Sentencia Civil Nº 326/2010, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 337/2009 de 30 de Septiembre de 2010

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3a

Apel·lació 337/09

Ordinari 749/04 del Jutjat de 1a Instància 2 de Valls

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il·lma. Sra. Mª ANGELES GARCIA MEDINA

MAGISTRATS

Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA

Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 30 de setembre de 2010

Vist en aquesta Secció 3a de l'Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per GARRIGA BARCELO S.A., representada en aquesta instància pel

Procurador/a Sr. Fabregat Ornaque i defensada pel Lletrat/da Sr. Franqués Rovira; i per JAVIER DOMINGO S.L., representada en aquesta instància pel

Procurador/a Sra. Espejo Iglesias i defensada pel Lletrat/da Sr. Lacasa Díaz, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 2 de Valls de data 3-12-2007 , en

procediment Ordinari 749/04, en el que figura com a demandant JAVIER DOMINGO S.L., i com a demandats GARRIGA BARCELO S.A., Catalana Occidente

S.A. i Severiano .

Antecedentes

PRIMER .- La Sentència d'instància disposa: "Estimo parcialment la demanda interposada per JAVIER DOMINGO S.L. contra GARRIGA BARCELO S.A. Condemno GARRIGA BARCELO S.A. a pagar a JAVIER DOMINGO S.L. la quantitat de 225.284,86 euros, més els interessos legals meritats des de la interposició de la demanda (25-7-2003) fins avui i els interessos judicials meritats des d'avui fins al complet pagament.

Desestimo la demanda interposada per JAVIER DOMINGO S.L. contra Catalana Occidente S.A.

Desestimo la demanda interposada per JAVIER DOMINGO S.L. contra Severiano .

JAVIER DOMINGO S.L. i GARRIGA BARCELO S.A. suportaran cada un les costes causades a la seva instància i les comuns per meitat.

JAVIER DOMINGO S.L. i GARRIGA BARCELO S.A. suportaran cada un la meitat de les costes causades a instància de Catalana Occidente S.A. i a instància d' Severiano .

Sense imposició de costes ni a Catalana Occidente S.A. ni a Severiano ".

SEGON.- En data 4-3-2008 es va presentar per GARRIGA BARCELO S.A. recurs d'apel·lació contra la Sentència d'instància.

TERCER.- En data 28-2-2008 es va presentar per JAVIER DOMINGO S.L. recurs d'apel·lació contra la Sentència d'instància.

QUART.- Les parts es varen oposar als recursos presentats.

CINQUÈ.- En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals, excepte el termini per a dictar la sentència donada l'extensió de la causa.

Fundamentos

PRIMER.- Es va interposar demanda per JAVIER DOMINGO S.L. contra GARRIGA BARCELO S.A., Catalana Occidente S.A., com asseguradora de la primera, i contra Severiano ; al·legava que l'actora era una empresa comercialitzadora de calçat, de manera que adquiria la pell a GARRIGA BARCELO S.A. i encomanava la fabricació de les sabates a Severiano , venent-les després en un 90% a un client de Puerto Rico (Calzados Astur INC) i la resta a Canarias; que a l'agost de 2002, la pell subministrada per GARRIGA BARCELO S.A. va ser defectuosa, ja que tenia un mal anclatge en la tintura de la pell, de manera que les sabates varen resultar defectuoses, el que va provocar massives devolucions de les venudes i que no es podessin seguir venent la resta. L'actora reclama responsabilitat contractual ex art.1101 CC , sol·licitant:

-412.550 euros per 19.135 parells de sabates subministrades a Calzados Astur INC de Puerto Rico, a raó de 21,56 euros/parell, reconeixent però haver cobrat per aquesta quantitat de sabates 255.787 euros.

-63.387 euros per 2.769 parells de sabates, a raó de 23 euros/parell.

-94.176 euros per aranzels i despeses d'exportació del producte a Puerto Rico.

-3.035 euros per despeses de finançament de la quantitat no pagada encara per Puerto Rico.

-7.200 euros per magatzem de la mercaderia a Puerto Rico, viatges i despeses.

-61.785 euros pel valor de l'empresa actora, que va haver de tancar; 60.000 euros per danys morals i 6.684,85 euros per l'acomiadament de l'únic treballador de l'actora.

