Sentencia CIVIL Nº 310/2020, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 1, Rec 617/2019 de 27 de Julio de 2020

Encabezamiento

Sección nº 01 de la Audiencia Provincial de Barcelona. Civil

Paseo Lluís Companys, 14-16 - Barcelona - C.P.: 08018

TEL.: 934866050

FAX: 934866034

EMAIL:aps1.barcelona@xij.gencat.cat

N.I.G.: 0801942120178088314

Recurso de apelación 617/2019 -A

Materia: Juicio Ordinario

Órgano de origen:Juzgado de Primera Instancia nº 44 de Barcelona

Procedimiento de origen:Procedimiento ordinario 773/2017

Parte recurrente/Solicitante: LIBERTY SEGUROS S.A.

Procurador/a: Carlos Pons De Gironella

Abogado/a:

Parte recurrida: Genaro, Enrique

Procurador/a: Sergio Rubio Carrera, Jacinto Oliva Barriga

Abogado/a: VÍCTOR GARCÍA VERDÚ

SENTENCIA Nº 310/2020

Barcelona, 27 de julio de 2020

La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, integrada per els MagistratsIl·lma. Sra. Amelia MATEO MARCO, Il·lma. Sra. Mª. Teresa MARTÍN DE LA SIERRA GARCÍA-FOGEDA i Il·lm. Sr. José Manuel DEL AMO SÁNCHEZ,la primera de les quals ha actuat com a presidenta del Tribunal, ha vist el recurs d'apel·lació número617/19,interposat contra la sentència dictada en data 29 d'octubre de 2018 en el procediment núm. 773/17, tramitat pel Jutjat de 1a Instància núm. 44 de Barcelona. Ha estat recurrent LIBERTY SEGUROS, S.A. iapel·lat Enrique.Un cop feta la deliberació, ha pronunciat, en nom de S.M. el Rei d'Espanya, la següent resolució.

Antecedentes

PRIMER.-La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: 'Estimo en parte la demanda que formula Genaro y Enrique, condenando a la demandada Liberty Seguros a pagar a la actora la cantidad de 5574,93 a Genaro y a Enrique de 2850 euros más los intereses del artículo 20 de la Ley de contrato de seguro desde la fecha del accidente

No se hacen expresa imposición de costas.'

SEGON.-Les parts esmentades han manifestat en els escrits respectius d'apel·lació o, si s'escau, d'impugnació les seves peticions i arguments en què les fonamenten, segons consta en les actuacions.

La ponent d'aquesta resolució ha estat elMagistrat Il·lm. Sr. José Manuel DEL AMO SÁNCHEZ.

Fundamentos

Plantejament del litigi. Resolució apel·lada. Recurs dŽapel·lació.

PRIMER.Els actors Genaro i Enrique van promoure demanda de judici ordinari contra Liberty Seguros SA. A la seva demanda van exercir lŽacció de reclamació de la quantitat de 8.337,83 euros a favor del Sr. Genaro i la de 3.994,37 euros a favor del Sr. Enrique, en concepte dŽ indemnització per les lesions, seqüeles i perjudicis personals derivats dŽaccident de trànsit, amb condemna al pagament dels interessos moratoris de lŽarticle 20 de la Llei del contracte dŽassegurança i amb imposición de costes.

Citada a termini la demandada, comparegué en temps i forma i contestà la demanda en termes dŽoposició parcial. En concret, en va oposar la concurrència de culpa de part dels dos conductors dels vehicles que van col·lidir en un percentatge del 50% cadascú. En va assentir parcialment a la demanda per lŽimport de 1.800 euros quant el demandant Enrique i per lŽimport de 1.921,02 euros quant el demandant Genaro. Tanmateix, va oposar- se als interessos moratoris.

