Sentencia Civil Nº 319/2010, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 575/2009 de 09 de Septiembre de 2010

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 575/2009

Judici verbal núm. 280/2009

Jutjat Primera Instància 2 Lleida (ant.CI-2)

SENTÈNCIA núm. 319/10

President/a:

SR ALBERT GUILANYÀ FOIX

Magistrats/ades jutges/esses:

SR ALBERT MONTELL GARCIA

SRA ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, nou de setembre de dos mil deu

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de judici

verbal número 280/2009, del Jutjat Primera Instància 2 Lleida (ant.CI-2), en virtut del recurs interposat per la demandada Sra Angelina ,

representat/da pel procurador/a PATRICIA AYNETO VIDAL i assistit/da pel/per la lletrat/da Maria José Horcajada Bell-lloch contra sentència de data catorze de

setembre de dos mil nou dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 575/2009. La part actora AMAD MOTOR SL (NOM COMERCIAL GAR.ES

BOXES ), representat/da pel/per la procurador/a ROSA SIMO ARBOS i assistit/da pel/per la lletrat/da FERNANDO J. ALAMILLO SANZ s'oposa a l'apel·lació. És

ponent d'aquesta resolució el/la magistrat/ada ALBERT MONTELL GARCIA.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data catorze de setembre de dos mil nou, és la següent: "DECISIÓ.-Que debo estimar y estimo parcialmente la demanda interpuesta por la Procuradora ROSA SIMÓ ARBOS en nombre y representación de AMAD MOTOR SL ( NOM COMERCIAL GAR.ES BOXES) contra Angelina y debo condenar y condeno a ésta última a que, una vez firme esta sentencia, satisfaga a la actora la cantidad de 632,11euros.

En cuanto a las costas causadas en la presente instancia, cada parte abonará las causadas a su instancia y las comunes por mitad. [...]"

SEGON. Contra l'anterior sentència, Angelina va/n interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 1 de setembre de 2010 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER.- El recurs interposat per la demandada planteja que no se li va facilitar cap pressupost previ a la realització de la reparació del seu automòbil, i considera que no té cap mena d'eficàcia el que es va proporcionar verbalment al seu germà. També insisteix en dir que se li havien d'haver donat la possibilitat de triar els pneumàtics que li van col·locar (per uns altres de més econòmics), així com la facultat de poder triar si es realitzaven les reparacions connexes. Amb aquests arguments pretén que es desestimi la reclamació del taller mecànic per l'import de la reparació.

