Sentencia Civil Nº 319/2011, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 35/2011 de 20 de Julio de 2011

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3a

Apel·lació 35/11

Ordinari 1569/08 del Jutjat de 1a Instància 3 de Reus

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il·lm. Sr. GUILLERMO ARIAS BOO

MAGISTRATS

Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA

Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 20 de juliol de 2011

Vist en aquesta Secció 3a de la Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per Federico i Rafaela , representats en aquesta instància pel Procurador/a Sr. Gracia Marías i defensats pel Lletrat/da Sr. Guillen García, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 3 de Reus de data 1-7-2010, en procediment Ordinari 1569/08 , sent part actora els recurrents, i part demandada els ignorats hereus de Pedro , en rebel·lia processal.

Antecedentes

PRIMER .- La Sentència d'instància disposa: "Estimo parcialment la demanda formulada per Federico i Rafaela contra els ignorats hereus de Pedro , condemno als demandats a pagar 453,83 euros. No es fa expressa condemna en costes".

SEGON.- En data 19-10-2010 es va presentar per Federico i Rafaela recurs d'apel·lació contra la Sentència d'instància.

TERCER.- En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

VIST i sent el Ponent l'Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA,

Fundamentos

PRIMER.- Es va interposar demanda al·legant que els actors juntament amb el demandat tenen a mitges una finca situada al c/ DIRECCION000 , NUM000 , de Reus; que tal finca tenia en el seu interior una construcció d'uns ruïnes; reclamen un total de 9.311,09 euros, corresponents a la meitat de les despeses pagades pels actors, com són l'IBI; escombraries; despeses d'advocat i procurador en el procediment de desnonament 498/04 del Jutjat de 1a Instància 2 de Reus, que es va tramitar per haver estat ocupada la finca; enderroc de la construcció existent, i desplaçament de la línia elèctrica adossada a la construcció enderrocada; tancar el pou, arreglar el mur perimetral i la vorera.

La part demandada està en rebel·lia processal.

SEGON.- Contra sentència que estima parcialment la demanda, interposa recurs la part demandant, al·legant error en la valoració de la prova.

Segons reiterat criteri jurisprudencial, la valoració probatòria és facultat dels Tribunals sostreta als litigants, els quals encara que evidentment poden aportar les proves que la Llei autoritza, de cap manera poden tractar d'imposar-la als Jutjadors, ja que no pot substituir-se la valoració que el Jutjador fa de tota la prova legalment practicada per la valoració que de la mateixa fa la part recurrent, al correspondre la valoració de la prova única i exclusivament al Jutjador i no a les parts, valoració que ha de fer de manera lliure però mai arbitrària. Mitjançant el recurs d'apel·lació, es transfereix al Tribunal de segona instància o ad quem el coneixement ple de la qüestió, però quedant reduïda la seva funció a verificar si la valoració conjunta del material probatori feta pel Jutge de primera instància és il·lògica, arbitrària, contrària a les màximes d'experiència o a les normes de la sana crítica, o si, pel contrari, l'apreciació conjunta de la prova és la procedent ( SSTS 15-2-1999 i 26-1-1998 , entre moltes).

TERCER.- En el present cas, de les proves practicades al judici, òbviament les úniques que es poden tenir en compte a l'hora de dictar la sentència i en base a les quals aquesta s'ha de dictar, s'aprecia error en la sentència impugnada.

I) Denega la sentència impugnada les despeses d'advocat (2.900 euros) derivades del procediment de desnonament 498/04 del Jutjat de 1a Instància 2 de Reus, que es va tramitar per haver estat ocupada la finca, per ser molt elevats els honoraris tenint en compte que l'allí demandat estava en rebel·lia, no haver-se acreditat el pagament de tal quantitat i ser el lletrat Sr. Remigio soci de l'actor Federico .

Sense perjudici de ser certament uns honoraris molt elevats per un procediment d'ínfima complexitat jurídica, com és un precari on la part demandada estava en rebel·lia, el cert és que l'advocat que va intervenir en tal procediment de desnonament 498/04 del Jutjat de 1a Instància 2 de Reus, Sr. Remigio , testifica al judici que va cobrar tal quantitat, havent-se també presentat document no impugnat (núm. 13 de la demanda) on consten pagats, no havent cap prova al procediment que acrediti que Don. Remigio sigui soci de l'actor Federico . Procedeix, doncs, estimar el motiu d'impugnació i condemnar a pagar la meitat de tal quantitat.

II) Pel que fa a les despeses d'enderroc de la construcció existent, i desplaçament de la línia elèctrica adossada a la construcció enderrocada (12.379 euros i 1.161 euros respectivament, més altres menors), denega la sentència impugnada tals despeses per no estar acreditada la necessitat de l'enderroc.

No es comparteix la valoració feta, per les següents raons: a) Al Projecte d'enderroc fet per l'arquitecte Sr. Ambrosio (doc. 19 de la demanda) consta que "la situació actual de l'habitatge és un estat de conservació semiruinós (...) s'observa que comencen a deteriorar-se tot l'edifici per motiu de les humitats provinents de la teulada i les parets. (...) L'estructura de l'edifici es conserva en mal estat; les façanes es troben en mal estat de conservació; la coberta es troba amb alguna gotera i algun forat"; b) A l'escriptura de compravenda de 23-7-2003 (doc. 16 de la demanda) es feia ja constar, pel que fa a la construcció, que "està en molt mal estat de conservació, semirruinós, sense que pugui ser utilitzada"; c) La situació de ruïna de la construcció, real, funcional i econòmica, és manifesta també a la vista de les fotografies adjuntades a l'acta notarial de 19-3-2007 (doc. 15 de la demanda); d) Igualment s'ha de tenir en compte que l'edifici era ocupat per tercers, els quals obrien forats a les finestres tapiades i accedien al interior, el que va motivar ja el costós plet anterior. Procedeix, doncs, estimar el motiu d'impugnació i condemnar a pagar la meitat de tals quantitats.

III) Finalment, si bé la sentència impugnada estima justificades les despeses de tapiar el pou pel perill que comportava per a tercers que poguessin accedir a la finca, dóna 130 euros, quan la factura puja en realitat a 1.115 euros, comprenent, a més de tapiar el pou, arreglar el mur perimetral i la vorera (doc. 24 de la demanda), actuacions aquestes que també s'han de considerar necessàries a la vista de l'ocupació que podia patir la finca per part de tercers, com ja va passar en el passat. Procedeix, doncs, estimar el motiu d'impugnació i condemnar a pagar la meitat de tals quantitats.

En definitiva, havent l'actora justificat la necessitat de les obres fetes a la finca per a la seva necessària conservació ex art. 552.8 CCC , i el pagament de les mateixes, procedeix estimar el recurs, revocar la sentència impugnada, estimar la demanda i condemnar a la demandada a pagar a l'actora la quantitat de 9.311,09 euros, més els interessos legals des de la demanda, imposant les costes de primera instància a la demandada conforme l' art. 394 LEC .

QUART.- Conforme als arts. 394 y 398 LEC , al estimar el recurs, no es fa imposició de les costes del mateix.

Vistos els preceptes citats i demés de general i pertinent aplicació,

Fallo

ESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat per Federico i Rafaela , contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 3 de Reus de data 1-7-2010, en procediment Ordinari 1569/08 , que es REVOCA, fent els següents pronunciaments:

1.- Estimem la demanda i condemnem a la demandada a pagar a l'actora la quantitat de 9.311,09 euros, més els interessos legals des de la demanda, imposant les costes de primera instància a la demandada.

2.- No es fa imposició de les costes del recurs.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.