Sentencia Civil Nº 334/2008, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 583/2007 de 29 de Julio de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3ª

Apel·lació 583/07

Ordinari 105/06 del Jutjat de 1ª Instància nº 3 de Tarragona

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il·lma. Sra. Mª ANGELES GARCIA MEDINA

MAGISTRATS

Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA

Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 29 de juliol de 2008.

Vist en aquesta Secció 3ª de la Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per Jesús i Carina , representats en la instància pel Procurador Sr. Fabregat Ornaque i defensats pel Lletrat

Sr. García Segarra; i per

ALLIANZ S.A., representada en la instància pel Procurador Sr. Elías Arcalís i defensada pel Lletrat

Sr. Gebellí Jové, contra

Sentència del Jutjat de 1ª Instància 3 de Tarragona de data 7-3-2007, en procediment Ordinari 105/06 , en el que és part actora

Jesús i Carina , i part demandada la Comunitat de propietaris

del c/ DIRECCION000 , NUM000 de Salou,

Magnus XXI Construcciones y servicios S.L., en rebel·lia processal, i ALLIANZ S.A.

Antecedentes

PRIMER.- La Sentència d'instància disposava: "Estimo parcialment la demanda interposada per Jesús i Carina contra la Comunitat de propietaris del c/ DIRECCION000 , NUM000 de Salou, Magnus XXI Construcciones y servicios S.L. i ALLIANZ S.A., i condemno als referits demandats al pagament conjunt i solidari al actor de la quantitat de 14.584,4 euros. Tot això amb el interès legal de tal quantitat, comptant com a dia d'inici el dia 27-1-2006 (presentació de la demanda) respecte als codemandats Comunitat de propietaris del c/ DIRECCION000 , NUM000 de Salou i Magnus XXI Construcciones y servicios S.L. Imposant a ALLIANZ S.A. el pagament dels interessos legals de l' art. 20 LCS des de la data del sinistre (8-2- 05) fins al total pagament, interessos que es liquidaran conforme disposa el FJ 6é. Tot això sense condemna en costes, de manera que cada part pagarà les costes causades a la seva instància i les comuns per meitat".

SEGON.- Per Jesús i Carina es va interposar recurs d'apel· lació en data 26-6-2007.

Per ALLIANZ S.A. es va interposar recurs d'apel·lació en data 21-6-2007.

TERCER.- Les parts anteriors es van oposar al recurs del contrari.

La Comunitat de propietaris del c/ DIRECCION000 , NUM000 de Salou (Gisamar) es va oposar als dos recursos interposats.

QUART.- En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

VIST i sent el Ponent el Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA,

Fundamentos

PRIMER.- RECURS DE Jesús i Carina

S'interposa recurs al·legant error en la valoració de les proves, demanant que se li reconegui com a quantitat a indemnitzar la reclamada a la demanda de 52.465 euros, i no la donada de 14.584,4 euros, al·legant que s'ha de donar major credibilitat a la valoració feta pel seu perit Sr. Pablo i no la feta pel perit de la contrària Sr. Cornelio .

Según reiterado criterio jurisprudencial, la valoración probatoria es facultad de los Tribunales sustraída a los litigantes, que aunque evidentemente pueden aportar las pruebas que la normativa legal autoriza, no, en forma alguna, tratar de imponerla a los juzgadores, pues no puede sustituirse la valoración que el juzgador de instancia hizo de toda la prueba practicada por la valoración que realiza la parte recurrente, función que corresponde única y exclusivamente al Juzgador a quo y no a las partes, habiendo entendido igualmente la jurisprudencia, que el Juzgador que recibe la prueba puede valorarla de forma libre, aunque nunca de manera arbitraria, transfiriendo la apelación al Tribunal de segunda instancia el conocimiento pleno de la cuestión, pero quedando reducida la alzada a verificar si en la valoración conjunta del material probatorio se ha comportado el Juez a quo de forma ilógica, arbitraria, contraria a las máximas de experiencia o a las normas de la sana crítica, o si, por el contrario, la apreciación conjunta de la prueba es la procedente por su adecuación a los resultados obtenidos en el proceso ( SSTS 15-II-1999 y 26-I-1998 , por todas).

Es a la actora a quien corresponde la carga de probar los hechos en que funda su pretensión, debiendo de estarse a la norma general de distribución de la carga de la prueba del artículo 217 de la Ley de Enjuiciamiento Civil , en el sentido de que incumbe al actor la prueba de los hechos normalmente constitutivos de su pretensión, y al demandado, en general, la de los impeditivos o extintivos que alegue ( STS de 15 de febrero de 1985 ).

En el present cas, de les proves practicades al judici, òbviament les úniques que es poden tenir en compte a l'hora de dictar la sentència i en base a les quals aquesta s'ha de dictar, no s'aprecia error en la sentència impugnada pel que fa a les valoracions dels danys reclamats.

