Sentencia Civil Nº 327/2016, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 506/2015 de 11 de Julio de 2016

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 506/2015

Procediment ordinari núm. 481/2014

Jutjat Primera Instància 1 Solsona

SENTÈNCIA núm. 327/2016

PRESIDENT:

D. ALBERT GUILANYA FOIX

MAGISTRATS:

D. ALBERT MONTELL GARCIA

DÑA. MARIA DEL CARMEN BERNAT ALVAREZ

Lleida, onze de juliol de dos mil setze

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel lació, les actuacions de procediment ordinari número 481/2014, del Jutjat Primera Instància 1 Solsona, en virtut del recurs interposat per CATALUNYA BANC SA, representat per la procuradora SAGRARIO FERNANDEZ GRAELL i assistit pel lletrat Ignasi Fernández de Senespleda contra sentència de data nou de juny de dos mil quinze dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 506/2015. Romulo I Herminia , representats pel procurador JORDI DAURA RAMON i assistits per la lletrada MARTA SANTAULÀRIA GIRIBETS impugna l'apel lació. És ponent d'aquesta resolució el magistrat ALBERT MONTELL GARCIA.

Antecedentes

PRIMER.La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data nou de juny de dos mil quinze , és la següent:

'DECISIÓ.- Estimo la demanda presentada per Herminia i Romulo contra Catalunya Banc, SA, quant a l'acció principal, i:

1. Condemno Catalunya Banc, SA, a abonar a Herminia i Romulo la quantitat de 6.727'24 euros. La part actora no ha de retornar els interessos remuneratoris percebuts. Catalunya Banc ha d'abonar els interessos legals de la quantitat anterior únicament des de la reclamació extra judicial de la part actora per la recuperació del capital, sempre que en aquest període no rebés un interés remuneratori superior al legal dels diners.

2. Condemno Catalunya Banc, SA, a abonar les costes causades. [...]'

SEGON.Contra l'anterior sentència, CATALUNYA BANC SA va interposar un recurs d'apel lació, que el Jutjat va admetre i Romulo i Herminia es van oposar al recurs. Un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER.La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 11 de juliol de 2016 per a la votació i decisió.

QUART.En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER.-Contra la sentència de primera instància interposa recurs la demandada contra el pronunciament que estima l'acció principal d'indemnització de danys i perjudicis per incompliment contractual de Caixa Catalunya, ara Catalunya Banc, arran de la subscripció els dies 23 i 31 de desembre de 2004 de deute subordinat de la setena emissió, per import de 30.000 €. L'incompliment en què hauria incidit la demandada el situen els demandants, i així ho considera també la sentència de primer grau, en el deure d'informació de les característiques i naturalesa del deute subordinat i en un mal assessorament al no ajustar-se aquest producte financer al seu perfil minorista, que mai hauria d'haver aconsellat que subscrivissin. La recorrent al lega al seu escrit d'apel lació que aquesta acció hauria d'haver estat desestimada per manca de dany, doncs a l'haver produït els títols subscrits uns rendiments d'10.046,18 €, ja queden rescabalats de la pèrdua de valor dels títols subscrits, al ser de menor quantitat, en concret, de 6.727,24 €. És evident que aquest argument merament comptable és insostenible. No es discuteix que el dany es correspon amb la pèrdua de valor del deute subordinat subscrit per import total de 30.000 €, que després del seu bescanvi per accions de l'entitat emissora i posterior venda d'aquestes al FROB s'avalua en 6.727,24 €, que és la part no recuperada del capital invertit. Encara que els rendiments percebuts hagin estat superiors, si es compensa el dany amb els rendiments el perjudici continua sent el mateix, de 6.727,24 €, per bé que imputat no al principal, és a dir, al dany emergent, si no al lucre, és a dir, als interessos. Tant és que la pèrdua s'imputi a capital invertit (que seria dany), com als rendiments (lucre), doncs la pèrdua i, en definitiva el dany, continua sent la mateixa.

SEGON.-Existint dany, cal examinar els altres elements constitutius de l'acció principal exercitada i que resultin controvertits al recurs de la demandada, tot tenint en compte que per bé que l'argumentació revocatòria es basa en l'incompliment contractual, també té un ull posat en l'acció de nul litat per error vici, al legada subsidiàriament, i també analitzada a la sentència de primer grau, fins el punt que els seus plantejaments són també en part aplicables a l'incompliment contractual, especialment les seves al legacions pel que fa al deure d'informació.

