Sentencia Civil Nº 343/2015, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 233/2015 de 30 de Noviembre de 2015

Encabezamiento

AUDIENCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3a

Apel lació 233/15

Ordinari 1445/12 del Jutjat de 1a Instància 1 de Reus

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il lm. Sr. GUILLERMO ARIAS BOO

MAGISTRATS

Il lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA (Ponent)

Il lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 1 de desembre de 2015

Vist en aquesta Secció 3a de l'Audiència Provincial recurs d'apel lació interposat per Mario i Emilia , representats en aquesta instància pel Procurador/a Sr. López Izquierdo i defensats pel Lletrat/da Sr. Pérez Barahona, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 1 de Reus de data 21-1-2015 , en procediment Ordinari 1445/12, en el que figura com a demandant la part recurrent, i com a demandada Promociones Tu Casa Impeca S.L.

Antecedentes

PRIMER.- En data 26-2-2015 es va presentar per Mario i Emilia recurs d'apel lació contra la Sentència d'instància que disposa: 'Desestimo la demanda presentada per Mario i Emilia contra Promociones Tu Casa Impeca S.L., amb condemna a l'actora de les costes causades'.

SEGON.- Promociones Tu Casa Impeca S.L. en data 23-3-2015 es va oposar al recurs.

TERCER.- En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

Fundamentos

PRIMER.- Es va presentar demanda sol licitant, amb caràcter principal, la resolució d'un contracte d'arres penitencials de compravenda de data 24-4-2007, pel qual els compradors entregaven 50.000 euros com a paga i senyal per a la compra d'un pis a construir per la demandada a Miami Platja; es va pactar que 'No teniendo la escritura de Obra nueva y división horizontal hecha, no se puede fijar fecha de entrega actualmente, pero se calcula que el edificio se terminará en el plazo de 18 meses, unos meses más o menos, a partir de la firma de este contrato de arras penitenciales, y la escritura se elevará a pública, delante de Notario, una vez notificado por carta certificada el fin de obra y habiendo obtenido el certificado de habitabilidad'; que l'habitatge no va ser finalitzat i va estar en condicions de ser entregat fins el 21-1-2010; es demana per aquest retard la resolució del contracte i, subsidiàriament, indemnització de danys i perjudicis per incompliment del contracte per part de la demandada pel retard.

SEGON.- Front a sentència desestimatòria de la demanda, interposa recurs l'actora al legant error en la valoració de la prova.

Segons reiterat criteri jurisprudencial, la valoració probatòria és facultat dels Tribunals sostreta als litigants, els quals encara que evidentment poden aportar les proves que la Llei autoritza, de cap manera poden tractar d'imposar-la als Jutjadors, ja que no pot substituir-se la valoració que el Jutjador fa de tota la prova legalment practicada per la valoració que de la mateixa fa la part recurrent, al correspondre la valoració de la prova única i exclusivament al Jutjador i no a les parts, valoració que ha de fer de manera lliure però mai arbitrària. Mitjançant el recurs d'apel lació, es transfereix al Tribunal de segona instància o ad quem el coneixement ple de la qüestió, però quedant reduïda la seva funció a verificar si la valoració conjunta del material probatori feta pel Jutge de primera instància és il lògica, arbitrària, contrària a les màximes d'experiència o a les normes de la sana crítica, o si, pel contrari, l'apreciació conjunta de la prova és la procedent ( SSTS 15-2-1999 i 26-1-1998 , entre moltes).

És a la part actora a qui correspon la càrrega de provar els fets en que fonamenta la seva pretensió, conforme la norma general de distribució de la càrrega de la prova de l' art. 217 LEC , en el sentit de que correspon a l'actor la prova dels fets normalment constitutius de la seva pretensió, i al demandat, en general, la dels fets impeditius o extintius que al legui.

TERCER.- Al lega la recurrent la procedència de l'acció de resolució exercitada o, subsidiàriament, de les indemnitzatòries.

