Sentencia Civil Nº 340/2007, Audiencia Provincial de Girona, Sección 1, Rec 256/2007 de 01 de Octubre de 2007

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

SECCIÓ PRIMERA

GIRONA

APEL·LACIÓ CIVIL

Rotlle núm. 256/2007

Actuacions: procediment ordinari núm. 567/2005

Jutjat Primera Instància 1 Sant Feliu de Guixols

SENTÈNCIA NÚM. 340/07

PRESIDENT

Fernando Lacaba Sánchez

MAGISTRATS

Fernando Ferrero Hidalgo

Carles Cruz Moratones

Girona, u d'octubre de dos mil set

Hem vist el rotlle d'apel·lació núm. 256/2007, en el qual ha estat part apel·lant Rogelio , representada pel

procurador CARLOS J. SOBRINO CORTÉS i dirigida pel lletrat FERNANDO VILLARROYA ARTIGAS, i part apel·lada

CONTAINERS MORALES, S.A., representada per la procuradora ROSA BOADAS VILLORIA i dirigida pel lletrat JORDI RUFÍ

MASÓ, i essent part apel·lada no compareguda CONSTRUCCIONS JUCODA, S.L. Ha actuat com a ponent en la vista d'aquest

recurs el magistrat Carles Cruz Moratones.

Antecedentes

Primer. El Jutjat Primera Instància 1 Sant Feliu de Guixols, en les actuacions 567/2005, que se segueixen a instància de l'entitat CONTAINERS MORALES, S.A., representada per la procuradora CLÀUDIA DANTART MINUÉ i defensada pel lletrat JORDI RUFÍ MASÓ, contra Rogelio , representat pel procurador PERE FERRER FERRER, i defensat pel lletrat FERNANDO VILLARROYA ARTIGAS; i contra l'entitat CONSTRUCCIONS JUCODA, S.L., en rebel·lia processal; va dictar Sentència la decisió de la qual, literalment copiada, diu així: "FALLO: ESTIMAR la demanda presentada por la representación en autos de CONTAINERS MORALES, S.A. contra CONSTRUCCIONS JUCODA, S.L. y contra D. Rogelio y, en consecuencia, condeno a los demandados a satisfacer solidariamente a la actora la cantidad de 19.608,59 euros, con más los intereses legales desde la fecha de presentación de la demanda y las costas del juicio".

Segon. La part demandada Rogelio va recórrer en apel·lació contra la Sentència esmentada i per aquest motiu les actuacions es van elevar a aquesta Audiència, i es van seguir els tràmits establerts a la LEC.

Tercer. En la tramitació d'aquest recurs s'han observat les prescripcions legals corresponents.

Fundamentos

Primer. Acceptem els de la Sentència contra la qual s'apel la en tot allò que no s'oposi al que a continuació es dirà.

Segon. En el present cas, ens trobem davant d'una reclamació de quantitat davant una societat mercantil i també una acció contra l'administrador únic de la societat de responsabilitat limitada per deutes d'aquesta. La sentència considera que s'ha demostrat l'existència del supòsit de responsabilitat d'un administrador que ho era en el moment de produir-se el deute i també condemna la societat.

El condemnat administrador s'alça contra tal decisió.

Tercer. Com a qüestió prioritària cal resoldre la qüestió centrada en la competència del jutjat de primera instància per a resoldre la responsabilitat demanada enfront l'admninistrador de la societat. per considerar que només té competència objectiva sobre tal qüestió el jutjat mercantil de Girona. Afegirem que el demandat administrador va presentar la corresponent declinatòria en temps i forma que li va ser rebutjada pel jutjat com també el posterior recurs de reposició. Per això ara pot reiterar la seva pretensió en aquesta alçada.

Efectivament la qüestió suscitada per la defensa de l'administrador mercantil ha estat objecte de llargues controvèrsies entre les diferents audiència que no han seguit el mateix criteri, ni amb matèria del jutjat competent per a resoldre aquests temes de responsabilitat personal dels administradors ni tampoc sobre si es procedent l'acumulació de les accions (la dirigida contra la societat i la dirigida contra els seus administradors).

