Sentencia Civil Nº 338/2008, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 264/2008 de 22 de Octubre de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 264/2008

Procediment ordinari núm. 1023/2007

Jutjat Primera Instància 4 Lleida (ant.CI-4)

SENTÈNCIA núm. 338/08

President/a:

SR ALBERT GUILANYÀ FOIX

Magistrats/ades jutges/esses:

SR ALBERT MONTELL GARCIA

SRA MARIA NEUS CORTADA CORTIJO ( SUPLENT)

Lleida, vint-i-dos d'octubre de dos mil vuit

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau

d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 1023/2007, del Jutjat Primera Instància 4 Lleida (ant.CI-4), en virtut

del recurs interposat pel la demandada SEGUROS BILBAO I COMUNIDAD DE PROPIETARIOS DE LA C/ DIRECCION000 NÚM.

NUM000 D'ESTERRI D'ANEU, representat/da pel procurador/a CARMEN GRACIA LARROSA i assistit/da pel/per la lletrat/da

HORTENSIO SANTOS PALMA contra sentència de data vint-i-vuit de febrer de dos mil vuit dictada en el procediment esmentat,

rotlle de sala núm. 264/2008. La part actora SEGURCAIXA S.A., DE SEGUROS Y REASEGUROS, representat/da pel/per la

procurador/a ASTRID NOTARIO RUIZ i assistit/da pel/per la lletrat/da MANEL PUIGBÓ SAGRERA s'oposa a l'apel·lació. És

ponent d'aquesta resolució el/la magistrat/ada ALBERT GUILANYÀ FOIX.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data vint-i-vuit de febrer de dos mil vuit, és la següent: "DECISIÓ.-Que estimando íntegramente la demanda interpuesta por el Procurador de los tribunales Sra. Notario, en nombre y representación de la Compañía de Seguros SEGURCAIXA S,A DE SEGUROS Y REASEGUROS, debemos CONDENAR Y CONDENAMOS a la Compañía Aseguradora SEGUROS BILBAO y a la COMUNIDAD DE PROPIETARIOS DE LA CALLE DIRECCION000 nº NUM000 de la LOCALIDAD DE ESTERRI D'ANEU a que pague de forma conjunta y solidaria la cantidad de 20.131,30euros (VEINTE MIL CIENTO TREINTA Y UN EURO CON TREINTA CENTIMOS DE EURO), más los intereses legales con expresa imposición de las costas a la parte demandada [...]"

SEGON. Contra l'anterior sentència, la part demandada SEGUROS BILBAO i COMUNIDAD DE PROPIETARIOS DE LA C/ DIRECCION000 NÚM. NUM000 D'ESTERRI D'ANEU va/n interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 23 d'octubre de 2008 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER. La part demandada s'alça contra la sentència de primera instància tot posant de manifest un únic argument opositor, això és, el termini de prescripció, ja que entén l'apel·lant que aquell seria el d'un any, atès que l'acció que s'exercita, és la de responsabilitat extracontractual, i estaria ja ultrapassat, el que fa que s'hagués de desestimar l'acció.

Per contra la part actora apel·lada s'oposa al recurs i demana la confirmació de la sentència al entendre que és correcta l'apreciació del termini de prescripció de 15 anys.

SEGON. Doncs bé, pel que fa a la prescripció de l'acció, únic motiu de recurs que es fa valer, sosté la part apel·lant que el termini de prescripció seria d'un any, d'acord amb el que assenyala l' article 1968 del Codi Civil i atès que l'acció que s'exercita no és més que una acció de responsabilitat extracontractual. Doncs bé, podríem estar d'acord amb la tesi de la part apel·lant si es tractés d'un supòsit de responsabilitat de la comunitat de propietaris envers tercers aliens a aquella, ja que com molt bé diu l'apel·lant, poca diferència hi hauria amb la responsabilitat extracontractual que disciplinen els articules 1902, 1907 i 1910 del Codi civil. Ara bé , ens trobem davant de la responsabilitat de la comunitat enfront un comunitari que pertany a la mateixa, el que fa que ja no pugui qualificar-se aquella responsabilitat d'extracontractual sinó de legal derivada del que disposa l' article 10 de la LPH i que fa "1. Será obligación de la comunidad la realización de las obras necesarias para el adecuado sostenimiento y conservación del inmueble y de sus servicios, de modo que reúna las debidas condiciones estructurales, de estanqueidad, habitabilidad, accesibilidad y seguridad."

És aquesta una postura no solament sostinguda per aquesta Sala sinó per moltes d'altres Audiències Provincials. Citarem a títol d'exemple les SAP de Pontevedra 7-12-2006, Cadis 23-6-2003, Castelló 7-4-2004 i 1-2-1999, Girona 12-9-2003 o Barcelona 7-3-2005, al que cal afegir la STS de 13 de juliol de 1995 que envers aquesta qüestió diu literalment el següent:

"....la acción se dirige contra el titular de un local y es una consecuencia de las relaciones obligacionales que surgen de su pertenencia a una Comunidad de Propietarios regida por la Ley sobre Propiedad Horizontal, y en éste segundo supuesto, la acción vendría sometida a la norma prescriptiva del artículo 1.964, quince años, cuyo plazo habría transcurrido..."

En definitiva, atesa la norma infringida i que qui reclama no és un tercer aliè a la comunitat sinó un comunitari respecte del que la comunitat té l'obligació descrita en l' article 10 de la LPH , és clar que el termini de prescripció és el de l' article 1964 del Codi civil , és a dir 15 anys, i certament que aquell no ha estat ultrapassat, raó per la que escau la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència ne tots els seus termes.

TERCER. Atès el que disposa l' article 394 de la LEC les costes s'han d'imposar a la part apel·lant.

Fallo

DESESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Gracia contra la sentència de data 28 de febrer de 2008 del Jutjat de Primera Instància número 4 de Lleida que CONFIRMEM en tots els seus extrems i amb expressa imposició a la part apel·lant de les costes causades en la present instància .

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, ho manem i ho signem,

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.