SEGON.- L' art art. 14 del Decret 298/1993, 8 d'octubre, de modificació del Decret 147/1987, pel qual se regula a Catalunya l'activitat industrial i de prestació de serveis pels tallers de reparació de vehicles automòbils, dels seus equips i components , estableix que l'usuari té dret a obtenir un pressupost escrit en el qual han de figurar, entre altres, la descripció de les reparacions a efectuar, elements a reparar o substituir i/o qualsevol altra activitat, amb indicació del preu total desglossat a satisfer per l'usuari (art. 14.2 d). L'art. 14.5.4 disposa, per la seva banda, que l'acceptació del pressupost comporta el pagament per l'usuari de la quantitat legítimament acreditada pel taller, contra l'expedició de la factura i el rebut corresponent. Ara bé, la falta de compliment d'aquests requisits no pot comportar la conseqüència jurídica que pretén obtenir la recorrent, com és la impossibilitat que el taller reclami cap quantitat pel treball efectuat. En nombroses resolucions d'aquesta Sala ja hem posat de manifest que la falta de compliment de les obligacions que estableix l'esmentat Decret no poden excloure, sense més, l'obligació de satisfer el preu. Així s'indicava a la sentència de 25 d'abril de 2002, on igual a com succeeix ara, s'havia informat verbalment del cost de la reparació. I també a la nostra sentència de 2 de desembre de 2005 vam senyalar que: " Diu la Sentencia de 6 de setembre de 2.001 de l'Audiència Provincial de Córdoba : "....Que el sistema jurídic que regula los contratos está definido, en lo esencial por el Código Civil, cuyos preceptos únicamente pueden ser modificados por otros de la misma jerarquía, porque sino fueran de esta condición, resultaría alterada con repercusiones sobre la seguridad jurídica, la estructura escalonada de las fuentes del Derecho que reconoce el art. 1° de aquel cuerpo leal, por lo que el Real Decreto 1457/86 no puede desde ningún punto de vista dejar sin efecto o modificar sus preceptos sustantivos y entonces la disposición contenida en su art. 14.5 no impide la realización de un arrendamiento de servicios consistente en la reparación de las averías mecánicas de la máquina empacadora propiedad de los demandados, aunque en su momento no se formulara presupuesto e incluso en la última reparación no se materializase hoja de encaro, porque el incumplimiento de estos requisitos cuando el trabajo está hecho, no puede tener la trascendencia de producir que el contrato se convierta en inexistente, en la medida en que todo contrato, según el art. 1254 C. Civil existe desde que una o varias personas consienten en obligarse respecto de otra u otras, o dar aluna cosa o prestar algún servicio, y como el contrato se perfecciona por el consentimiento, ninguna duda hay de que entre las partes hubo un arrendamiento de servicios del que se derivan en relación a cada uno de ellos los derechos y obligaciones establecidos por la Ley y los que completándolos establezcan dentro del marco de su libre actuación las partes, es decir, que las formalidades previstas en aquel Real Decreto no afectan a la obligatoriedad y existencia de los contratos y representan únicamente, como dan a entender las Sts. del T. Supremo de 18.6.88 y 6.10.90 , garantías jurídicas de las transacciones, siempre sin perjuicio de las sanciones de carácter administrativo que, en su caso, sean aplicables, por ello aunque no llegara a suscribirse la hoja de encarto, ello no es imprescindible, dada la naturaleza consensual del contrato en cuestión, de acuerdo con el principio de libertad de forma que rige en materia contractual ( sts. T. Supremo de 6.10.90, 22.12.92 y 4.11.94 ). En el mateix sentit s'ha pronunciat l'AP Albacete en Sentencia de 15 de Novembre de 2.001 fent-se reso de la sentencia de 24 de febrer de 1999, de la Audiència Provincial de Cantàbria , i en que es diu: "...El Real Decreto 1457/1986, de 10 de enero, por el que se regulan la Actividad Industrial y la Prestación de Servicios en los Talleres de Reparación de Vehículos Automóviles, de sus equipos y componentes, recogiendo los principios y directrices consagrados en la Ley 26/1984, de 19 de julio, General para la Defensa de los Consumidores y Usuarios , hace explícitos los avances legislativos producidos en el campo de la protección y defensa de los consumidores y usuarios. Entre esos avances y dentro del Título IV, "Garantías y responsabilidades", se encuentra el art. 14 que en su número 5 establece literalmente: "Únicamente podrá procederse a la prestación del servicio una vez el usuario, o persona autorizada, haya concedido su conformidad mediante la firma del presupuesto o haya renunciado de forma fehaciente a la elaboración del mismo". Resulta indiscutido que los demandados, usuarios del servicio de reparación de vehículos automóviles, ni concedieron su conformidad mediante la firma de un inexistente presupuesto, ni consta fehacientemente que renunciaran a su elaboración; consecuentemente con ello las consecuencias negativas del incumplimiento de la previsión legal han de recaer sobre los titulares de los talleres reparadores y no sobre los consumidores, por lo que la duda originada por tal contravención debería beneficiar a éstos cuando no se cumpliere lo dispuesto en el referido art. 14 del R.D. 1457/86 . Pero cuando el taller reparador logra acreditar por otros medios (en ausencia de presupuesto aceptado por el cliente y debidamente detallado o de renuncia al mismo) la efectiva existencia del contrato, y el consumidor no acredita -como es su carga hechos impeditivos, extintivos o excluyentes- la acción ha de prosperar.

