Sentencia Civil Nº 302/2012, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 415/2011 de 15 de Junio de 2012

Encabezamiento

Audiència Provincial

de Barcelona

Secció 11a

Rotlle núm. 415/2011

Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 5 de Sant Feliu de Llobregat.

Actuacions de procediment ordinari núm. 404/2010

Sentència núm.302

Il·lms. Srs.

Josep Mª Bachs i Estany

Francisco Herrando Millán

María del Mar Alonso Martínez

Barcelona, 15 de juny de 2012

La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 415/2011 les actuacions de recurs d'apel·lació interposat pel procurador Sr. Martí i Gellida, en representació de la Sra. Sonsoles , part demandada i ha pronunciat la següent Sentència.

Antecedentes

Primer. La part dispositiva de la Sentència d'instància apel·lada és la següent: "FALLO.- 1.- Que debo estimar íntegramente la demanda interpuesta por el procurador de los Tribunales Sr. Robert Martí Campo, en nombre y representación de Dª María del Pilar y D. Plácido , conra Dª Sonsoles , representada por el procurador de los Tribunales Sr. Pere Martí Gellida, condenando a la demandada a pagar la cantidad de veinticinco mil sesenta y nueve euros con ochenta y dos céntimos (25.069,82 €), más los intereses expresados en el fundamento quinto de esta resolución, con imposición a la demandada de las costas del procedimiento. 2.- Que debo desestimar íntegramente la demanda reconvencional interpuesta por el procurador de los Tribunales Sr. Pere martí Gellida, en nombre y representación de Dª Sonsoles contra María del Pilar y D. Plácido , representados por el procurador de los Tribunales Sr. Robert Martí Campo, con imposición a la actora reconvencional de las costas del procedimiento".

Segon . Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent a través de la procuradora Sra. Socías i Baeza.

No ha comparegut en aquesta alçada la part oponent.

Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 6 de juny de 2012, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.

HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer. Apel.la la part demandada la Sentència d'instància (f. 170 i f. 175 i ss.) pels següents motius:

1er) La part dispositiva no ha tingut en compte els assentiments d'ambdues parts ni el desistiment d'aquesta en reclamar 486 €, el que ha repercutit en les costes.

2on) Aquesta part va reconèixer la legítima dels béns inventariats, en 19.422,66 €, inferior a la reclamada. Segueix entenent que si dit local era solament del pare, encara que s'esmenti al testament de la mare no és un bé computable a l'herència d'aquesta. Dit local ja es va lliurar en pagament de llegítima. Ningú es va adonar de dita clàusula al testament i per això s'impugna en reconvenció la seva validesa i eficàcia. L'actora va demanar que es dictés Acte reconeixent parcialment la demanda. I es va mostrar conforme amb la nul·litat postulada per aquesta part. Tot i això, la sentència ho desestima en base a l'art. 29 del CSC, ometent la titularitat exclusiva del pare que consta per certificació registral i la conformitat de contrari. Els béns del pare valen 200.558,57 € i els de la mare 156.632,16; total, 357.190,73 €; la llegítima total és de 89.297,68 €. Es pregunta si valent el local 42.647 € no els hauria de tocar als demandants 2.001,84 €.

3er) Es demanava també en reconvenció la rectificació en 1.258,90 € menys el valor dels béns inventariats. S'accepta el que disposa la sentència quant a aquest punt. I es reclamaven 486 € als que es va renunciar a l'audiència prèvia per aquesta part.

4rt) Es recorre pels interessos: perquè no es poden fixar sobre la quantitat reclamada ja que representa que s'està pagant dues vegades per un bé que no era de la mare. I en cap manera poden meritar-se més enllà de la consignació dels 25.069,82 reclamats (12-11-2010)

5è) No correspon imposar a aquesta part les costes tant de demanda com de reconvenció, per l'assentiment parcial com per l'assentiment de contrari a part de la reconvenció.

