Sentencia Civil Nº 307/2014, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 1, Rec 741/2012 de 30 de Junio de 2014

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ PRIMERA

ROTLLE NÚM. 741/12

Procedent del procediment judici ordinari núm. 654/11

Tramitat pel Jutjat de 1a. Instància núm. 5 de Barcelona

S E N T È N C I A NÚM. 307

Barcelona, treinta de junio de dos mil catorce.

La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, integrada per els Magistrats Il·lma. Sra. Mª Dolors PORTELLA LLUCH, Il·lma. Sra. Maria Dolors MONTOLIO SERRA i Il·lm. Sr. D. Antonio RECIO CORDOVA,la primera de les quals ha actuat com a presidenta del Tribunal, ha vist el recurs d'apel·lació número 741/12,interposat contra la sentència dictada en data 20.04.12 en el procediment núm. 654/11 , tramitat pel Jutjat de 1a Instància núm. 5 de Barcelona. Ha estat recurrent ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, S.L.i apel·lats AXA SEGUROS GENERALES, S.A. DE SEGUROS Y REASEGUROSUn cop feta la deliberació, ha pronunciat, en nom de S.M. el Rei d'Espanya, la següent resolució.

Antecedentes

PRIMER.-La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: 'Que estimando la demanda formulada por el procurador Sr. González González, en nombre y representación de la entidad Axa Seguros Generales S.A. de Seguros y Reaseguros en reclamación de cantidad contra la entidad Endesa Distribución Eléctrica S.L., condeno a la demandada a pagar a la actora la cantidad de SIETE MIL SEIS EUROS, CON TRECE CÉNTIMOS (7.006,13 euros) de principal, más los intereses legales devengados desde la fecha de la interposición de la demanda y hasta su completo pago. Y todo ello, sin expresa imposición de costas, debiendo asumir cada parte las causadas a su instancia y las comunes, si las hubiere, por mitad .'

SEGON.-Les parts esmentades han manifestat en els escrits respectius d'apel·lació o, si s'escau, d'impugnació les seves peticions i arguments en què les fonamenten, segons consta en les actuacions.

La ponent d'aquesta resolució ha estat la Magistratda Il·lma. Sr./a. Maria Dolors MONTOLIO SERRA.

Fundamentos

PRIMER.- Plantejament del litigi, resolució en la primera instància i recurs

L'asseguradora Axa, en base a l'article 43 de la Llei de contracte d'assegurança( LCA),reclama a Endesa Distribución Eléctrica, SL les quantitats que, en concepte de indemnització ha abonat al seu assegurat per un danys provocats per una sobretensió.

Explica a la demanda que entre el 7 i el 9 d'abril es van produir un seguit d'alteracions en el subministrament elèctric que van provocar danys en un gran nombre d'aparells i es remet a la pericial que acompanya.

Endesa nega que hi hagués cap incidència destacable més enllà de petites desconnexions d'uns pocs segons. Nega que la sobretensió sigui degut a una causa imputable a la companyia i subsidiàriament, discuteix la indemnització.

La sentencia estima la reclamació d'Axa i recorre Endesa que invoca errònia valoració de la prova.Sol·licita que es desestimi la demanda i subsidiàriament que es redueixi la indemnització al 75% per antiguitat dels aparells i millores introduïdes.

SEGON.- Obligacions en la prestació del servei

Qüestiona Endesa Distribución que les averies que van patir els aparells de l'Hotel assegurat per la demandant fossin degudes a una sobretensió imputable a aquesta companyia i per tant que n'hagi de respondre per una mala prestació del servei.

Plantejat el recurs en els termes exposats, s'ha de fer referència a la reiterada jurisprudència segons la qual la imputació de responsabilitat, qualsevol que sigui el criteri que s'utilitzi( subjectiu o objectiu), exigeix com a requisit indispensable, la determinació de nexe causal entre l'agent i la producció del dany ( SSTS 11 de febrer de 1998 , 30 de juny del 2000 ), que s'ha de basar en una certesa probatòria.

Aquest indispensable nexe de causalitat es perfila com un problema de imputació. D'aquesta manera, s'apreciarà nexe o relació de causalitat quan els danys i perjudicis pels quals es reclama indemnització es produïren o necessàriament derivarien d'un acte o una omissió d'aquell a qui s'imputa la responsabilitat( STS 25 de setembre del 2003 ).