No pot haver cap mena de dubte que l'incompliment del deure d'informació i d'assessorament adequats per part de l'entitat financera emissora i col locadora d'un producte financer de caràcter complex, com és el cas del deute subordinat, pot suposar un incompliment contractual originador de l'obligació d'indemnitzar els danys i perjudicis causats, que en aquest cas equival a la pèrdua patrimonial soferta per la devaluació o pèrdua del valor del deute subordinat subscrit. Així ho deixa ben clar la STS de 30-12-14 , dictada en un supòsit de compra de participacions preferents i que, per tant, té una evident identitat jurídica amb el supòsit què ara analitzem, quan es tracta de la col locació d'un altre producte, també financer, igualment complex, híbrid, i de risc. Diu el TS en aquesta resolució que: 'Conforme al art. 1101 CC , el incumplimiento contractual puede dar lugar a una reclamación de una indemnización de los daños y perjuicios causados, lo que exige una relación de causalidad entre el incumplimiento y el daño indemnizable. En este caso, el daño es la pérdida del capital invertido con la suscripción de las acciones preferentes por los demandantes por indicación del asesor del banco.

No cabe descartar que el incumplimiento grave de aquellos deberes y obligaciones contractuales de información al cliente y de diligencia y lealtad respecto del asesoramiento financiero pueda constituir el título jurídico de imputación de la responsabilidad por los daños sufridos por los clientes como consecuencia de la pérdida, prácticamente total, de valor de las participaciones preferentes, aunque lógicamente es preciso justificar en qué consiste la relación de causalidad.

En este sentido nos pronunciamos en la Sentencia 244/2013, de 18 de abril , en un supuesto muy similar al presente, en que entendimos que el incumplimiento por el banco del «estándar de diligencia, buena fe e información completa, clara y precisa que le era exigible al proponer a los demandantes la adquisición de determinados valores que resultaron ser valores complejos y de alto riesgo (así los define la Comisión Nacional del Mercado de Valores, y así se acepta en la sentencia de la Audiencia Provincial) sin explicarles que los mismos no eran coherentes con el perfil de riesgo muy bajo que habían seleccionado al concertar el contrato de gestión discrecional de carteras de inversión. Este incumplimiento grave de los deberes exigibles al profesional que opera en el mercado de valores en su relación con clientes potenciales o actuales constituye el título jurídico de imputación de la responsabilidad por los daños sufridos por tales clientes como consecuencia de la pérdida casi absoluta de valor de las participaciones preferentes de Lehman Brothers adquiridas'.

TERCER.-Les obligacions que té l'entitat financera estan determinades per la normativa aplicable en el moment de subscriure el deute subordinat, que va ser l'any 2004, la qual cosa suposa que encara no estava en vigor l'anomenada normativa MIFID. Com diu la STS de 4-9-14 : 'Es indudable la importancia de la información, imparcial, clara y no engañosa, que deben proporcionar a sus clientes las entidades que prestan servicios de inversión, a fin de que aquellos comprendan su naturaleza y conozcan los riesgos que conlleva'. Més en concret, les obligacions de l'entitat financera són les contingudes a la normativa vigent en el moment de la contractació, constituïda bàsicament pel Real Decret 629/1993, de 3 de maig. Tal i com senyala la STS de 8-9-14 , és d'especial importància el seu art. 5, i així, diu aquesta resolució que: 'El art. 5 del anexo de este RD 629/1993 , regula con mayor detalle esta información a los clientes, y dispone que:

1. Las entidades ofrecerán y suministrarán a sus clientes toda la información de que dispongan cuando pueda ser relevante para la adopción por ellos de decisiones de inversión y deberán dedicar a cada uno el tiempo y la atención adecuados para encontrar los productos y servicios más apropiados a sus objetivos [...].

