Sentencia CIVIL Nº 339/2018, Audiencia Provincial de Girona, Sección 2, Rec 583/2018 de 12 de Septiembre de 2018

Encabezamiento

Secció núm. 02 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.02)

Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1, pl. 5a - Girona

17001 Girona

Tel. 972942368

Fax: 972942373

A/e: aps2.girona@xij.gencat.cat

NIG 1707942120168194443

Recurs d'apel lació 583/2018 2

Matèria: Apel lació civil

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Girona

Procediment d'origen: Procediment ordinari 1045/2016

Part recurrent / Sol licitant: VORALSEGRE SL

Procurador/a: Narcís Jucglà Serra

Advocat/ada: JOSÉ FERRER JUSTICIA

Part contra la qual s'interposa el recurs: Remedios , CLOT DE LA FARGA SL, Dimas

Procurador/a: Coral lí Peix Feliu, Carme Peix Espigol

Advocat/ada: JOAN LLEAL TULSA

SENTÈNCIA NÚM. 339/2018

Il lms. Srs:

PRESIDENT

JOSÉ ISIDRO REY HUIDOBRO

MAGISTRATS

JOAQUIM FERNÁNDEZ FONT

JAUME MASFARRÉ COLL

Girona, 12 de setembre de 2018

Antecedentes

PRIMER.El 19 de juliol de 2018 es van rebre les actuacions de Procediment ordinari 1045/2016, procedents del Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Girona, a fi de resoldre el recurs d'apel lació interposat pel procurador Narcís Jucglà Serra en representació de VORALSEGRE SL, contra sentència de 1 de juliol de 2017 , en què consta com a part apel lada la procuradora Coral lí Peix Feliu, en representació de CLOT DE LA FARGA SL, Remedios i Dimas , aquest últim va comparèixer com a successor de la codemandada Amalia i, com a part apel lada no compareguda, Benita , emplaçada com a successora de la codemandada Amalia .

SEGON. El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:

'DESESTIMO la demanda presentada por la entidad VORALSEGRE, S.L. EN LIQUIDACIÓN, contra Remedios , CLOT DE LA FARGA, S.L., Dimas y Benita y absuelvo a las demandadas de los pedimentos deducidos de contrario.

Se imponen las costas del proceso a la actora.',

TERCER.El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.

Assenyalat l'acte de deliberació, votació i decisió, ha tingut lloc el dia 12/09/2018.

QUART. En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.

Es va designar com a ponent el Magistrat JAUME MASFARRÉ COLL.

Fundamentos

PRIMER. La part recurrent discrepa de la decisió presa a la instància perquè considera que el Jutge hauria d'haver aplicat la facultat moderadora que li atorga l' article 1154 CC a la clàusula del contracte subscrit per les parts que regulava les conseqüències d'una manca d'execució de l'obra per part seva. Subsidiàriament, considera que seria d'aplicació la doctrina de l'enriquiment injust, tota vegada que la contrapart, venedora de les finques on s'hauria d'haver portat a terme la construcció, va rebre una quantitat important de diners sense cap contraprestació.

La posició de la recurrent xoca, frontalment, amb allò que ja es va decidir en un procés previ entre les parts i que, com es raona en la resolució impugnada, comporta l'efecte positiu de la cosa jutjada que preveu l' article 222.4 LEC . En aquell anterior procés, l'ara recurrent demanava la resolució dels contractes que lligaven a les parts i la devolució de la quantitat lliurada per l'ara apel lant, amb els seus respectius interessos. I ara, aquí es torna a plantejar, pels arguments exposats al paràgraf anterior, que una part d'aquesta suma li sigui retornada. Es vol tornar a debatre una qüestió que ja, amb la dicció de l' article 400 LEC , impediria un segon debat sobre un mateix objecte. Si més no, com hem dit, seria aplicable l'efecte previst a l' article 222.4 LEC . I així constatem com en el procediment anterior la petició de la demandant (aquí apel lant), a la que ja hem fet menció, va donar peu a una sentència desestimatòria confirmada per aquesta Audiència. El Jutjat d'instància va incloure entre els fets controvertits el de la clàusula contractual que ara torna a discutir-se aquí. És per aquest motiu que, malgrat desestimar la demanda, va entrar a conèixer de la mateixa, establint que ens trobaven davant d'unes arres penitencials que, en cas de resolució o desistiment del contracte per part de la compradora, comportaven la pèrdua dels diners lliurats. Voral Segre SL va apel lar aquella resolució. Entre els seus motius d'apel lació va denunciar una pretesa incongruència de la sentència d'instància ja que considerava que es pronunciava sobre una qüestió que no havia estat plantejada per la demandada en via reconvencional. L'Audiència va desestimar aquest motiu d'apel lació. En concret, dins del seu darrer apartat va dir el següent:

'SÉPTIMO.- Efectos de la resolución del contrato. Incongruéncia de la sentencia.