La sentència impugnada estima parcialment la demanda, considerant provat que hi va haver incompliment contractual per part de GARRIGA BARCELO S.A.

SEGON.- RECURS DE GARRIGA BARCELO S.A.

I) Interposa recurs al·legant, en primer lloc, error en la valoració de la prova i infracció de Llei, al considerar que no queda provat que la pell subministrada per la recurrent fos defectuosa en la totalitat de la partida, al haver-se analitzat solament 8 parells de sabates d'un total de 21.000 parells, per la qual cosa no hi hauria aliud pro alio sinó, en tot cas, mers defectes en alguns parells de sabates, havent caducat el termini que el CCom estableix per a reclamar-los en les compravendes mercantils.

Segons reiterat criteri jurisprudencial, la valoració probatòria és facultat dels Tribunals sostreta als litigants, els quals encara que evidentment poden aportar les proves que la Llei autoritza, de cap manera poden tractar d'imposar-la als Jutjadors, ja que no pot substituir-se la valoració que el Jutjador fa de tota la prova legalment practicada per la valoració que de la mateixa fa la part recurrent, al correspondre la valoració de la prova única i exclusivament al Jutjador i no a les parts, valoració que ha de fer de manera lliure però mai arbitrària. Mitjançant el recurs d'apel·lació, es transfereix al Tribunal de segona instància o ad quem el coneixement ple de la qüestió, però quedant reduïda la seva funció a verificar si la valoració conjunta del material probatori feta pel Jutge de primera instància és il· lògica, arbitrària, contrària a les màximes d'experiència o a les normes de la sana crítica, o si, pel contrari, l'apreciació conjunta de la prova és la procedent ( SSTS 15-2-1999 i 26-1-1998 , entre moltes).

Es evident que estem davant d'un contracte de compravenda mercantil (art. 325 CCom ), per la qual cosa, com analitza la SAP de Madrid, sec. 13a, S 8-4-2010, núm. 128/2010 , " era obligación de la parte vendedora la entrega de los productos ofrecidos poniéndolos en poder y posesión del comprador dentro del plazo estipulado (arts.1.445, 1.461 y 1.462 del C.C .) y de realizar cuantas actividades fueran necesarias para ponerlas a disposición del comprador (331, 333, 338 del Código del Comercio ). El comprador, en caso de incumplimiento del vendedor puede edir el cumplimiento o la rescisión del contrato, con indemnización en uno y otro caso de los perjuicios que se le hubieren irrogado (art.329 del C.Co .).

De otra parte al vendedor correspondía igualmente garantizar la posesión legal y pacífica (saneamiento) y respondiendo frente al comprador de los vicios ocultos y de los defectos de calidad o cantidad de la mercancía. El régimen de garantías establecido presenta en estos casos las siguientes singularidades: La primera, afecta al concepto de prestación defectuosa por vicio o defecto de cantidad y se produce cuando el vendedor entrega menos unidades de las pactadas. La segunda, cuando la cosa comprada no posee una determinada calidad que debía poseer por haberse pactado expresamente (o porque, aún no habiéndose convenido, es normal que concurra en la cosa adquirida), pero el "vicio" (que no "defecto") existe cuando poseyendo la cosa comprada las calidades o características pactadas o usuales, es defectuoso su funcionamiento o su utilización. A pesar de esa diferente naturaleza, el Código del Comercio los somete al mismo régimen jurídico dependiendo de que tales vicios o defectos, puedan ser ocultos o manifiestos: a) Son ocultos los que el comprador no pudo conocer en el momento de recibir la cosa o cosas vendidas y para reclamar al vendedor por ellos el comprador dispone de 30 días, siguientes a la recepción (art.342 del Código del Comercio ) y ejercitar la acción dentro de los 6 meses fijados en el 1.490 C.C.; b) Son manifiestos los que el comprador pudo conocer en dicho momento de modo que si el comprador manifiesta que son de recibo perderá el derecho a exigir posteriormente la garantía; pero si al examinarlos, manifiesta reserva, o si a su recepción no verificara el examen por no serle exigido, el comprador dispondrá de un plazo de 4 días (desde la recepción), para formular la correspondiente reclamación (336 del Código del Comercio), pudiendo optar entre la rescisión o el cumplimiento, máxime en los supuestos del 1.484 C.C. (perito que por razón de su oficio o profesión, debía fácilmente conocerlos). Tales plazos, conforme a los principios de rapidez y seguridad en las operaciones mercantiles ( S.T.S 28.1.1988 y 28.4.1989 entre otras muchas) son para que el comprador denuncie judicialmente la prestación defectuosa y solicite que su existencia se constate por el procedimiento del art. 2127 LEC , tratándose de plazos fijos o imperativos, por ser de caducidad; aunque, desde la STS de 9.11.1959 se interpreta que el examen judicial solo es indispensable cuando el vendedor, no admita de modo fehaciente que su prestación ha sido defectuosa. Ahora bien, la jurisprudencia del Tribunal Supremo, en base al art. 3 del C.C ha ido flexibilizando la rigurosidad de las normas mercantiles, en relación a la complejidad de las cosas que acuden al tráfico de comercio, sobre todo en razón a sus componentes internos, de difícil apreciación en cuanto a los defectos determinativos de inadecuación o inidoneidad, si no se efectúan pertinentes y, a veces, difíciles comprobaciones técnicas o que sólo afloran cuando la ineptitud surge en su función y operatividad industrial ( STS 14.5.92 ).