La sala ja s'ha pronunciat en diverses ocasions (podem citar les interlocutòries de 8 de juny; 26 de juliol i 14 de desembre de 2006) i en la darrera d'elles es pot llegir el següent:

...SEGUNDO.- El problema que se suscita como consecuencia del auto dictado por el Juzgado de lo mercantil de Girona es la determinación de la competencia objetiva para el conocimiento de dos acciones acumuladas, respecto de cuyo conocimiento, el Juzgado de primera instancia es competente para una de ellas y el Juzgado de lo mercantil es competente para la otra.

Tal problemática ya se ha planteado ante nuestros Tribunales y ante esta Sala, postulándose tres soluciones:

1ª) La que entiende que al ser competentes para el conocimiento de dichas acciones juzgados de distinta naturaleza, no pueden ser acumuladas la referidas acciones (AAP de Madrid de 26 de abril del 2.005).

2ª) La que entiende que son acumulables tales acciones pero el competente para su conocimiento es el Juzgado de lo Mercantil ( AA.AA.PP. de Madrid de 24 de junio del 2.005, de Salamanca de 21 de julio del 2.005, Huelva de 28 de junio del 2.005, León de 3 de abril del 2.006; y los autos de esta Sala de 8 de junio del 2.006 y 26 de julio del 2.006 ).

3ª) La que entiende que son acumulables, pero la competencia debe atribuirse a los Juzgados de primera instancia, criterio que mantiene el auto recurrido, apartándose incluso de lo peticionado por los demandados que sólo planteaban la improcedencia de acumular ambas acciones ( A. AP. de Las Palmas de 20 de enero del 2.006 y los que en el mismo se citan de la propia Sala).

TERCERO.- Sentado lo anterior y manteniendo lo que esta Sala ya ha dicho en las resoluciones citadas, debe señalarse que los que argumentan que no pueden acumularse ambas acciones se basan en el artículo 73.1.1º de la Ley de Enjuiciamiento Civil que exige que el tribunal que deba entender de la acción principal posea jurisdicción y competencia por razón de la materia o por razón de la cuantía para conocer de la acumulada o acumuladas. Sin embargo y aunque teóricamente podría entablarse primero la demanda contra la sociedad y después ejercitarse la acción de responsabilidad contra los administradores, ambas acciones están íntimamente relacionadas entre sí, sobre todo cuando la acción de responsabilidad se fundamenta en el incumplimiento legal de los administradores de instar la disolución de la sociedad por existir causa para ello, estableciendo la Ley un supuesto de solidaridad propia de origen legal entre la sociedad y los administradores por las deudas sociales.

Si se separara el ejercicio de ambas acciones y las dos fueran ejercitadas, la responsabilidad de los administradores no podría declararse por el Juzgado de lo Mercantil sin la previa declaración de existencia de una deuda social de la que se pueda hacer responsable a los administradores, obligando a suspender el proceso por prejudicialidad civil. Podrá argumentarse que podría ejercitarse directamente la acción contra los administradores, en cuyo proceso podría también declararse la existencia de la deuda social, lo cual es cierto, pero con base al derecho a la tutela judicial efectiva y el derecho a acudir a los tribunales en el ejercicio de sus derechos sin limitación alguna, no hay motivos para impedirle el ejercicio de ambas acciones de forma simultánea. También sería contrario a dicha tutela el abocar a los acreedores a tener que acudir a dos proceso judiciales y ante distintos órganos, con el consiguiente aumento de los gastos a su cargo y de los tiempos de respuesta a la tutela solicitada.

Además, para impedir la prescripción de la acción contra los administradores, que no debemos olvidar que el plazo es el de cuatro años ( art. 949 C. de C .), el acreedor se vería obligado a ejercitar la acción y que la misma fuera suspendida por prejudicialidad civil o a tenerla que interrumpir extrajudicialmente de una forma reiterada.

