Sentencia CIVIL Nº 312/2019, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 500/2019 de 22 de Octubre de 2019

Encabezamiento

Secció núm. 03 de l'Audiència Provincial de Tarragona. Civil

Avinguda Presid. Lluís Companys, 10 - Tarragona

43005 Tarragona

Tel. 977920103

Fax: 977920113

A/e: aps3.tarragona@xij.gencat.cat

NIG 4314842120188163071

Recurs d'apel·lació 500/2019 D

Matèria: Judici ordinari altres supòsits

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Tarragona

Procediment d'origen: Procediment ordinari 678/2018

Part recurrent / Sol·licitant: Carlos Antonio, Elisa

Procurador/a: Mª Josepa Martinez Bastida, Mª Josepa Martinez Bastida

Advocat/ada: JOSÉ LUÍS PASCUAL NAVARRO

Part contra la qual s'interposa el recurs: Emma

Procurador/a: Juan C. Recuero Madrid

Advocat/ada: SÍLVIA GRACIA RAMOS

SENTÈNCIA NÚM. 312/2019

MAGISTRATS IL·LMS. SRS.

GUILLERMO ARIAS BOO (President)

JOAN PERARNAU MOYA

Manuel Galan Sanchez (Ponent)

Tarragona, a 22 d'octubre de 2019

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL·LACIÓ interposat pels Srs. Elisa i Carlos Antonio representats per la Procuradora dels Tribunals Sra. Martínez Bastida i assistits pel Lletrat Sr. Pascual Navarro, contra la sentència de 13 de març de 2019 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Tarragona, judici ordinari núm. 678/2018, al qual figura com a part demandant la Sra. Emma representada pel Procurador dels Tribunals Sr. Recuero Madrid i defensada per la Lletrada Sra. Gracia Ramos, i com a part demandada els ara apel·lants.

Antecedentes

Primer. La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

'Que, estimando íntegramente la demanda deducida por el Procurador Don Juan Carlos Recuero Madrid, en nombre y representación de DOÑA Emma, DEBO CONDENAR Y CONDENO a DOÑA Elisa y a DON Carlos Antonio a pagar a la parte actora la suma de SEIS MIL SETECIENTOS QUINCE EUROS CON TRECE CÉNTIMOS (6.715,13 €) y el interés legal incrementado en dos puntos desde la fecha de la sentencia hasta el pago.

Se imponen las costas a la parte demandada.'

Segon. Contra l'esmentada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal dels Srs. Elisa i Carlos Antonio.

Tercer. Per la representació processal de la Sra. Emma es va presentar escrit oposant-se al recurs.

Fundamentos

Primer. Pronunciaments impugnats.

Interposen els Srs. Elisa i Carlos Antonio recurs d'apel·lació contra la sentència que estima íntegrament la demanda interposada per l'adversa exercitant una acció de reclamació de quantitat derivada del reconeixement de deute realitzat pels demandats en escriptura pública.

Front a la decisió judicial d'instància al·leguen els recurrents error en la valoració de la prova, considerant que es tracta d'un contracte sense causa i, per tant, nul, afegint que no s'ha provat la causa que l'actora va al·legar a l'audiència prèvia.

Segon. Resolució del recurs. Reconeixement de deute.

Declara la STS del 01 de març de 2016 ROJ: STS 790/2016 - ECLI:ES:TS:2016:790: 'El reconocimiento de deuda vincula a quien lo realiza y, en atención a lo prevenido en el artículo 1277 del Código Civil ha de presumirse que su causa existe y es lícita, en tanto el deudor (con inversión de la norma general sobre carga de la prueba) no demuestre lo contrario; ....... Como dice la sentencia de 23 de febrero de 1998, citada en la de 28 de septiembre de 2001, le convierte más que en un contrato de causa inexpresada y de abstracción procesal, en un contrato causal atípico, alcanzando el reconocimiento de deuda efectos constitutivos, que conlleva no sólo el facilitar a la actora un medio de prueba sino el dar por existente una situación de débito contra el demandado ....... El reconocimiento de deuda ha sido reconocido por doctrina y jurisprudencia y presupone la realidad de la deuda que reconoce, que se considera existente contra el que las reconoce, vinculante para el que lo hace, con efecto probatorio, tal como dicen explícitamente las sentencias del 28 septiembre 2001, 24 junio 2004, 21 marzo 2013.'

