Sentencia Civil Nº 324/2012, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 513/2011 de 04 de Septiembre de 2012

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció Segona

Rotlle d'apel·lació núm. 513/2011 Recurs d'apel·lació

NIG : 25120 - 42 - 1 - 2010 - 8278982

SENTÈNCIA NÚM. 324/2012

Lleida, a quatre de setembre de dos mil dotze

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, constituïda per mi, Albert Guilanyà Foix, Magistrat President de la Secció Segona he vist, en grau d'apel·lació constituït en tribunal unipersonal, les actuacions de Judici verbal núm.: 765/2011 del Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Lleida (ant.CI-5) i del qual dimana el rotlle de sala núm.: 513/2011

Han estat parts, en qualitat d'apel·lant, Yolanda , representada per la procuradora ANA MARIA SUILS ARCON i defensada pel lletrat JOSEP-ANTONI VICENTE SERRANO, i en qualitat d'apel·lats SERVIOBRES PALAU, S.L. i PROJECTING I ENGINY 1789, S.L., representats per la procuradora MARIA TERESA SABATE AIGÈ i defensats pel lletrat JORDI MERCADO GUIRADO.

Antecedentes

PRIMER. El Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Lleida (ant.CI-5) va dictar sentència que, en la seva part dispositiva, establia: " DECISIÓ

Estimo íntegrament la demanda formulada per la Procuradora Sra. Sabaté en nom i representació de PROJECTING I ENGINY 1789 SL I SERVIOBRES PALAU SL contra Yolanda i en conseqüència condemno a Yolanda a abonar a la par actora la suma de 5.591,99 euros mes els interessos legals des de la interposició de la demanda de judici monitori 15-10-10. I condemno a Yolanda a pagar les costes d'aquest procediment. [...]"

SEGON. Contra la sentència esmentada es va interposar recurs d'apel·lació mitjançant un escrit, del qual es va donar trasllat a les parts contràries per tal que s'hi oposessin o impugnessin la sentència.

TERCER. Seguidament es van elevar les actuacions a aquesta Audiència Provincial Secció Segona, que va acordar formar rotlle i designar el magistrat competent per conèixer del recurs, al qual es van passar les actuacions per dictar la resolució corresponent.

Fundamentos

PRIMER. La part demandada recorre contra la sentència de primera instància tot fent valer dos motius de recurs quins són: en primer lloc, errònia aplicació de l' article 1091 del CC i infracció del principi del pacta sunt servanda atès que ambdues parts varen pactar el dia 19 de febrer de 2010 deixar la reclamació en 5000 € i ajornar el pagament en terminis de 100 € setmanals, fet que demostra el document acompanyat a la contestació a la demanda com a Doc 2; en segon lloc, error en la valoració de la prova i vulneració de la doctrina dels actes propis atès que la jutge a quo no ha valorat la prova degudament.

La part demandant s'oposa al recurs i demana la íntegra confirmació de la sentència de primera instància.

SEGON . És pla per reconegut i no negat per la demandada que la part actora va efectuar uns treballs per encàrrec d'aquella en el seu local de negoci. Així mateix consta acreditat (la part demandada no ho nega) que els treballs que es varen efectuar van ser a satisfacció de la demandada i que el seu cost o import seria el que reclama la part actora. Resulta però que la part demandada diu que malgrat el dit, es va arribar a un pacte el dia 19 de febrer de 2010 que es va documentar en un full i en que es reduïa el deute total a 5000 € tot fraccionant el seu pagament en terminis setmanals de 100 €. Sosté a més que el dit acord va ser presenciat per un testimoni, el Sr Justino , i que ha estat complert en part per la demandada que ha estat pagant durant un temps aquells 100 € setmanals pactats.

Així les coses i partint de la base de que l'import real seria el reclamat per la demandant en la seva demanda, a la demandada correspon la càrrega d'acreditar que l'obligació inicial es va modificar, però no solament pel principi de la càrrega de la prova que recull l' article 217 de la LEC sinó fonamentalment perquè la demandada sosté que s'ha produït una novació modificativa de la inicial obligació tot variant-se l'import del deute i la forma de pagament, el que requereix necessariament d'una declaració terminant al respecte. En aquest sentit l' article 1204 del CC fa "Para que una obligación quede extinguida por otra que la sustituya, es preciso que así se declare terminantemente,o que la antigua y la nueva sean de todo punto incompatibles". Però és que a més el document en que es conté aquella novació ha estat negat totalment per la demandant, no està signat i està redactat de forma que l'acord és entre Don Justino (sic) i el Sr Urbano , quan en realitat aquell tal Justino ni tan sols signa el document ni ve a declarar i sí ho fa la Sra. Yolanda .

No existeix per tant cap error en la valoració de la prova ni menys encara cap vulneració del principi del pacta sunt servanda. La valoració que el jutge en fa de tot plegat és ajustada a la racionalitat i a la lògica i no escau la seva modificació. El recurs ha de ser desestimat.

TERCER. Atès el que disposa l' article 394 en relació al 398 de la LEC , les costes d'aquesta alçada han d'imposar-se a la part apel·lant.

Fallo

DESESTIMO el recurs d'apel·lació interposat pel procurador Suils contra la sentència de data 20 de juliol de 2011 del Jutjat de primera instància número 5 de Lleida que CONFIRMO en tots els seus extrems i amb expressa imposició a la part demandada apel·lant de les costes causades en la present instància.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb una certificació de la sentència als efectes que escaiguin.

Aquesta és la meva sentència, que pronuncio, mano i signo.

PUBLICACIÓ. En el dia de la data i en audiència pública, el/la magistrat/ada ponent Sr. Albert Guilanyà Foix ha llegit i ha publicat la sentència anterior. En dono fe.