Sentencia Civil Nº 302/2012, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 258/2012 de 24 de Julio de 2012

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

APEL·LACIÓ 258/12

PROCEDIMENT ORDINARI 64/2010

JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA NÚM. 1 DE TARRAGONA

SENTÈNCIA

MAGISTRATS:

IL·LMS. SRS.:

GUILLERMO ARIAS BOO (PRESIDENT)

JOAN PERARNAU MOYA

MANUEL GALÁN SÁNCHEZ

Tarragona, vint-i-quatre de juliol de dos mil dotze

Vist en aquesta Secció Tercera de l'Audiència Provincial de Tarragona el recurs d'apel·lació que ha interposat el procurador Luis Colet Panadès, en representació de la Sra. Mercedes , del Sr. Salvador i del Sr. Jose Ramón , defensats per l'advocada Elia Martín Ortiz, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Tarragona, amb data de vint -i- tres de gener de dos mil dotze , a les seves actuacions 64/10, en què han estat parts, com a demandants, els apel·lants i el Sr. Amador (que no ha comparegut davant d'aquest Tribunal) i, com a demandada, UTE 2º Cinturón-INTERSA, SA, y CYES, SA.

Antecedentes

Primer. La resolució impugnada té aquesta part dispositiva: "Que debo desestimar y desestimo la demanda formulada por el procurador Sr. Colet Panadès en nombre y representación de don Amador , doña Mercedes , don Salvador y don Jose Ramón contra UTE 2º Cinturón-INTERSA, SA, y CYES, SA, representada por el procurador Sr. Fabregat Ornaque y debo absolver y absuelvo a la demandada de todos los pronunciamientos dirigidos contra ella.

Se condena a la parte actora al pago de las costas."

Segon. Els demandants (tret de Amador ) hi van interposar un recurs d'apel·lació, pels motius que van trobar adients.

Tercer. Se'n va donar trasllat, del recurs, a la demandada, que s'hi va oposar pels motius que li van semblar adequats al cas.

Hi ha actuat com a ponent el magistrat GUILLERMO ARIAS BOO.

Fundamentos

Primer. MATÈRIA DE DEBAT. L'objecte de la reclamació amb què els demandants van encetar aquest plet era la indemnització d'uns danys que atribuïen a la manca de control d'unes voladures realitzades en ocasió de la construcció del tram de l'Autovia del Mediterrani que passa per aquesta ciutat. N'imputaven la responsabilitat a la unió temporal d'empreses a la qual havia adjudicat l'obra l'Administració. Ara bé, la jutge de primera instància va considerat provat que era una altra companyia la que havia estat contractada per executar les voladures i assumir-ne el control tècnic. Segons una reiterada doctrina de la Sala Civil del Tribunal Suprem, la responsabilitat per danys causats per un fet aliè que regula l' article 1 903 del Codi civil espanyol -responsabilitat no contractual- es pot basar únicament en culpa in eligendo , atribuïble a la persona que n'escull per a la realització d'un treball una altra mancada de l'aptitud requerida, o en culpa in vigilando, imputable a la persona que, tot i contractar-ne una altra per a l'execució d'una feina que té encomanada, es reserva facultats de direcció o supervisió o participa de qualsevol altra forma en la realització de la comesa. En aplicació d'aquesta doctrina, la jutge de primera instància conclou que, en el cas d'aquestes actuacions, en què no s'hi pot aplicar cap dels dos títols d'imputació de responsabilitats indicats, la demanda adreçada contra l'adjudicatària principal de l'obra no pot reeixir. Dicta, per tant, una sentència absolutòria. Tres dels demandants hi han interposat un recurs d'apel·lació, en què al·leguen un error en la valoració de la prova -per infracció de les normes que regulen la distribució de la càrrega de la prova- i una infracció en l'aplicació de la llei, per omissió de les normes que, en establir la disciplina dels contractes públics, n'atribueixen la responsabilitat exclusiva de l'execució i dels danys que es causin a tercers al contractista principal.