D'altra banda, tal i com indiquem a les nostres sentències de 28-10-2014, rotllo 110/2014, i de 16-10-2012, rotllo 170/2012, 'Además, el artículo 1.277 del Código Civil no admite el negocio abstracto, en el sentido de desligado o independizado de su causa, pero sanciona para las declaraciones negociales en las que la misma no se exprese, la llamada regla de la abstracción procesal, conforme a la que se presume iuris tantum su existencia y licitud, con la consecuencia de desplazar el tema necesitado de prueba y, consiguientemente, la carga de probar (v. STS de 22-05-2008, ROJ: STS 2179/2008)' (v. al mateix sentit, sentència d'aquesta Sala de 25-09-2012 -ROJ: SAP T 1667/2012- i SAP de Barcelona, secció 13, del 21-11-2012 -ROJ: SAP B 12561/2012-: 'el reconocimiento de deuda produce, por un lado, el efecto material de quedar obligado su autor al cumplimiento por razón de la obligación cuya deuda ha sido reconocida; y, por otro lado, el efecto procesal de la dispensa al acreedor de la prueba de la relación jurídica obligacional preexistente, ya que al reconocimiento de deuda se le aplica la presunción de existencia de la causa del artículo 1277 del Código Civil, y no es preciso expresarla en el documento'). [v. també per exemple, STS de 21-03-2013 -ROJ: STS 1184/2013-]'.

Partint del que s'ha exposat i donant resposta al present recurs d'apel·lació, aquest Tribunal assumeix tota la fonamentació continguda a la resolució d'instància, la qual fem nostra. Però en concret, hem d'estar a l'escriptura de reconeixement de deute de 22-01-2015: 'UNO.- Manifiestan los señores comparecientes que Don Carlos Antonio y Doña Elisa deben, de manera solidaria, a Doña Emma .......' (foli 8 de les actuacions). Per tant, la part demandant ha complert la seva càrrega processal (acreditar l'existència del deute i l'obligació de pagament dels demandats), mentre que la part demandada no ha acreditat amb la suficiència necessària la inexistència de la causa, així com tampoc ha provat com a fet extintiu haver efectuat el pagament del deute.

Finalment, respecte a que no ha estat requerits de pagament per l'actora (foli 97), com es diu a la resolució impugnada 'En momento alguno se establece una obligación de la parte actora de verificar una reclamación extrajudicial previa a la demanda para hacer exigible el débito. En todo caso la reclamación consta deducida al interponerse la demanda, respecto a unas cantidades que están liquidadas desde febrero de 2015' (foli 91).

En definitiva, considerant la Sala totalment correcta la valoració que de la prova ha efectuat el Magistrat d'instància, el recurs ha de ser totalment desestimat.

Tercer. Costes de la segona instancia.

Ex. article 398 LEC, la desestimació del recurs d'apel·lació determina la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Fallo

DESESTIMEM ÍNTEGRAMENT EL RECURS D'APEL·LACIÓ interposat pels Srs. Elisa i Carlos Antonio contra la sentència de 13 de març de 2019 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Tarragona, judici ordinari núm. 678/2018 i, en conseqüència:

1. CONFIRMEM íntegrament la resolució recorreguda.

2. Imposem a la part apel·lant les costes de la segona instància.

S'acorda donar als dipòsits que al seu cas s'haguessin constituït la destinació legalment prevista.

Contra la present resolució les parts legitimades poden interposar recurs de cassació i/o extraordinari per infracció processal, davant d'aquest Tribunal en el termini de vint dies comptats des del següent a la seva notificació, de conformitat amb els criteris legals i jurisprudencials d'aplicació.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem i signem.