Sentencia Civil Nº 339/2015, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 16, Rec 137/2014 de 16 de Julio de 2015

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ 16a

Rotlle nº. 137/2014- A

JUDICI ORDINARI 610/2012

JUTJAT PRIMERA INSTÀNCIA 5 BARCELONA

SENTÈNCIA núm. 339/2015

Magistrats Srs.:

INMACULADA ZAPATA CAMACHO

MARTA RALLO AYEZCUREN

JOSÉ LUIS VALDIVIESO POLAINO

Barcelona,16 de juliol de 2015

La Secció 16a d'aquesta Audiència Provincial ha vist, en apel·lació, les actuacions de judici ordinari número 610/2012, seguides davant el Jutjat de Primera Instància número 5 de Barcelona, a instàncies de la Sra. Marisol , representada pel procurador Sr. Ivo Ranera Cahís i defensada pel lletrat Sr. Eudald Vendrell Ferrer, contra INVERSIONES EN ARQUITECTURAS LÚDICAS, SA, representada pel procurador Sr. Albert Josep Piñana Ibáñez i defensada pel lletrat Sr. Javier Castellet Grau. Aquest tribunal coneix de les actuacions en virtut del recurs d'apel·lació formulat per INVERSIONES EN ARQUITECTURAS LÚDICAS, S.A., contra la Sentència dictada pel Jutjat el 4 d'octubre de 2013 .

Antecedentes

1.La Sentència del Jutjat diu en la part dispositiva:

'Que estimo parcialmente la demanda formulada por el procurador Sr. Ranera Cahís, en nombre y representación de Dª. Marisol , contra la entidad Inversiones de Arquitecturas Lúdicas, S.A., y condeno a la referida demandada a llevar a cabo las reparaciones referidas en el informe pericial del Sr. Casimiro aportado con la demanda en lo referente a los apartados allí recogidos, a excepción de los señalados con los números 3.14, 3.15, 3.16 y 3.17, en los términos relatados en el informe y de acuerdo a las indicaciones y aprobación de dicho profesional, viniendo obligada en caso de incumplimiento al pago del coste de su realización por un tercero. E igualmente estimo parcialmente la demanda reconvencional formulada por el procurador Sr. Piñana Ibáñez, en nombre y representación de la entidad inicialmente demandada contra la inicial actora y condeno a la citada reconvenida a pagar a la entidad reconviniente la cantidad de 2.794,65 euros, en que la citada se ha allanado. En el caso de la reconvención, la cantidad a pagar por la reconvenida devengará el interés legal desde la fecha de formalización de la demanda reconvencional. Y todo ello, sin efectuar expresa imposición de costes a ninguna de las partes, debiendo cada parte .litigante asumir las causadas por ella en la demanda inicial y en la reconvencional .'

2.Inversiones en Arquitecturas Lúdicas, SA, va apel·lar contra la Sentència dictada pel Jutjat. Admès el recurs a ambdós efectes, les actuacions es van remetre a aquesta Sala, després de citar les parts a termini. Un cop comparegudes, es van seguir els tràmits legals i es va assenyalar el 30 d'abril de 2015 per a la votació i decisió.

Ponent: la magistrada MARTA RALLO AYEZCUREN.

Fundamentos

1.Doña. Marisol va demandar Inversiones de Arquitecturas Lúdicas, SA (en endavant, IALSA), com a venedora-promotora de l'habitatge del carrer DIRECCION000 , NUM000 , de Barcelona, comprat per l'actora mitjançant escriptura pública de 17 de març de 2009. Sol·licitava que es condemnés la societat demandada a reparar els defectes de l'obra que es consignaven en l'informe pericial de l'arquitecte Sr. Casimiro , unit a la demanda com a document número 10.

2.La demandada va oposar-s'hi i va formular reconvenció, en què reclamava la condemna de la Sra. Marisol a pagar-li 7.307,98 euros, que considerava que li devia.

3.La Sra. Marisol va aplanar-se pel que fa a la quantia de 2.794,65 euros i va oposar-se quant a la resta de la reconvenció.

4.El Jutjat va estimar, en part, la demanda i, en part, la reconvenció, en els termes que hem fet constar en els antecedents de fet.

5.IALSA ha apel·lat contra la Sentència de la primera instància. Sol·licita que es revoqui en el sentit següent:

1) Que es desestimi íntegrament la demanda i s'imposin les costes a la demandant.

2) Subsidiàriament, que es condemni IALSA només a reparar les partides següents: aïllament de conductes ACS i calefacció en el recinte d'instal·lacions de la planta -2; impermeabilització dels murs afectats per humitats de capil·laritat en la planta -2; col· locació de topalls i substitució de marcs de fusta danyats; substitució de la porta de vidre del bany de la planta baixa i polit d'arestes de marbre en banys.

3) Que s'estimi, en part, la reconvenció d'IALSA i es condemni la Sra. Marisol a pagar 5.660,89 euros.

6.En el recurs d'apel·lació s'invoquen, com a motius d'impugnació:

1. La valoració defectuosa de la prova perquè la Sentència oblida quin va ser el negoci jurídic entre les parts i condemna a reparar elements la rehabilitació dels quals no va ser encarregada a la promotora perquè no formava part del projecte de rehabilitació unit al contracte de compravenda.

2. La valoració defectuosa de la prova sobre els defectes constructius, per no haver valorat els dictàmens pericials segons les regles de la sana crítica.

3. La vulneració de l' article 394 de la Llei d'enjudiciament civil (LEC), per no imposar les costes de la demanda a la part demandant.

