Última revisión
18/02/2014
Sentencia Civil Nº 339/2013, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 754/2012 de 08 de Octubre de 2013
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 9 min
Orden: Civil
Fecha: 08 de Octubre de 2013
Tribunal: AP - Tarragona
Ponente: GALAN SANCHEZ, MANUEL
Nº de sentencia: 339/2013
Núm. Cendoj: 43148370032013100278
Encabezamiento
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
TARRAGONA
SECCIÓ TERCERA
ROTLLO DE APEL·LACIÓ Nº 754/2012
JUDICI ORDINARI Nº 492/2009
JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA NÚM. 3 - REUS
SENTÈNCIA
MAGISTRATS IL·LMS. SRS.
GUILLERMO ARIAS BOO (President)
JOAN PERARNAU MOYA
MANUEL GALÁN SÁNCHEZ (Ponent)
Tarragona, a 8 d'octubre de 2.013.
Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per REUS BURO, S.L.representada pel Procurador dels Tribunals Sr. Garrido Mata i defensada pel Lletrat Sr. Prat i Altarriba, contra la sentència de 24 de maig de 2.010 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Reus , judici ordinari núm. 492/2009, al qual figura com a part demandant FORMA 5, S.A.U. representada pel Procurador dels Tribunals Sr. Gallego Veciana i assistida pel Lletrat Sr. López- Dóriga Portabella, i com a part demandada l'ara apel·lant.
Antecedentes
PRIMER.La resolució recorreguda conté la següent Decisió:
'Que estimando íntegramente la demanda interpuesta por Don Rafael Gallego Veciana, Procurador de los Tribunales, en nombre y representación de FORMA 5 SAU contra REUS BURO S.L. debo condenar y condeno a la demandada al pago de 23.654,27 euros, intereses legales desde reclamación del procedimiento monitorio y costas.'
SEGON.Contra la citada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal de REUS BURO, S.L. d'acord a les al·legacions contingudes al seu escrit.
TERCER.Donat trasllat del recurs a l'adversa, per la seva representació processal es va presentar escrit d'oposició al mateix.
QUART.En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat els tràmits legals.
Fundamentos
PRIMER.Interposa la representació processal de REUS BURO, S.L. el present recurs d'apel·lació impugnant els pronunciaments de la resolució recorreguda pels quals s'estima íntegrament la demanda, al·legant: falta de prova existent en la demanda; no apreciació de l'excepció 'de contrato del incumplimiento 'inexacto' de la obligación'; no apreciació de la exceptio non adimpleti contractus, i no apreciació de la exceptio non rite adimpleti contractus(v. escrit de preparació del present recurs, foli 315 de les actuacions); igualment, cita una sèrie d'infraccions en relació a la indeguda admissió de documents, desestimació del recurs de reposició interposat contra dita admissió; nul·litat d'actuacions 'en la calidad del legal representante de la actora'; infracció dels principis de legalitat, contradicció, defensa i tutela judicial efectiva (foli 316).
Amb caràcter previ, s'ha de significar que interposada petició inicial de procediment monitori per FORMA 5 S.A.U., l'adversa ara recurrent es va oposar manifestant literalment que: '... formulo oposición ... por no hallarse conforme a la misma. /// Que la mercantil 'FORMA 5 SAU' no aporta documento alguno que acredite la reclamación previa a mi representada de cantidad alguna y omite los requerimientos realizados por mi cliente con anterioridad a la interposición de la demanda'(foli 125). És amb posterioritat, a la contestació escrita a la demanda quan concreta les causes de oposició i al·lega les infraccions i excepcions que reitera al seu recurs d'apel·lació.
En aquest punt, s'ha de recordar el criteri reiteradíssim d'aquest Tribunal, tenint present l'acord que, en unificació de criteris, va adoptar el 27-10-2011 la Junta de Magistrats de l'ordre civil de l'Audiència Provincial de Tarragona: 'QUINTO: NECESIDAD DE ALEGACIÓN DE LAS CAUSAS DE OPOSICIÓN EN EL ESCRITO DE OPOSICIÓN AL PROCEDIMIENTO MONITORIO: Se acuerda por unanimidad que la parte demandada debe alegar sucintamente en su escrito de oposición al procedimiento monitorio las razones concretas por las que, a su juicio, no debe la cantidad reclamada'. Des d'aquest punt de vista, considera aquest Tribunal que el que la part demandada va manifestar al seu escrit d'oposició al judici monitori (... no hallarse conforme ...) no omple de cap de les maneres aquesta necessitat de especificar, més que sigui de manera succinta, el perquè no estava d'acord amb la reclamació de quantitat efectuada contra la mateixa, i això sense perjudici que les al·legacions de no aportació de documento alguno que acredite la reclamación previa a mi representada de cantidad alguna y omite los requerimientos realizados por mi cliente, cap significació jurídica presenten al cas; al contrari, la part demandada ara recurrent espera fins al moment de contestar la demanda principal per a concretar les causes d'oposició, la qual cosa deixa a la contrària en una posició patent d'indefensió. Quin motiu tenia la part demandada per no concretar a la seva oposició al monitori? Per què sorprèn a l'adversa manifestant a la contestació a la demanda causes no invocades al moment processal oportú? Això s'ignora i aquest Tribunal no pot donar una raó que no li pertoca, però en qualsevol cas, aquesta inconcreció ocasionant d'indefensió a la contrària únicament pot perjudicar a la part que l'ocasiona (v. el reiterat criteri d' aquesta Sala, entre les més recents, a les sentències de17-01-2013, rotllo 441/12 ; 07-01-2013, rotllo 284/12 ; 13-11-2012, rotllo 352/12 , etc.).
