Sentencia Civil Nº 313/2008, Audiencia Provincial de Girona, Sección 2, Rec 375/2008 de 23 de Julio de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE GIRONA

SECCIÓ SEGONA

Rotlle de apel.lació civil: nº 375/2008

JUTJAT PRIMERA INSTÀNCIA 4 FIGUERES

Actuacions núm. 513/2007

Classe: judici verbal

SENTÈNCIA 313/08.

Il·lms. Srs.:

PRESIDENT

Sr. JOSÉ ISIDRO REY HUIDOBRO

MAGISTRATS

Sr. JOAQUIM MIQUEL FERNÁNDEZ FONT

Sr. JAUME MASFARRÉ COLL

Girona, a vint-i-tres de juliol de dos mil vuit.

VIST, davant aquesta Sala el Rotlle de apel.lació núm. 375/2008, en el que ha sigut part apel.lant Alvaro , representat per la Procuradora GREGORIA TUEBOLS MARTINEZ.

Ha sigut part apel.lada ALLIANZ S.A, representada per la Procuradora MERCÈ CANAL PIFERRER.

Antecedentes

PRIMER. El present procés es va iniciar mitjançant la demanda presentada en nom de Alvaro contra ALLIANZ S.A.

SEGON. La sentència que posa fi a la primera instància diu en la seva part dispositiva:

"ESTIMO parcialment la demanda que ha interposat el procurador Felip Fernández Cuadros, en representació de Alvaro , contra l'entitat Allianz Compañía de Seguros S.A., i condemno aquesta entitat a abonar a l'actor la quantitat de 1.502,53 euros. Es desestimen la resta de pretensions de la part actora. No es fa expressa imposició de les costes a cap de les parts.

Notifiqueu aquesta Sentència a les parts i feu-los saber que en contra poden interposar RECURS D'APEL·LACIÓ, en el termini de CINC DIES des de la notificació, el coneixement del qual correspon a l'Audiència Provincial de Girona.

Expediu un testimoniatge d'aquesta resolució per unir-lo a les actuacions.

Així ho pronuncio, ho mano i ho signo."

TERCER. En aplicació de les normes de repartiment vigents en aquesta Audiència Provincial, aprovats per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha pertocat el coneixement del present recurs a la Secció Segona.

QUART. En la tramitació s'han observat les normes processals aplicables a aquest classe de recurs, havent efectuat les parts les al.legacions que poden veure's en els respectius escrits presentats en aquesta segona instància. Es va assenyalar per la deliberació i votació del recurs el dia 23 de juliol de 2008.

CINQUÈ. Conforme el que disposen les indicades normes de repartiment, es va designar ponent d'aquest recurs a l'Il.lm. Sr. JAUME MASFARRÉ COLL.

Fundamentos

PRIMER. La part demandada, després d'admetre que l'actora té concertada una pòlissa d'assegurances amb Allianz SA que cobreix la seva defensa jurídica pel cas de produir-se un sinistre, oposa un límit quantitatiu a la reclamació del perjudicat, sobre la base que, es diu, la prenedora de l'assegurança hauria conegut i acceptat en el moment de concertar-la. Doncs bé, perquè aquest fet obstatiu a la pretensió de la demandant (la càrrega del qual, per tant, correspon a la asseguradora) pugui ser acollit, és necessària la seva acreditació, i en aquest cas, no es dóna. En efecte, l'asseguradora únicament ha aportat al procés una copia del que, se'ns diu, seria el contracte concertat amb la Sra. María Purificación . Aquesta còpia no està signada per la Sra. Alvaro . Tampoc aquesta persona va intervenir en l'acte de la vista celebrada en la instància per respondre a les preguntes que li haguessin pogut ser formulades sobre aquest particular (si va signar el contracte, on va estampar la seva signatura, coneixement i acceptació del màxim de cobertura que s'oposa, etc.) Així les coses, l'oposició de l'asseguradora no pot prosperar. En aquest sentit es pot citar el que es recull a la Sentència d'aquesta Sala de data 14/4/08: "La inaplicabilidad de la cláusula mentada deriva, en primer lugar, de la falta de firma del condicionado general de la póliza por parte del asegurado. El artículo 3 de la Ley de Contrato de Seguro establece, más allá de lo previsto para las cláusulas limitativas (ser destacadas de modo especial y ser específicamente aceptadas), que las condiciones generales se incluirán en un documento que se suscribirá por el asegurado. No ha sido así en el caso presente, sin que quepa dejar subsanada esa deficiencia por su aportación a los autos por la parte actora. La Ley, con la exigencia de firma, busca que el asegurado conozca también de la existencia y contenido de las referidas cláusulas al momento de contratar la póliza, y las acepte. Conocimiento y aceptación que no consta tuviera lugar al firmarse la póliza ni posteriormente, cuando tuvo lugar el siniestro de autos. El hecho de que posteriormente, cuando ha de actuarse en vía judicial, los perjudicados acompañen ese condicionado, no modifica la falta de conocimiento y aceptación que se deduce de la falta de firma apuntada, y que no ha sido desvirtuada en autos por prueba en contrario.