Pero es que, además del régimen, antes previsto para los vicios, se reconoce una tercera categoría, para los supuestos de entrega de cosa distinta "aliud pro alio", inutilidad de la cosa a los fines contratados o inhabilidad total de la misma (lo que es distinto radicalmente de los "vicios"), que se identifica con un efectivo incumplimiento, incardinable en los arts. 1.100, 1.101, 1.124 CC (en relación con los arts. 1466 y 1500 ), lógicamente sujeto a distintas normas, aún de "prescripción" (así, las STS 23.3.1982 , 20.10.1984 , 16.3.1985 , 1.10.1991 , 14.3.1992 , 7.3.1993 , 20.12.1993 ); pero para hacer efectiva tal orientación jurisprudencial se requiere la plena acreditación de que la mercancía tenía, al tiempo de su recepción por el demandado comprador los referidos "defectos" que la hacían inservible para su destino". En el mateix sentit Audiència Provincial de Tarragona, sec. 3a, S 18-1-2008, núm. 50/2008 .

I diu el Tribunal Suprem, Sala 1a, S 22-10-2007, núm. 1085/2007 que " se está en presencia de entrega de cosa diversa o aliud pro alio cuando existe pleno incumplimiento por inhabilidad del objeto y consiguiente insatisfacción del comprador, que le permite acudir a la protección dispensada en los artículos. 1.101 y 1.124 y, por consiguiente, sin que sea aplicable el plazo semestral que señala el artículo 1.490 para el ejercicio de las acciones edilicias"-, 5 de noviembre de 1.993 -"... el motivo plantea el tema, muy discutido por la jurisprudencia, concerniente a la distinción entre vicios ocultos y prestación distinta, y que cabe entender resuelta a la vista de la doctrina establecida en las Sentencias de 7 de enero de 1.988 , que recoge las directrices señaladas en las precedentes... por las que se entiende que se está en presencia de entrega de cosa diversa o aliud pro alio cuando existe pleno incumplimiento por inhabilidad del objeto y consiguiente insatisfacción del comprador, al ser el objeto impropio para el fin a que se destina, lo que permite acudir a la protección dispensada en los artículos. 1.101 y 1.124 del Código Civil , puntualizándose... que la ineptitud del objeto para el uso a que debía ser destinado significa incumplimiento del contrato y no vicio redhibitorio, originándose el sometimiento a diferentes plazos prescriptivos...".