Segon. REVISIÓ DE LA VALORACIÓ DE LA PROVA. En un sentit estricte, en la mesura que és un dels fets que forma part de la hipòtesi de la norma que dóna suport a l'acció de reclamació de quantitat en concepte d'indemnització de danys i perjudicis causats per culpa no contractual, la càrrega de provar qui n'és el responsable, dels danys, incumbeix a la part actora, en una recta interpretació del que disposa l' article 217.2 de la LEC . Ara bé, en un cas com el que portem entre mans, podem admetre, a l'empara del que disposa l' article 217. 7 de la LEC , la necessitat de matisar el criteri que ens serveix com a punt de partida, en vista de la facilitat que té qui participa en l'execució d'una obra per aportar les proves relatives a la distribució de les feines, tasques i responsabilitats que componen el treball conjunt entre els diversos partícips. Tot això, però, no té, en el cas d'aquestes actuacions, més interès que el purament acadèmic, atès que hi ha una prova concloent, correctament valorada per la jutge de primera instància, que va ser una tercera empresa la que va assumir de forma exclusiva, tant des del punt de vista de l'execució material com des de la perspectiva del control tècnic, la responsabilitat de les voladures. N'hi ha tres testimonis, la declaració de dos dels quals, sobretot, l'enginyer que controlava l'execució de l'obra i el propi director d'aquesta, resta absolutament fora de dubte tant per la seva imparcialitat com pel seu coneixement directe i molt qualificat dels fets.

Tercer. CORRECTA APLICACIÓ DEL DRET. La sentència de primera instància aplica de forma correcta l' article 1 903 del Codi civil espanyol, segons la interpretació que n'ha fet de manera reiterada la Sala Civil del Tribunal Suprem. Hi objecten els apel· lants, nogensmenys, que la sentència impugnada ha deixat d'aplicar les normes de la Llei de Contractes del Sector Públic que atribueixen al contractista principal de forma exclusiva la responsabilitat de l'execució de l'obra i pels danys que es causin a tercers. Pel que fa a la primera norma -la que regula la responsabilitat de l'execució de l'obra- té el seu exclusiu àmbit d'aplicació en la relació entre el contractista i l'Administració, i no ens afecta en un plet com aquest, en què ens referim a la relació amb tercers. El significat de la norma és que si un contractista assumeix davant l'Administració que farà les unitats A, B, i C d'una feina, i encomana la tercera a una altra empresa, si, finalment, aquesta no l'executa, qui n'ha de retre comptes a la promotora és únicament el contractista principal -sense perjudici de l'acció que tingui aquest contractista principal contra la persona a la qual hagi contractat per a la realització de la unitat C- Quant als danys que es puguin causar a tercers, el sentit de la norma que invoquen els apel·lants és deixar clar que no és l'Administració -que es limita a adjudicar l'obra- la que n'ha de respondre, sinó els que, en executar la feina, els hagin causat. Ara bé, aquesta norma no deroga l' article 1 903 del Codi civil espanyol, i quan el contractista principal en contracta d'altres, si són aquests els que causen els danys, i el primer no incorre en cap culpa, en haver escollit una empresa idònia i no haver-se reservat cap tipus de control, supervisió o participació directa, és l'empresa que ha provocat el mal la que se n'ha de fer càrrec de forma exclusiva de les conseqüències. Es tracta, en definitiva, d'una manifestació més del principi de responsabilitat per culpa, que continua sent la regla general en el nostre ordenament jurídic.

Quart. COSTES DE LA SEGONA INSTÀNCIA. De conformitat amb el que disposen els articles 394.1 i 398.1 de la LEC , van a càrrec dels apel·lants, el recurs dels quals ha estat rebutjat

Fallo

Amb desestimació del recurs d'apel·lació que ha interposat el procurador Luis Colet Panadès, en representació de Doña. Mercedes , Don. Salvador i Don. Jose Ramón , contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Tarragona, amb data de vint -i- tres de gener de dos mil dotze , a les seves actuacions 64/10 ,

1) CONFIRMEM aquesta sentència,

2) amb imposició als apel·lants de les costes del seu recurs.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat del qual provenen, amb testimoni d'aquesta resolució, i demaneu-ne rebut.

Doneu la destinació legal al dipòsit que han constituït els apel·lants per recórrer contra la sentència de primera instància.

Aquesta és la nostra resolució, que manem i signem.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día veinticuatro de julio de dos mil doce. Doy fe.