La sentència fa un estudi detallat de cada partida reclamada, motivant perquè dóna major credibilitat a un o a altre perit segons el cas, moderant les indemnitzacions en base a tals proves. Així -i ho comparteix totalment aquesta Sala- considera excessius i desproporcionats els preus pressupostats pel perit Don. Pablo per a: pintar els sostres de 110 m2 (3.300 euros) i les parets (5.250 euros); 2.200 euros per a comprovar els mecanismes d'electricitat danyats i substituir-los, sense assenyalar ni tant sols quins estan danyats; 500 euros per a neteja del pis; 1.200 euros per a recol·locació dels objectes en el seu lloc, etc. De les nombroses fotografies existents en la causa, utilitzades també pel Jutge a quo, i de les pericials, modera i fixa el Jutge a quo les indemnitzacions, no apreciant-se que ni estem davant d'uns danys catastròfics, ni molt menys que estem davant d'un habitatge sumptuós, si no més aviat tot el contrari, al ser un pis destinat a segona residència i a ser llogat, per la qual cosa la motivada moderació feta per la sentència impugnada es considera adient, al igual que els percentatges de depreciació, al no acreditar l'actora -i a ella corresponia la càrrega- l'antiguitat dels objectes, per la qual cosa a ella perjudica tal falta de prova.

Cap error s'aprecia tampoc a la denegació de la quantitat de 8.600 euros per pèrdua de lloguers de quatre mesos del pis, doncs si bé l'actor presenta documents d'un suposat contracte privat de lloguer, el Jutge a quo, en base als principis d'immediació i contradicció, no els hi dóna credibilitat, donada l'existència de contradiccions en les testificals de les parts del dit contracte d'arrendament, sobre elements tant bàsics com són quan es va signar el contracte de lloguer, qui va retornar la quantia donada com a fiança, o sobre perquè no varen substituir el pis danyat per un altre tenint els actors altres tres pisos en el lloc.

Procedeix per tant desestimar el recurs.

SEGON.- RECURS D'ALLIANZ S.A.

I) Al·lega ALLIANZ S.A., asseguradora de l'empresa Magnus XXI Construcciones y servicios S.L., que va fer les obres de reparació en l'edifici que varen causar els danys, en primer lloc, falta de cobertura de la pòlissa d'assegurances del sinistre, al haver-se d'aplicar l'apartat A-1-1-b) que regula "la responsabilitat civil immobiliària, entenent-se per tal la derivada de: la realització d'obres de manteniment o reforma de l'edificació, sempre que el pressupost de l'obra no superi els 150.000 euros", en lloc de l'apartat A-1-3-b), aplicat pel Jutge a quo, que regula "la responsabilitat civil d'explotació, entenent- se per tal la que el assegurat ha d'afrontar a conseqüència directa del desenvolupament de la seva activitat empresarial i, en particular: la realització, fora del recinte empresarial, de treballs o serveis encarregats per terceres persones".

Com diem a la SAP Tarragona, Secc. 3ª, de 30-1-2007 i SAP Tarragona, Secc. 3ª, de 13-2-2007 , és doctrina reiterada, com diu la AP Cantabria, sec. 3ª, S 24-10-2002, nº 492/2002 , que "debemos partir de los principios que, desde hace tiempo, ha asentado la Jurisprudencia sobre la interpretación de los contratos, y en especial de aquéllos de adhesión, como es usualmente el de seguro. La STS de 20-9-2001 recuerda que los artículos 1.285 y 1.288 CC , que se refieren a la interpretación de los contratos, conteniendo el primero de los citados preceptos la disposición referente a una interpretación sistemática, ordenando al respecto que las cláusulas de los contratos han de interpretarse las unas por las otras, atribuyendo a las dudosas el sentido que resulte del conjunto de todas, y el segundo, el artículo 1.288 , al disfavor de las cláusulas oscuras, en el sentido de que la interpretación de estas no puede favorecer a la parte que hubiere ocasionado la oscuridad. Ahora bien, para acudir a estas normas interpretativas solo debe hacerse, "en el caso -como dice la STS de 19-2-1996 - de no ser posible atenerse al sentido literal de las cláusulas del contrato, reconociendo así la preferencia que, en materia interpretativa de los contratos, ha de concederse al criterio gramatical, es decir, al recogido en el artículo 1.281 ", o la STS de 28-6-1995 , en la que se sostiene a este respecto, que "las reglas interpretativas que dictan los artículos 1.281 a 1.289 del Código civil conforman un conjunto relacionado entre sí y están subordinadas al párrafo 1° artículo 1.281 , que tiene rango preferencial y que no hace preciso indagar la intención de los contratantes ( SsTS de 10-5-1991, 1-3-1993 y 29-3- 1994 )".