En el present cas, prova suficientment l'actora que les sabates subministrades eren inservibles per a la seva finalitat, ja que al menor contacte quedaven deteriorades, per la qual cosa no podien ser comercialitzades. És cert que no s'han analitzat un per un els 21.000 parells de sabates, però hi ha prova suficient de que la partida era deficient, ja que:

a) S'aporta un acta notarial (doc. 10 de la demanda) conforme un notari de Puerto Rico es va personar al magatzem on estaven les sabates enviades per l'actora i va fer " un muestreo al azar de más de 400 pares, observando detenidamente el defecto de anclaje de la piel y cómo se pelaban con el menor uso. También realicé un muestreo de los pares que se retiraron de la venta ya que en apariencia se ven perfectos de fabricación pero al hacerles una pequeña prueba tirando con un cinta adhesiva (cello) la flor de piel se despendre y el zapato queda inservible", adjuntant fotos on es veu l'activitat del notari i els defectes de la sabates;

b) Es presenta pericial d'INESCOP (doc. 19 de la demanda i folis 412 a 415) on s'analitzen 8 parells de sabates detectant-se que " la baja resistencia al roce pone en evidencia un bajo anclaje del acabado, ya que en el ensayo se producen pelados por arrastre del acabado y no por desgaste del mismo. (...) En consecuencia los resultados de anclaje obtenidos son deficientes. (...) los deterioros que presentan los zapatos son atribuibles a la deficiente resistencia al roce de la piel utilizada, principalmente como consecuencia de su insuficiente anclaje del acabado sobre a piel";

c) Es presenten fax enviats des de Calzados Astur INC de Puerto Rico a l'actora informant de la devolució pels compradors de varis milers de parells de sabates defectuoses (doc. 9 de la demanda);

d) El propietari de la codemandada i aquí recurrent, el Sr. Franco , es va desplaçar a Puerto Rico, juntament amb el legal representant de l'actora, a l'agost de 2002 (doc. 8 de la demanda), el que evidencia la gravetat del problema;

e) La testifical del Sr. Justino , representant de calçat a Canarias, que manifesta que la pell de les sabates que va rebre l'any 2002 de l'actora es desprenia i va haver moltes devolucions dels clients;

f) La pericial aportada per la part demandada GARRIGA BARCELO S.A. i Catalana Occidente S.A., la del perit Sr. Roberto (AIICA), també objectiva deficiències en la pell de les sabates que analitza, concloent que " suponiendo la correspondencia de las muestras de pieles recibidas con las empleadas en la confección de los zapatos, se concluye que en el proceso de fabricación de los mismos se han dado unas condiciones que han originado el deterioro de las resistencias originales de la piel", pericial que poc informa, ja que parteix d'una suposició (que les pells que ha analitzat varen ser les utilitzades en la fabricació de les sabates objecte del plet), i que tampoc explica com pot el procés de fabricació de les sabates alterar les qualitats de la pell.

En conclusió, no s'aprecia error en la valoració de la prova a la sentència impugnada, ja que hi ha prova suficient de que la partida objecte del plet presentava deficiències en la pell atribuïbles a la demandada GARRIGA BARCELO S.A., deficiències que feien que les sabates subministrades fossin inservibles per a la seva finalitat, ja que al menor contacte quedaven deteriorades, per la qual cosa no podien ser comercialitzades. Hi ha doncs un incompliment total per inhabilitat de l'objecte, que permet aplicar la doctrina del aliud pro alio, amb la conseqüència de no estar prescrita l'acció exercitada al ser llavors el termini de la prescripció el de 15 anys de l' art. 1964 CC .

II) Interposa recurs al·legant, en segon lloc, infracció de la LCS, al haver la sentència impugnada absolt a la codemandada Catalana Occidente S.A., asseguradora de la recurrent.

No pot la recurrent, que és una codemandada, demanar la condemna d'una altra codemandada absolta, en aquest cas la seva asseguradora Catalana Occidente S.A. Absolt, total o parcialment, un dels litigants passius, un altre no té legitimació per a demanar la seva condemna en via de recurs, o que es modifiqui la naturalesa de la seva responsabilitat que respecte de tal codemandat es va establir en primera instància, ja que ni el recurrent va accionar contra ell de manera directe ni podia presentar-li tampoc reconvenció, al ser tots ells demandats ( STS 24-10-1990 , 10-6-1991 , 22-7-1991 , 7-4-2003 , 19-11-2003 , entre moltes)

Es desestima el recurs.

TERCER.- RECURS DE JAVIER DOMINGO S.L.

I) Impugna la sentència, en primer lloc, pel que fa a la desestimació de la demanda respecte a l'asseguradora Catalana Occidente S.A.

