Sentencia Civil Nº 341/2013, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 329/2012 de 19 de Septiembre de 2013

Encabezamiento

AUDIENCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 329/2012

Procediment ordinari núm. 30/2010

Jutjat Primera Instància 2 Cervera

SENTÈNCIA núm. 341/2013

PRESIDENT:

EN ALBERT GUILANYÀ I FOIX

MAGISTRATS:

EN ALBERT MONTELL GARCIA

NA ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, dinou de setembre de dos mil tretze

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 30/2010, del Jutjat Primera Instància 2 Cervera, en virtut del recurs interposat per Santiago , representat per la procuradora MACARENA OLLE CORBELLA i assistit per la lletrada JOSEFA SOLER PIEROLA contra sentència de data vint-i-vuit de novembre de dos mil onze dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 329/2012. Ës van oposar Milagrosa I Juliana , representades pel procurador JOSÉ LUIS RODRIGO GIL i assistides pel lletrat PERE DOMENECH LLUCH . És ponent d'aquesta resolució el Iltme Sr magistrat ALBERT MONTELL GARCIA.

Antecedentes

PRIMER.La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data vint-i-vuit de novembre de dos mil onze, és la següent:

' FALLO

Que DEBO ESTIMAR Y ESTIMO ÍNTEGRAMENTEla demanda interpuesta por la procuradora de los Tribunales Sra. María Alba Razquin en nombre y representación de Dña. Juliana y Dña. Milagrosa , contra D. Santiago , y, en consecuencia, DECLAROla inexistencia de servidumbre, ya sea de luces y vistas o de desagüe de aguas pluviales que grave la finca urbana propiedad de Dña. Juliana y Dña. Milagrosa , ubicada en la CALLE000 , núm. NUM000 de Vila-sana, descrita en el FET PRIMER de la demanda, y a favor de la finca urbana propiedad del demandado D. Santiago ubicada en la CALLE001 , núm. NUM001 de Vila-sana, descrita en el FET SEGON de la demanda; CONDENOal demandado Sr. Santiago a estar y pasar por dicho pronunciamiento y a cesar en la perturbación ilegítima que mantiene sobre la finca propiedad de Dña. Juliana y Dña. Milagrosa ; CONDENOal demandado Sr. Santiago a cerrar las tres ventanas que están abiertas en la pared posterior o muro de cierre de su finca y a efectuar todas aquellas obras necesarias para cesar en el desagüe de aguas pluviales recogidas por su tejado directamente sobre la finca propiedad de Dña. Juliana y Dña. Milagrosa ; todo ello con imposición de costas al demandado D. Santiago .

DEBO DESESTIMAR Y DESESTIMOla demanda reconvencional formulada por la procuradora de los Tribunales Sra. Montserrat Xuclà en nombre y representación de D. Santiago contra Dña. Juliana y Dña. Milagrosa , y, en consecuencia, debo absolver a Dña. Juliana y Dña. Milagrosa , de las pretensiones contenidas en la demanda reconvencional, todo ello con imposición de costas al actor reconvencional D. Santiago . [...]'

SEGON.Contra l'anterior sentència, Santiago va interposar un recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER.La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 18 de setembre de 2013 per a la votació i decisió.

QUART.En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER.-Ateses les accions exercitades per totes dues parts litigants a la demanda i a la demandada reconvencional, és evident que la sort d'una està vinculada a de l'altra o, si més no, directament relacionada. Ambdós litigants no fan més que discutir el dret de propietat sobre una estreta llenca de terreny, en forma lleugerament trapezoïdal, fent-ho el demandant a través d'una acció reivindicatòria, mentre que les demandants ho fan exercitant una acció negatòria de servitud de llums i vistes per a que el demandat tanqui les tres finestres d'un magatzem de la seva propietat, que aboquen sobre aquest espai. La sentència de primera instància estima la demanda i desestima la reconvenció, per la qual cosa el demandat hi interposa recurs per a que torni a ser valorada la prova aportada. Així, a banda de la prova documental y la testifical que analitza al seu escrit de recurs, es basa sobre tot en la seva prova pericial, elaborada pel Sr. Luis . Un cop examinat el material probatori aportat, en especial el dictamen del Sr. Luis i els aclariments que va efectuar com a diligència final, cal reconèixer el meritori esforç que realitza el Sr. perit, aportant un informe ben treballat i treballat.