Por lo tanto, debe mantenerse la posibilidad del ejercicio de ambas acciones si el acreedor realmente desea ejercitarlas, en cuyo caso, esta Sala viene entendiendo que el Juzgado competente es el Mercantil pues, por un lado, es claro que los Juzgados de lo Mercantil son los únicos competentes para el conocimiento de las acciones de responsabilidad dirigidas contra los administradores ( artículo 86 ter de la L.O.P.J .) y, por otro lado, no debe olvidarse que los Juzgados de lo Mercantil pertenecen claramente al orden jurisdiccional civil y así se desprende del artículo 86 ter, apartado segundo cuando establece que los juzgados de los mercantil conocerán, asimismo, de cuantas cuestiones sean de la competencia del orden jurisdiccional civil... y del hecho de que en determinadas capitales de provincia, como es el caso presente, no existen Juzgados de los Mercantil expresamente creados, sino que es un Juzgado de primera instancia el que asume las competencias atribuidas al Juzgado de lo Mercantil. Por lo tanto, dado que la Ley no lo excluye debe entenderse que los Juzgados de lo Mercantil son competentes para el conocimiento de las acciones conexas (aunque se traten de acciones de naturaleza principal) o íntimamente relacionadas a las que se señalan en los distintos apartados del número 2 del mencionado artículo, siempre y cuando no se aprecie intentos de fraudes procesales o una extensión no querida por el legislador de las competencias de los Juzgados de lo Mercantil, lo cual no es el caso.

Quart. En coherència amb aquest criteri, hem de resoldre el present cas en el sentit que si bé el jutjat de primera instància tenia competència per a resoldre la qüestió relativa a la responsabilitat demanada enfront la societat, no en tenia en canvi per a resoldre la relativa a la responsabilitat demanada a l'administrador únic perquè aquesta només podia ser examinada i resolta pel Jutjat Mercantil de Girona.

En conseqüència, d'acord amb l' article 48.2 de la LEC i 238.1 de la LOPJ, cal declarar aquella part del pronunciament nul a tots els efectes i deixar imprejutjada la qüestió perquè sigui el jutjat mercantil de Girona el que ho faci si la part demandant vol exercir la mateixa acció en un altre procediment.

Cinquè. L'estimació del recurs comporta no fer pronunciament en matèria de costes d'aquesta alçada, en aplicació de l' article 398.2 de la LEC . tampoc és procedent fer pronunciament sobre les costes causades en la instància en el codemandat absolt atesa la controvèrsia suscitada en els tribunals sobre aquesta qüestió de competència.

Sisè. Atès que aquest és un procediment seguit per raó de la quantia (i no de la matèria) la qual és inferior als 25 milions de pessetes (150.000 euros, segon RD 1417/2001 ), contra la sentència definitiva en apel lació no es pot interposar recurs de cassació ni per interès cassacional, segons ha vingut reiterant el Tribunal Suprem en les interlocutòries de 26.2.02, de 5.2.02 (tres de la mateixa data); de 12.2.02 (7 de la mateixa data) i de 8.6.04, entre d'altres. Considera el Tribunal Suprem que les vies processals de l' article 477.2 de la LEC són distintes i excloents i, per aquest motiu, els assumptes per raó de la quantia no poden utilitzar la via de l'interès cassacional (article 477.2.3) que queda reservada únicament als procediments seguits per raó de la matèria. Aquest criteri ja ha estat estimat constitucional pel Tribunal Constitucional en les seves sentències 164/2004; 150/2004 i les interlocutòries 191/2004 i 201/2004.

Per la seva banda, la disposició final setzena de la LEC condiciona la possibilitat d'interposar el recurs extraordinari per infracció processal a que concorri motiu per a la interposició del recurs de cassació. Com ja s'ha dit, no hi cap aquesta classe de recurs en aquest cas, per la qual cosa tampoc es possible interposar el recurs extraordinari esmentat.

Fallo

1. ESTIMEM el recurs d'apel lació interposat per la representació de Rogelio .

2. REVOQUEM PARCIALMENT la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Sant Feliu de Guíxols en les actuacions de Procediment ordinari núm. 567/2005 , de les quals dimana aquest rotlle en el sentit de declarar nul el pronunciament sobre la responsabilitat de l'administrador codemandat senyor Rogelio per manca de competència objectiva del jutjat. Mantenim la resta del pronunciament que no afecta al codemandat indicat.

No fem pronunciament sobre les costes de cap de les dues instàncies.

Contra aquesta sentència no hi cap recurs ordinari de cap classe ni l'extraordinari per infracció processal.

Expediu testimoniatges d'aquesta resolució, uniu-los al rotlle corresponent i trameteu-los al Jutjat de procedència, juntament amb les actuacions originals.

Aquesta és la nostra Sentència que, jutjant de manera definitiva, pronunciem, manem i signem i que es dipositarà al Llibre de sentències d'apel·lació.

PUBLICACIÓ. En data d'avui, el magistrat ponent, Carles Cruz Moratones, ha llegit i publicat la Sentència anterior en audiència pública. En dono fe.