7. Sobre els elements objecte de rehabilitació

En el primer motiu del recurs, la societat demandada sosté que el vincle que lliga les parts en relació amb l'habitatge del carrer DIRECCION000 , NUM000 , és el contracte privat de compravenda de la finca, signat el 29 de setembre de 2006 i aportat com a document número 1 de la contestació a la demanda. Segons IALSA, en el contracte, la venedora demandada s'obligava a entregar l'habitatge i a executar unes obres de reforma i rehabilitació concretades en el Projecte de reforma (projecte bàsic i memòria de qualitats) que constituïa l'annex 3 del contracte i que s'havia aportat també al judici amb la contestació (documents 2 i 3). La rehabilitació acordada entre les parts no era integral, sinó limitada als elements indicats en el projecte bàsic de reforma esmentat.

Amb aquest fonament, en el recurs es consideren fora del contracte les partides següents: 3.3 (tancaments metàl·lics); 3.5 (escala); 3.11 (portes corredisses); 3.13 (sanitaris i, en concret, la banyera del dormitori principal) i 3.18 (seguretat de les baranes exteriors) i, per tant, segons IALSA, les reparacions objecte de condemna, en relació amb aquestes partides, excedirien de la voluntat manifestada en el contracte.

En la contestació a la demanda, es va seguir una sistemàtica diferent a la del recurs. Tot i que es va al·legar que el contracte de compravenda entre les parts va ser el contracte privat de setembre de 2006 -no pas l'escriptura de 2009- i, en alguna partida concreta (escala i banyera), es va dir que s'havia executat d'acord amb les previsions del projecte, no es va fer un raonament, com el de la segona instància, en el sentit que un conjunt de partides reclamades quedessin fora de les obligacions contractuals de la demandada.

8.Per centrar degudament la controvèrsia, convé fer referència a uns fets anteriors a l'escriptura de compravenda de 2009, que no són discutits per les parts:

- La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Sala Contenciosa Administrativa, de 22 de juliol de 2003, va anul·lar un decret de l'Alcaldia de Barcelona i un acord del primer tinent d'alcalde i president de la Comissió d'Urbanisme i Infraestructures, de 10 de desembre de 1998, que declaraven la improcedència de revisar la llicència concedida per a la reforma d'unes construccions existents al carrer DIRECCION000 , NUM000 - NUM001 , de Barcelona. (f. 42 i seg. de les actuacions del judici civil); va declarar la nul·litat de ple dret de les llicències d'obres concedides amb aquell fi el 9 d'octubre de 1995 i el 29 d'abril de 1998, en relació amb aquelles construccions i va ordenar la demolició, sense possibilitat de reposar qualsevol dels volums preexistents, de tots els elements i volums objecte de nova construcció o reconstrucció (que detallava de manera concreta).

- Com a conseqüència de la Sentència del TSJC, les deu entitats que conformaven la propietat van haver de reconvertir-se en dues entitats: els habitatges unifamiliars dels números NUM000 i NUM001 del carrer DIRECCION000 , el primer dels quals és objecte del nostre litigi.

9.No és exacta l'afirmació de la demanda, segons la qual l'actora va entrar en contacte amb IALSA l'any 2008: el document aportat per la demandada com a número 1 de la contestació (d'autenticitat no impugnada) s'anomena contracte privat de promesa recíproca de compra i venda, versa sobre la finca del carrer DIRECCION000 , NUM000 , i el subscriuen IALSA amb Doña. Marisol -i el seu espòs, Sr. Luis Miguel - el 29 de setembre de 2006. Ara bé, aquella inexactitud manca de rellevància en el cas. El contracte pel qual la Sra. Marisol va adquirir la propietat de l'habitatge és l'escriptura de compravenda atorgada amb IALSA el 17 de març de 2009, en la qual es va pactar un preu de 2.471.000 euros (document 7 de la demanda).

10.Tot i que la demanda no identifica amb precisió les accions exercides contra IALSA, dels fonaments jurídics invocats resulta que acumula l'acció de la Llei d'ordenació de l'edificació, contra el promotor -qualitat que atribueix a IALSA-, i l'acció contractual contra la mateixa demandada, com a venedora de l'habitatge.

No ens sembla discutible que IALSA va actuar en el cas com a promotora, en el sentit descrit en l' article 9.1 de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d'ordenació de l'edificació (LOE ): ' Es considera promotor qualsevol persona, física o jurídica, pública o privada, que, individualment o col·lectivament, decideix, impulsa, programa i finança, amb recursos propis o aliens, les obres d'edificació per a ell mateix o per a l'alienació, l'entrega o la cessió posteriors a tercers sota qualsevol títol.'

Considerem que ens trobem en l'àmbit d'aplicació de la LOE, d'acord amb l'article 2.2 , que considera edificació als efectes del que disposa aquesta Llei, no només les obres d'edificació de nova construcció, llevat de les construccions d'escassa entitat constructiva i senzillesa tècnica que no tinguin, de manera eventual o permanent, caràcter residencial ni públic i siguin d'una sola planta (apartat a), sinó també les obres d'ampliació, modificació, reforma o rehabilitació que alterin la configuració arquitectònica dels edificis; s'entenen com a tals les que tinguin caràcter d'intervenció total o les parcials que produeixin una variació essencial de la composició general exterior, la volumetria, o el conjunt del sistema estructural, o tinguin per objecte canviar els usos característics de l'edifici (apartat b).

