Sentencia CIVIL Nº 331/2016, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 113/2016 de 08 de Noviembre de 2016

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SEC. 3a

Apel lació 113/16

Ordinari 432/14 del Jutjat de 1a Instància 1 de Reus

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il lm. Sr. GUILLERMO ARIAS BOO

MAGISTRATS

Il lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA (Ponent)

Il lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 8 de novembre de 2016

Vist en aquesta Secció 3a de l'Audiència Provincial recurs d'apel lació interposat per Amadeo, gaudint del benefici de justícia gratuïta, representat en aquesta instància pel Procurador/a Sra. Carrera Portusach i defensat pel Lletrat/da Sr. Ortiz Castellón, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 1 de Reus de data 7-12-2015, en procediment Ordinari 432/14, en el que figura com a demandant el recurrent, i com a demandats Evaristo, Lina i Allianz S.A.

Antecedentes

PRIMER.- La Sentència d'instància disposa: 'Estimo parcialment la demanda presentada per Amadeo, condemno Evaristo, Lina i Allianz S.A. de manera conjunta i solidària a indemnitzar a l'actor amb la quantitat de 1.410,40 euros, més els interessos legals des de la interposició de la demanda fins la data de la present resolució i des d'aquesta fins al total pagament als interessos de l' art. 576 LEC, pagant cada part les costes causades a la seva instància i les comuns per meitat'.

SEGON.- En data 29-12-2016 es va presentar per Amadeo recurs d'apel lació contra la Sentència d'instància.

TERCER.- Evaristo, Lina i Allianz S.A. en data 21-1-2016 es varen oposar al recurs presentat.

QUART.- En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

Fundamentos

PRIMER.- Es va interposar demanda en reclamació de 10.250,49 euros pels danys patits per l'actor a conseqüència de fuites d'aigua provinents del pis superior, propietat i assegurat pels demandats.

Front a sentència que estima parcialment la demanda interposa recurs l'actor al legant error en la valoració de la prova.

Segons reiterat criteri jurisprudencial, la valoració probatòria és facultat dels Tribunals sostreta als litigants, els quals encara que evidentment poden aportar les proves que la Llei autoritza, de cap manera poden tractar d'imposar-la als Jutjadors, ja que no pot substituir-se la valoració que el Jutjador fa de tota la prova legalment practicada per la valoració que de la mateixa fa la part recurrent, al correspondre la valoració de la prova única i exclusivament al Jutjador i no a les parts, valoració que ha de fer de manera lliure però mai arbitrària. Mitjançant el recurs d'apel lació, es transfereix al Tribunal de segona instància o ad quem el coneixement ple de la qüestió, però quedant reduïda la seva funció a verificar si la valoració conjunta del material probatori feta pel Jutge de primera instància és il lògica, arbitrària, contrària a les màximes d'experiència o a les normes de la sana crítica, o si, pel contrari, l'apreciació conjunta de la prova és la procedent ( SSTS 15-2-1999 i 26-1-1998, entre moltes).

És a la part actora a qui correspon la càrrega de provar els fets en que fonamenta la seva pretensió, conforme la norma general de distribució de la càrrega de la prova de l' art. 217 LEC, en el sentit de que correspon a l'actor la prova dels fets normalment constitutius de la seva pretensió, i al demandat, en general, la dels fets impeditius o extintius que al legui.

SEGON.- Al lega el recurrent, en primer lloc, que s'hauria de condemnar també a reparar la fuita d'aigua apreciada pel perit judicial.