Seguits els tràmits pertinents va dictar-se sentència de data 29 dŽoctubre de 2018, per la que va estimar-se parcialment la demanda. A la decisió va condemnar- se la demandada a indemnitzar Genaro en la quantitat de 5.574,93 euros i a Enrique en la quantitat de 2.850 euros, més els interessos de lŽarticle 20 de la Llei del contracte dŽassegurança i sense expressa condemna a costes.

La demandada Liberty Seguros SA ha interposat recurs dŽapel·lació en el que sol·licita la revocació parcial de la sentència. El recurs sŽha fonamentat en lŽerrònia valoració de la prova i en lŽerrònia interpretació de la llei aplicable, tot i insistint en la concurrència de culpes de part dels dos conductors dels vehicles que van col·lidir. I en va concloure sol·licitant la reducció de lŽimport de la condemna fixada a favor dŽ Genaro a la quantitat de 2.787,46 euros, amb lŽinterès legal des de la sentència de segona instància i en cap cas sense imposició dels interessos de lŽarticle 20 de la Llei del contracte dŽassegurança.

Els actors van oposar-se al recurs, oposició que fonamentà en la improcedència dŽuna nova valoració de la prova, i va demanar la confirmació de la sentència dŽinstància amb imposició de les costes de lŽapel·lació a la demandada.

Anàlisi de les al·legacions contingudes al recurs dŽapel·lació.

SEGON. La qüestió a resoldre, a la vista de com han plantejat les parts les seves al·legacions al recurs i a la seva oposició, consisteix en determinar, com pretén la demandada, si concorren motius per estimar la concurrència de culpes que fixa en un 50%.

Ambdues parts són conformes amb la jurisprudència citada per la part demandant i que determina lŽobligació dŽindemnitzar pels danys causats per lŽassegurat al vehicle i ocupants del vehicle contrari quan no resta acreditat el percentatge de culpa o, en definitiva, la mecànica de lŽaccident des de les exigències de la culpabilitat en la seva producció.

Per tant, i como sŽha dit, hem dŽanalitzar si concorren motius per fixar un percentatge de culpa en ambdós conductors que derogui en aquest cas lŽaplicació de la jurisprudència esmentada.

Per tal de donar resposta al recurs hem de senyalar que no compartim la tesi de la demandada sobre la impossibilitat de revisar la prova en aquesta alçada. El recurs dŽapel·lació té precisament com un dels seus objectes la revisió de la valoració de la prova, tot i que sŽhagi de respectar, des de la immediació de la que gaudeix el jutge dŽinstància, sempre que els seus raonaments no siguin insuficients o no entrin en contradicció amb el contingut de les proves practicades.

En aquest cas la jutjadora dŽinstància aplica la jurisprudència esmentada a partir del comunicat dŽaccident de la Guàrdia Urbana, que estableix que no va poder determinar-se quin dels conductors va saltar-se el semàfor.

Els raonaments de la sentència són indiscutibles si la mecànica de lŽaccident quedés reduïda a la qüestió de la suposada infracció per un dels conductors de lŽobligació dŽaturar-se que imposava la regulació semafòrica. Si deixem fixada com a única font de responsabilitat aquesta infracció, no resultaria possible determinar qui la va cometre i seria plenament aplicable la jurisprudència esmentada i, per extensió, tindria total justificació la decisió continguda a la sentència.

Nogensmenys, si considerem, com fa la jutgessa dŽinstància, com a prova essencial el comunicat dŽaccident de la Guàrdia Urbana la conclusió és altra. Dos són els fets amb substantivitat pròpia i que van més enllà de la no provada infracció de la regulació semafòrica que, sens dubte, van incidir en la producció de lŽaccident. DŽuna banda, és un fet no impugnat i contingut al comunicat de lŽaccident que la conductora aturà el vehicle a la intersecció i, seguidament, és quan fou col·lidit pel vehicle conduït pel codemandant Sr. Genaro. DŽaltra, aquest referí els agents 'que no es va aturar en arribar a la cruïlla, tenia prou visibilitat i espai per veure el vehicle contrari i evitar-ne el xoc'.