3. La información a la clientela debe ser clara, correcta, precisa, suficiente y entregada a tiempo para evitar su incorrecta interpretación y haciendo hincapié en los riesgos que cada operación conlleva, muy especialmente en los productos financieros de alto riesgo, de forma que el cliente conozca con precisión los efectos de la operación que contrata. Cualquier previsión o predicción debe estar razonablemente justificada y acompañada de las explicaciones necesarias para evitar malentendidos.

4. Toda información que las entidades, sus empleados o representantes faciliten a sus clientes debe representar la opinión de la entidad sobre el asunto de referencia y estar basada en criterios objetivos, sin hacer uso de información privilegiada. A estos efectos, conservarán de forma sistematizada los estudios o análisis sobre la base de los cuales se han realizado las recomendaciones [...].

Bajo esta normativa aplicable, la entidad que comercializaba estos productos no estaba obligada a entregar el folleto informativo del producto financiero al cliente, como después se introdujo en el art. 79 bis con la Ley 47/2007 .

13. Significación y alcance de los deberes de información . Ya tuvimos ocasión de explicar en la Sentencia 840/2013, de 20 de enero de 2014 , que '(o) rdinariamente existe una desproporción entre la entidad que comercializa servicios financieros y su cliente, salvo que se trate de un inversor profesional. La complejidad de los productos financieros propicia una asimetría informativa en su contratación, lo que ha provocado la necesidad de proteger al inversor minorista no experimentado en su relación con el proveedor de servicios financieros. Como se ha puesto de manifiesto en la doctrina, esta necesidad de protección se acentúa porque las entidades financieras al comercializar estos productos, debido a su complejidad y a la reseñada asimetría informativa, no se limitan a su distribución sino que prestan al cliente un servicio que va más allá de la mera y aséptica información sobre los instrumentos financieros, en la medida en que ayudan al cliente a interpretar esta información y a tomar la decisión de contratar un determinado producto'.

Los deberes legales de información, en nuestro caso los antes expuestos del RD 629/1993, 'responden a un principio general: todo cliente debe ser informado por el banco, antes de la perfección del contrato, de los riesgos que comporta la operación especulativa de que se trate. Este principio general es una consecuencia del deber general de actuar conforme a las exigencias de la buena fe, que se contiene en el art. 7 CC y en el derecho de contratos de nuestro entorno económico y cultural, reflejo de lo cual es la expresión que adopta en los Principios de Derecho Europeo de Contratos ( The Principles of European Contract Law -PECL- cuyo art. 1:201 bajo la rúbrica ' Good faith and Fair dealing ' ('Buena fe contractual'), dispone como deber general: ' Each party must act in accordance with good faith and fair dealing ' ('Cada parte tiene la obligación de actuar conforme a las exigencias de la buena fe'). Este genérico deber de negociar de buena fe conlleva el más concreto de proporcionar a la otra parte información acerca de los aspectos fundamentales del negocio, entre los que se encuentran (...) los concretos riesgos que comporta el producto financiero que se pretende contratar' ( Sentencia 840/2013, de 20 de enero de 2014 )'.

QUART.-Si ens atenim a aquesta construcció jurídica, trobem que el deute subordinat va ser comercialitzat a uns clients minoristes. No pot haver cap mena de dubte sobre aquesta qualificació dels demandants atès que el FORB els va efectuar una oferta d'adquisició de les accions en què s'havien bescanviat les obligacions subordinades descrites i, tot just, una condició per poder accedir a aquesta oferta de compra és que els titulars 'tinguin la condició de clients minoristes, de conformitat amb el que estableix l' article 78 bis de la Llei 24/1988, de 28 de juliol , del mercat de valors'. Que siguin clients minoristes, no professionals, implica que no tenen cap formació ni coneixements en l'àmbit financer, és a dir, sense coneixement de les característiques, naturalesa i riscos propis d'aquest tipus de producte. La demandada no va proporcionar la informació adequada sobre els riscos que suposa aquest tipus de productes, doncs no consta que hagués advertit de la possibilitat de poder perdre tot o part del capital invertit cas que es produís la insolvència de l'entitat emissora del deute subordinat; ni que els rendiments que produeix estan supeditats als resultats empresarials de Catalunya Caixa, informació que havia de proporcionar en el moment oportú, és a dir, a la fase precontractual. Però a més, el risc pels demandants no es trobava només en la possibilitat de poder arribar a perdre tot o part del capital invertit en cas d'insolvència o fallida de la Caixa, sinó que també es troba en el fet que el capital invertit no gaudia de la cobertura d'un fons de garantia, com succeeix, per exemple, en el cas dels dipòsits o llibretes d'estalvi, de manera que malgrat la fallida de l'entitat, el dipositant té garantida la recuperació dels seus estalvis dipositats, encara que sigui fins al límit legal. En aquest sentit, l'adquisició a través de l'entitat financera d'un producte de la pròpia entitat, dóna lloc a que el subscriptor que no està avesat a aquest tipus d'operacions, tingui la creença equivocada que està subscrivint un producte semblant, per no dir idèntic, a un dipòsit i, per tant, que també gaudeix de la protecció d'un fons de garantia regulat legalment.