S'oposa la part actora (f. 182 i ss.) pels següents motius:

1er) es refusa totalment la tesi de la recurrent: reitera que ja es va conformar en la no inclusió del local; però en tot cas fou un error de l'ara demandada quan va acceptar l'herència; aquesta es va veure empesa a reclamar com a quantia de la llegítima la que resultava de l'escriptura d'acceptació. On constava ser de 50.139,64 €. Ells tampoc van saber que els pertocava aquesta suma fins que van portar el cas davant l'advocat. És la demandada qui ha actuat de mala fe aquí. Accepta que la llegítima amb els seus interessos ha de ser de 21.330,08 €

2on) quant a costes se li han d'imposar a la demandada per mala fe i temeritat, per haver permès que haguessin d'interposar una demanda els actors. Invoca l' art. 395.1 segona part LEC .

Segon. L'anàlisi de l'actuat en aquest incident revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) Limitada en realitat l'alçada a la quantia de la legítima (i, per tant, dels seus interessos) que la recurrent situa en 19.422,66 € i l'oponent en 19.579,02 €, diferència que es basa en si és -tesi de l'oponent- o no -tesi de l'actora, ja no defensada en alçada- correcte el còmput del metàl·lic inventariat -21.330,08 amb els interessos- i a si s'ha d'absoldre la recurrent de les costes de demanda i reconvenció -en part assentida- o si se li han d'imposar per temeritat, és obvi que, quant a la quantia de la legítima restarà fixada en la quantia que reconeix l'oponent al seu escrit i en l'admissió de la recurrent (atès el seu silenci) de la correcció del metàl·lic computat. Una qüestió netament jurídica.

Com restarà igualment solament precisar el dies a quo i ad quem de meritació dels interessos sobre dita xifra. Una altra qüestió jurídica.

El que, per tant, obliga la Sala simplement a recordar breument els termes de demanda i contestació i a analitzar la sentència en base als punts objecte de recurs.

b) A la seva demanda (30-4-2010), els actors , a l'empara de l'art. 352 i ss. CSC reclamen de la demandada (filla del causant i tia dels actors) la llegítima que els pertoca de l'herència del seu avi -mort sota testament de 2-1-2008 (f. 21 girat i ss.) el 8-9-2008 (f. 20 girat)-, en tant que fills de la descendent a qui va premorir, també traspassada (f. 24) el 28-12-2008 (filla del causant i germana de la demandada, que és pacífic que va morir sense acceptar ni repudiar l'herència del pare), per representació i substitució vulgar, la xifra que resulta de l'acta d'acceptació d'herència de 16-7-2009 (conjunta dels béns de l'avi i l'àvia). Res reclamen de l'herència de l'àvia, que ja va disposar d'un llegat concret al seu testament de 2-1-2008 (f. 25 girat i ss.) -a l'acceptació consta que els llegava el local de c/ Barcelona 212 de Sant Vicenç dels Horts (f. 15 girat)- .

Acompanya l'escriptura de manifestació i acceptació (f. 12 i ss.) on es descriuen els béns inventariats (entre ells un local al c/ José Antonio -avui Barcelona- 212-216 de Sant Vicenç dels Horts, valorat en 42.647 euros, f. 14 girat) i es valoren en total en 200.558,57 €. D'on la quarta part són 50.139,64 € i en reclamen la meitat, 25.069,82 €. Xifra que apareix a la mateixa acta d'acceptació (f. 16 girat)

Consta un requeriment extrajudicial de data 11-12-2009 (f. 41 i ss.) i també un burofax de 27-1-2010 on la demandada es conformava amb la xifra reclamada (f. 46) però pretenia un pagament fraccionat en 10 anys.

b) A la seva contestació, la demandada recorda que mai es va negar a pagar els 25.069,82 € reclamats, però que no podia pagar aquesta xifra per manca de liquiditat. Adverteix de l'error comès al testament de l'àvia i arrossegat a l'acta d'acceptació de l'herència consistent en computar com bé d'aquesta el local que en realitat sempre fou de l'avi en exclusiva (f. 107 i ss., certificació registral de la que no resulta la titularitat anterior a l'acta d'acceptació d'herència, sí consta a la del f. 123 i ss.) i llegar-lo en pagament de la seva llegítima. La disposició tindria sentit només d'haver succeït son pare, de qui era hereva universal. Sosté l'actora reconvencional que no ha estat així en no haver acceptat ni repudiat l'herència d'aquest.

