Sentencia CIVIL Nº 310/2020, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 1077/2018 de 23 de Julio de 2020

Encabezamiento

Secció núm. 03 de l'Audiència Provincial de Tarragona. Civil

Avinguda Presid. Lluís Companys, 10 - Tarragona

43005 Tarragona

Tel. 977920103

Fax: 977920113

A/e: aps3.tarragona@xij.gencat.cat

NIG 4315542120188004012

Recurs d'apel·lació 1077/2018 C

Matèria: Judici verbal per quantia

Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de Tortosa

Procediment d'origen: Judici verbal (250.2) (VRB) 93/2018

Part recurrent / Sol·licitant: PETRONIEVES SL

Procurador/a: MARIA JOSEP MARGALEF VALLDEPEREZ

Advocat/ada: Juan Llorens Acevedo

Part contra la qual s'interposa el recurs: Pedro

Procurador/a: MANUEL CELMA PASCUAL

Advocat/ada: FRANCISCO JAVIER PANISELLO PALOMO

S E N T È N C I A NÚM. 310/2020

MAGISTRAT

Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA

Tarragona, 23 de juliol de 2020

Vist en aquesta Secció 3a de l'Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per PETRONIEVES S.L., representada en aquesta instància pel Procurador/a Sra. Margalef Valldepérez i defensada pel Lletrat/da Sr. Llorens Acevedo, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 3 de Tortosa de data 1-10-2018, en procediment Verbal 93/18, en el que figura com a demandant la recurrent i com a demandat Pedro.

Antecedentes

PRIMER.- La Sentència d'instància disposa: 'Desestimo la demanda presentada per mercantil PETRONIEVES S.L. contra Pedro, absolc la part demandada. El pagament de les costes processals s'han d'imposar a la part actora'.

SEGON.-Es va presentar per PETRONIEVES S.L. recurs d'apel·lació contra la Sentència d'instància.

TERCER.- Pedro es va oposar al recurs presentat.

QUART.-En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

Fundamentos

PRIMER.-Es va interposar demanda de monitori reclamant 4.252,10 euros. S'al·lega que l'actora va subministrar gasoil al demandat, transportista de professió, per al seu vehicle professional; que el demandat no va pagar les factures de data 24-7-2012 per import de 1.048,01 euros i la de 3-8-2012 per import de 1.900,17 euros, el que puja un total de 2.948,18 euros; reclama també, en base a la Llei 3/2004, 40 euros per costos de cobrament i 1.263,92 euros per interessos comercials, el que suma la quantitat total reclamada de 4.252,10 euros.

El demandat es va oposar al·legant pagament del deute i, subsidiàriament, prescripció triennal de l' art. 121-21 CCCat.

La sentència impugnada desestima la demanda, en considerar prescrita l'acció per prescripció triennal, aplicant l' art. 1967-4 CC ('los mercaderes el precio de los géneros vendidos a otros que no lo sean, o que siéndolo se dediquen a distinto tráfico').

SEGON.-Interposa recurs la demandant al·legant infracció de dret, considerant que l'acció no està prescrita, al no ser aplicable el CC estatal ni ser una venda al consum.

Certament la sentència impugnada ignora tant el Dret civil aplicable a Catalunya com la naturalesa clarament mercantil dels contractes que han generat les factures que aquí es reclamen.

Estan d'acord les parts que l'actora va subministrar gasoil al demandat, transportista de professió, per al seu vehicle professional. És, doncs, clarament una venda mercantil, dins de l'àmbit empresarial o professional d'ambdues parts, no una venda al consum (per la que preveu un termini de prescripció de 3 anys l' art. 121- 21.c) CCCat), ja que el Codi de consum de Catalunya(Llei 22/2010, del 20 de juliol) situa la venda al consum ' en un àmbit aliè a una activitat empresarial o professional'.

Sent, per tant, una venda mercantil, és aplicable el termini de prescripció de 10 anys que preveu l'article 121-20 del CCCat, no havent en el present cas transcorregut aquest termini (les factures són de l'any 2012 i la demanda de 2018) i, per tant, no està prescrita l'acció exercitada.

Respecte a l'aplicació del termini de prescripció de 10 anys a les compravendes mercantils es poden citar: Sentències d'1-10-2019 i de 12-03-2019 d'aquesta Secció 3ª; sentències AP de Barcelona, Secció 15ª, de 15-01-2019 i de 30-10-2018: ' al contrato de compraventa mercantil no le resulta de aplicación el plazo de tres años del art. 121.21.b) del CCCat, sino que se aplica el plazo de diez años del art. 121-20 del mismo cuerpo legal '; SAP de Lleida, Secció 2ª, de 2-02-2017: ' resulta evidente que estamos ante una compraventa mercantil, cuyo plazo de prescripción no es el de 3 años dispuesto en el Art 121-21 CCC, como pretende el demandado, sino el de 10 años establecido en el Art. 121-20 de dicho cuerpo legal ' .

TERCER.-Procedeix examinar seguidament el que la jutgessa a quos'ha estalviat de fer, que és examinar el primer motiu d'oposició al·legat: que les dues factures reclamades estan pagades.

La prova del pagament es configura com un fet extintiu i, per tant, la càrrega de la prova correspon a la part que diu haver-lo fet. No procedeix alterar la situació probatòria de les parts i carregar a la part contrària amb la prova de l'impagament, fet negatiu amb el que no es pot gravar a aquesta part quan és el seu revers, el pagament, el fet positiu que ha d'acreditar-se per la part que l'al·lega, encara que el Tribunal haurà de tenir sempre present la disponibilitat i facilitat probatòria que correspon a cada una de les parts del litigi segons els cas concret. Però no hi ha dubte que, en general, el pagament d'un deute és més fàcil d'acreditar a qui diu haver realitzat dit pagament que a qui solament pot tenir una actitud passiva i d'espera de la realització de dit pagament per l'obligat a fer-lo.