A la vista de la documentació aportada a les actuacions (projecte bàsic de reforma, memòria de qualitats, pressupost de reforma acordat entre IALSA i la constructora AND S.A. de Servicios, aportats amb la contestació a la demanda, documents 2, 3 i 4), hem de considerar que les partides 3.3 (tancaments metàl·lics); 3.5 (escala); 3.11 (portes corredisses); 3.13 (sanitaris i, en concret, la banyera del dormitori principal) i 3.18 (seguretat de les baranes exteriors) no queden fora de les obligacions de la promotora relatives als requisits d'habitabilitat de l'edifici, contra el que s'al·lega en el recurs. Per tant, el motiu de recurs ha de rebutjar-se, sens perjudici del que resulti de la valoració de cadascuna de les deficiències apreciades pel Jutjat.

11. Sobre els defectes constructius

De la relació de defectes denunciats a la demanda, per remissió al dictamen del perit Don. Casimiro , apartats 3.1 a 3.18, el Jutjat desestima els dels apartats 3.14 a 3.17, per no considerar-los defectes imputables a IALSA. Per tant, com a conseqüència de la impugnació de la part demandada, cal examinar de nou la resta d'apartats. Seguirem el mateix ordre emprat per les parts i per la Sentència de la primera instància.

12. 3.1. Alta temperatura del local de la caldera i falta d'aïllament tèrmic dels conductes

El dictamen pericial de l'arquitecte Don. Casimiro , aportat per la demandant, afirma que la temperatura de la dependència de la caldera, a la planta -2, és elevadíssima (no indica xifres concretes), a l'hivern com a l'estiu, i considera que obeeix a: (i) la falta de ventilació correcta i (ii) la falta d'aïllament tèrmic dels conductes. El Jutjat condemna a efectuar les reparacions dels dos defectes. La part demandada ho impugna.

Pel que fa al segon defecte (ii), com raona el jutge, no hi ha veritable discrepància entre el perit de l'actora i els perits de la demandada Srs. Federico i Manuel . Tots ells consideren que s'ha de complementar l'aïllament tèrmic dels conductes d'aigua calenta sanitària i de calefacció del local d'instal·lacions de la planta - NUM002 amb proteccions d'armaflex.

13.Més dubtes pot suscitar la reparació relativa a la ventilació (i). Els perits concorden en el fet que, segons el Reglament d'instal·lacions tèrmiques en els edificis i les Instruccions tècniques complementàries, aplicables en la data, la ventilació no era obligatòria, perquè la potència contractada no era superior a 70 KW (informe pericial de la demandada, f. 473; declaració del perit Don. Casimiro al minut 49,50 del judici).

Però les pericials coincideixen també que, conforme amb les bones pràctiques, en el disseny del projecte de reforma es va establir un sistema de ventilació consistent a captar l'aire exterior per un conducte de 16 cm de diàmetre, en la part més baixa del recinte, i extraure l'aire viciat, per la part superior, mitjançant un altre conducte del mateix diàmetre que desemboca a la planta - NUM003 (dictamen de la part demandada, f. 475).

La caldera de gas estanca: a) obté l'oxigen necessari per fer la combustió d'un conducte de 10 cm de diàmetre que està orientat al conducte superior abans esmentat i b) expulsa els gasos viciats a la coberta, mitjançant un altre conducte. Quan la caldera està en funcionament, només queda lliure una part de la secció del conducte de ventilació superior del recinte (dictamen pericial d'ambdues parts).

Mentre que els perits de la demandada consideren que l'espai lliure del conducte és suficient, perquè garanteix la renovació de l'oxigen i la sortida de gasos de combustió en cas de fuita, el perit de la demandant ho considera insuficient i atribueix a aquest defecte l'elevada temperatura del local (els perits de la demandada la van mesurar, el 27 d'agost de 2012, a les 13 hores, en 30,17º, un grau menys que al jardí exterior de l'habitatge). L'informe de l'actora considera que cal independitzar la presa d'aire de la caldera del conducte de sortida de la ventilació i instal·lar un tub independent amb sortida a l'exterior.

Així ho considera el jutge de primera instància i també aquest tribunal. El fet que la norma aplicable per raons temporals no exigís la ventilació, no exclou que una bona praxi hagi de garantir un cabal suficient d'aire exterior i l'extracció d'aire viciat, sistema que es va preveure en el disseny originari, mitjançant els conductes superior i inferior esmentats, part de la funció dels quals -concretament, del superior- queda anul·lada per la ubicació del conducte d'admissió d'aire de la caldera.

14. 3.2. Temperatura de l'aigua sanitària

L'informe pericial de la part actora diu que, segons refereix la propietat de l'habitatge, sovint, quan s'obre l'aigua freda d'un aparell sanitari surt aigua calenta i, contràriament, quan s'obre l'aigua calenta, surt freda, i aquesta disfunció tarda bastants segons a ser corregida. El perit ho atribueix a un defecte de disseny i d'execució de la instal·lació. Conclou que caldria localitzar els punts en els quals els tubs d'aigua freda i calenta discorren massa pròxims i aïllar-los i també modificar el circuit tancat de l'aigua calenta per escurçar els ramals dels sanitaris.

En canvi, els perits de la part demandada afirmen que no han apreciat, en la inspecció, cap irregularitat del funcionament de la instal·lació i que es disposa d'aigua calenta i freda amb rapidesa, en els punts de consum, d'acord amb la memòria de qualitats corresponent.