En el sentido ahora apuntado cabe citar las STS de 7/7/06 y 11/9/06, entre otras. En la primera de ellas se recoge lo siguiente: " Esta Sala, en la jurisprudencia más reciente, viene distinguiendo las cláusulas limitativas de los derechos del asegurado -las cuales están sujetas al requisito de la específica aceptación por escrito por parte del asegurado que impone el artículo 3 LCS EDL 1980/4219 -, de aquellas otras que tienen por objeto delimitar el riesgo, susceptibles de ser incluidas en las condiciones generales y respecto de las cuales basta con que conste su aceptación por parte de dicho asegurado". La segunda resolución recoge que: " Ahora bien, Póliza y Condiciones Generales no son la misma cosa, distinción que es manifiesta en el art. 3 de la Ley EDL 1980/4219 (STS 26 febrero 1997 EDJ 1997/725 ). Y si el contrato se integra con condiciones generales, estas habrán de incluirse necesariamente en la Póliza, como auténticas cláusulas contractuales, cuya fuerza vinculante para el tomador radica en la aceptación y mutuo acuerdo de voluntades (SSTS 31 mayo, 4 y 9 junio; 23 diciembre 1988; 29 enero 1996 EDJ 1996/234 ; 20 de marzo 2003 EDJ 2003/6488 ).

Las condiciones particulares, especiales y generales del contrato señalan el evento cuyo riesgo es objeto de cobertura de forma positiva -determinados daños- y de forma negativa -ciertos daños o, mejor, ciertas causas del daño- quedando así delimitado el riesgo, como cláusula "constitutiva del objeto o núcleo del seguro, pues concreta exactamente hasta donde puede alcanzar la acción indemnizatoria" (STS 7 julio 2003 EDJ 2003/49233 ). Son por tanto cláusulas que, aun delimitativas, son susceptibles de incluirse en las condiciones generales para formar parte del contrato, quedando sometidas al régimen de aceptación genérica sin la necesidad de la observancia de los requisitos de incorporación que se exigen a las limitativas, como con reiteración ha señalado la jurisprudencia de esta Sala, de una forma directa o indirecta (17 de abril de 2001 EDJ 2001/5996 ; 20 de marzo de 2003 EDJ 2003/6488; 14 de mayo 2004 EDJ 2004/31366 y 30 de diciembre 2005 EDJ 2005/225087 ). En igual sentido la STS 30/12/2005, que recoge establece, en lo que aquí interesa, lo siguiente: "Esta Sala, en la jurisprudencia más reciente, que recoge la sentencia de 30 de diciembre de 2005 EDJ 2005/225087 , viene distinguiendo las cláusulas limitativas de los derechos del asegurado -las cuales están sujetas al requisito de la específica aceptación por escrito por parte del asegurado que impone el artículo 3 LCS EDL 1980/4219 -, de aquellas otras que tienen por objeto delimitar el riesgo, susceptibles de ser incluidas en las condiciones generales y respecto de las cuales basta con que conste su aceptación por parte de dicho asegurado".

El que ara ha quedat exposat fa innecesari entrar a considerar si la clàusula en qüestió (que limita a una certa quantitat la cobertura del pagament per despeses derivades de la defensa jurídica de l'assegurat per professionals aliens a l'asseguradora en un supòsit de conflicte d'interessos -els dos vehicles sinistrats es trobaven assegurats a Allians SA-) és delimitadora o limitativa. Aquesta difícil i moltes vegades artificiosa distinció introduïda per la jurisprudència ha donat lloc a interpretacions contradictòries, entre altres, en el supòsit que ens ocupa, tal com es desprèn del fet que cada part pugui citar sentències a favor de la seva tesi. Dir només, que la cita que fa l'asseguradora d'una Sentència del Tribunal Suprem és per ella mateixa prou significativa d'aquest fet quan, precisament, hi apareix el vot particular de dos dels seus magistrats que, aplicant la mateixa doctrina, conclouen que la fixació d'un límit quantitatiu a la cobertura genèrica de les despeses de defensa jurídica ha de ser interpretada com una clàusula limitativa que ha de estar expresament destacada i acceptada per el prenedor de l'assegurança.

En tot cas, i per les raons inicialment explicitades, és procedent estimar el recurs interposat.

SEGON. L'estimació del recurs comporta la imposició de les costes d'instància a la demandada sense que es faci expressa imposició de les costes d'aquesta alçada ( arts.394 i 398 LEC ).

Atesos els preceptes legals esmentats i els altres de general i escaient aplicació

Fallo

Estimem el recurs d'apel·lació interposat per Alvaro , i revoquem la Sentència d'instància, en el sentit d'estimar íntegrament la demanda presentada, i condemnar Allianz Compañía de Seguros SA a pagar al Sr. Alvaro la suma de 2.909,47€ de principal, més els interessos legals i les costes d'instància. No es fa expressa imposició de les costes d'aquesta alçada.

Contra aquesta Sentència no es pot interposar cap recurs extraordinari, ja que s'ha tramitat el procediment no per raó de la matèria, sinó de la quantia litigiosa, que no excedeix de 150.000 euros.

Notifíqueu aquesta Sentència a les parts y deixeu testimoniatge en aquest rotlle i en les actuacions originals, que es tornaran la Jutjat de Primera Instància e Instrucció de que procedeix.

Així ho ha decidit la Sala, integrada pels Ilms. Srs. Magistrats indicats, els quals, a continuació, signen.

PUBLICACIÓ.- Aquesta sentència ha esta publicada, d'acord amb el que s'estableix legalment, a data d'avui, del que en dono fe com a Secretària Judicial d'aquesta Secció.