Considera com ja percebuda la llegítima de l'avi amb l'atribució i adjudicació del local de valor 42.648 € i estima com veritable valor de la llegítima de l'àvia19.422,66 euros més l'interès des de 28-12-2008. Que assenteix en reconèixer.

En reconvenció demana la nul·litat de la clàusula testamentària de llegat de l'àvia respecte del local en qüestió, la rectificació del relicte metàl·lic que s'expressa a l'acta d'acceptació, doncs enlloc de 5.070,06 € hi ha un certificat de La Caixa (f. ) que deixa clar que el darrer saldo fou de 3.819,16 €. També reclama 486 € de despeses notarials que no han abonat els actors encara. Res de tot això es sustenta en alçada, llevat de la nul·litat del llegat que repercuteix en la quantia de la legítima, dels interessos i determina les costes.

Acompanya factura de despeses funeràries de l'avi (f. 101) per 2.140 € (f. 100) més 1.176,31 € (f. 101) i de l'àvia (f. 102, 3.208,78 €).

c) És palès que físicament un mateix local no podia ser llegat per a pagament de la llegítima sola de la mare (f. 17 girat) i alhora integrar el patrimoni relicte de l'avi segons l'escriptura d'acceptació de l'herència dels dos que van fer conjuntament actors i demandada.

I el que és clar és que el seu valor (42.607 €) representaria en tot cas, poc menys que la llegítima corresponent al relicte d'ambdós causants (sumats els béns de cadascun, segons els núms. 1-3 de l'exponend de l'acta d'acceptació, sumen els béns relictes dels dos causants dels actors 357.190,73 € que, restades despeses funeràries -només consten les de l'avi (3.316,31) a l'acta, però en total sumen 6.525,09 €- donen un cabal de 350.665,64 € (quina quarta part són 87.666,41 €, entre dos legitimaris, la quota dels actors exactament seria de 43.833,20 € ). Aquesta ve a ser la tesi de la demandada com a única forma de superar l'error de l'acta, consistent en que es computa el local a l'herència de l'avi -correctament, d'on la llegítima seria no de 25.069,82, sinó de 24.655,28 € , ja que l'Acta no descompta les despeses funeràries de l'avi- però alhora, també, en la de la mare, donant-se per pagats amb un bé que no era seu i deixant de percebre el que seria corresponent als béns veritablement relictes de l'àvia (156.632,16, menys despeses funeràries són 153.423,38 €, quina quarta són 38.355,84 i quina meitat respectiva és de 19.177,92€ ). Certament, sumades les llegítimes d'un i altre donarien igualment 43.833,20 € . Entén la demandada que si la filla realment va succeir son pare, no poden computar-se els béns adquirits per aquesta a efectes de pagar la llegítima, a les dues successions, perquè el resultat és reclamar una llegítima d'uns béns de l'avi quan ja han passat, prèviament, a la mare. Tot això si es tractés d'una sola successió, seria correcte. Però és que aquí l'acceptació d'herència és respecte de les dues i en ella es reconeix cobrada la legítima de la mare.

d) A la seva contestació a la reconvenció, l'actora va demanar que es dictés Acte d'assentiment parcial per la xifra reconeguda de 19.422,66 € més interès legal des de 28-12-2008 i respecte de l'error desvetllat, sosté que fou l'ara demandat i el seu advocat qui van redactar-ho tot i ells solament van signar, que s'han limitat a reclamar el que deia l'escriptura, que l'altra part va reconèixer, i que tot ha estat una maniobra de la demandada per tal que no cobressin la suma que els correspon a la llegítima de l'avi.

Quant al metàl·lic relicte, assenyalen que hi ha dos comptes, quins saldos sumats donen els 5.070,06 € que figuren a l'escriptura.