Tal com afirma la part apel·lant, el seu dictamen és més acurat, també en aquest punt, que l'aportat per l'actora. Mentre que els perits Srs. Federico i Manuel , després de mesurar-ho amb termòmetre-sonda i cronòmetre, precisen les temperatures exactes de l'aigua calenta i freda de dos aparells sanitaris concrets, en diferents moments (en obrir l'aixeta, als 5, 15 i 30 segons, al minut i als tres minuts), el perit Don. Casimiro es limita a indicar el que li ha referit la propietat de l'habitatge (no indica haver-ho comprovat ell mateix) i diu, en termes genèrics, que 'tarda bastants segons' a sortir a la temperatura adequada.

En l'acte del judici, emès ja l'informe de l'altra part, el perit de l'actora afirma que després va fer les comprovacions i va constatar que l'aigua calenta tarda 40 segons a sortir. Tot i la manca de rigor que implica no haver mesurat temperatures ni temps exactes, hem d'admetre el raonament del perit d'acord amb el qual encara que no tinguem termòmetre som capaços d'apreciar quan l'aigua sanitària surt calenta i quan no. En tot cas, el perit manifesta de manera concloent que l'aigua calenta va tardar 40 segons a arribar al sanitari. El perit de la demandada Sr. Federico , en l'acte del judici, a les preguntes del lletrat de la part demandada, admet que el temps d'arribada de l'aigua calenta és de 30 segons. No difereix gaire, per tant, dels 40 segons referits pel Don. Casimiro .

Tot i que aquest espai de temps es pot considerar raonable, com afirma el perit de la demandada, i és habitual en moltes llars, no podem obviar que, en la memòria de qualitats es deia respecte de la qüestió que: ' la distribución será mediante circuito con bomba de recirculación (tipo hotel), para poder conseguir con rapidez el suministro de agua caliente desde cualquier grifo de la vivienda'. Hem de concloure, com el perit de l'actora, que l'espera de 30 segons no compleix els requisits previstos a la memòria.

Sobre la sortida de l'aigua freda, hem d'atenir-nos al que indiquen els perits de la part demandada: les temperatures obtingudes en les mostres assajades -una mitjana de 26,4º- són les normals per a l'època de l'any en la qual es va fer la inspecció (27 d'agost). No ho desvirtua en cap manera la pericial de l'altra part.

Tal com diuen els perits Srs. Federico i Manuel , l'actuació prevista en l'apartat anterior (aïllament tèrmic dels conductes de l'aigua calenta en el recinte de la caldera) afavorirà les prestacions i l'eficiència tècnica del circuit. Per tant, l'única actuació en aquest apartat serà la relativa a modificar el circuit tancat de l'aigua calenta per escurçar els ramals dels sanitaris(tret d'acord de les parts en un altre sentit, atesos els avenços tècnics que s'hagin produït en els darrers temps).

15. 3.3.Tancaments metàl·lics

Quant als tancaments metàl·lics, cal reproduir les indicacions de la memòria de qualitats: ' La puerta de entrada a la vivienda será de madera tratada [...] El resto de carpinterías será de aluminio anodizado plata, marca Technal, utilizándose en las tres fachadas con ventanas carpinterías con mecanismos oscilobatientes. En la fachada posterior y lateral se utilizará carpintería de aluminio con hojas correderas o practicables según las zonas, combinando estructuras metálicas para refuerzo y conformación de los huecos. En todos los casos se utilizará vidrio con cámara tipo Climalit y vidrios laminados de seguridad por una de las caras' (f. 63).

Són diversos els defectes denunciats en aquest apartat: (i) finestres aprofitades; (ii) vidres; (iii) balconeres corredisses i (iv) vidre trencat.

16.(i) Finestres. L'informe de la demandant assenyala que en les façanes al carrer i laterals hi ha unes finestres velles, anteriors a la reforma, que no han estat substituïdes, que es troben en mal estat, amb desperfectes i amb dificultats de maniobra. En les dues unitats situades a l'escala i en la d'una habitació de la planta NUM003 , les manetes, al centre del muntant de la fulla, queden a més de 2 metres d'alçada, de manera que és impossible manejar-les (en ser finestres aprofitades, la maneta ha quedat on era abans de la reforma).

L'informe aportat per IALSA corrobora que es tracta de finestres que ja estaven instal·lades abans del projecte de reforma; reconeix que en algunes hi ha senyals d'haver-hi ancorat cortines en l'època anterior a la venda de l'habitatge; que alguns desajustos en el funcionament poden obeir a la falta de manteniment i a l'ús perllongat de les finestres. Pel que fa a les tres finestres que tenen la maneta a més de dos metres de terra, els perits indiquen que les exigències de ventilació queden cobertes mitjançant la resta de finestres fàcilment practicables i, que, en concret, les de les escales, no han de ser fàcilment maniobrables amb la finalitat d'evitar caigudes des de l'exterior a l'interior de l'habitatge, ja que es troben al nivell del jardí de la planta NUM004 i - NUM003 .

Compartim la valoració efectuada pel jutge: les finestres presenten els defectes denunciats i no compleixen les qualitats indicades a la memòria corresponent, que en cap cas parlava de recuperació o manteniment dels elements antics. No n'hi ha prou amb que, segons els perits de la demandada, les finestres es trobin en bon estat, en relació amb la seva antiguitat.

17.(ii) Vidres.També compartim la valoració del Jutjat pel que fa als vidres de les finestres referides, que no s'ajusta als requeriments indicats en la memòria de qualitats. Es tracta, com afirma el perit Don. Casimiro , de vidres sense càmera, de 10 o 8 mm de gruix: la fusteria aprofitada, amb els seus filets, no permetria el gruix del vidre doble amb càmera (' vidrio con cámara tipo Climalit y vidrios laminados de seguridad por una de las caras'). Molts dels vidres estan picats (possiblement per guspires de la soldadura); el ribet d'EPDM que ha d'anar per ambdues cares entre el marc de la fulla i el vidre, només hi és a la part exterior; a l'interior s'ha substituït per un cordó de silicona més o menys continu (f. 124 de les actuacions).