Procedeix estimar el motiu d'impugnació. La demanda fa referència a tres fuites d'aigua, una del 23-8-2012, una altra del 30-11-2012 i 'hace unos pocos días se ha producido un nuevo escape', havent estat la demanda presentada el 13-3-2014. Si bé els perits de la part demandada no aprecien l'ultima fuita en la visita que varen fer al pis al febrer de 2015, el perit judicial, Sr. Sebastián, en la visita que va fer posteriorment als anteriors sí la va apreciar, dient que 'en el momento de la visita a la vivienda han aparecido nuevas humedades, y me resisto a llamarlas goteras, en el segundo baño, al parecer provocadas por las obras que se están efectuando en el piso superior en estas fechas'. Per tant, demanant-se a la demanda la reparació de les fuites d'aigua, fent referència la demanda a tres fuites diferents, i quedant acreditat pel perit judicial l'existència de la fuita en el segon bany, procedeix condemnar als demandats a reparar aquesta última fuita que afecta al segon bany de l'actor, excepte que ja no existeixi en el moment d'haver-se de fer la reparació.

TERCER.- Al lega el recurrent, en segon lloc, que l'import dels danys a indemnitzar hauria de ser el fixat pel perit judicial, per ser més objectiu i imparcial que els perits de la part demandada.

Tots els perits, siguin designats per les parts siguin designats judicialment, han de ser objectius i imparcials, sent aquest un deure connatural a la seva funció ( art. 335.2 LEC), motiu pel qual poden ser sancionats inclús penalment si l'infringeixen i poden també ser objecte de tatxa o recusació. Si no concorre infracció de la seva obligació d'imparcialitat, el jutge ha de valorar els dictàmens pericials segons les regles de la sana crítica ( art. 348 LEC), és a dir, lliurement, atenent al grau de credibilitat, precisió i perfecció que apreciï en tals dictàmens pericials, valoració que haurà de motivar.

No hi ha, doncs, que seguir obligatòriament la valoració dels danys feta pel perit judicial per la simple raó de ser aquest designat judicialment, tal i com pretén el recurrent. La sentència motiva suficientment perquè segueix la valoració dels danys feta pels perits de la part demandada: Per ser els que han apreciat l'òbvia depreciació en el bens afectats per les fuites d'aigua, donada l'antiguitat dels mateixos; per no considerar que el dany a la banyera sigui produït per tals filtracions d'aigua; per ser més precisos i detallats els informes dels perits de la part demandada que el fet pel perit judicial; etc.

Es desestima, en conseqüència, el motiu d'impugnació.

QUART.- Al lega, finalment, que procediria imposar a l'asseguradora els interessos de l' art. 20 LCS.

I) La STS de 12-7-2010 assenyala que 'de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 20.8.º LCS, la existencia de causa justificada implica la inexistencia de retraso culpable o imputable al asegurador, quedando éste exonerado del recargo en que consisten los intereses de demora.

En la apreciación de esta causa de exoneración esta Sala ha mantenido una interpretación restrictiva en atención al carácter sancionador que cabe atribuir a la norma ( SSTS de 16 de julio de 2008, 9 de diciembre 2008, 12 de febrero de 2009 y 4 de junio de 2009), al efecto de impedir que se utilice el proceso como excusa para dificultar o retrasar el pago a los perjudicados.

Esta interpretación descarta que la mera existencia de un proceso, o el hecho de acudir al mismo, justifique por sí el retraso, o permita presumir la racionabilidad de la oposición. El proceso no es un óbice para imponer a la aseguradora los intereses a no ser que se aprecie una auténtica necesidad de acudir al litigio para resolver una situación de incertidumbre o duda racional en torno al nacimiento de la obligación a cargo de la aseguradora. Tal cosa ocurre, según la doctrina, cuando las dudas afectan a la realidad misma del siniestro y también, cuando por circunstancias que concurren en éste o por el texto de la póliza, la duda racional alcanza a la cobertura a cargo de la aseguradora. No, por el contrario, cuando la incertidumbre surge únicamente en torno a la concreta cuantía de la indemnización, o con respecto a una posible concurrencia de culpas; en el primer caso, porque la superación del viejo aforismo in illiquidis non fit mora [no se produce mora cuando se trata de cantidades ilíquidas] ha llevado a la jurisprudencia a considerar la indemnización como una deuda que, con independencia de cuándo se cuantifique, existe ya en el momento de producirse el siniestro, como hecho determinante del deber de indemnizar y, en el segundo caso, porque la culpa de la víctima, aunque resulte probada, si no constituye la causa exclusiva del accidente, carece de eficacia para eximir de responsabilidad al conductor ( SSTS de 10 de diciembre de 2009, RC n.º 1090/2005, de 23 de abril de 2009, RC n.º 2031/2006, de 29 de junio de 2009, RC nº 840/2005 y de 10 de octubre de 2008, RC n.º 1445/2003)'.