En els casos, com el present, en què es reclama per danys derivats d'una anomalia en la prestació del servei de subministrament elèctric no és d'aplicació el Títol 5è del llibre II del RDLeg 1/2007, de 16 de novembre, pel que s'aprova el text refós de la Llei General per la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries, perquè així es disposa en el seu article 115.

El que estableix precisament l'article 139 ( de la mateixa manera que ho feia l'article 5 de la Llei sobre productes defectuosos) és que el perjudicat (o l'asseguradora que exercita les accions que li corresponien a l'empara de l'article 43 LCA) que pretengui obtenir la reparació dels danys causats ha d'acreditar-ne el defecte, el dany i la relació de causalitat, és a dir que s'ha produït un mal servei i que aquesta ha estat la causa del dany pel que es reclama.

En tot cas, en aquest àmbit purament valoratiu de la prova, lògicament, no es podrà deixar d'observar el principi de facilitat probatòria expressament recollit a l'article 217 LEC.

A la data que es va produir el sinistre pel que es reclama , estava vigent la Llei 54/1997 de 27 de novembre que, amb les modificacions introduïdes per la Llei 17/2007 de 4 de juliol( per adaptar-la a la Directiva 2003/54/CE) era la que regulava la prestació d'energia elèctrica.

En el seu article 41 establia l'obligació de les companyies distribuïdores de prestar el servei de distribució de manera regular i continua i amb els nivells de qualitat que es determinin així com mantenir les xarxes de distribució elèctrica en adequades condicions de conservació i idoneïtat tècnica.

En el seu article 50 preveia que ' el suministro de energía eléctrica a los consumidores sólo podrá suspenderse cuando conste dicha posibilidad en el contrato de suministro , que nunca podrá invocar problemas de orden técnico o económico que lo dificulte, o por causa de fuerza mayor o situaciones de las que se pueda derivar amenaza cierta para la seguridad de las personas o cosas'.

Pel seu cantó el Reial Decret 1955/2000, d'1 de desembre que regula les activitats de transport, distribució, comercialització i subministrament d'energia elèctrica fixa com un dels objectius aconseguir el manteniment d'un nivell adequat de connexió entre producció i demanda, així com garantir la seguretat i la qualitat del subministrament elèctric al menor cost possible per als consumidors. És en el seu article 99 que es configura la qualitat del servei tant en la quantitat del producte com en la continuïtat del servei.

La indisponiblitat en el cas que no sigui programada, ha de ser deguda a ' causa de fuerza mayor o acciones de terceros'( art.25). I així, estableix en el seu article 27 que ' no se consideraran incumplimientos de calidad los provocados por causas de fuerza mayor o las acciones de terceros. A estos efectos no se considerarán causas de fuerza mayor las que se establezcan en las instrucciones técnicas complementarias. En ningún caso los fenómenos atmosféricos que se consideren habituales o normales en cada zona geográfica, de acuerdo con los datos estadísticos de que se dispongan, podrán ser alegados como fuerza mayor'.

Per tant, del que s'ha indicat fins ara es desprèn que la demandada té l'obligació de realitzar un subministrament continu i amb un nivell adequat de qualitat i només queda eximida de la responsabilitat que en deriva del seu incompliment , si justifica que en aquell cas concorre força major o l'acció de tercer. I és a aquesta companyia a qui correspon acreditar-ho atesa la facilitat probatòria que té al respecte ( art. 217 LEC ).

TERCER.-Valoració de la prova

La demandant al·lega que després de distintes alteracions en el subministrament elèctric es van detectar danys en alguns aparells elèctrics per una sobretensió.

El taxador d'assegurances que Axa va encarregar la comprovació i valoració dels danys recull en el seu informe que ' los hechos que nos ocupan ocurrieron a partir de la noche del 07-04-2010 cuando las tormentas con aparato eléctrico dejaron sin suministro eléctrico a toda la zona donde se encuentra el hotel asegurado y transcurridas unas horas del apagón la red de subministro volvió a restablecerse pero con una intensidad muy superior que provocó daños en numerosos aparatos eléctricos y electrónicos que se encontraban conectados a la red de suministro eléctrico' ( f. 20).