En realitat, l'informe pericial de la part demandada confirma els defectes exposats per la part actora, tot i que en minimitza la importància, per considerar que podria mantenir-se aquests vidres que, com la fusteria, són els existents abans de les obres fetes per IALSA. No és això el que resulta de la memòria de qualitats.

18.(iii) Balconeres corredisses. El perit Don. Casimiro afirma que les balconeres de les façanes lateral i posterior són molt pesades i difícils de maniobrar; que la de la façana lateral de la planta NUM003 es bomba amb el vent i no corre en la seva totalitat, sinó que es queda encallada a la meitat; que Technal (la fabricant de les portes) aconsella no superar l'alçada de 250 cm i que el límit de pes és de 200 kg i un límit o l'altre se superen en les cinc portes instal·lades en l'habitatge. Com a solució, proposa canviar el tipus de balconeres de pes superior al màxim pel model elevable que admet fins a 250 kg. i modificar l'alçada excessiva de les balconeres de la planta - NUM003 i NUM003 , amb un màxim de 250 cm.

Així ho decideix el Jutjat, no convençut de la bondat de la solució proposada pels perits de la part demandada. Aquests admeten les dificultats de maniobrabilitat d'algunes portes. Neguen que Technal estableixi més límit que el del pes, que no pot superar els 200 kg. per porta i que, segons els seus càlculs, no ultrapassa cap de les portes instal·lades. Com a causa possible de les dificultats de maniobrabilitat de les portes apunten l'acumulació de brutícia en els rodaments, la incorrecta col·locació d'aquests o l'elecció d'un model de rodament no adequat, tot i que, per tal de determinar-ne la causa, s'ha de treure la fulla corredissa. En cap cas s'hauria de modificar el tipus de porta ni les dimensions.

Els perits de cada part indiquen magnituds de pes. El document de Technal que s'adjunta al dictamen de la part demandada (f. 531) indica que l'envidrament 3+3/c/6 col·locat en les finestres corredisses GX té un pes de 30 kg/m2 i que el pes màxim permès per a la sèrie GX és de 200 kg per fulla. Fets els càlculs corresponents, resultaria que no superen els 200 kg. Ara bé, en l'acte del judici, el tècnic de Technal que va acudir a la inspecció declara que ignora el pes de les portes instal·lades perquè depèn de la composició del vidre, que no coneix. I, segons el dictamen de la part demandada, Technal ha partit d'un tipus de vidre determinat d'acord amb la memòria de qualitats. No hem vist, però, que en la memòria de qualitats s'indiquin les característiques exactes dels vidres -tret del que ja s'ha dit-. El perit Don. Casimiro es refereix en una ocasió a vidre de 3+3 -càmera- 6 i, en les altres, a 4+4 -càmera- 6.

IALSA, que va instal·lar les portes, tenia facilitat per acreditar-ne el pes exacte i no ho ha fet, com tampoc ha acreditat que la falta de maniobrabilitat obeeixi a les causes que apunta com a possibles. Per tant, no podem estimar el recurs d'apel·lació en aquest punt.

19.(iv) Vidre trencat. Els perits aprecien el trencament del vidre de la balconera corredissa del dormitori de la planta NUM003 , façana posterior. Es tracta del segon vidre trencat en set mesos en aquesta porta. Segons l'informe de la part demandada, quan s'acciona la corredissa, la fulla colpeja aparentment de manera directa contra un element d'obra, sense que es disposi d'un element elàstic que absorbeixi l'energia generada durant el desplaçament de la porta. El cop entre la fulla corredissa i el element de topall té lloc dintre de l'envà que oculta en part la corredissa dins de la façana. Tot i que la part demandada planteja la possibilitat -l'efectivitat de la qual no acredita- que l'element que recollia la porta estigués inicialment ben instal·lat i que s'alterés en canviar el primer vidre trencat, estimem més versemblant que les dues ruptures hagin obeït al mateix defecte.

Per tant, la valoració respecte de la qüestió és la mateixa que ha fet el Jutjat.

20. 3.4. Revestiments de marbre

El recurs d'apel·lació no desvirtua, al nostre criteri, la correcció de la valoració del jutge sobre el capítol de revestiments de marbre. Les fotografies incorporades a l'informe Don. Casimiro mostren les deficiències denunciades per la part actora en aquest punt: irregularitats del to del marbre en la dutxa del bany principal (f. 150 i 151); peces amb zones despreses que continuen degradant-se (f. 151 i 152); falta de planesa en la col·locació (f. 153 i 154); vores sense polir (f. 155 i 156) i falta de sòcol en una part sota de la finestra del bany principal (f. 157).

21. 3.5. Escala

Són dues les deficiències que la part actora denuncia quant a les escales interiors de l'habitatge: (i) els entornpeus i (ii) l'alçada dels esglaons.

(i) Els entornpeus, de planxa de ferro de 10 mm de gruix, en els quals descansen els esglaons de fusta, no queden enrasats amb el paviment de parquet de cada planta: en la planta NUM002 queden 1 cm per sota del paviment; en les plantes - NUM003 i NUM003 queden 8 mm per sobre (ho precisa el perit en el judici, minut 59) i en la planta 0 queden gairebé enrasades (fotografies als f. 158 i seg.). Cal suplementar o rebaixar els entornpeus per tal que quedin degudament enrasats amb el paviment, tal com proposa el perit de la part actora i com decideix el jutge.

