Última revisión
21/09/2009
Sentencia Civil Nº 326/2009, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 1028/2009 de 21 de Septiembre de 2009
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 7 min
Orden: Civil
Fecha: 21 de Septiembre de 2009
Tribunal: AP - Lleida
Ponente: GUILAÑA FOIX, ALBERTO
Nº de sentencia: 326/2009
Núm. Cendoj: 25120370022009100307
Encabezamiento
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
DE LLEIDA
Secció segona
El Canyaret, s/n
Peça separada
d'impugnació de taxació de costes
per indegudes
número 1028/2009
rotlle d'apel·lació 461/2008
SENTÈNCIA núm. 326/2009
PRESIDENT
IL·LM. SR. ALBERT GUILANYA FOIX
MAGISTRATS
IL·LM. SR. ALBERT MONTELL GARCIA
IL·LMA. SRA. ANA CRISTINA SAINZ PEREDA
Lleida, vint-i-u de setembre de dos mil nou
La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, la impugnació de taxació de costes per
indegudes, peça separada 1028/2009 dimanant del rotlle d'apel·lació 461/2008 , incoat en virtut del recurs d'apel·lació del procediment ordinari 1277/2006 del
Jutjat de Primera Instància número 2 de Lleida. És part impugnant la procuradora Maria José Altisent Camarasa que actua en representació de Simón Melé. S.L.
assistida per l'advocat Josep Maria Simon Solano. És part impugnada la procuradora Patricia Ayneto Vidal, que actua en representació de Sandra i Gustavo assistits pel lletrat Jordi Montanya Mias. És ponent d'aquesta resolució l'Il·lm. Sr. ALBERT GUILANYA FOIX, Magistrat
President d'aquesta Audiència Provincial.
Antecedentes
PRIMER. La procuradora Patricia Ayneto Vidal en nom i representació de Sandra i Gustavo va sol·licitar, amb data 28 de maig passat, la pràctica de la taxació de costes, que va ser practicada pel Sr. Secretari amb la mateixa data i de la que es va donar trasllat a ambdues parts .
SEGON. Mitjançant escrit presentat en temps i forma , la taxació de costes va ser impugnada per excessiva i indeguda, per la part condemnada al seu pagament , Simon Melé S.L. representat per la procuradora Maria José Altisent . Per provisió de data 23 de juny es va acordar obrir la corresponent peça separada ; per tenir per impugnats els honoraris del lletrat Jordi Montanya Mias al que se li va concedir un termini de cinc dies per a manifestar si acceptava o no la reducció dels honoraris reclamats i es va acordar tramitar simultàniament els dos motius d'impugnació , quedant la decisió en suspens fins la resolució de la impugnació d'honoraris per indeguts .
TERCER: D'acord amb el que estableix l'article 246.4 de la Llei d'enjudiciament civil , es va assenyalar el dia 18 de setembre per a la celebració de vista amb citació de les parts. Celebrada el dia i hora assenyalada va quedar la impugnació per a resolució
QUART. En la tramitació d'aquesta impugnació s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.
Fundamentos
PRIMER. La part condemnada en costes impugna la taxació realitzada pel Sr Secretari d'aquesta Sala al considerar que la minuta del Sr advocat és indeguda atès que ni consta que la minuta d'honoraris presentada obeeixi a quantitats efectivament satisfetes, ni consta la signatura de l'advocat, ni en definitiva consta que el lletrat que presumptament l'ha emès hagi intervingut en el tràmit del recurs d'apel·lació.
La part impugnada s'oposa a la impugnació i fa avinent la contradicció que suposa la impugnació de la minuta de l'advocat i l'acceptació de la del procurador que, en principi també contindria aquells vicis denunciats. Pel demés cita nombrosa jurisprudència en relació als motius d'impugnació al·legats i que farien que la impugnació hagués de desestimar-se.