S'ha de recordar la Jurisprudència del Tribunal Suprem al respecte, que trobem, entre moltes a la STS de 28-6-2012 :

'La jurisprudencia más reciente (de la que es ejemplo la STS de 14 de junio de 2011, RC n.º 369/2008 ) viene interpretando la norma general en materia de resolución de obligaciones recíprocas ( artículo 1124 CC ) en el sentido de entender que el incumplimiento que constituye su presupuesto ha de ser grave o sustancial, lo que no exige una tenaz y persistente resistencia renuente al cumplimiento pero sí que su conducta origine la frustración del fin del contrato, esto es, que se malogren las legítimas aspiraciones de la contraparte ( STS de 9 de julio de 2007, RC n.º 2863/2000 , 18 de noviembre de 1983, 31 de mayo de 1985, 13 de noviembre de 1985, 18 de marzo de 1991, 18 de octubre de 1993, 25 de enero de 1996, 7 de mayo de 2003, 11 de diciembre de 2003, 18 de octubre de 2004, 3 de marzo de 2005, 20 de septiembre de 2006, 31 de octubre de 2006 y 22 de diciembre de 2006), lo que ocurre, en los términos de los Principios de Unidroit (art. 7.3.1 [2.b]), cuando se «priva sustancialmente» al contratante, en este caso, al comprador, «de lo que tenía derecho a esperar en virtud del contrato», encontrándose sin duda, entre las lógicas expectativas del comprador el recibir la cosa en el tiempo, lugar y forma que se hubiera estipulado, en el estado que se hallaba al estipularse el contrato ( artículo 1468 CC ) y en condiciones para ser usada conforme a su naturaleza, pues, no en vano, la de entrega constituye la obligación esencial y más característica de la compraventa para el vendedor ( artículo 1461 CC , en relación con el artículo 1445 CC ).

En línea con lo anterior, con respecto al plazo de entrega, constituye igualmente jurisprudencia de esta Sala que el mero retraso (en el pago o en la entrega de la cosa) no siempre produce la frustración del fin práctico perseguido por el contrato, porque el retraso no puede equipararse en todos los casos a incumplimiento. Como declara la STS de 12 de abril de 2011, RC n.º 2100/2007 , la situación de retraso en el cumplimiento puede dar lugar a la constitución en mora, cuando se dan los presupuestos que entre otros señala el artículo 1100 CC , con las consecuencias que indican preceptos como los artículos 1101 CC , 1096 CC y 1182 CC del Código civil , pero no necesariamente a la resolución. Su carácter de remedio excepcional, frente al principio de conservación del negocio, se ha traducido en que la jurisprudencia haya venido exigiendo, además de que quien promueve la resolución, haya cumplido las obligaciones que le correspondieran, que se aprecie en el acreedor que insta la resolución un «interés jurídicamente atendible», expresión mediante la cual se expresa la posibilidad de apreciar el carácter abusivo o contrario de buena fe, o incluso doloso, que puede tener la resolución cuando se basa en un incumplimiento más aparente que real, pues no afecta al interés del acreedor en términos sustanciales, o encubre la posibilidad de conseguir un nuevo negocio que determinaría un nuevo beneficio. Reglas parecidas se encuentran en vigor en España a partir de la Convención de las Naciones Unidas sobre los contratos de compraventa internacional de mercaderías, hecha en Viena el 11 de abril de 1980 y ratificada por España en 1991. Así en el artículo 49.1, al tratar del incumplimiento del vendedor, se dice que se podrá resolver cuando esta conducta constituya «un incumplimiento esencial del contrato», pero en el apartado 2 se precisa que si el plazo de entrega no se ha pactado como esencial, el comprador no puede resolver dentro de un plazo razonable ( SSTS 5 abril de 2006 , 22 diciembre 2006 y 3 de diciembre de 2008, RC n.º 2919/2002 ). Para que el retraso del comprador o del vendedor en el cumplimiento de sus recíprocas obligaciones pueda considerarse como supuesto de incumplimiento resolutorio se requiere que sea de tal entidad, grave y esencial, como para que con él se frustre el fin del contrato o la finalidad económica del mismo, esto es, capaz de producir insatisfacción de las expectativas de la parte perjudicada por el mismo ( SSTS de 25 de junio de 2009, RC n.º 2694/2004 y de 12 de abril de 2011, RC n.º 2100/2007 ), lo que hace necesario examinar el valor del plazo en este tipo de contratos y si su inobservancia debe llevar indefectiblemente al incumplimiento definitivo del contrato ( STS de 17 de diciembre de 2008, RC n.º 2241/2003 )'.