La codemandada Catalana Occidente S.A. va oposar, al contestar la demanda, que el sinistre no estava cobert per la pòlissa, ja que dins l'apartat "Responsabilitat civil de producte/post-treballs" s'excloïa, a l'apartat i), " los daños a bienes ajenos, fabricados mediante la mezcla de productos del asegurado con otros productos ". La sentència impugnada estima tal oposició y desestima la demanda respecte a la codemandada Catalana Occidente S.A., al considerar que els danys són causats per la barreja de les pells fabricades i subministrades per l'assegurat GARRIGA BARCELO S.A. amb altres productes, com són els utilitzats per Severiano en la fabricació del calçat.

La pòlissa, que delimita l'abast de la obligació per part de l'asseguradora, cobreix la responsabilitat civil del producte, dient com a " Objeto y alcance de la cobertura " de la "Responsabilitat civil de producte/post-treballs", que " como ampliación de la cobertura básica de Responsabilidad Civil de Explotación, queda cubierto por la presente póliza la responsabilidad civil que sea imputada al Asegurado, de acuerdo con la legislación vigente, por los daños causados, por los productos que hubiese fabricado, entregado o suministrado, después de su entrega a los clientes o a otras terceras personas, así como por los trabajos que hubiese prestado, y debidos a: -un error en la fabricación; -un vicio en la materia prima; -una insuficiencia de control en el curso de la fabricación o antes de la entrega ". Per tant, cobreix els danys causats per l'assegurat als seus clients derivats dels productes fabricats i subministrats per l'assegurat (pell) als seus clients (actora) deguts a error en la fabricació, vicis en la matèria primera o insuficient control en la fabricació, que és el que va passar en el present cas com ja em dit anteriorment. La Clàusula d'exclusió i ) (" los daños a bienes ajenos, fabricados mediante la mezcla de productos del asegurado con otros productos ") cap operativitat té, ja que ni la pell fabricada i subministrada per GARRIGA BARCELO S.A. s'ha barrejat amb altres productes sinó que simplement s'ha utilitzat per a fer el calçat, ni la causa dels danys ha estat aquesta sinó la deficient pell subministrada per GARRIGA BARCELO S.A. Recordem que el diccionari de la RAE defineix " mezclar " com a " juntar, unir, incorporar algo con otra cosa, confundiéndolos. Dicho de una cosa: Introducirse en otra, participar de ella", i que, en tot cas, les clàusules obscures de les pòlisses mai poden beneficiar a l'autor de les mateixes, és a dir, a l'asseguradora autora del contracte d'adhesió que és la pòlissa.

Per tant, procedeix estimar el motiu d'impugnació i condemnar a la codemandada Catalana Occidente S.A. solidàriament amb GARRIGA BARCELO S.A. al pagament de la indemnització que es fixi. Al haver una estimació parcial de la demanda contra Catalana Occidente S.A. -com es dirà-, l'actora i Catalana Occidente S.A. suportaran les seves respectives costes i les comuns -si en hi ha- per meitat.

II) Al·lega la recurrent que l'asseguradora Catalana Occidente S.A. hauria de respondre de la totalitat dels perjudicis, sense limitar-se la seva responsabilitat a la suma assegurada a la pòlissa (50.000.000 ptes. o 300.506 euros).

La quantia que es donarà -com seguidament exposarem- és la fixada pel Jutge a quo (225.284,86 euros), inferior doncs a la suma assegurada a la pòlissa (50.000.000 ptes. o 300.506 euros), per la qual cosa queda sense objecte el motiu d'impugnació.