SEGON. Analitzant separadament cadascun dels motius d'impugnació i pel que fa a la justificació del previ pagament, cal esmentar que aquest és un tema ja decidit per la Sala 1ª del TS en diverses resolucions com ara la Interlocutòria de data 5 de març de 2009 on es diu en el seu Fonament de dret Primer el següent: "....Sobre la cuestión planteada por la parte impugnante ya se ha pronunciado esta Sala en auto de 17 de noviembre de 2004 en el sentido de rechazar la interpretación meramente literal y rigurosa de lo dispuesto en el artículo 242.2 de la Ley de Enjuiciamiento Civil en cuanto determina que "la parte que pida la tasación de costas presentará con la solicitud los justificantes de haber satisfecho las cantidades cuyo reembolso reclame", advirtiendo que «la parte vencedora, primero, puede instar la tasación de costas respecto de las cantidades por él ya satisfechas, presentando la justificación de pago; o bien, segundo, puede instar la tasación acompañando la minuta de Letrado, aun no satisfecha. La parte vencedora es titular del crédito siempre que lo haya satisfecho anteriormente o bien pude reclamar la minuta no pagada, cuyo importe percibirá el Letrado a través de la misma.". En el mateix sentit la SAP de Saragossa de 26 d'abril de 2007 o aquesta mateixa Sala en Sentència de 8 de febrer de 2005.
TERCER. Pel que fa al segon dels motius de recurs i relatiu a la manca de signatura de l'advocat a la minuta i als escrits presentats, l'article 242-3 de la LEC solament exigeix la presentació de minuta detallada, essent per altra banda que a la capçalera del document ja consta perfectament que aquell prové del bufet Montanya advocats. Pel que fa a la intervenció en el procediment és el cert que tant l'escrit de contestació a la demanda com l'escrit d'oposició al recurs d'apel· lació, consten perfectament signats com es dedueix de la prova documental practicada en l'acte de la vista en que ambdós documents varen ser acompanyats. En tot cas recordar la SAP d'aquesta mateixa Sala de 2 de febrer de 2009 on al respecte d'aquests motius i de la jurisprudència contradictòria que al voltant hi pugues haver, ja dèiem "....Ara bé, gens menys cert és que també ha sostingut tesis contraria de forma més reiterada, i així nomes cal veure el que va dir en la més recent STS 14 setembre 2001 i en que s'argumenta que: " La primera causa de impugnación no puede ser acogida porque, suscrita la minuta por el mismo Letrado que firmó el escrito de impugnación del recurso de casación, no cabe duda de que sus honorarios son debidos, al margen de que en la nota de derechos y suplidos del Procurador se haya hecho constar el nombre de otro Letrado distinto. Además, tiene declarado esta Sala que la diferente identidad del Letrado no da lugar a que los honorarios sean indebidos, porque el derecho generado por la condena en costas nace a favor de la parte contraria y no de su Letrado." Igual tesis és la que es sosté també en les SSTS 29-2-96, 23-5-96 i 17-12-99.
Per la seva banda aquesta Sala en la seva Sentència de 20 març 2007, recollint les tesis d'aquestes darreres sentències, resolia en contra de la impugnació amb la següent argumentació: " ...el Sr. Secretari del Jutjat va excloure la minuta del Sr....de la taxació de costes perquè aquest lletrat no hauria fet cap actuació processal en el procés, les quals les hauria realitzat la Sra..... Al respecte només convé recordar la més que reiterada doctrina segons la qual la taxació de costes deriva d'una obligació de pagament que va a càrrec de qui ha estat condemnat a pagar costes i, correlativament, constitueix un dret de crèdit de la part vencedora del procés que n'ha estat afavorida, sense que sigui, per tant, un crèdit dels professionals que hagin intervingut al procés." . Més endavant i també en la nostra recent Sentència 191/08 de data 21 de maig de 2008, recollim aquesta mateixa jurisprudència hi apliquen el mateix criteri. Així les coses no podem per més que continuar sostenint el que ja varem dir i que té força recolzament jurisprudencial i desestimar la impugnació.".
Per tant també escau desestimar aquest motiu d'impugnació i al ensems confirmar la sentència la taxació de costes practicada.
QUART. Atès el que disposa l'article 394 de la LEC les costes s'han d'imposar a la part impugnant .
Fallo
DESESTIMEM la impugnació efectuada pel procurador Ayneto contra la taxació de costes practicada pel Sr Secretari d'aquesta Sala en data 28 de maig de 2009 que CONFIRMEM i amb expressa imposició d eles costes d'aquest incident a la part impugnant.
Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, ho manem i ho signem,
PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.