Por lo que se refiere a la interpretación de las cláusulas de los contratos de seguro, tres son los principios básicos dimanados de la jurisprudencia:

1°) Los contratos de seguro pertenecen al género de los denominados de adhesión, en cuanto sus condiciones tanto generales como especialmente las complementarias vienen predeterminadas por las compañías aseguradoras, limitándose la intervención del asegurado a la firma del contrato.

2°) Consecuencia lógico-jurídica de ello es que deba realizarse la exégesis más favorable al asegurado.

3°) Las contradicciones y cláusulas de dudosa interpretación nunca pueden beneficiar al causante de la oscuridad".

3°) Las contradicciones y cláusulas de dudosa interpretación nunca pueden beneficiar al causante de la oscuridad".

Es tracta doncs d'interpretar la pòlissa, i s'ha de concloure que no s'aprecia error en la interpretació que fa la sentència impugnada. De la simple lectura de la pòlissa resulta que l'apartat A-1-1 regula "la responsabilitat civil immobiliària", entenent-se per tal la derivada de la propietat d'edificacions i terrenys i la realització d'obres de manteniment o reforma de tals edificacions, no sent el present cas, doncs els danys no provenen de la reforma per l'assegurat en bens de la seva propietat, que és el regula tal apartat A-1-1 (si examinem l'apartat A-1-2 regula la RC derivada dels immobles que tingui arrendats), si no dels danys causats per la seva activitat industrial, en concret en el present cas pels treballs de reparació del edifici que va contractar l'assegurada (Magnus XXI Construcciones y servicios S.L.) fer amb la comunitat de propietaris (doc. 2 de la contestació de la comunitat), per la qual cosa és obvi que és d'aplicació l'apartat A-1-3-b), aplicat pel Jutge a quo, que regula "la responsabilitat civil d'explotació", entenent-se per tal la que el assegurat ha d'afrontar a conseqüència directa del desenvolupament de la seva activitat empresarial i, en particular la realització, fora del recinte empresarial, de treballs o serveis encarregats per terceres persones.

És clara doncs la pòlissa, i, en tot cas, com "las contradicciones y cláusulas de dudosa interpretación nunca pueden beneficiar al causante de la oscuridad", procedeix desestimar el motiu d'impugnació.

I) Al·lega, en segon lloc, que s'ha de deduir la franquícia establerta a l'apartat que es considera aplicable de la pòlissa.

Procedeix estimar el motiu d'impugnació. Havent-se d'aplicar, com dèiem, l'apartat A-1-3 de la pòlissa, no es pot fer fragmentàriament, si no en la seva totalitat, per la qual cosa també apreciant la franquícia existent en tal apartat, del 20% de la indemnització, amb un mínim de 1.500 euros i un màxim de 15.000 euros. Per tant, procedeix reduir la indemnització a pagar per ALLIANZ S.A. en 2.917 euros (20% de 14.584,4 euros), sent doncs el que ha de pagar ALLIANZ S.A. 11.667 euros.

II) Al·lega, finalment, infracció de l' art. 20 LCS per denegar la sentència impugnada que els interessos es computin en dos trams.

Procedeix estimar el motiu d'impugnació. Conforme l'Acord d'aquesta Audiència de data 19-4-2007, en base a la Sentència del Ple de la Sala Civil del TS de data 1-3-2007 , els interessos de l' art. 20 LCS es computen en dos trams: des del sinistre fins als dos anys el interès legal més el seu 50%, i solament a partir d'aquest moment -dels dos anys des del sinistre- el 20% anual.

TERCER.- COSTES

Conforme als arts. 394 y 398 LEC , al desestimar el recurs de Jesús i Carina , s'imposen les costes derivades del seu recurs als recurrents.

Conforme als arts. 394 y 398 LEC , al estimar parcialment el recurs d'ALLIANZ S.A., no es fa imposició de les costes derivades del seu recurs.

Vistos els preceptes citats i demés de general y pertinent aplicació,

Fallo

DESESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat per Jesús i Carina , contra Sentència del Jutjat de 1ª Instància 3 de Tarragona de data 7-3-2007, en procediment Ordinari 105/06 . S'imposen les costes derivades del seu recurs als recurrents.

ESTIMEM parcialment el recurs d'apel·lació interposat per ALLIANZ S.A., contra Sentència del Jutjat de 1ª Instància 3 de Tarragona de data 7-3-2007, en procediment Ordinari 105/06 , que es REVOCA únicament pel que fa a:

1.- Fixar com a quantia a pagar per part d'ALLIANZ S.A. la de 11.667 euros, més els interessos de l' art. 20 LCS , que es computaran en dos trams: des del sinistre fins als dos anys, el interès legal més el seu 50%, i a partir d'aquest moment el 20% anual.

2.- No es fa imposició de les costes derivades del seu recurs.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem y signem.