CINQUÈ.-Cal tenir en compte, a més, que el deure d'informació no es satisfà amb una actitud merament passiva, si no que l'entitat financera ha de ser activa alhora de proporcionar informació, cosa que no ha quedat acreditada. Així, diu la STS de 18-4-13 que: 'la obligación de información que establece la normativa legal del mercado de valores es una obligación activa, no de mera disponibilidad. Es la empresa de servicios de inversión la que tiene obligación de facilitar la información que le impone dicha normativa legal, no sus clientes, inversores no profesionales, quienes deben averiguar las cuestiones relevantes en materia de inversión y formular las correspondientes preguntas. Sin conocimientos expertos en el mercado de valores, el cliente no puede saber qué información concreta ha de demandar al profesional. El cliente debe poder confiar en que la entidad de servicios de inversión que le asesora no está omitiendo información sobre ninguna cuestión relevante'.

Cal remarcar que es tracta d'un producte que comporta un risc, que el fa adient per a inversors, però no per a simples estalviadors. Però es que, a més, tampoc s'ha acreditat que s'hagués informat d'un altre element determinant del risc d'aquest producte, com és el fet que pugui ser liquidat per voluntat unilateral de l'emissor del deute subordinat i, en canvi, no ho pugui fer el subscriptor, que només el pot fer líquid procedint a la seva venda en un mercat secundari, és a dir, sempre i quan hagi una demanda d'aquest tipus de producte. En definitiva, la falta d'informació sobre el producte ofert i els seus riscos va motivar que els demandants assumissin inconscientment un risc que desconeixien i que, d'haver conegut, haurien evitat. De fet, el testimoni Sr. Florian , empleat de la sucursal que va vendre aquest producte, va indicar a l'acte del judici que, malgrat no recordar-ho del tot, no creia que a l'any 2004 es parlés de la possibilitat de pèrdua de capital invertit.

Finalment, només afegir que la sentència de primera instància també analitza l'acció de nul litat per error vici, exercitada de forma subsidiària, tot concloent que, en base a la mateixa, la demanda també hauria d'haver estat estimada. Doncs bé, cap argument revocatori ha adduït l'apel lant en relació a aquesta acció, per la qual cosa, malgrat que hagués pogut ser estimat el recurs en relació a l'acció principal d'indemnització de danys i perjudicis per incompliment contractual, no podria haver estat revocada la sentència de primera instància, els raonaments de la qual, envers l'acció subsidiària, no han estat rebatuts a l'escrit de recurs.

SISÈ.-La desestimació del recurs comporta la condemna a pagar les costes de segona instància causades amb el mateix ( articles 394 i 398 de la LEC ).

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimem el recurs d'apel lació interposat per la representació processal del Catalunya Banc SA contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància de Solsona, en procediment de judici ordinari núm. 481/14, que confirmem, i condemnem l'apel lant a pagar les costes de segona instància causades amb el mateix.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que escaiguin.

Així la pronunciem, manem i signem.

MODE D'IMPUGNACIÓ: Contra aquesta resolució caben els recursos extraordinaris de cassació i d'infracció processal si es donen els requisits que estableixen els articles 466 i següents de la Llei d'enjudiciament civil, havent d'acompanyar amb l'escrit d'interposició els dipòsits (mitjançant ingrés en el compte de dipòsits i consignacions d'aquest Tribunal) i taxes corresponents, en el supòsit d'estar obligat a això.

PUBLICACIÓ.El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.