(ii) L'alçada dels esglaons d'un mateix tram és diferent. En el tram de la planta 0 a la planta NUM003 , l'alçada dels tres primers és de 17,5 cm; la del quart, 17 cm; la del cinquè, 16 cm; la del sisè, 22 cm; del setè al divuitè és, més o menys uniforme, de 22 cm. El dictamen pericial de la part demandada reconeix el repartiment incorrecte d'esglaons (f. 496). Genera incomoditat i perill. Cal repartir de nou els esglaons de manera uniforme, com estableix la Sentència impugnada.

No pot acollir-se, ni en relació amb els entornpeus ni amb els esglaons d'altura defectuosa, l'argument de la part demandada, que fan seu els perits d'aquesta part, sobre la manca de responsabilitat de IALSA, que s'hauria limitat a mantenir una escala realitzada per un altre arquitecte, per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona, quan aquest era el promotor de les obres de deconstrucció d'acord amb l'STSJC abans esmentada. En el projecte bàsic de reforma dels habitatges de DIRECCION000 , NUM000 - NUM001 , aportat com a document 2 de la contestació, hi apareixen, lògicament, les escales interiors i exteriors. En el pressupost de reforma concertat per IALSA amb la constructora AND (document 4 de la contestació) s'inclouen les partides de les escales interiors i exteriors (f. 286).

22. 3.6. Humitats de capil·laritat

Els informes pericials d'ambdues parts coincideixen en el fet que existeixen humitats per capil·laritat a la part baixa del mur de la planta - NUM002 de la façana posterior i en la part baixa del mur de la galeria d'instal·lacions; que les humitats provenen dels murs de l'edifici original que està en contacte amb la fonamentació. Coincideixen també que cal tractar el mur amb un sistema d'injecció per evitar l'ascens de l'aigua del terreny per capil·laritat, tal com decideix la Sentència del Jutjat.

No pot acollir-se l'al·legació del recurs que nega la responsabilitat de la demandada pel fet que els desperfectes s'originen al tipus de construcció original. La impermeabilització pendent era previsible i factible quan la promotora va entregar la finca.

23. 3.7. Filtracions en les terrasses

La part actora va denunciar filtracions procedents de la terrassa de la planta - NUM003 i de la planta NUM002 . La Sentència va resoldre que es fessin les reparacions indicades en l'informe Don. Casimiro , decisió que és també impugnada.

1) En la terrassa de la planta - NUM003 , part del paviment de grava està col·locat sobre un calaix de xapa galvanitzada, el qual, segons el perit de l'actora, en la zona perimetral i en les juntes amb el forjat contigu, manca de l'estanqueïtat necessària i, malgrat que la zona es troba coberta parcialment pel forjat del nivell 0, quan plou l'aigua arriba a aquesta terrassa i passa per les juntes fins al soterrani - NUM002 . Cau directament sobre una caixa i unes canalitzacions d'electricitat i fa saltar l'interruptor de protecció corresponent. Com el jutge, considerem necessària la reparació proposada pel perit de la part actora. Les filtracions que mostren les fotografies als f. 167 i 168 de les actuacions no poden considerar-se normals, fins i tot si s'accepta que, com indiquen els perits de la demandada, el tractament que es va donar a la galeria d'instal·lacions és el d'exterior, no d'interior. Segons el perit Don. Casimiro , que aporta fotografies complementàries que van ser admeses en la vista del judici, la caixa i les canalitzacions elèctriques d'aquella zona no són estanques, tot i que sí és estanc el punt de llum i el terra té un embornal, com indica l'altra part.

2) Segons l'informe de la demandant, en la mateixa terrassa de la planta - NUM003 , l'embornal central té una planxa poc calada que, quan plou molt, no pot absorbir suficientment l'aigua, la qual s'acumula en la superfície i facilita el pas per les zones de xapa. Segons els càlculs que aquests perits fan en el dictamen, a partir del Codi tècnic de l'edificació, la capacitat d'absorció de la reixeta de l'embornal supera amb escreix les exigències de la superfície servida. Ara bé, la fotografia del dictamen dels perits de la demandada (f. 504) mostra que sobre la reixeta de desguàs corresponent hi ha una acumulació de fulles i brutícia que pot impedir una correcta evacuació de l'aigua. El perit de la part actora no ha esmentat la qüestió ni ha desvirtuat, per tant, la valoració dels Srs. Federico i Manuel . Per tant, s'estimarà el recurs en el sentit d'excloure de la reparació de la demandada els canvis en l'embornal de la terrassa de la planta - NUM003 .

3) També s'exclourà la reparació de l'embornal de la terrassa, a manera de pont amb la casa NUM001 , de la planta NUM002 . La fotografia del dictamen de la demandada (f. 507) mostra que la reixeta està obturada per brutícia i, per tant, que hi ha un defecte de manteniment que no es pot atribuir a la part demandada.

24. 3.8. Terrassa de lames d'ipé

L'informe pericial de la part actora mostra que algunes tauletes o llistons de fusta del paviment de les terrasses estan aixecats i la superfície és irregular. Els perits de la demandada neguen que, quan fan la inspecció, hi hagi fustes aixecades. El jutge condemna a reparar les taules, en el cas que estiguin encara en situació irregular. En la segona instància, cap de les parts ajuda a aclarir la qüestió tan simple de si va haver-hi una reparació entre un i altre dictamen (com va succeir, segons es veu, amb la col·locació de tirants en els peus de fusta de l'estructura de la terrassa).