Es reclamen en el present procediment les factures de data 24-7-2012 per import de 1.048,01 euros i la de 3-8-2012 per import de 1.900,17 euros.

Pel que fa a la primera factura, queda acreditat el seu pagament per transferència feta pel demandat a l'actora en data 23-12-2013 per la quantitat exacta de 1.048,01 euros. Pel que fa a la segona factura, queda acreditat el seu pagament parcial per transferència feta pel demandat a l'actora en data 4-2-2015 per la meitat exacta de la seva quantitat, 950,08 euros (docs. 1 i 2 de l'oposició), el que fa creïble la versió del demandat de que es va acordar pagar-la en dos pagaments.

Aquests pagaments, en la mesura que són la quantitat exacta de la factura (o exactament la seva meitat en una d'elles), són imputacions de pagament tàcites fetes pel deutor a les mateixes. Com diu la SAP Zaragoza de 2-6-2006, ' Los artículos 1172 a 1175 del Código Civil regulan los supuestos de imputación de pagos, declarando cómo ha de realizarse el pago de una obligación dineraria a favor de un mismo deudor: en primer lugar, se estará a la declaración del deudor al tiempo de realizarse el pago respecto de la deuda a que deba aplicarse; en segunda lugar, no podrá estimarse hecho el pago por cuenta del capital mientras los intereses no estén cubiertos; en tercer lugar, se estimará satisfecha la deuda más onerosa entre todas las que esten vencidas; y en cuarto lugar, si todas fueron de igual naturaleza y gravamen, el pago se imputará a todas a prorrata. (...) el pago de una determinada factura por su importe preciso debe tenerse por una imputación de pagos tácita, determinando la concreta deuda que debe satisfacerse, que es aquella con cuyo importe exacto coincide'.

Si bé l'actor al·lega que el demandat deuria també altres quantitats i que va imputar els dos pagaments anteriors a altres deutes anteriors, ni és el que deia a la seva demanda, on simplement reclamava les dues factures i no un saldo de liquidació de les relacions comercials entre les parts, per la qual cosa ara no pot fer unamutatio llibelis,ni tampoc ho ha acreditat en absolut.

Ara bé, no ha acreditat el demandat el pagament total de la segona factura, sinó solament la meitat, per la qual cosa deu 950,08 euros i al pagament d'aquesta quantitat ha de ser condemnat, més, conforme la Llei 3/2004, 40 euros per costos de cobrament i els interessos previstos en tal llei.

En conseqüència, estimo parcialment el recurs, revoco la sentència impugnada, estimo parcialment la demanda i condemno al demandat a pagar a l'actora la quantitat de 950,08 euros més l'interès de demora de la Llei 3/2004, més 40 euros, sense fer imposició de costes en primera instància conforme l' art. 394 LEC.

QUART.-Conforme als arts. 394 i 398 LEC, en estimar parcialment el recurs, no es fa imposició de les costes derivades del mateix.

Fallo

ESTIMO parcialmentel recurs interposat per PETRONIEVES S.L. contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 3 de Tortosa de data 1-10-2018, en procediment Verbal 93/18, que es REVOCA, fent els següents pronunciaments:

1.- Estimo parcialment la demanda i condemno al demandat a pagar a l'actora la quantitat de 950,08 euros més l'interès de demora de la Llei 3/2004, més 40 euros, sense fer imposició de costes en primera instància.

2.- No es fa imposició de costes del recurs.

3.- Retorneu el dipòsit necessari per apel·lar.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordo, mano i signo.

Les persones interessades queden informades que les seves dades personals s'han incorporat al fitxer d'assumptes de l'oficina judicial, sota la custòdia i responsabilitat d'aquesta, on es conservaran amb caràcter confidencial i únicament per al compliment de la tasca que té encomanada, i es tractaran amb la màxima diligència.

Així mateix, queden informades que les dades que conté aquesta documentació són reservades o confidencials, que l'ús que se'n pugui fer ha de quedar circumscrit a l'àmbit del procés, que se'n prohibeix la transmissió o comunicació per qualsevol mitjà o procediment i que s'han de tractar exclusivament per a finalitats pròpies de l'Administració de justícia, sens perjudici de les responsabilitats civils i penals establertes per al cas que se'n faci un ús il·legítim (Reglament EU 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell i Llei orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals).

INFORMACIÓ PER ALS USUARIS DE L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA

D'acord amb el que disposen el Reial decret llei 16/2020 i l'Ordre JUS/394/2020, dictats com a conseqüència de la situació sobrevinguda arran de laCOVID-19, durant l'estat d'alarma i fins a tres mesos després que finalitzi:

- L'atenció al públic en qualsevol seu judicial o de la fiscalia s'ha de fer per via telefònica o a través del correu electrònic habilitat a aquest efecte, ambdós detallats més amunt, i en tot cas, s'ha d'ajustar al que estableix la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.

- En els casos en què sigui imprescindible acudir a la seu judicial o de la fiscalia, cal obtenir prèviament la cita corresponent.

- Els usuaris que accedeixin a l'edifici judicial amb cita prèvia han de fer servir mascaretes pròpies i utilitzar el gel desinfectant a les mans.