Sentencia Civil Nº 303/2012, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 347/2011 de 18 de Julio de 2012

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 347/2011

Procediment ordinari núm. 136/2009

Jutjat Primera Instància 5 Lleida (ant.CI-5)

SENTÈNCIA núm. 303/2012

President/a:

IL·LM. SR. FRANCISCO SEGURA SANCHO

Magistrats/ades jutges/esses:

IL·LM. SR. ALBERT MONTELL GARCIA

IL·LMA. SRA. MERCE JUAN AGUSTIN

Lleida, divuit de juliol de dos mil dotze

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 136/2009, del Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Lleida (ant.CI-5), en virtut del recurs interposat per la part actora, Justo , representat per la procuradora DIVINA LLUISA DE MUELAS DRUDIS i assistit pel lletrat JOSE LUIS DE LA MANO VALBUENA contra sentència de data tres de maig de dos mil onze dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 347/2011. Les parts demandades, Rogelio representat per la procuradora BELEN FONT GONZALO i assistit per la lletrada M.INES LLANES IGLESIAS I Juan Pablo , representat per la procuradora NATALIA PUIGDEMASA DOMENECH i assistit pel lletrat MARC MUR BAGES, s'oposen a l'apel·lació. És ponent d'aquesta resolució el magistrat ALBERT MONTELL GARCIA.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data tres de maig de dos mil onze , és la següent:

"

DECISIÓ

DECIDEIXO: Desestimar la demanda formulada per la procuradora Sra. Muelas, en nom i representació de Justo , contra Juan Pablo i Rogelio , i en conseqüència haig d'absoldre i absolc els demandats de totes les peticions adduïdes en contra seva, fent expressa condemna de la part demandant al pagament de les costes processals causades. [...]"

SEGON. Contra l'anterior sentència, la part demandada Justo va interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 18 de juliol de 2012 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER.- El nucli central de l'argumentació que realitza la part demandant en el seu escrit de recurs d'apel·lació radica en que la Sra. Jutge de primera instància ha efectuat una errònia valoració de la prova practicada, atès que afirma que s'ha limitat, exclusivament, a valorar les dues proves pericials aportades, una pel propi demandant, i que ha estat confeccionada pel Sr. Higinio , i l'altra a proposta dels demandats, i que ha estat elaborada per la Sra. Noemi . Critica l'apel·lant que s'ha omès la prova documental aportada amb la demanda, l'interrogatori de les parts i la prova testifical. Malgrat els esforços argumentals de l'apel· lant, entenem que no són suficients per a la finalitat revocatòria pretesa, atès que tal i com hem indicat reiteradament, quan el recurs d'apel·lació es basa en un eventual error d'apreciació de la prova comès pel Jutjador de primera instància, només pot prosperar en cas que les conclusions obtingudes en aquesta valoració siguin absurdes o il·lògiques, atesos els resultats de la prova practicada, o quan no s'hagi considerat alguna prova objectiva. Aquest no és aquí el cas, ja que la conclusió obtinguda per la Sra. Jutge d'instància a la vista de les proves a l' efecte practicades, s'evidencia llur absoluta correcció, raó per la qual les al·legacions de l'apel·lant representen una visió parcial i subjectiva, que si bé és admissible en defensa dels interessos legítims que representen, no pot substituir l'objectiva i imparcial conclusió del Jutjador a quo, a la qual la Sala s'hi ha de remetre en evitació de reiteracions innecessàries. Especialment ha de ser així quan malgrat les al·legacions efectuades pel recorrent, la resolució de primer grau ja té en compte i valora la resta de la prova practicada, com es pot copsar de la seva simple lectura, i sense que es pugui oblidar que el simple fet que no s'esmentin de forma expressa determinats mitjans de prova, no vol pas dir que s'hagin omès, si no que suposa que o bé es consideren intranscendents per acreditar els fets controvertits, o bé són insuficients per desvirtuar el resultat de les altres proves aportades. No cal reiterar, així, el concepte de valoració conjunta del material probatori aportat al procés que, per conegut, és ja innecessari fer-ne referència.