Per tant, acreditat mitjançant les fotografies del f. 172 que hi havia llistons aixecats i no acreditada la reparació, s'ha de mantenir la decisió de la Sentència impugnada.

25. 3.9. Tancament separador de fusta

S'ha de confirmar també la condemna a reparar les fustes del tancament vertical que, en la planta NUM004 , separa l'habitatge de la casa veïna. El defecte és constatat pels dictàmens pericials de les dues litigants, tot i que la part demandada l'atribueix a un impacte produït per l'actora (per exemple, amb un automòbil). El cert és que el desperfecte va ser denunciat per la Sra. Marisol des d'un primer moment i va ser admès aleshores per IALSA, la qual va dir que ho havia reclamat a la constructora (documents 5 i 6 de la contestació a la demanda).

26. 3.10. Jardineres

Malgrat que el recurs d'apel·lació afirma el contrari, considerem -com el jutge i el perit de la part demandant- que les taques d'òxid a la paret de la planta - NUM003 , provinents de la pèrdua d'aigua de rec de les jardineres de xapa existents sobre la paret que separa ambdós habitatges constitueixen un defecte que obliga a la impermeabilització de les jardineres i a la reparació d'aquestes i de les parets, en la forma descrita en l'informe de la part actora.

27. 3.11. Portes interiors corredisses

L'habitatge disposa de portes corredisses de fusta en algunes estances de la planta NUM004 i la planta NUM003 . L'espai entre els embellidors del marc i les fulles de la porta és molt petit i els tiradors laterals de la porta, que sobresurten 1 o 2 mm d'aquesta, colpegen els embellidors i els han danyat.

Els perits van coincidir en una de les solucions possibles: reparar els muntants danyats i fixar un topall per tal que les fulles de la porta no s'ocultin del tot. Tot i que, en l'acte del judici (minut 1.06.21 del primer disc), el perit Don. Casimiro va descartar aquesta solució, perquè el projecte inicial preveia l'ocultació total de les portes, un cop obertes, el jutge va tenir en compte que el dictamen inicial, al qual remet la demanda, preveia expressament aquest tipus de reparació com una de les possibilitats d'actuació admissibles (f. 131). No es poden alterar els termes del debat en perjudici de l'altra part. Hem de confirmar també en aquest punt la decisió del Jutjat.

28. 3.12. Porta d'entrada

En la memòria de qualitats, s'especifica: ' La puerta de entrada a la vivienda será de madera tratada, resistente a la intemperie. Accesorios y tirador inoxidable. Puerta blindada con cierre de seguridad multipunto'. El dictamen de la part actora es limita a dir que no sembla que la porta instal·lada sigui una porta blindada i que cal confirmar-ho.

El dictamen de la part demandada indica que es desconeix la composició interior de la porta, perquè està folrada completament de fusta, però que el gruix, de 55 mm, correspon a porta blindada, a diferència dels 35 mm que suposaria una porta convencional. Quant al tancament de seguretat multipunt, es constata que la porta té tres punts de tancament (baix, centre i alt), amb tres sortints cadascun.

En l'acte del judici, el perit Don. Casimiro contradiu el dictamen contrari i assegura que la porta té un gruix no de 55 mm, sinó de 45 mm i insisteix que no està blindada. Més enllà de l'anòmala discrepància entre els dos perits sobre el gruix exacte de la porta, l'arquitecte aportat per la demandant nega el blindatge mentre que els de la demandada manifesten que desconeixen si n'hi ha. El principi de facilitat i disponibilitat probatòria de l' article 217.6 de la Llei d'enjudiciament civil (LEC) obliga a posar a càrrec de la part demandada la falta de prova de la composició interior de la porta i a confirmar, per tant, la decisió del Jutjat en aquest punt.

29. 3.13. Sanitaris

Sota la rúbrica 'Sanitaris' s'al·leguen una pluralitat de deficiències.

1) Porta inodor. Els dos informes pericials aprecien que la porta de vidre de l'inodor i el bidet del bany principal no està aplomada i, quan es tanca, colpeja per la part superior el vidre fix. Cal aplomar-la.

2) Portes de les dutxes. El perit de la part actora assenyala la falta de perfils o ribets d'estanqueïtat de les portes de vidre de totes les dutxes, mentre que el de la demandada afirma que els ribets hi són. Com el jutge, suposem que entre un dictamen i l'altre es devien instal·lar els ribets. Però com que és la demanda la que fixa el moment al qual s'ha de retrotraure la Sentència, s'ha de confirmar la decisió del Jutjat, de condemnar a la reparació tret del cas que ja s'hagi dut a terme.

3) Peu lavabo. La mateixa decisió, per la mateixa raó, ha d'adoptar-se pel que fa al defecte d'instal·lació del peu tubular metàl·lic del lavabo del bany quart de la planta NUM003 , que aprecia el perit Don. Casimiro i ja no els perits de la part demandada.

4) Inodor.També el mal funcionament del sistema de descàrrega de l'inodor de tanc alt de la planta NUM002 , apreciat pel perit de l'actora, es considera un defecte que s'ha de reparar mitjançant la substitució del mecanisme deficient. Evidentment, no caldria si ja s'hagués reparat, com diuen els perits de la part demandada.

5) Banyera. Que la banyera del bany principal no es pugui omplir més que mitjançant la dutxa telèfon ho considerem, com el jutge i el perit de la part actora, un defecte que cal reparar, malgrat el parer contrari de la part demandada i dels seus perits.

