Sentencia Civil Nº 309/2011, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 266/2011 de 10 de Octubre de 2011

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció Segona

Rotlle d'apel·lació núm. 266/2011 Recurs d'apel·lació

NIG : 25120 - 42 - 1 - 2010 - 8331740

SENTÈNCIA NÚM. 309/2011

Lleida, a deu d'octubre de dos mil onze

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, constituïda per mi, Albert Guilanyà Foix, Magistrat President de la Secció Segona he vist, en grau d'apel·lació constituït en tribunal unipersonal, les actuacions de Judici verbal núm.: 88/2011 del Jutjat dePrimera Instància núm. 1 de Lleida (ant.CI-7 ) i del qual dimana el rotlle de sala núm. 266/2011

Han estat parts, en qualitat d'apel·lant, Sacramento , i en qualitat d'apel·lada Begoña

Antecedentes

PRIMER. El Jutjat Primera Instància 1 Lleida (ant.CI-7) va dictar sentència que, en la seva part dispositiva, establia: " FALLO. Que estimando la demanda interpuesta por por Dña. Begoña contra Dña. Sacramento , debo condenar y condeno a la parte demandada a que abone a la actora la suma de 330 euros de principa , más el interes legal desde el transcurso de un mes de la entrega de las llaves o subsidiariamente desde el requerimiento extrajudicial desde la presentación de la demanda.

Todo ello con imposición de las costas a la parte demandada. [...]"

SEGON. Contra la sentència esmentada es va interposar recurs d'apel·lació mitjançant un escrit, del qual es va donar trasllat a les parts contràries per tal que s'hi oposessin o impugnessin la sentència.

TERCER. Seguidament es van elevar les actuacions a aquesta Audiència Provincial Secció Segona, que va acordar formar rotlle i designar el magistrat competent per conèixer del recurs, al qual es van passar les actuacions per dictar la resolució corresponent.

Fundamentos

PRIMER. La part demandada recorre contra la sentència de primera instància i ho fa al·legant error de valoració atès que la jutge a quo no ha tingut en compte el contingut de la clàusula 16 del contracte ni tampoc que la part demandada va deixar pendent de pagament rebuts de la llum.

La part actora apel·lada s'oposa al recurs i entén que cal confirmar la sentència i desestimar el recurs i que les reclamacions de llum no es van fer en el seu moment i a més corresponen a períodes posteriors al moment en que va abandonar el pis.

SEGON . Certament que la jutge a quo no ha valorat en absolut el contingut del contracte d'arrendament acompanyat a les actuacions per la pròpia part actora, ni ha tingut en compte el motiu d'oposició esgrimit per la demandada quin era el contingut de la clàusula 16a del contracte. Diu l'esmentada clàusula el següent: "El ARRENDATARIO notificara al ARRENDADOR el cese del presente arrendamiento por escrito y como mínimo con un mes de antelación, en el caso contrario perderá la fianza." . La interpretació del precepte no deixa cap lloc a dubtes i es claríssim. Es a dir que cal comunicar-ho per escrit (no s'ha fet) i amb un mes d'anticipació com a mínim. Respecte d'aquest segon requisit no consta que aquella comunicació es fes amb l'antelació requerida, i com dèiem menys encara per escrit. Per tant, la conseqüència no pot ser d'altra que l'aplicació de l'esmentada clàusula que preveu la pèrdua de la quantitat lliurada en concepte de fiança i conforme al principi general del dret pacta sunt servanda , això és que cal respectar la voluntat lliurament manifestada en els contractes i els pactes que aquells contenen.

Per contra no escau admetre la reclamació de compensació que s'efectua dels rebuts de la llum ja que no es van efectuar en temps i forma i no es pot introduir en segona instància fets no al·legats en primera instància, sent que a més fan referència a períodes posteriors a l'abandonament del pis per part de l'actora. En tot cas encara que així no fos, la desestimació de la demanda i la manca de demanda reconvencional fa que no es pugui anar mes enllà.

TERCER. Atès el que disposa l' article 394 de la LEC , les costes de la primera instància escau imposar-les a la part actora i sense fer especial declaració de les costes causades en aquesta alçada.

Fallo

ESTIMO el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Sacramento que actua en el seu propi nom i representació i contra la sentència de data 14 de febrer de 2011 del Jutjat de primera instància número 1 de Lleida que REVOCO i en el seu lloc ABSOLC a la demandada dels pediments contra ella efectuats condemnant a l'actora al pagament de les costes de la primera instancia i sense fer especial declaració de les costes d'aquesta alçada.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb una certificació de la sentència als efectes que escaiguin.

Aquesta és la meva sentència, que pronuncio, mano i signo.

PUBLICACIÓ. En el dia de la data i en audiència pública, el/la magistrat/ada ponent Sr. Albert Guilanyà Foix ha llegit i ha publicat la sentència anterior. En dono fe.