QUART-. En el present cas, procedeix desestimar el recurs. Com bé diu la sentència impugnada, no s'aprecia que hi hagi una voluntat rebel en incomplir el contracte per part de la venedora demandada, ni que el retard produït frustri la finalitat del negoci concertat entre les parts.

En el contracte no es va fer constar en absolut que l'obligació d'entrega de l'habitatge en un termini fos essencial, perquè ni tant sols es va pactar un termini en concret, per la qual cosa no hi ha incompliment per retard per part de la venedora i no concorren, en conseqüència, els requisits per a resoldre el contracte de compravenda fet entre les parts, ni tampoc perquè es pugui generar cap mena d'indemnització a favor dels actors al no haver incompliment de l'altra part.

Efectivament, el que es va pactar va ser que, 'No teniendo la escritura de Obra nueva y división horizontal hecha, no se puede fijar fecha de entrega actualmente, pero se calcula que el edificio se terminará en el plazo de 18 meses, unos meses más o menos, a partir de la firma de este contrato de arras penitenciales, y la escritura se elevará a pública, delante de Notario, una vez notificado por carta certificada el fin de obra y habiendo obtenido el certificado de habitabilidad'. No es pacta, doncs, un termini en concret d'entrega. A més, la part compradora tenia perfecte coneixement de les vicissituds de la construcció, en primer lloc, perquè havia estat soci i administrador de la societat demandada, fins al punt que el dia abans de fer-se el contracte, el dia 23-4-2007, va ser quan es fa la liquidació definitiva de la seva situació com a soci de la societat demandada; en segon lloc, perquè va ser inclús l'actor el que va aconseguir el terreny per a fer l'edificació; i, finalment, perquè vivien al costat de l'edifici a construir-se, tenint, doncs, perfecte coneixement de la seva construcció. Bona prova de tot això és, a més i en primer lloc, que en data 19-12-2011 el lletrat dels actors va remetre carta a la demandada dient que 'teniendo conocimiento de haberse concluido ya la edificación, según consta en el Registro de la Propiedad, no se nos ha sido ofrecido la misma para el otorgamiento de la correspondiente escritura de compraventa, según se estableció en el referido contrato, por el presente les comunico que de no recibir notificación escrita por carta certificada por parte de su representada, la notificación de fin de obra con el correspondiente certificado de habitabilidad, por todo antes del próximo 29-12-2011, entenderemos su renuncia a perfeccionar el contrato', prova inequívoca que en tal data encara els hi interessava adquirir el pis, remetent el 27-12- 2011 la demandada requeriment als actors per a formalitzat l'escriptura de compravenda el dia 18-1-2012, cosa que aquests ja no varen fer. I, en segon lloc, perquè al judici els actors manifesten que la seva negativa a fer finalment l'escriptura de compravenda va ser deguda fonamentalment al deficient estat del pis.

Es desestima, en conseqüència, el recurs.

CINQUÈ.- Conforme als arts. 394 i 398 LEC , al desestimar el recurs, s'imposen les costes del mateix a la part recurrent.

Fallo

DESESTIMEMel recurs d'apel lació interposat per Mario i Emilia contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 1 de Reus de data 21-1-2015 , en procediment Ordinari 1445/12. S'imposen les costes del mateix a la part recurrent. S'acorda la pèrdua del dipòsit per apel lar.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.