I considera absurda la promesa o pacte de pagar les despeses notarials que addueix la demandada reconvinent.

e) L'Acte d'assentiment parcial es va dictar el 5-11-2010 (f. 138 i ss.)

f) El judici es va celebrar el 20 de gener de 2011 (f. 154 i DVD).

Tercer. La Sentència d'instància, de data 31 de gener de 2011 (f. 155 i ss.) estima íntegrament la demanda i desestima íntegrament la reconvenció.

Entén que no procedeix l'abonament de la llegítima de la mare -entén que això és el que es limita a demanar la demandada reconvinent- ja que, si aquesta va morir sense acceptar ni repudiar l'herència de l'avi, el seu dret a succeir passa als representants per l'art. 29 CSC.

En realitat, el que succeeix és que no solament hi ha aquest dret de representació quant a la successió de l'avi per la mare, sinó que res demanen en concepte de llegítima de la successió de la mare els actors.

Els ara actors succeeixen la mare a títol particular i només són creditors de llegítima quant a l'herència de l'avi en no ser-ne hereus ni legataris.

De la primera en són legataris d'una casa. Llegat fet en tant la mateixa cobreix la llegítima d'aquesta i, quant a la resta, com a liberalitat.

Encerta plenament la sentència en considerar que la finca llegada per la mare -en pagament de llegítima i més- ho és solament de la seva i no dels béns d'ambdós, ja que el que llega ho acaben d'adquirir -en adjudicar-se el bé en l'acceptació- per successió testada i representació de l'hereva morta sense acceptar ni repudiar, de l'altre causant, aquests actors.

La recurrent segueix defensant al motiu segon que la llegítima deguda (de la mare) és de 19.422,66 €. Aquesta llegítima està fora del present judici. Ja fou percebuda, amb escreix, en adjudicar-se la casa en qüestió. L'objecte del litigi és la percepció de la llegítima de l'avi. Que s'ha de calcular i detraure dels béns d'aquest al moment de la seva mort. Evidentment la casa hi computa. Com un element més. I la llegítima que es reclama s'hagués percebut, per si sola, si la mare hagués acceptat i adit l'herència com un deute de valor de la quarta part dels béns heretats.

Cal concloure també que l'escriptura d'acceptació tampoc fou errònia en deixar de valorar el local com propietat de la mare, ja que no ho era realment.

Desestima la nul·litat de la disposició testamentària de l'àvia en considerar que es tracta d'un llegat de cosa aliena al moment de fer el testament però de cosa que ja era pròpia al moment de la seva mort (art. 286 CSC). En puritat, mor sense adquirir-ne el domini i, per tant, estaríem davant d'un llegat ineficaç de no donar-se el dret de representació en l'acceptació a favor de la seva pròpia hereva. En aquest cas, la destinació final del bé coincidirà amb la voluntat testamentària expressada en el llegat, ja que en morir sense acceptar ni repudiar, la seva acceptació la fa ja directament la seva hereva, l'aquí demandada Sra. Sonsoles , qui, posant-se en el lloc de la seva mare, accepta i compleix el llegat, a l'ensems, ordenat per aquesta a favor dels ara actors, que s'adjudiquen la casa de mans de l'hereva i amb plena conformitat d'aquesta en tant que bé llegat que hauria heretat la mare, de mans de l'avi, d'haver acceptat en vida.

La pregunta que es fa de si el que correspon és la diferència entre el percebut i el que correspondria a la quarta de tots els béns d'ambdós causants a l'hora ja hem avançat que no és que pertoca ara i aquí. Dues successions donen lloc a dues llegítimes de la mateixa quantia cadascuna. Encara que al final vinguin detretes dels mateixos béns.

No es pot acollir el motiu.

Ara bé, l'admissió d'una xifra menor a la reclamada al llarg del procés i definitivament en l'oposició al recurs determinarà, com es diu més avall, l'estimació parcial de la demanda.