En l'històric de interrupcions AT/MT que presenta Endesa consten registrades només tres interrupcions d'entre 20 i 27 segons. En totes elles es tipifica l'incident com de ' disparo de cabecera' que, segons el tècnic d'averies d'Endesa de la zona (Palafrugell), es refereix a què es van disparar les proteccions pròpies de les instal·lacions per evitar danys majors.

No hi ha constància, per contra, d'una apagada d'hores com refereix el pèrit de l'asseguradora i tampoc ho menció el legal representant de la societat propietària de l'hotel. El que ha explicat aquest, en comparèixer com testimoni, és que , segons li va explicar el personal ( ell no es trobava ni a la zona), el succés va tenir lloc la tarda-nit del dia 7; que la llum anava i venia, i que en una de les vingudes( rearme) van detectar que la llum de les bombetes era molt forta i immediatament es van fondre.

Endesa no qüestiona que els danys s'hagin produït per una sobretensió. El que sosté el pèrit d'aquesta entitat és que, atès que els danys que presenten els aparells en localitzen en el punt final de la línia i no hi més danys que aquests( testificals de la demandant), la única causa que considera plausible és que caigués un llamp per la zona, es transmetés per terra, pugés per les 'tomes de terra' i afectés la part final dels aparells més dèbils. Només aquesta hipòtesis tècnica podria explicar , segons aquest tècnic, que ni el transformador de l'hotel que converteix l'energia subministrada en BT i la mateixa instal·lació no presentés cap mena de dany fins arribar a la part afectada dels aparells connectats.

El gerent de l'empresa que van reparar els TV afectats va declarar a l'acte del judici que , si bé ell no podia explicar quina havia estat la causa de la sobretensió ( picotazo de corriente, va dir), era perfectament possible que hagués estat un llamp.

Altrament, l'explicació donada pel pèrit de la demandada és compatible amb les dades i circumstàncies facilitades pel tècnic d'averies de la zona.

Davant d'això, les explicacions tècniques donades per aquest pèrit no han estat tècnicament rebatudes pel pèrit taxador de la demandant que només ha fet incidència en la potència de la llum quan es va restablir el subministrament, circumstància que per ella mateixa no explica quin és la causa. Si més no , no s'ha facilitat. Tampoc ha pogut rebatre les raons tècniques que exposat el pèrit de la demandant i que el porten a mantenir aquella opinió ni les objeccions que planteja aquest tècnic a una tesis alternativa com seria aquella en la que sembla que es fonamenta l'asseguradora, és a dir, la del subministrament d'energia amb major voltatge que els 25.000 v que corresponen a la línia d'AT que és la que arriba al transformador de l'hotel.

Una nova valoració de la prova ens porta a concloure, doncs, que Endesa ha justificat suficientment una causa de la sobretensió alternativa a aquella en la aquest fonamenta la reclamació el que ha de dur a la desestimació de la demanda.

QUART.-Costes

Les costes causades en la primera instància són a càrrec de la demandant, mentre que no es fa imposició de les de l'apel·lació (article 394.1 i 398.1 de la Llei d'enjudiciament civil)

Fallo

Estimar el recurs d'apel·lació interposat per ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, S.L.contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a. Instància núm. 5 de Barcelona en data 20.04.12 en el procediment del qual deriven aquestes actuacions i revocar aquesta resolució.

Desestimar la demanda formulada per AXA SEGUROS GENERALES, S.A. DE SEGUROS Y REASEGUROSi absoldre ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, S.L.de les pretensions contra ella exercides en el present procediment.

Les costes causades en la primera instància són a càrrec de la demandant.

No es fa imposició de les costes que deriven de l'apel·lació.

Amb devolució del dipòsit consignat a l'apel·lant.

La present sentència es susceptible de recurs de cassació si concorren els requisits legals ( art. 469 - 477-disposició final 16 LEC ), que es interposarà davant d'aquest Tribunal en un termini de vint dies a comptar des de la notificació de la present.

Un cop notificada i ferma aquesta sentència, s'han de tornar les actuacions originals al Jutjat de procedència amb testimoniatge d'aquesta resolució per al seu compliment i deixant-ne una certificació en el present expedient.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.