Per tant, a) les causes de no imposició dels interessos de l' art. 20 LCS són d'interpretació i aplicació restrictiva; b) Es limiten fonamentalment a quan els dubtes racionals afectin a la realitat mateixa del sinistre, y també quan, per circumstàncies que concorrin en aquest o pel text de la pòlissa, el dubte racional afecti a la cobertura a càrrec de l'asseguradora; c) Per contra, mai es pot considerar que hi ha causa justificada de l' art. 20.8 LCS per no imposar els interessos d'aquest precepte a la asseguradora en els casos de concurrència de culpes, inclús en el cas en que la culpa de la víctima sigui la major en la producció del accident; d) Tampoc hi ha mai causa justificada quan el dubte sorgeixi únicament respecte a la concreta quantia de la indemnització.

II) En el present cas, la sentència impugnada no imposa tals interessos al no constar que l'asseguradora conegués l'existència dels perjudicis a l'habitatge de l'actor.

Procedeix estimar el motiu d'impugnació. Si bé és cert que el primer sinistre, el de 23-8-2012 va ser indemnitzat pagant a l'actor 457,70 euros al març de 2013 (doc. 6 de la demanda), el segon sinistre, el de 30-11-2012, l'actor el va posar en coneixement del gabinet pericial de l'asseguradora demandada, A. Vidal, el 3-12-2012 (doc. 9 de la demanda). A. Vidal informa que 'el 21-1-2013 se procedió al cierre del encargo pericial (...) sin contabilizar daños alguno en la vivienda inferior (la de l'actor), puesto que la esposa del asegurado nos informó que la vivienda inferior no había sufrido más daño que los aún no reparados y provocados por el sinistro anterior con fecha 23-8-2012 (...). Dadas las circunstancias y el hecho de que no hubiéramos encontrado al propietario de la vivienda inferior en las tres visitas que realizamos al riesgo, se procedió al cierre del encargo pericial', que solament van reobrir després que l'actor interposés la present demanda. Per tant, l'asseguradora era coneixedora del sinistre de 30-11-2012, cosa diferent és que no fes res per les raons que dóna el seu gabinet pericial, raons que no són suficients per a no imposar els interessos de l' art. 20 LCS, ja que es fonamenten en el que diu l'esposa de l'assegurat i en no trobar a l'actor en tres visites que diuen haver fet, quan tenien, però, el seu mail per a contactar amb ell, cosa que no acrediten que fessin.

CINQUÈ.- Conforme als arts. 394 i 398 LEC, en estimar parcialment el recurs no es fa imposició de les costes del mateix.

Fallo

ESTIMEM parcialmentel recurs d'apel lació interposat per Amadeo contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 1 de Reus de data 7-12-2015, en procediment Ordinari 432/14, que es REVOCA parcialment, en els únics sentits següents:

1.- Condemnen també als demandats a reparar l'última fuita produïda, que afecta al segon bany de l'actor, excepte que ja no existeixi en el moment d'haver-se de fer la reparació. Condemnen a l'asseguradora demandada a pagar els interessos de l' art. 20 LCS respecte de la quantitat objecte de condemna (1.410,40 euros) des de la data del sinistre (30-11- 2012) fins al pagament.

2.- No es fa imposició de les costes del recurs.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día ocho de noviembre de dos mil dieciséis. Doy fe.