Però es que, a més, i com també hem dit amb reiteració, no s'haurien d'haver admès causes d'oposició al·legades al judici declaratiu posterior no al·legades al escrit d'oposició al monitori (v. sentències de 17-04-2012, rotllo 25/2012 ; de 10-01-2012, rotllo 293/2011 ; de 07-06-2011, rotllo 54/2011 , i de 11-10-2011, rotllo 196/2011 ): 'debe poner de manifiesto este Tribunal que reiteradamente ha señalado (v. entre las más recientes sentencias de 16-12-2009, rollo 521/2008 ; de 02-02-2010, rollo 162/09 ; de 22-06-2010, rollo 485/09 ; de 08-03-2011, rollo 351/10 ; y de 12-04-2011, rollo 368/2010 ) que alegando la parte demandada en su escrito de oposición al procedimiento monitorio una concreta causa de oposición, no puede posteriormente durante la celebración del juicio correspondiente oponer causas diferentes, ... . En principio, la teoría de los actos propios impediría a la parte demandada oponer, durante la sustanciación del juicio, motivos de oposición diferentes a los alegados en el escrito de oposición a la petición monitoria. Abundando en dicha cuestión, es cierto que el artículo 818 de la L.E.C . no exige la motivación del escrito de oposición ni indica que deben expresarse las causas de la oposición, pero este precepto no puede desgajarse del contexto del Capítulo ya que el art. 815,1º, al tratar del requerimiento de pago, determina que en los supuestos del apartado 2 del artículo 812, el deudor deberá pagar o comparecer ante el Juzgado y alegar sucintamente, en escrito de oposición, las razones por las que, a su entender, no debe, en todo o en parte, la cantidad reclamada. De esta previsión legal se infiere que se requiere una sucinta motivación del escrito de oposición. Tal exigencia de que se exponga sucintamente esas razones no es gratuita, responde al principio de la buena fe procesal ( art. 11 LOPJ , art. 247.1 LEC ), que impone a las partes el deber de no ocultar a la contraria los fundamentos de su pretensión, de modo que no le es dado reservarse 'las razones', sino que debe exponerlas, aunque de manera sucinta'.
Afegir respecte a l'al·legació d'indeguda admissió de documents amb infracció de l' article 269 LEC que mitjançant escrit presentat el 15-06-2009 (foli 250) la part actora manifesta que 'aportó los originales junto con sus copias en cuanto fueron desglosados del monitorio, como figura en autos, por lo que la parte demandada los ha tenido siempre a su disposición', proveït per la diligència d'ordenació de 16-06-2009 ( 'únase a los autos de su razón y se tienen por hechas las manifestaciones contenidas en el mismo, a los efectos legales oportunos, dando traslado a la parte demandada', foli 251), i notificat a la part apel·lant (foli 252), sense que aquesta presentés cap recurs contra aquesta decisió d'unió dels documents, raó per la que no es pot acceptar la seva actual petició.
I el mateix rebuig mereix la mencionada 'nulidad de actuaciones'(foli 331) atès que cap petició s'efectua finalment en aquest sentit, demanant-se al suplico de l'escrit d'interposició del recurs que es dicti sentència 'con revocación de la dictada en instancia'(foli 332), petició que resulta lògica (si bé equivocada) amb el que es diu abans al citat escrit: 'de apreciarse la nulidad de actuaciones por lo expuesto en ésta alegaciónm en relación a la ausencia de prueba, se dicte Sentencia desestimando la demanda'(foli 331): o es demana la nul·litat d'actuacions amb els seus efectes propis o no es demana aquesta nul·litat.
En definitiva, tenint present el que s'ha exposat, unit als motius d'oposició al·legats al judici monitori i els que es van al·legar posteriorment al judici declaratiu subsegüent, resulta improcedent analitzar en aquesta alçada els motius d'oposició que van ser exposats posteriorment per extemporanis (tal i com ja havia d'haver fet la Jutgessa d'instància), i sense necessitat d'analitzar els motius de fons, el present recurs ha de ser desestimat íntegrament.
SEGON.De conformitat amb el que disposa l' article 398 de la L.E.C . en relació amb l'article 394, al desestimar-se el recurs d'apel·lació s'han d'imposar les costes d'aquesta instància a la part recurrent.
Fallo
Que DESESTIMANT EL RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per la representació processal de REUS BURO, S.L. contra la sentència de 24 de maig de 2.010 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Reus , judici ordinari núm. 492/2009:
1º) ES CONFIRMA la citada resolució,
2º) amb imposició a la part apel·lant de les costes d'aquesta instància.
S'acorda donar al dipòsit constituït la destinació legalment prevista.
Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.
Així ho acordem, manem y signem.
PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día once de octubre de dos mil trece. Doy fe.