30. 3.18. Barana de seguretat

Finalment, el Jutjat condemna la part demandada a instal·lar les baranes o protecció de l'altura fixada per la normativa de seguretat en les finestres de les dues façanes laterals i la façana del carrer (que tenen un ampit de 55 cm d'alçada; la diferència de nivell entre el paviment de la planta NUM002 i el terra exterior és de 10 metres) i en la part lateral dels balcons que donen al jardí posterior (i que tenen un buit de 45 cm d'alt per 70 d'alt).

La condemna ha de mantenir-se. Tampoc en aquest punt i als efectes d'aquest litigi considerem rellevant l'al·legació de la part demandada i dels seus perits, d'haver mantingut les mateixes barreres de protecció resultants de la intervenció de deconstrucció promoguda per l'Ajuntament de Barcelona.

31.Pel que s'ha exposat, quant a les reparacions a càrrec d'IALSA, només s'estima el recurs d'apel·lació d'IALSA en el sentit d'excloure de la condemna les següents:

3.2. Temperatura de l'aigua sanitària. L'actuació de la demandada no s'estén a la sortida de l'aigua freda.

3.7. Filtracions en les terrasses. L'actuació de la demandada no inclou la reparació de l'embornal de la terrassa de la planta - NUM003 ni la reparació de l'embornal de la terrassa, a manera de pont amb la casa NUM001 , de la planta NUM002 .

Es confirma la Sentència del Jutjat en la resta.

32. Reconvenció

IALSA reclamava, en la reconvenció, la suma de 7.307,98 euros. La demandada reconvencional es va aplanar a pagar la quantitat de 2.794,65 euros, a què va ascendir la condemna del Jutjat. L'actora reconvencional impugna aquest pronunciament de la Sentència i sol·licita que la condemna de la Sra. Marisol sigui a pagar 5.660,89 euros.

L'apel·lant exclou de la reclamació, en aquesta segona instància, la suma de 1.647,09 euros que invocava com a deute per l'automatització de la porta del pàrquing. Els conceptes reclamats són els de consums de llum i aigua i IBI de 2009 i 2010.

Considerem acreditat mitjançant les factures aportades amb la reconvenció -no impugnades- que IALSA va pagar per consums d'electricitat, des del 19 de gener fins al 9 d'octubre de 2009, la suma de 2.304,52 euros. Aquest import s'ha d'imputar a la Sra. Marisol : l'escrit d'oposició al recurs d'apel·lació admet expressament que l'entrega de la finca va tenir lloc dos mesos abans de l'escriptura de 17 de març de 2009.

Considerem provat també, pels documents units a la reconvenció i no impugnats- l'import global de 1.319,12 euros per consum d'aigua de 30 de gener a 30 d'octubre dels habitatges del carrer DIRECCION000 , NUM000 - NUM001 . El criteri de repartiment a mitges utilitzat per IALSA no s'ha qüestionat per la demandada reconvencional. Per tant, la Sra. Marisol deu, per aquest concepte, 659,56euros.

També correspon a la demandada reconvencional el pagament de l'IBI de 2010 (rebuts d'1 de gener a 3 de maig reclamats) per un import de 1.071,34euros. No, en canvi, el de 2009, que es va generar abans de l'adquisició de la finca sense cap pacte entre les parts sobre el particular.

En conseqüència, la suma objecte de condemna ha de ser 4.035,42euros i en aquest sentit estimem, parcialment, el recurs d'apel·lació.

33. Costes

La Sentència impugnada no incorre en la infracció al·legada de l' article 394 LEC , sinó que l'aplica degudament. S'ha estimat en part la demanda i la reconvenció i, conforme al principi general del venciment, no és procedent imposar les costes de la primera instància ( article 394.1 de la LEC ).

L'estimació, en part, del recurs d'apel·lació comporta que no s'imposin les costes corresponents ( article 398.2 de la LEC ).

Fallo

Estimem, en part, el recurs d'apel·lació presentat per INVERSIONES EN ARQUITECTURAS LÚDICAS, S.A., contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància número 5 de Barcelona, el 4 d'octubre de 2013 , en el judici ordinari número 610/2012, instat per Doña. Marisol , contra INVERSIONES EN ARQUITECTURAS LÚDICAS, S.A.

Revoquem la Sentència del Jutjat exclusivament en els punts següents:

1) Excloure, de les reparacions que es condemna IALSA a dur a terme, les indicades en el fonament de dret 28 d'aquesta Sentència (3.2. sortida d'aigua freda de l'aigua sanitària; 3.7. embornals de la terrassa de la planta - NUM003 i de la terrassa - pont, de la planta NUM002 ).

2) Establim en 4.035,42 euros l'import que ha de pagar Doña. Marisol a IALSA.

Confirmem la Sentència en la resta de pronunciaments.

No imposem les costes de cap de les dues instàncies.

Torneu als apel·lants els dipòsits prestats per apel·lar.

Contra aquesta sentència s' hi pot interposar recurs de cassació per interès cassacional (si el recurs presenta aquest interès conforme a la llei) i recurs extraordinari per infracció processal, aquest últim si es presentés conjuntament amb el primer. Si s' escau, s' han d' interposar davant aquesta Secció, en el termini de vint dies, constituint el corresponent dipòsit.

Un cop ferma aquesta resolució, torneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb un testimoniatge per al compliment.

Així, per aquesta Sentència, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- En aquest dia, i una vegada signada per tots el magistrats que l'han dictada, es dóna a l'anterior sentència la publicitat ordenada por la Constitució i les lleis. En dono fe.