Obiter dicta dir, però, que la responsabilitat de l'asseguradora quedaria sempre limitada per la suma assegurada a la pòlissa (en el present cas, 50.000.000 ptes. o 300.506 euros), ja que tal clàusula és delimitadora -que no limitativa, com erròniament la qualifica la recurrent- de l'assegurança i , per tant, de la responsabilitat de l'asseguradora. Així ho estableix el TS (" cláusulas delimitadoras del riesgo son, pues, aquéllas mediante las cuales se concreta el objeto del contrato, fijando que riesgos, en caso de producirse, por constituir el objeto del seguro, hacen surgir en el asegurado el derecho a la prestación, y en la aseguradora el recíproco deber de atenderla. La jurisprudencia mayoritaria declara que son cláusulas delimitativas aquellas que determinan qué riesgo se cubre, en qué cuantía, durante qué plazo y en qué ámbito espacial ( SSTS 2 de febrero 2001 ; 14 mayo 2004 ; 17 marzo 2006 ). La solución parte de considerar que al contrato se llega desde el conocimiento que el asegurado tiene del riesgo cubierto y de la prima, según la delimitación causal del riesgo y la suma asegurada con el que se da satisfacción al interés objetivo perseguido en el contrato " - STS Sala 1a, S 12-11-2009, núm. 738/2009 -; "La suma asegurada, como límite máximo establecido contractualmente para el contrato de seguro (art. 27 ), puede ser limitada o ilimitada, cuando así se pacta o se deduce de las prestaciones convenidas, pero debe incluirse necesariamente en la Póliza, como elemento esencial del contrato, en cuanto sirve de base para calcular la prima y de límite contractual a la futura prestación de la aseguradora, según la propia definición del contrato de seguro en el artículo 1 de la Ley , de tal forma que aquellas cláusulas mediante las cuales se establece la cuantía asegurada o alcance de la cobertura no constituyen una limitación de los derechos que la ley o el contrato reconocen al asegurado, sino que delimitan la prestación del asegurador por constituir el objeto del contrato " - TS Sala 1a, S 7-5-2009, núm. 321/2009 -)

III) Al·lega també la recurrent que s'hauria d'imposar a l'asseguradora Catalana Occidente S.A., ex art. 20 LCS , un interès del 20% anual des de la data del sinistre fins al total pagament, sense que a aquests interessos afecti la limitació de la suma assegurada (50.000.000 ptes. o 300.506 euros).

Diu el TS que "esta Sala tiene declarado que el artículo 20 de la Ley 50/1980 de Contrato de Seguro en un precepto que establece para las aseguradoras, en el ámbito de los intereses de demora ("interés especial de demora" según STC 5/93 de 14 de enero ), y para el caso de que la aseguradora se retrase en el pago excediendo así del plazo legal, la imposición por el órgano judicial, de oficio, de unos intereses claramente sancionatorios y por tanto disuasorios, respecto de una conducta que dificulta o aventura el pago de una indemnización ( Sentencias de 16 de octubre de 2008, en el recurso de casación 858/2002 , de 6 de septiembre de 2008, recurso de casación 1208/2004 y de 29 de junio de 2009, recurso de casación 840/2005 , entre las más recientes). No obstante, esta misma Sala ha perfilado una doctrina jurisprudencial clara en relación a aquellos supuestos en los que la falta de consignación o pago de las cuantías indemnizatorias por parte de la aseguradora tengan su razón en la existencia de una "causa justificada". En estos casos, para que la sanción sea efectiva, es preciso que el retraso no sea imputable a la aseguradora, pues de lo contrario, la excepción a lo que constituye la regla general haría que esta quedase exonerada del pago de intereses ( Sentencias de 30 de mayo de 2008 en el recurso 214/2001 y de 20 de abril de 2009 en el recurso 454/2004 , entre otras), lo cual lógicamente, lleva a entender que el examen de la llamada "causa justificada" del impago sea realizado de forma restrictiva".

Igualment, la STS d'1 de març de 2007, del Ple de la Sala 1a , "ha fijado como doctrina sobre el devengo y cuantía de los intereses moratorios previstos en el artículo 20 LCS la de que durante los dos primeros años desde la producción del siniestro, la indemnización por mora consistirá en el pago de un interés anual igual al del interés legal del dinero al tipo vigente cada día, que será el correspondiente a esa anualidad incrementado en un 50%. A partir de esta fecha el interés se devengará de la misma forma, siempre que supere el 20 %, con un tipo mínimo del 20 %, si no lo supera, y sin modificar por tanto los ya devengados diariamente hasta dicho momento".

Per tant, procedeix imposar a l'asseguradora el pagament dels interessos de l' art. 20 LCS des de la data del sinistre (10-agost-2002, primera notícia dels defectes) fins al total pagament, al no haver motius per la seva no imposició, no sent-ho els seus dubtes sobre l'aplicació de la doctrina del aliud pro alio, la prova del incompliment contractual o de la cobertura de la pòlissa, que no constitueixen causa justificada per a la no imposició. Els interessos seran l'interès legal del diner més el seu 50% des de la data del sinistre (10-agost-2002) fins als 2 anys, i el 20% anual des dels 2 anys fins al total pagament, sense que a aquests interessos afectin la limitació de la suma assegurada (50.000.000 ptes. o 300.506 euros).