Quart. El tercer motiu no té substància en tant que es renuncia la pretensió de la reconvinent de percebre 486 €.

Cinquè. Quant als interessos, la recurrent defensa que no es poden fixar sobre la quantitat reclamada ja que representa s'està pagant dues vegades per un mateix bé, que no era de la mare. I en tot cas, entén que no poden meritar-se després de la consignació.

El primer submotiu no es pot acollir.

Pel ja dit més amunt. No s'està pagant per error dues vegades sobre el mateix, sinó dues llegítimes de dues successions consecutives. Els actors tenen dret a la llegítima de l'avi que no els ha estat abonada. No procedeix un simple complement de la llegítima sobre el valor atribuït ja i concretat en una casa, com a llegítima d'ambdues successions, el que representaria 1.226,20 € més els interessos des de la mort del causant, perquè estem en dues successions i no en una. En la de la mare ja es va atribuir un bé, en part com a pagament de legítima i en part com llegat lliure.

No se li pot imputar a aquesta part lliure el valor de la legítima de l'avi que es reclama.

El segon submotiu sí s'ha d'acollir en part. La sentència els imposa sobre la xifra demandada des de 2-1-2008, data de la mort de l'avi (quan en realitat és 8-9-2008), fins 11-1-2011 quant als 21.122,77 € retirats del total de 25.069,82 (fet propi que a l'oposició al recurs s'acabarà de perfilar tendent a reconèixer una xifra menor que la reclamada) que van ser consignats el 12-11- 2010. I quant a la resta, sobre 3.947 € fins la sentència. Res diu de fins

al total pagament.

El dies a quo ha de ser la data real de la mort del causant (8-9-2008) i el dies ad quem , en principi, la data de consignació de la suma total reclamada, sempre i quan aquests interessos meritats cobreixin els deguts sobre la xifra veritablement deguda. De no ser així, des de la sentència fins al seu total pagament es meritarà l'interès de l' art. 576 LEC .

Interessos que ja no poden aplicar-se sobre la quantitat reclamada, sinó sobre la que hi ha reconeixement, quasi un acord, finalment.

Certament, com sigui que la suma finalment deguda, al recurs i oposició es manifesta una aproximació, quasi un acord, entre les parts, que la situa entre 19.422,66 € (recurrent) i 21.330,08 € (l'oponent), com sigui que són fets admesos, haurem d'estar a aquesta darrera quantitat, més els seus interessos.

Aquesta acceptació parcial determina l'estimació parcial del recurs i de la demanda i de la reconvenció.

Sisè. Quant a les costes, la sentència les aplica pel venciment estricte. Com sigui que finalment la suma reclamada i acceptada no coincideixen i s'ha d'estimar en part la demanda i la reconvenció, quant als interessos, no s'ha de fer imposició de les costes de primera instància ( art. 394 LEC ) en no haver-hi venciment objectiu total. Quant a l'alçada, la prosperitat parcial del recurs exclou també les costes de l'apel·lació ( art. 398 LEC ).

Fallo

Estimem en part el recurs d'apel·lació interposat per la representació de la part demandada contra la sentència dictada el 31 de gener de 2011 pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 5 de Sant Feliu de Llobregat a les actuacions de procediment ordinari núm. 404/2010 (Rotlle núm. 415/2011) que revoquem en part . En conseqüència, estimem en part tant la demanda com la reconvenció deduïdes i condemnem la demandada a abonar a l'actora la suma de 21.330,08 € més els interessos legals, meritats entre 8-9-2008 i 12-11-2010 i, en el seu cas, des d'aquesta sentència incrementats en dos punts fins al total pagament, sense imposició de costes de cap de les dues instàncies a cap dels litigants.

L'estimació parcial del recurs determina el retorn del dipòsit per recórrer a la part recurrent.

Així, per aquesta Sentència, ho pronuncia, mana i signa aquest Tribunal.

PUBLICACIÓ.- Aquesta Sentència ha estat llegida i publicada el mateix dia de la seva data pel magistrat ponent, i s'ha celebrat audiència pública.