satisfer als legitimaris, en pagament de la totalitat dels seus drets.

Davant la claredat de l'art. 365 CS 'no hi ha dubte que si el testament contenia atribució legitimària baldament insuficient, l'atribució ha de meritar l'interès des de la mort del causant i en canvi el suplement produirà interessos des de la interposició de la demanda', com ja ha dit aquesta Sala a la Sentència núm. 9/1999 de 31 de mar ç. També la Sentència núm. 14/2000 de 10 de juliol deixa prou clar que 'el suplement de llegítima sols merita interessos des que és reclamat judicialment'.

Com ja hem avançat i en lògica conseqüència al que acabem de dir, els actors exercitaven amb la seva demanda dues accions, per una part reclamaven el pagament de la llegítima atribuïda pel causant al seu testament, i per altra, consideraven que la quantitat llegada per aquest concepte estava molt per sota de la que els corresponia en funció dels béns del causant al moment de la mort, i reclamaven també el pagament del suplement de llegítima, en tots dos casos amb els interessos corresponents.

La Sentència que es recorre havia de distingir, per tant, entre el quantum de la llegítima atribuïda pel causant -consignat pels demandats amb els seus interessos des de la mort del causant com a conseqüència del seu aplanament a la demanda-, i el quantum definitiu dels drets legitimaris calculats en funció del cabal relicte, per fixar, amb una simple operació aritmètica l'import del suplement, única qüestió discutida per mor de l'aplanament dels demandats en relació a la quantitat llegada pel causant en concepte de llegítima.

Però resulta que la Sentència objecte d'aquest recurs fixa com a llegítima a abonar pels demandats Don. Adrian la suma de 171.709,- € i al Sr. Maximino i Rebeca la quantitat de 85.854,72 € a cada un d'ells, condemnant-los igualment a satisfer els interessos legals d'aquestes quantitats des de la mort del causant el dia 11 de maig de 1993. És evident que l'Audiència ha aplicat de manera incorrecta l'art. 365 CS en atorgar interessos a la quantitat que conforma la totalitat dels drets legitimaris dels actors des de la mort del causant, quan això no és procedent sinó només pel que fa a la quantitat de 90,15 € en relació al Sr. Adrian i de 45,07 € en relació a cada un dels altres demandants, i la resta, és a dir, 171.618,85 € pel que fa al Sr. Adrian i 85.809,42 € pel que fa a cada un dels altres actors, només merita l'interès a comptar des de la data de l'acció judicial.

Així doncs, s'ha de revocar la Sentència de la Secció 19a. de l'Audiència de Barcelona perquè, com hem dit, les quantitats al pagament de les quals condemna l'Audiència comprenen tan l'import de la llegítima com el del seu suplement, i substituir-la per un nou pronunciament pel qual es condemni al Sr. Alvaro i Doña. María Esther a pagar als actors les quantitats que corresponen al llegat de llegítima atribuït pel causant amb els interessos a comptar des de la mort d'aquest, i les quantitats corresponents al suplement d'aquella llegítima, amb els interessos a comptar des de la seva reclamació judicial.

Quart. L'estimació del recurs determina que no s'hagi de fer una condemna en costes causades per aquest recurs de cassació, segons resulta de l' art. 398.2 de la LEC .

Pel que fa a les costes imposades per la Sentència de 1a. Instància els demandats, ara recurrents, interessen al petitum del seu recurs que es modifiqui el criteri d'aquella Sentència, confirmat per la Sentència de l'Audiència, en base a l'al·legació que l'estimació parcial de la demanda, de conformitat amb l' art. 394 LEC , comporta la no imposició de costes. En aquest cas, però, tot i que efectivament a la part dispositiva de la Sentència es fa constar que s'acorda l'estimació parcial de la demanda, hem de fer algunes consideracions que ens aboquen al manteniment del pronunciament de la Sentència que es recorre en el sentit de confirmar la imposició de costes de la instància.

D'una part, els demandats es van aplanar parcialment a la demanda, i de l'altra és cert que la Sentència d'instància acorda l'estimació parcial de la demanda sense que aquesta estimació parcial es justifiqui de cap manera ni es relacioni amb aquell aplanament. Això no obstant, hem de tenir en compte que si l'estimació parcial te la seva causa en l'aplanament també parcial a la demanda, no només aquesta qüestió no ha estat combatuda a través del corresponent recurs d'infracció processal, sinó que es tracta d'un aplanament en una quantia tan extraordinàriament desproporcionada amb la quantitat total al pagament de la qual han estat condemnats els demandats, ara recurrents, que no es considera de prou entitat per evitar la condemna en costes. D'altra banda també hem de tenir en compte que les peticions inicials dels actors no ho eren d'una quantitat determinada, sinó que es concretaven en la reclamació de la llegítima i del seu suplement i dels interessos moratoris que referien a les disposicions legals que fossin d'aplicació; i aquestes peticions han estat totalment estimades tant pel que fa al pagament de llegítima i suplement, que s'han fixat de conformitat amb les proves pericials practicades a la instància, com els interessos que rebran en la quantia i amb el còmput que estableixen les normes dispositives que els són d'aplicació.

En virtut de tot el que ha estat exposat,

Fallo

LA SALA CIVIL I PENAL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA HA DECIDIT

ESTIMAR el recurs de cassació interposat per la Procuradora Sra. Alícia Barbany Cairó en representació del Sr. Alvaro i de Doña. María Esther i, en conseqüència CASSAR la Sentència dictada per la Secció 19a. de l' Audiència Provincial de Barcelona de data 18 de maig de 2006 al rotllo d'apel·lació núm. 187/2006 , i CONDEMNAR solidàriament el Sr. Alvaro i Doña. María Esther a fer efectives en pagament dels drets legitimaris corresponents a la successió del Sr. Alvaro les següents quantitats: a) Don. Juan Carlos 90,15 € en concepte de llegítima, més els interessos legals d'aquesta xifra a comptar de la mort del causant el dia 11 de maig de 1993 fins la data de la seva consignació judicial i 171.618,85 € en concepte de suplement de llegítima més els interessos legals d'aquesta xifra a comptar des de la reclamació judicial, b) Don. Maximino 45,08 € en concepte de llegítima, més els interessos legals d'aquesta xifra a comptar de la mort del causant el dia 11 de maig d 1993 fins la data de la seva consignació judicial i 85.809,42 € en concepte de suplement de llegítima més els interessos legals d'aquesta xifra a comptar des de la reclamació judicial, i c) Doña. Rebeca 45,08 € en concepte de llegítima, més els interessos legals d'aquesta xifra a comptar de la mort del causant el dia 11 de maig d 1993 fins la data de la seva consignació judicial i 85.809,42 € en concepte de suplement de llegítima més els interessos legals d'aquesta xifra a comptar des de la reclamació judicial.

Tot això sense fer expressa imposició de les costes causades en la segona instància i en aquest recurs de cassació, i mantenint la condemna en costes de primera instància als demandats, ara recurrents.

Així ho decideixen, manen i signen la Presidenta i els Magistrats designats al marge. En dono fe.