SEGON.- La sentència de primer grau no considera acreditada la relació de causalitat entre l'obra que es va realitzar a l'immoble del demandat Sr. Juan Pablo i els danys que presentava la casa confrontant, propietat del demandant. No són controvertits els danys manifestats a l'habitatge de l'actor, molts dels quals es presenten en la colindància amb la finca veïna. El què no ha quedat acreditat és la relació de causalitat entre un i altra, és a dir, que els danys siguin conseqüència de les obres realitzades a la finca veïna. La principal dificultat que té la prova aportada pel demandant es troba en que la seva prova pericial no determina amb rotunditat i convicció suficients, la causa dels desperfectes apareguts en forma d'esquerdes, fissures i, fins i tot, forats o despreniments de l'arrebossat. El perit Don. Higinio constata els danys que ha pogut examinar i valora el cost de la seva reparació, però no determina amb rotunditat suficient la seva causa i origen. No es pot obviar que, tal i com emfasitza la resolució apel·lada, Don. Higinio és enginyer agrònom, no és tècnic de la construcció, arquitecte tècnic o superior, per la qual cosa les conclusions a les quals arriba no poden ser considerades per sí soles com a definitives. Així, no realitza un estudi del projecte constructiu ni del seu modificat; no té en compte si l'obra feta es correspon a les previsions del projecte i, sobre tot, les solucions constructives adoptades ni les característiques de l'habitatge de l'actor. Contràriament, Doña. Noemi ha efectuat un acurat estudi del projecte, de la seva execució i ha tingut en compte, a més, dues dades que per a ella, com arquitecte tècnic experimentada en rehabilitacions d'edificis, són importants. En primer lloc, la seva antiguitat, de més de cent anys, a la qual s'afegeix que està fet entre mitgeres, i amb parets de càrrega antigues fetes amb pedra i argamassa, és a dir, amb fang. En segon lloc, fa notar la perit que l'estructura horitzontal de l'edifici actualment es presenta amb forjats tradicionals però fets amb tot tipus de variants; des de bigues de fusta; a revoltons d'obra; soleres ceràmiques sense revoltons; canyís; bigam ceràmic armat, reforços metàl·lics; i estintolaments a base de jàsseres, unes de fusta i altres de formigó. És a dir, a l'edifici propietat del demandant s' han efectuat nombroses obres de reforma que afecten tant a elements estructurals com acabats i instal·lacions. Així, s'han substituït part de parets de càrrega per estintolaments definitius amb materials no correctes, no ben dimensionats i amb una deficient execució. Va aclarir la perit a l'acte del judici que s'havien realitzat actuacions estructurals importants que modifiquen total o parcialment diferents elements, provocant l'aparició de patologies, unes vegades més petites, altres més grans que, amb el pas del temps, es magnifiquen. Aquestes actuacions no han estat correctes, han modificat substancialment l'estructura bàsica de l'habitatge, tot afectant-la en el passat i de ben segur que també en el futur.

Ens trobem, doncs, amb una falta la prova del nexe causal, que s'ha de determinar segons les exigències de la doctrina de la causalitat adequada. Al respecte té declarat reiterada jurisprudència, per totes la STS de 30-3-06 , amb esment de les de 30-6-00 i 22-7-03 que: "Constituye doctrina de esta Sala que para la imputación de la responsabilidad, cualquiera que sea el criterio que se utilice (subjetivo u objetivo), es requisito indispensable la determinación del nexo causal entre la conducta del agente y la producción del daño (S. 11 febrero 1998), el cual ha de basarse en una certeza probatoria que no puede quedar desvirtuada por una posible aplicación de la teoría del riesgo, la objetivación de la responsabilidad o la inversión de la carga de la prueba ( Sentencias 17 diciembre 1988 , 2 abril 1998 ). Es preciso la existencia de una prueba terminante ( Sentencias 3 noviembre 1993 y 31 julio 1999 ), sin que sean suficientes meras conjeturas, deducciones o probabilidades ( Sentencias 4 julio 1998 , 6 febrero y 31 julio 1999 ). El "como y el porqué" del accidente constituyen elementos indispensables en el examen de la causa eficiente del evento dañoso ( Sentencias 17 diciembre 1988 , 27 octubre 1990 , 13 febrero y 3 noviembre 1993 ). La prueba del nexo causal, requisito al que no alcanza la presunción ínsita en la doctrina denominada de la inversión de la carga de la prueba, incumbe al actor, el cual debe acreditar la realidad del hecho imputable al demandado del que se hace surgir la obligación de reparar el daño causado ( Sentencias 14 de febrero 1994 , y 14 febrero 1985 , 11 febrero 1986 , 4 febrero y 4 junio 1987 , 17 diciembre 1988 , entre otras)". Succeeix , però, que les exigències relatives a la càrrega de la prova no han estat satisfetes pel demandant, per la qual cosa és ell qui ha de suportar les conseqüències d'aquesta insuficiència probatòria.

TERCER.- Atès el que disposen els arts. 398.1 i 394 de la LEC les costes d'aquesta alçada han de ser imposades a la part apel· lant.

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimem el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal Don. Justo contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Lleida, en procediment de judici ordinari núm. 135/09, que confirmem , i condemnem l'apel·lant a pagar les costes d'aquesta alçada.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que escaiguin.

Així la pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.