A parir dŽaquests fets hem de concloure que ambdós conductors van infringir les obligacions generals que fixen els articles 10 i 13 del Reial decret legislatiu núm. 6/2015, de 31 dŽoctubre, que aprovà el Text Refós de la Llei de trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària. Tanmateix, la conductora del vehicle Mercedes Benz, assegurat a la demandada, infringí lŽarticle 39 de la dita llei que regula les aturades a la via pública.

Si la conductora del vehicle no sŽhagués aturat cal inferir que la col·lisió no sŽhauria produït i, tanmateix, si el Sr. Genaro hagués prestat la deguda atenció i controlat el vehicle com és obligat tampoc hauria tingut lloc la col·lisió.

Per tant, més enllà de la no provada infracció de part dŽun dels dos conductors de lŽobligació imposada per la regulació semafòrica, en la producció de la col·lisió van incidir les esmentades infraccions dels dos conductors.

A partir dŽaquesta conclusió ja sí podem determinar que va produir-se una concurrència de culpes que, a la vista de les obligacions infringides, fixem en un 80% en el cas de la conductora assegurada a la demandada i dŽun 20% en el de lŽactor Sr. Genaro. La diferència sŽexplica perquè de part dŽaquest va produir-se una manca dŽatenció que tingué un abast molt més reduït, des de les exigències causals, en la producció de lŽaccident.

En altres termes, davant la infracció de les normes generals de part del Sr. Genaro, la conductora del Mercedes Benz infringí la norma concreta que prohibeix aturar-se en la part de la calçada destinada a la circulació del vehicle i que en cap cas està habilitada per aturar-se.

Així considerem que cal fixar aquesta concurrència de culpes en els percentatges esmentats i que determina la reducció de la indemnització en un 20%.

I pel que fa als interessos moratoris sŽha de mantenir la decisió de la sentència recorreguda. Dels propis raonaments de la recorrent resulta que la concurrència de culpes no justificava la passivitat que valora la jutgessa dŽinstància. Tot i que, de ben segur, per un error del model informàtic seŽn refereix al Consorcio de Compensación de Seguros, el raonament és vàlid. La demandada no ha sostingut la total absència de responsabilitat de part seva i, per tant, podria haver optat per una conducta activa a efectes dŽinaplicació dels interessos moratoris.

Decisió.

TERCER. Amb estimació parcial del recurs dŽapel·lació, es revoca parcialment la sentència dŽinstància i es fixa com a quantitat de la condemna la de 4.459,94 euros, amb manteniment de la resta de les seves decisions.

Costes

QUART. Quant a lescostes del recurs escau no imposar-ne, segons allò disposat a lŽ article 398.2 de la Llei dŽenjudiciament civil, puix el recurs ha estat objecte dŽestimació parcial.

Fallo

EL TRIBUNAL ACORDA:Estimem en part el recurs dŽapel·lació interposat per Liberty Seguros SA contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 44 de Barcelona al procediment del que aquest rotlle deriva, la revoquem i fixem com a import de la condemna a favor dŽ Genaro el de 4.459,94 euros. Mantenim la resta de decisions de la sentència recorreguda. No fem expressa imposició de les costes del recurs.

Segons allò disposat a la Disposició addicional quinzena de la Llei orgànica del Poder Judicial, retorneu el dipòsit consignat a lŽapel·lant.

La present sentència es susceptible de recurs de cassació si concorren els requisits legals ( art. 469- 477-disposició final 16 LEC), que es interposarà davant d'aquest Tribunal en un termini de vint dies a comptar des de la notificació de la present.

Un cop notificada i ferma aquesta sentència, s'han de tornar les actuacions originals al Jutjat de procedència amb testimoniatge d'aquesta resolució per al seu compliment i deixant-ne una certificació en el present expedient.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.