Sentencia Civil Nº 313/2012, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 32/2012 de 04 de Septiembre de 2012

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

APEL·LACIÓ 32/2012

PROCEDIMENT CANVIARI 228/2011

JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA I INSTRUCCIÓ NÚM. 5 DEL VENDRELL

SENTÈNCIA

PRESIDENT:

GUILLERMO ARIAS BOO

MAGISTRATS

JOAN PERARNAU MOYA

MANUEL GALÁN SÁNCHEZ

Tarragona, quatre de setembre de dos mil dotze

Vist en aquesta Secció Tercera de l'Audiència Provincial de Tarragona el recurs d'apel·lació que ha interposat la procuradora M. Josefa Martínez Bastida, en representació de Transcop, SCCL, defensada per l'advocat Miquel Morales Sabalete, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 5 del Vendrell, amb data de deu de novembre de dos mil onze (segons consta al testimoni que ha quedat a les actuacions) a les seves actuacions 228/2011, en què han estat parts com a demandant (demandada d'oposició) l'apel·lant i com a demandada (demandant d'oposició) Arboç 2000, SL.

Antecedentes

Primer. La resolució impugnada té aquesta part dispositiva: "Que estimando parcialmente como estimo la demanda de oposición presentada por el procurador Sr. Román Gómez en nombre de la mercantil Arboç 2000, SL, al juicio cambiario interpuesto por la procuradora Sra. Lou Caballé en nombre de Transcop, SCCL, con fundamento en la excepción non rite adimpleti contractus, sin que haya lugar a la compensación de crèditos pretendida por la parte, sin perjuicio del ejercicio de las acciones judiciales que a su derecho convenga, con imposición de oficio de las costas procesales causadas."

Segon. La demandada d'oposició hi va interposar un recurs d'apel·lació pels fonaments que va considerar adients.

Tercer. Se'n va donar trasllat a l'altra part, que s'hi va oposar pels motius que va trobar adequats al cas.

Hi ha actuat com a ponent el magistrat GUILLERMO ARIAS BOO.

Fundamentos

Primer. MATÈRIA DE DEBAT. Amb data de onze de gener de dos mil onze, Arboç 2000, SL, va lliurar un pagaré per un import de trenta-vuit mil, quatre-cents dos euros, amb vint-i-sis cèntims, a favor de Transcop, SCCL, amb venciment el quinze de febrer de dos mil onze. Denegat el pagament d'aquest efecte, la prenedora va presentar una demanda de procediment canviari contra Arboç 2000, SL, per fer-lo efectiu. La interpel·lada s'hi va enfrontar amb una demanda d'oposició, en què explicava, en síntesi, el que ara direm. Arboç 2000, SL, fa transports de mercaderies de grans dimensions. Per dur a terme aquesta activitat, hi utilitza una mena de remolcs, anomenats góndoles, aptes per encabir-hi mercaderies del tipus indicat. Ara bé, perquè circulin, necessita contractar la cabina tractora a la qual s'enganxa el remolc. I és per aquesta raó que contracta diversos transportistes. Un d'aquests va ser Transcop, SCCL. Segons la demandant d'oposició, el tracte entre Arboç 2000, SL, i Transcop, SCCL, prenia en compte, per fixar el preu que la primera havia de pagar a la segona per cada quilòmetre, el fet que aquesta assumia el deure de manteniment de les góndoles. Així, un cop Transcop, SCCL, li va lliurar la factura corresponent als transports realitzats, segons el preu per quilòmetre pactat, Arboç 2000, SL, hi va objectar que les condicions en què havia recuperat les góndoles que havien estat en possessió de l'altra part eren molt deficients. Amb el mateix argument, es va negar a fer efectiu el pagaré que havia lliurat pel mateix concepte que justificava la factura precedent. Va invocar, doncs, com a fonament legal de la demanda d'oposició, l' exceptio non rite adimpleti contractus -en la mesura que entenia que la part del contracte relativa al manteniment de les góndoles no havia estat complerta de forma regular per la part contrària- La jutge de primera instància va considerar provat que, en efecte, les parts havien pactat de forma verbal, com a obligació que formava part de la relació jurídica de transport, que Transcop, SCCL, assumís el deure de manteniment de les góndoles; i que, tal com havia al·legat la demandant d'oposició, l'altra part no havia complert aquest compromís de manteniment. Va concloure, sobre la base d'aquests fets, que havia d'estimar l' exceptio non rite adimpleti contractus, però no pas la de compensació -excepció de compensació que, en realitat, la demandant no havia formulat pas- en no ser líquid el crèdit invocat per Arboç 2000, SL, per aquest concepte. Va dictar, per tant, una sentència amb estimació parcial de la demanda d'oposició. La demandant canviària -demandada d'oposició- hi ha interposat un recurs d'apel·lació, en què remarca, entre d'altres al·legacions, el fet que el pagaré que volia fer efectiu havia estat lliurat després que Arboç 2000, SL, hagués recuperat les góndoles que s'havien utilitzats als transports.