Partiendo de que la inexistencia de causa de justificación para la resolución del contrato, resta por determinar los efectos que ha de producir sobre el mismo la comunicación enviada por la actora a las demandadas mediante burofax de fecha 20 de febrero de 2013.

En el citado burofax Voralsegre comunicó a las vendedoras su voluntad de resolver el contrato y así lo ha mantenido también en este pleito. Como parte incumplidora Voralsegre no tiene facultad para pedir la resolución, pero es evidente que es voluntad de la actora desistir unilateralmente del contrato. La consecuencia del desitimiento no justificado ha de ser la resolución del contrato con los efectos que el mismo prevé y que son precisamente los que con acierto recoge la sentencia en el último fundamente que la actora pretende incongruente, argumento y motivo de recurso que debe ser rechazado.'.

Aquest darrer fonament de la sentència d'instància estableix el següent:

'Es por ello que se entiende que el contrato regula arras penitenciales, entendiendo que en caso de dar por resuelto el contrato, lo que no ha peticionado la demanda, y en caso de que el actor mantenga que no desea cumplir con el mismo, perdería las cuantías entregadas.'.

Per tant, l'Audiència va convalidar el fet que la resolució dictada establís les conseqüències derivades d'una resolució o desistiment unilateral del contracte subscrit per les parts. Va considerar que, no trobant-se justificada la resolució contractual que la compradora volia fonamentar en una impossibilitat sobrevinguda de poder complir el contracte, el que existia era una voluntat de la compradora de desistir del contracte que havia de comportar-li la pèrdua dels diners entregats, en contra del que es reclamava en aquell procés i del que ara es torna a demanar.

Per tant, és clar que la qüestió que aquí se sotmet a debat ja va ser resolta en el procés anterior, sense que en el mateix s'admetés cap altra possibilitat derivada d'un desistiment del contracte que no fos la pèrdua de les sumes lliurades per la compradora. I aquesta conseqüència, expressament establerta a la instància, va ser considerada congruent per l'Audiència. Arribats a aquest punt, resulta impossible voler plantejar novament la qüestió en uns termes diferents i incompatibles amb la decisió llavors presa. No cap, doncs, mirar de modificar-la amb l'aplicació d'una moderació de la clàusula pactada o amb l'aplicació de la doctrina de l'enriquiment injust que xocarien amb allò que va ser resolt en aquest procés previ. Tot això sens perjudici d'afegir, als mers efectes dialèctics, que la jurisprudència que invoca l'apel lant per sustentar la moderació de la clàusula es refereix, en tot moment, al supòsit d'existir una clàusula penal (la que fa menció l' article 1154 CC ), però no al supòsit que ens ocupa on ja en l'anterior sentència es va establir la seva condició d'arres penitencials.

Per les raons esmentades el recurs ha de ser desestimat.

SEGON.La desestimació del recurs comporta que es faci imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent ( art. 398 LEC ).

Fallo

Desestimemel recurs d'apel lació interposat per VORALSEGRE SL, contra sentència de 1 de juliol de 2017 del Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Girona dictada en el Procediment Ordinari núm. 1045/2016,i confirmem la Sentència d'instància, amb imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

D'acord amb la disposició final 16 i la disposició transitòria tercera de la LEC 1/2000 , contra aquesta Sentència es pot interposar recurs de cassació davant el Tribunal Suprem només si concorre la causa prevista en l'apartat tercer del número 2 de l'article 477. També s'hi pot interposar recurs extraordinari per infracció processal davant aquest Tribunal conforme al que preveuen els articles 468 i els següents de la mateixa norma, sempre que concorri aquell interès cassacional exigit pel recurs de cassació i s'hi formuli de manera conjunta. Aquests recursos s'hauran d'interposar davant d'aquesta Sala en el termini de vint dies.

Notifíqueu aquesta resolució a les parts i, una vegada ferma, retorneu les actuacions originals al Jutjat de Primera Instància e Instrucció d'on procedeix.

Així ho ha decidit la Sala, integrada pels Ilms. Srs. Magistrats indicats, els quals, a continuació, signen.