Sentencia Civil Nº 312/2011, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 90/2011 de 13 de Julio de 2011

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3a

Apel·lació 90/11

Ordinari 1969/09 del Jutjat de 1a Instància 6 de Reus

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il·lm. Sr. GUILLERMO ARIAS BOO

MAGISTRATS

Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA

Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 13 de juliol de 2011

Vist en aquesta Secció 3a de la Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per María Rosario , representada en aquesta instància pel Procurador/a Sra. Amela Rafales i defensada pel Lletrat/da Sr. Vendrell, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 6 de Reus de data 29-10-2010, en procediment Ordinari 1969/09 , sent part actora Bufete Domènech Torné SCP, i part demandada la recurrent.

Antecedentes

PRIMER .- La Sentència d'instància disposa: "Estimo la demanda formulada per Bufete Domènech Torné SCP contra María Rosario , declaro el dret de l'actor a cobrar la minuta de data 9-10-2009, núm. 77, per import de 27.287,84 euros, i condemno a dita demandada a pagar la quantitat de 27.287,84 euros, més els interessos de l' art. 576 LEC , amb expressa imposició de costes a la part demandada".

SEGON.- En data 3-1-2011 es va presentar per María Rosario recurs d'apel·lació contra la Sentència d'instància.

TERCER.- Bufete Domènech Torné SCP en data 11-2-2011 es va oposar al recurs.

QUART- En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

VIST i sent el Ponent l'Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA,

Fundamentos

PRIMER.- Es va reclamar, en el present procediment, per part dels advocats -aquí actors- al seu client -aquí demandada i apel· lant- els honoraris dels primers, derivats del assessorament prestat entre els anys , relatiu a la clarificació de la situació societària de la demandada, ja que juntament amb altres tres germanes era accionista de varies societats. Es reclamen, segons factura (doc. 1 de la demanda), 35.000 euros, més 687,84 euros de despeses, més IVA, en total 41.287,84 euros, havent la demandada pagat ja 14.000 euros, per la qual cosa es reclama la quantia que resta i que és de 27.287,84 euros.

Es va oposar la demandada al·legant que el treball dels actors està suficientment remunerat amb els 14.000 euros ja pagats.

La sentència impugnada estima la demanda.

SEGON.- Com dèiem a la nostra Sentència de 8 de gener de 2010 , estableix l' art. 44 de l'Estatut General de l'Advocacia, "1. L'advocat té dret a una compensació econòmica adequada pels serveis prestats, com també al reintegrament de les despeses que se li hagin causat. La quantia dels honoraris ha de ser convinguda lliurement entre el client i l'advocat, amb respecte a les normes deontològiques i sobre competència deslleial. A falta d'un pacte exprés en contra, per a la fixació dels honoraris es poden tenir en compte, com a referència, els barems orientadors del col legi en l'àmbit del qual actuï, aplicats d'acord amb les regles, els usos i els costums d'aquest, normes que, en tot cas, tenen caràcter supletori d'allò convingut i que s'apliquen en els casos de condemna en costes a la part contrària. (...) Pel que fa a les costes recobrades de tercers cal atenir-se al que acordin les parts lliurement, que a falta d'un pacte exprés han de ser satisfetes efectivament a l'advocat".