Segon. ADMISSIBILITAT DEL RECURS. La sentència de primera instància porta data de divuit d'octubre de dos mil onze. Aleshores, encara no havia entrat en vigor la Llei 37/2011 , de tres d'octubre, que ha suprimit el tràmit de preparació del recurs d'apel·lació. De manera que encara era preceptiu, per a la part que volia interposar-ne un, servar primer aquest tràmit. La part apel·lant no ho ha fet, sinó que va interposar de forma directa el seu recurs. La part contrària hi objecta, doncs, que no ha complert els tràmits legals, i que, per tant, el recurs no havia d'haver estat admès -a part que no hi hauria possibilitat d'esmena, perquè la interposició del recurs d'apel·lació va ser posterior a l'exhauriment del termini que establia la Llei per al tràmit de preparació- Ara bé, el testimoni de la sentència que ha quedat incorporat a les actuacions porta data de deu de novembre de dos mil onze. El funcionari competent per donar fe de la realització de les actuacions judicials, i de la data en què es produeixen és el secretari. Per tant, hem de considerar que la sentència que va posar fi a la primera instància d'aquest plet va recaure el dia que hi diu al testimoni, i no a la del seu encapçalament (que pot obeir a error, o, senzillament, pot correspondre al dia en què la jutge va començar a redactar la sentència) El dia deu de novembre de dos mil onze ja havia entrat en vigor la reforma legal que suprimia el tràmit de preparació del recurs -de fet, al peu de la sentència, on hi ha la indicació del règim de recursos, no hi diu enlloc que s'hagi de cobrir el tràmit de preparació- L'actuació de l'apel·lant, en interposar, de forma directa, el recurs, va ser, doncs, regular, en vista de la normativa que havia entrat en vigor abans de recaure la sentència de primera instància -data decisiva, segons la DT de la pròpia Llei, per determinar quan començava la vigència de la reforma-

Tercer. CONSIDERACIONS TEÒRIQUES. És cert que el Tribunal Suprem ha establert, a la sentència que ha dictat, amb data de divuit de gener de dos mil onze, al seu Recurs 228/2007 , que, quan s'entaula un plet entre les mateixes persones que són parts a la relació causal de la qual deriva el lliurament d'un títol canviari, el deutor hi pot oposar totes les excepcions personals que pugui tenir davant del creditor, inclosa l' exceptio non rite adimpleti contractus, o de contracte no complert de forma regular. Això és congruent amb el marc legal, tant pel que fa al Dret substantiu, definit a l' article 67 de la Llei Canviària i del xec , com pel que fa al Dret processal, ja que, a part de la remissió de l' article 824.2 de la LEC a la disposició legal suara esmentada, hi ha el fet que la sentència del nou procediment canviari produeix, pel que fa a les qüestions que en poden ser l'objecte, l'efecte de la cosa jutjada material, tal com estableix l' article 827.3 de la pròpia Llei processal . Tot plegat respon a un criteri de lògica elemental. Si podem discutir en un únic procés les vicissituds de la relació jurídica que lliga les parts, per què hem de dividir la contesa en dos episodis, amb el risc que, si el jutge reconeix en un procés de declaració posterior el dret de la persona que ha estat condemnada a pagar l'efecte canviari, els diners hagin de fer un gir de tres-cents seixanta graus, el que el Tribunal Suprem anomena inutilis circuitus, abans de tornar al seu amo?

Quart. REVISIÓ DELS FETS. En qualsevol cas, la càrrega de provar els fets en què basa l' exceptio non rite adimpleti contractus és de la pròpia demandant d'oposició. La demandant d'oposició no ha realitzat, però, una activitat probatòria suficient per aixecar aquesta càrrega. És cert que els xofers dels camions s'han referit al mal estat en què, segons la seva opinió, es trobaven les góndoles després que les fes servir Transcop, SCCL. Hi afegeix la deutora canviària un reportatge fotogràfic, els documents relatius a la reparació de les góndoles i la declaració dels seus emissors. Ara bé, no tenim cap constància precisa i exacta de l'estat en què va rebre les góndoles la prenedora del pagaré, de manera que no en podem fer un contrast amb les condicions en què les va retornar, que no podem conèixer, tampoc, amb exactitud, perquè hi va haver un lapse de temps entre aquest moment i el de la reparació. Però, sobretot, la dada essencial per rebutjar l' exceptio non rite adimpleti contractus es basa en els propis actes de la deutora canviària, que va signar el pagaré -a manca de cap altra prova, hem de considerar com a data de lliurament la que hi ha al document- després d'haver pogut revisar l'estat de les góndoles.

Cinquè. COSTES DE LA SEGONA INSTÀNCIA. De conformitat amb el que disposa l' article 398.2 de la Llei d'Enjudiciament civil, cap de les parts no ha de pagar les costes de la segona instància.

Fallo

Amb estimació del recurs d'apel·lació que ha interposat la procuradora M. Josefa Martínez Bastida, en representació de Transcop, SCCL, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 5 del Vendrell, amb data de deu de novembre de dos mil onze (segons consta al testimoni que ha quedat a les actuacions) a les seves actuacions 228/2011,

1) REVOQUEM els pronunciaments d'aquesta sentència, que resten substituïts per aquests:

1. Amb desestimació de la demanda d'oposició formulada en representació d'Arboç 2000, SL, DECLAREM que el pagaré núm. 6 905 733-0 8 201-4, lliurat l'onze de gener de dos mil onze, amb data de venciment el quinze de febrer de dos mil onze, per un import de trenta-vuit mil, quatre-cents dos euros, amb vint-i-sis cèntims, és apte per despatxar execució a instància de la prenedora, Transcop, SCCL, contra els béns de l'esmentada Arboç 2000, SL,

2. amb imposició a la demandant d'oposició de les costes de la primera instància d'aquest procediment.

2) No condemnem cap de les parts a pagar les costes de la segona instància.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat del qual provenen, amb testimoni d'aquesta resolució, i demaneu-ne rebut.

Lliureu a la part apel·lant el dipòsit que ha constituït per recórrer contra la sentència de primera instància.

Aquesta és la nostra resolució, que manem i signem.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día siete de septiembre de dos mil doce. Doy fe.