Ara bé, la tesi que defensa, i que és la que sustenta la posició del recorrent, dóna per pressuposada l'antiga existència d'una braçal o ramal de reg que hauria tanscorregut entre totes dues finques i, precisament, per aquest estret espai. Succeeix, però, que la sentència de primera instància arriba a la conclusió que no ha existit mai aquest pretès braçal de reg, en base al conjunt de la prova practicada, tota la qual ha estat detalladament analitzada per la Sra. Jutge de primer grau. De fet, el perit Sr. Luis va admetre a l'acte de la vista que no havia vist el ramal de reg i que no hi havia trobat cap vestigi revelador de la seva existència, llevat d'una arqueta de reg des de la qual hauria partit el ramal, per bé que va matisar que per confeccionar el seu informe va partir de la seva real existència atès que així li ho havia manifestat el demandat, ara apel·lant. Cal precisar que, segons aquest tesi, es tractaria d'una canalització de reg secundària, l'origen de la qual es remuntaria a mitjans del segle dinou, i que amb el temps hauria quedat en desús fins arribar a desaparèixer físicament. Contràriament, la comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell ha lliurat certificat conforme no ha existit aquest ramal de reg que no apareix als seus plànols de 1923 i, a més, va resultar clar i rotund el testimoni Sr. Augusto , síndic de regs de Vila-sana des de fa vint anys i resident a aquesta localitat des de'n fa trenta-vuit, al afirmar no només que mai havia vist ni tingut notícia de l'existència d'aquest ramal, si no que, a més, no apareix als plànols de la comunitat de regants. Responent a preguntes de la Sra. lletrada del demandat, va admetre que era possible que algun ramal de reg secundari no estigués dibuixat als plànols, però va ser totalment convincent i es va mostrar totalment segur quan va indicar que, en aquest cas, existirien proves de la seva existència, consistents en els rebuts de l'aigua que ha de pagar tot regant usuari del canal, i en aquest cas no n'hi havia cap. Com bé indica la Sra. Jutge a la seva detallada resolució, als títols dels litigants no apareix la descripció de cap canal o ramal de reg, com element d'identifació dels confins entre finques, com seria lògic fer en cas d'existir, i tampoc apareix a la documentació gràfica aportada pels litigants (a banda de superposicions o dibuixos traçats a sobre).

Contràriament, les proves i indicis aportats per les demandants són de pes per a conduir a l'estimació de la demanda i, ara, a la confirmació de la sentència de primer grau. Com s'encarrega d'anar desgranant la Sra. Jutge: 1.- ni la finca del demandat ni cap de les veïnes adjancents (i confrontants al CALLE001 ), no tenen cap accés a l'espai de terreny discutit (va ser molt detallista al respecte el testimoni Don. Augusto a preguntes de la Sra. lletrada del demandat); 2.- el Sr. Santiago no ha pogut provar que hagués existit mai el ramal de reg, i va admetre en prova d'interrogatori que no tenia cap document que provés la seva antiga existència; 3.- el dictamen pericial confeccionat pel Sr. Humberto revela que l'única forma d'accedir a aquesta llenca de terreny era a través de la finca de les demandants, i encara que el recorrent afirma al seu escrit d'apel·lació que, antigament, quan encara no s'havia construït el magatzem a la seva finca, sí que era possible, en canvi no explica el motiu pel qual, un cop construït aquest i sense possibilitat de cap altre accés directe o alternatiu, la seva propietat va quedar cegada i sense cap accés directe; 4.- la finca de les demandants tenia construïts en aquest límit un cobert fet de paret de tàpia, amb uns contraforts per a donar-li sustentació, els quals s'han de construir en terreny propi al constituir element estructural de l'edificació a la què serveixen, i resulta que aquests ocupaven la zona discutida.

SEGON.-Pel que fa a les costes, malgrat la dificultat probatòria que han pogut tenir les parts litigants en defensa de les seves respectives posicions, no pot suposar l'aplicació de l'excepció prevista a l' art. 394 de la LEC , com a dubtes de fet, per la qual cosa la desestimació del recurs comporta la condemna a pagar les costes de segona instància causades amb el mateix ( arts. 398.1 i 394 de la LEC ).

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimem el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal Don. Santiago , contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Cervera, en procediment de judici ordinari núm. 30/10, que confirmem, i condemnem l'apel·lant a pagar les costes de segona instància.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Així la pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.