Del anterior precepte resulta, per quan, com al present cas, no s'han pactat entre advocat i client els honoraris del primer, que aquests honoraris del contracte de serveis existent entre les parts s'han de determinar, a falta d'acord, pels Tribunals, atenent fonamentalment a proves pericials, com són els dictàmens aplicant els barems orientadors del col·legi respectiu. Així ho reitera la Jurisprudència, com la Sentència del Tribunal Suprem, Sala 1a, S 25-6-2007, núm. 780/2007 quan diu que "en el contrato de arrendamientos de servicios profesionales por Abogado, la exigencia de la existencia de un precio cierto se cumple no sólo cuando el precio se pactó expresamente, sino también cuando es conocido por costumbre o uso frecuente en el lugar en que se prestan los servicios, y que, tratándose de profesionales que figuran inscritos en una corporación o colegio profesional, la retribución o el precio de sus servicios puede estar regulado por aranceles o tarifas o, como es el caso de los abogados, por normas orientadoras de honorarios mínimos que protegen frente a la competencia desleal, pero que también proporcionan criterios indicativos sobre el coste de los servicios ( Sentencia de esta Sala de 19 de enero de 2005 ). Viene así la certeza del precio determinada por tarifas oficiales, por dictamen pericial o por informe del Colegio profesional, por lo que, en realidad, el consentimiento contractual alcanza el precio que resulte de datos que, existiendo a priori, se reflejan a posteriori, de tarifas de perito o de Colegio profesional ( Sentencia de 25 de octubre de 2002 ). Con tales premisas, es reiterada también la jurisprudencia de esta Sala que señala que "ni el dictamen de un perito ni el de un Colegio profesional es vinculante para el órgano jurisdiccional, aunque éste no puede caer en la arbitrariedad fijándolo sin razonamiento, sino que puede apartarse del dictamen por argumentos objetivamente serios" ( Sentencia de 25 de octubre de 2002 ), toda vez que, en definitiva, se trata de un dictamen pericial ( Sentencia de 24 de febrero de 1998 . No puede olvidarse tampoco ( Sentencia de 3 de febrero de 1988 ) que la intervención del Colegio de Abogados del lugar donde se presten los servicios del Abogado, junto al carácter detallado de la minuta presentada, es exigencia ineludible de orden sustantivo para que el Juez haga uso de sus facultades moderadoras, asumiendo el órgano judicial funciones de arbitrador por ministerio legal ( artículo 1.544 del Código Civil , a relacionar con el artículo 1.447 de igual texto legal )". Per tant, els Tribunals han de calcular-los tenint en compte, com a referència merament orientadora, els barems orientadors del col·legi, sense perjudici de valorar també altres factors, com la complexitat del plet, naturalesa de l'assumpte o interès econòmic del mateix ( Audiència Provincial de Zamora, sec. 1ª, S 30-6-2004, nº 218/2004; Audiència Provincial de Córdoba, sec. 1ª, S 17-1-2002, nº 24/2002; Audiència Provincial de A Coruña, sec. 6ª, S 22-7-2009, nº 386/2009; Audiència Provincial de Valladolid, sec. 1ª, S 14-10-2008, nº 210/2008, entre moltes )

TERCER.- En el present cas la part actora reclama els seus honoraris " calculats - diu a la demanda- tenint en compte el temps emprat i la quantia dels assumptes debatuts ", però ni diu quin temps ha emprat, ni diu a quan factura l'hora, ni diu quina és la quantia dels assumptes debatuts, és més, la factura que reclama (doc. 1 de la demanda), si bé explicita un seguit d'actuacions, tampoc diu ni quin temps ha emprat en tals actuacions ni quina és la quantia dels assumptes debatuts en tals actuacions, facturant una quantitat total de 35.000 euros pel conjunt d'actuacions que reflexa.

Certament, tal demanda i factura, per la seva indeterminació, causen indefensió a la demandada, que no pot defensar-se quan no sap per quins motius se li reclama la quantitat que se li reclama ni d'on surt tal quantitat. Exigeix la LEC al efecte, residenciat en el Procediment de taxació de costes però aplicable perfectament sempre, un requisit: que es presenti minuta detallada dels drets i honoraris reclamats ( arts. 242-3 i 243-2 LEC ), requisit que vol garantir a qui ha de pagar-la la possibilitat de saber exactament què ha de pagar i, si no està d'acord, poder-la impugnar per indeguda o excessiva. És cert, però, que la Jurisprudència ha flexibilitzat el requisit, considerant que el requisit de detall es refereix als conceptes pels quals es minuta, els quals sí són imprescindibles, però permetent que la quantia sol·licitada pugui ser global sempre que: 1) tots els conceptes o partides minutats siguin procedents i realitzats, doncs si en hi ha algun que no ho sigui la minuta sencera serà indeguda, al no poder-se excloure -per ser global la quantia sol·licitada- la quantitat que correspondria al concepte o partida indegut; i 2) que la quantia de cada concepte o partida pugui individualitzar-se fàcilment, ja sigui fent una senzilla operació aritmètica o aplicant les normes orientadores del Col·legi citades a la minuta. L'incompliment d'aquest requisit formal -el detall de la minuta- donarà lloc a la declaració com indeguda de la minuta presentada en la seva totalitat en el Procediment de taxació de costes.