En resumen, no toda contravención de la normativa citada debe comportar necesariamente la desestimación de las acciones deducidas para obtener el abono del precio de la reparación, ya que llevar tal tesis a sus últimas consecuencias podría comportar un enriquecimiento injusto para el dueño del vehículo efectivamente reparado, por lo que deberá analizarse, en consecuencia, las circunstancias apreciables en cada situación concreta". Recordar així mateix la sentència de l'AP de Burgos de 19-09-2001 , quan afirma que: ".....el presupuesto por escrito, requisito al que se refiere el Real Decreto 1.475/1986, de 10 de enero , por el que se regulan la Actividad Industrial y la Prestación de Servicios en los Talleres de Reparación de Vehículos Automóviles, no es un requisito necesario para la existencia del contrato de arrendamiento de obra, y sí solo un requisito "ad probationem", que autoriza a cualquiera de las partes a exigir su cumplimiento ( artículo 1.279 del Código Civil ), y cuya ausencia no autoriza al cliente a no pagar el precio, cuando consta que dio la orden de reparación, y consta también que ésta se llevó a cabo correctamente (véanse igualmente las Sentencias de la Audiencia Provincial de Murcia de 14 de marzo de 1995, de la Audiencia Provincial de Zaragoza, de 13 de octubre de 1998 y de la Audiencia Provincial de Cantabria de 24 de febrero de 1999 ). També aquesta mateixa Sala s'ha pronunciat en alguna ocasió en aquesta matèria, i aixi cal recordar la nostra Sentencia de data 25 d'abril de 2.002, on dèiem: "...No cal dir que la simple impugnació de les factures aportades pel taller de reparació, sense cap més altre argument de defensa, faria difícil que impedís l'estimació de la reclamació realitzada. No es pot perdre de vista que els drets dels usuaris dels tallers de reparació d'automòbils reconeguts a la legislació especial que els regula i, en concret, i pel que aquí interessa, els referits al pressupost previ i a la factura, no són més que drets instrumentals, atès que tenen com a finalitat garantir essencialment els seus drets de contingut econòmic....".

TERCER.- En el supòsit que ara es planteja, no s'al·lega que l'import de la factura emesa pel taller no s'ajusti al preu de mercat del treball efectivament realitzat, ni tampoc es qüestiona que la reparació s'hagi efectuat correctament. A més, tal i com s'encarrega d'emfasitzar la Sra. Jutge de primera instància, el taller mecànic va confeccionar un pressupost verbal, el qual per bé que no el va facilitar directament a la demandada, el va comunicar al seu germà, amic personal del demandant. I atès que la demandada no disposava de diners suficients, el seu germà, Jesús María , li va demanar a l'actora si li podia fraccionar el pagament, i, al acceptar-ho, la demandada li va facilitar el seu compte corrent, tal i com va indicar el Sr. Jesús María en la seva declaració testifical. Es evident, doncs, que va existir un pressupost previ i que va ser acceptat, com demostra la declaració de l'esmentat testimoni i el fet que la demandada facilités a l'actora el compte corrent contra el qual va girar els rebuts de pagament, la devolució dels quals s'ha acreditat amb el document núm. 6 de la demanda. Així, doncs, va existir consentiment per a la realització de la reparació posterior a la confecció d'un pressupost verbal acceptat. I, en qualsevol cas, l'aplicació dels criteris anteriorment exposats implica que el possible incompliment de part de les obligacions esmentades (pel que fa a reparacions connexes o al tipus de pneumàtics), no poden tenir la transcendència que pretén la recorrent.

QUART.- La desestimació del recurs comporta la condemna a pagar les costes de segona instància ( arts. 394 i 398 de la LEC ).

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimem el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Doña. Angelina , contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Lleida, en procediment de judici ordinari núm. 280/09 , que confirmem i condemnem l'apel·lant a pagar les costes causades en segona instància.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que escaiguin.

Així la pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.