IV) Al·lega la recurrent, en quart lloc, error en la valoració de la prova en la denegació a la sentència de les quantitats que reclamava.

-Reclama 412.550 euros per 19.135 parells de sabates subministrades a Calzados Astur INC de Puerto Rico, a raó de 21,56 euros/parell, reconeixent, però, haver cobrat per aquesta quantitat de sabates 255.787 euros de Calzados Astur INC de Puerto Rico. Per aquest motiu la sentència impugnada dóna la diferència, és a dir, 156.763 euros (412.550 - 255.787).

Al·lega la recurrent que, sent cert que ha cobrat 255.787 euros de Calzados Astur INC de Puerto Rico, aquesta els hi reclama, per la qual cosa considera que s'haurien de pagar a l'actora els 412.550 euros perquè aquesta " con posterioridad y con el fin de restablecer su buen nombre, proceda a compensar a Calzados Astur INC de los daños sufridos, siempre en función de la acreditación de los mismos".

Procedeix desestimar el motiu d'impugnació. Procedeix indemnitzar pels danys realment causats, no per danys merament potencials, per la qual cosa l'actora no ha acreditat danys majors que aquests 156.763 euros, i per tant no pot rebre més dels 156.763 euros, ja que si així fos s'estaria davant d'un enriquiment injust al cobrar dues vegades el mateix al no haver retornat la quantitat cobrada del seu client.

-Reclama 94.176 euros per aranzels i despeses d'exportació del producte a Puerto Rico.

La sentència impugnada denega tal petició, perquè tal quantitat ha estat pagada no per l'actora sinó per Calzados Astur INC de Puerto Rico (doc. 6.2 de la demanda), i si bé l'actora al·lega que Calzados Astur INC de Puerto Rico els hi ha reclamat no acredita haver-los pagat a aquella, per la qual cosa s'ha de dir el mateix que a l'apartat anterior, sense que el fet que consti tal quantitat a la seva comptabilitat acrediti que hagi fet el pagament.

-Reclama 3.035 euros per despeses de finançament de la quantitat no pagada encara per Puerto Rico.

No diu el recurrent on està l'error en la sentència impugnada i en base a quina prova quedaria acreditada aquesta quantitat, per la qual cosa es desestima el motiu d'impugnació.

-Reclama 7.200 euros per magatzem de la mercaderia a Puerto Rico, viatges i despeses vàries.

La sentència impugnada dóna 1.483,37 euros per despeses de transport de la mercaderia (doc. 6.1 de la demanda), i 3.651,49 euros per despeses de viatges (doc. 7 de la demanda). No diu el recurrent on està l'error en la sentència impugnada i en base a quina prova quedaria acreditada aquesta major quantitat que reclama, per la qual cosa es desestima el motiu d'impugnació.

-Reclama també per haver de tancar i liquidar l'empresa actora i per danys morals: 61.785 euros correspondrien al valor de l'empresa; 60.000 euros per danys morals i 6.684,85 euros per l'acomiadament de l'únic treballador de l'actora, el Sr. Indalecio .

La sentència impugnada denega tals indemnitzacions per no acreditar suficientment l'actora la relació de causalitat entre el fet objecte del plet i els danys que reclama (tancar i liquidar l'empresa actora i danys morals).