La indeterminació del que es reclama ha fet que la pericial feta pel Col·legi d'advocats de Barcelona sigui una pericial al revés , ja que no acredita que pels serveis prestats la quantitat que es reclama sigui correcta, sinó que, partint de la quantitat que es reclama, tracte la pericial d'endevinar quines hores han estat les realitzades i facturades o quina ha estat la quantia dels assumptes debatuts. Així fa la següent hipòtesi: Si considerem que la quantia dels assumptes debatuts és entre 1.000.000 i 400.000 euros (el que reclamava la demandada a les seves germanes per a vendre les seves participacions i el que li oferien, respectivament), el preu de la seva hora seria, segons la Norma 2.2 dels Criteris orientadors en matèria d'honoraris del Consell del Il·ltres. Col·legis d'advocats de Catalunya de 2005, entre 520 i 380 euros/hora respectivament, per la qual cosa, agafant la xifra més inferior (380 euros/hora) i com l'actora factura 35.000 euros, suposaria que va emprar 90 hores de feina en l'assessorament, cosa que suposa 11 dies complerts de feina.

Ara bé, i sense perjudici de que 380 euros/hora és un preu excessiu i fora de mercat (suposaria uns ingressos mensuals de 60.800 euros) per molt que els recomanin els Criteris orientadors en matèria d'honoraris del Consell del Il·ltres. Col·legis d'advocats de Catalunya, resulta que es facturen 14 "juntes o converses", i si considerem hipotèticament (perquè tant pot ser que duressin cinc minuts com una hora) una mitjana d'una hora per a cada una d'elles, fa un total de 5.320 euros, sent la resta d'actuacions facturades buscar als Registres finques i comptes, estudi del cas, enviar burofax i preparar l'acció de responsabilitat social, actuacions a la que es destinaria la resta dels honoraris pagats deduïdes les despeses (7.992 euros), per la qual cosa es considera que els 14.000 euros pagats remuneren suficientment els serveis prestats per la part actora, a falta de millor prova, la qual l'havia d'haver aportat tal part actora, a la que ha de perjudicar doncs no haver-ho fet. És més, si bé es factura també per "estudi i preparació documentació per a la interposició de l'acció de social e individual de responsabilitat contra les administradores de les societats", resulta que l'actora comunica a la demandada, en el seu e-mail de 17-7-2009, que tal procediment l'hi costarà fins a sentència de primera instància uns altres 30.000 euros més despeses, per la qual cosa resulta que facturaria doblement tal feina.

En definitiva, no havent acreditat la part actora, com li corresponia fer conforme la Norma 2.1 i 2.2 dels Criteris orientadors en matèria d'honoraris del Consell del Il·ltres. Col·legis d'advocats de Catalunya, els temps emprat en l'assessorament fet a la demandada, i no podent-se determinar amb exactitud, i ni tant sols aproximadament aquest, es considera que els 14.000 euros pagats remuneren suficientment els serveis prestats per la part actora, havent això sí la demandada de pagar el corresponent IVA de tals honoraris, per la qual cosa ha de pagar 2.240 euros en concepte d'IVA (16% de 14.000).

Procedeix, en conseqüència, estimar parcialment el recurs, revocar la sentència impugnada, estimar parcialment la demanda i condemnar a la demandada a pagar a l'actora 2.240 euros per l'IVA, sense fer imposició de costes en primera instància al estimar-se parcialment la demanda conforme l' art. 394 LEC .

QUART.- Conforme als arts. 394 y 398 LEC , al estimar-se parcialment el recurs, no es fa imposició de les costes d'aquesta instància.

Vistos els preceptes citats i demés de general i pertinent aplicació,

Fallo

ESTIMEM parcialment el recurs d'apel·lació interposat per María Rosario , contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 6 de Reus de data 29-10-2010, en procediment Ordinari 1969/09 , que es REVOCA, fent els següents pronunciaments:

1.- S'estima parcialment la demanda i condemnem a la demandada a pagar a l'actora 2.240 euros, més els interessos de l'art. 576 LEC, sense fer imposició de costes en primera instància.

2.- No es fa imposició de les costes d'aquesta instància.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.