Sentencia Civil Nº 333/2013, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 509/2012 de 06 de Junio de 2013

Encabezamiento

SENTÈNCIA N. 333/2013

Barcelona, sis de juny dos mil tretze

Audiència Provincial de Barcelona, Secció 14ª

Magistrat Únic:

Francisco Javier Pereda Gámez

Rotlle n. 509/2012

Judici verbal n.: 198/2011

Procedència: Jutjat de Primera Instància n. 4 de Barcelona

Objecte del judici: danys soferts arran de caiguda d'una moto a causa d'un vianant distret ( art. 1902 C.c .)

Motius del recurs: litispendència i incongruència omissiva

Apel·lant: Martin

Advocat: J. Pons Gustafsson

Procurador: A. Rambla Fàbregas

Apel·lat: Urbano

Advocada: E. García González

Procurador: A. Martínez Sánchez

Antecedentes

1. RESUM DEL PLET DE PRIMERA INSTÀNCIA

El dia 8 de febrer de 2011 el Sr. Aussiò va presentar demanda en la que sol·licitava que es dictés sentència tot condemnant el Sr. Martin a pagar-li 3.482,57 euros, interessos i costes. Relata que el dia 6 de maig de 2009 circulava conduint la seva moto BMW quan un vianant detingut al mig de la calçada, xerrant amb un vehicle aturat, es va girar de sobte i va travessar el carrer. Diu que va frenar i va evitar la col·lisió però va caure, amb resultat de danys a la moto (2.630,57 euros), roba (374 euros) i casc, xac i guants (478 euros). Adverteix de que per les lesions té en marxa altre plet.

El dia del judici, el demandat contesta i diu que, perquè hi ha un altre procediment (n. 726/2010 del Jutjat n. 53) per les lesions, concorre la litispendència. La part actora s'oposa (diu que no tenia les factures per a reclamar els danys i per això ha presentat dues demandes) i el jutge en base a l' article 1 LRCSCVM i per no ser acumulable el judici verbal a l'ordinari desestima inicialment l'excepció. Després de diverses reflexions, confirma la celebració del judici. El demandat es remet llavors, quan al fons, a la contestació de la demanda del procés ordinari.

La sentència recorreguda, de data 14 de febrer de 2012, considera provada la negligència del demandat pel contingut de l'atestat policial, i per això el jutge estima la demanda i condemna Martin a pagar a Urbano 3.482'57 euros, més interessos legals i costes.

2. QÜESTIONS PLANTEJADES EN EL RECURS

La part recorrent sosté que concorre una situació de litispendència que prejutja el cas i que hi ha incongruència omissiva. Demana la nul·litat d'actuacions per a que s'acordi el sobreseïment.

La part apel·lada s'oposa i diu que no hi ha litispendència, ni indefensió, ni es possible el sobreseïment.

3. TRÀMITS EN LA SALA

L'assumpte s'ha registrat en la Secció el 18 de maig de 2012. No s'ha practicat prova ni s'ha celebrat vista. Les actuacions han quedat a la vista per a sentència el dia 30 de maig de 2013. Aquesta resolució no s'ha dictat en el termini previst en l' article 465.1 de la Ley de Enjuiciamiento civil (LEC ), per causes estructurals, el que es fa constar als efectes de l' article 211.2 LEC .

Fundamentos

1. LA INCONGRUÈNCIA

No hi ha incongruència omissiva pel fet de que, denegada l'excepció de litispendència en l'acte del judici verbal, el jutge no faci en sentència cal apreciació jurídica sobre la qüestió, que ja estava resolta oralment i enfront de la qual ja es va formular la oportuna protesta per a poder mantenir l'excepció en alçada.

Per tant, no hi ha causa de nul·litat d'actuacions, ni seria possible demanar-la per a que s'acordés el sobreseïment. No obstant, mantinguda l'excepció processal, cal estudiar-la a continuació.

2. LA INEXISTÈNCIA DE LITISPENDÈNCIA

La litispendència, entesa com l'existència de plet sobre la mateixa qüestió (excepció clarament emparentada amb la cosa jutjada - art. 400.2 i 222 LEC ), no es dona en aquest cas en tant que, malgrat la identitat subjectiva i causal, el que es discuteix en el primer plet (les lesions) no és el mateix que el que es objecte del segon (els danys).

3. L'ACUMULACIÓ DE PROCESSOS

No es discuteix sobre l'acumulació de les actuacions, que cap de les parts ha interessat, però tampoc es pot ja acordar d'ofici, perquè els plets no estan tots dos en la primera instància ( art. 77.4 LEC ).

Hagués estat possible l'acumulació acordada d'ofici perquè l' article 75 LEC , va ser reformat per l'apartat 29 de l' article 15 de la Ley 13/2009, de 3 de novembre , de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina judicial (BOE de 4 novembre), text en vigor des del dia 4 de maig de 2010 (la demanda es va presentar el 8 de febrer de 2011).

En la seva actual redacció diu l' article 75 LEC que '[l]a acumulación podrá ser solicitada por quien sea parte en cualquiera de los procesos cuya acumulación se pretende o será acordada de oficio por el Tribunal,siempre que se esté en alguno de los casos previstos en el artículo siguiente' i per tant s'hauria pogut acordar, segons l' article 76.1 , 2on LEC perquè és posible quan '[e]ntre los objetos de los procesos de cuya acumulación se trate exista tal conexión que, de seguirse por separado, pudieren dictarse sentencias con pronunciamientos o fundamentos contradictorios, incompatibles o mutuamente excluyentes'.

Però, com hem dit, dictada sentència i esgotada la primera instància ja no és possible dita acumulació.

El risc de haver dictat sentències contradictòries és evident, però això només és imputable al recorrent, que bé hauria pogut demanar l'acumulació de processos. Finalment s'ha resolt segons els termes del debat en aquest cas i el resultat de les proves (conforme al principi secundum probata et alegata partium).

No rebatuda la valoració probatòria continguda en la sentència, la Sala no pot entrar d'ofici a fer una altre valoració.

4. LES COSTES

Les costes del recurs s'han d'imposar al recorrent, de conformitat amb els articles 398.1 i 394 de la LEC .

Fallo

1. Desestimo el recurs d'apel·lació.

2. Imposo les costes del recurs a la part recorrent.

Declaro la pèrdua del dipòsit constituït per a recórrer. Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació sempre que la resolució del recurs presenti interès cassacional, per escrit presentat davant d'aquest tribunal dintre del termini dels vint dies següents a la seva notificació. Un cop notificada la resolució, les actuacions seran retornades al jutjat d'instància, amb un testimoni seu, per a compliment.

Així ho pronuncio i signo.

PUBLICACIÓ.-En aquest dia, i una vegada signada pel Magistrat que l'ha dictada, es dóna a l'anterior sentència la publicitat ordenada per la Constitució i les Lleis. EN DONO FE.