És cert que l'únic treballador de l'actora, Don. Indalecio , que tenia 62 anys en el moment dels fets, manifesta al judici que la causa del tancament de la mateixa va ser el problema plantejat amb les sabates, però és un testimoni totalment interessat (manifesta ser creditor de l'actora). Que l'actora optés per una estratègia empresarial d'alt risc, com és la de concentració tant de proveïdors com de clients (tenia un sol proveïdor de pells, un sol fabricant i manifesta tenir solament un parell de clients: el de Puerto Rico i el de Canarias), és una estratègia lícita, però que suposa assumir un alt risc empresarial -com expressament reconeix el seu perit mercantil Sr. Ruperto , doc. 2 de la demanda-, risc empresarial que no pot traspassar ara a les demandades. No acredita, a més, que no podés obrir nous mercats, o adquirir amb els 255.787 euros cobrats de Calzados Astur INC de Puerto Rico -que suposa un líquid important- noves pells i seguir amb la fabricació i comercialització del calçat, o recórrer a finançament extern per a seguir funcionant. Igualment la prova és insuficient per acreditar els danys morals que es reclamen, tenint en compte que quan el dany moral emana d'un dany material ( STS 19 octubre 1996 ) és necessari acreditar molt complidament la realitat que li serveix de suport, cosa que l'actora no fa suficientment, ja que ni tant sols acredita quin prestigi tenia en els mercats, ni queda acreditat tampoc que la causa del seu tancament fos el problema objecte d'aquest plet.

V) Impugna, finalment, la imposició a la recurrent de la meitat de les costes processals del codemandat Severiano , que va ser absolt, considerant que s'han d'imposar als condemandats GARRIGA BARCELO S.A. i Catalana Occidente S.A. Al·lega que va demandar Severiano " para obtener una rápida resolución y no arriesgarse al incidente que se podría haber producido en caso de seguir adelante con las excepciones de contrario", referint-se a la excepció de falta de litisconsorci passiu necessari oposada pels demandats; que no va actuar amb temeritat i que Severiano va demanar a les seves conclusions del judici que no s'imposessin les seves costes a l'actora.

L'actora no va demandar inicialment Severiano (el fabricant de les sabates). Va ser quan les dues inicialment codemandades -GARRIGA BARCELO S.A. i Catalana Occidente S.A.- varen oposar a les seves contestacions la excepció de falta de litisconsorci passiu necessari quan l'actora va ampliar voluntàriament i perquè li interessava, com expressament diu, la seva demanda a Severiano . Per tant, havent estat aquest absolt, corresponia el total pagament de les seves costes a l'actora que el va voluntàriament demandar quan no hi havia cap mena d'obligació ni necessitat, al veure rebutjades l'actora totes les seves pretensions respecte a aquest codemandat, conforme disposa l' art. 394.1 LEC . Per altra banda, visionat el CD, a les conclusions del judici (minut 58) no manifesta la defensa d' Severiano de manera clara, intel·ligible i taxativa que no li siguin imposades les seves costes a l'actora -com al·lega la recurrent-, sinó que demana la imposició de costes, però parla de manera molt inintel·ligible de que "és de difícil imposició -les costes- a la part actora", el que no es pot considerar com una renúncia a que aquesta els hi pagui.

Procedeix desestimar el motiu d'impugnació.

QUART.- COSTES

Conforme als arts. 394 y 398 LEC , al desestimar el recurs de GARRIGA BARCELO S.A., s'imposen a la recurrent les costes del mateix.

Conforme als arts. 394 y 398 LEC , al estimar parcialment el recurs de JAVIER DOMINGO S.L., no es fa imposició de les costes del mateix.

Vistos els preceptes citats i demés de general i pertinent aplicació,

Fallo

DESESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat per GARRIGA BARCELO S.A. contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 2 de Valls de data 3-12-2007, en procediment Ordinari 749/04 . S'imposen les costes del seu recurs a la recurrent.

ESTIMEM parcialment el recurs d'apel·lació interposat per JAVIER DOMINGO S.L. contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 2 de Valls de data 3-12-2007, en procediment Ordinari 749/04 , que es revoca únicament pel que fa a:

1.- Condemnem a la codemandada Catalana Occidente S.A. solidàriament amb GARRIGA BARCELO S.A. al pagament de la quantitat de 225.284,86 euros, més els interessos de l' art. 20 LCS des de la data del sinistre (10-agost-2002 ) fins al total pagament, interessos aquests que seran l'interès legal del diner més el seu 50% des de la data del sinistre (10-agost-2002) fins als 2 anys següents, i el 20% anual des dels 2 anys fins al total pagament. Catalana Occidente S.A. i l'actora suportaran les seves respectives costes i les comuns -si en hi ha- per meitat.

2.- No es fa imposició de les costes del recurs interposat per JAVIER DOMINGO S.L.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.