Sentencia Civil Nº 345/2011, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 140/2011 de 13 de Septiembre de 2011

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLO DE APEL·LACIÓ Nº 140/2011

JUDICI VERBAL Nº 131/2009

JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA NÚM. 5 - REUS

SENTÈNCIA

MAGISTRAT

Il·lm. Sr. MANUEL GALÁN SÁNCHEZ

Tarragona, a 13 de setembre de 2.011.

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per D. Cirilo representat pel Procurador dels Tribunals Sr. Garrido Mata i defensat pel Lletrat Sr. Rodón Ibarz, contra la sentència de 20 de maig de 2.010 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Reus , judici verbal núm. 131/2009, al qual figura com a part demandant AMERICAN EXPRESS DE ESPAÑA, S.A. representada per la Procuradora dels Tribunals Sra. López Cano i assistida pel Lletrat Sr. Pallejà Monné, i com a part demandada l'ara apel·lant.

Antecedentes

PRIMER. La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

"ESTIMAR INTEGRAMENTE la demanda interpuesta por AMERICAN EXPRESS DE ESPAÑA S.A. frente a Don Cirilo y, en su consecuencia:

1. CONDENAR a Don Cirilo a abonar a la parte demandante la cantidad de 1.034,57.-E.

2. CONDENAR a Don Cirilo a abonar a la parte demandante los correspondientes INTERESES, en los términos del fundamento de derecho cuarto.

3. CONDENAR a Don Cirilo al pago de las costas."

SEGON. Contra l'esmentada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal de D. Cirilo d'acord a les al·legacions contingudes al seu escrit.

TERCER. Donat trasllat del recurs a l'adversa, per la seva representació processal es va presentar escrit d'oposició al mateix.

QUART. El present recurs d'apel·lació va tenir entrada en aquesta Secció Tercera el dia 25-03-2.011. La part apel·lant va comparèixer mitjançant escrit presentat el 27-04-2011.

CINQUE. En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat els tràmits legals.

Fundamentos

PRIMER. Interposa la representació processal de D. Cirilo el present recurs d'apel·lació al·legant, en síntesi, error en la valoració de la prova.

Amb caràcter previ s'ha de significar, com posava de manifest la SAP de Madrid, sección 13, de 04-03-2011, que "El contrato de tarjeta de crédito, caracterizado por ser de adhesión puesto que el titular de la tarjeta se limita a aceptar unas normas impuestas por la organización emisora, carece de regulación especifica en nuestra legislación, salvo las concretas referencias en los arts. 2 y 15 Ley 7/1995 de 23 de marzo sobre Crédito al Consumo y el art. 46 de la Ley 7/96 de 15 de enero de Ordenación del Comercio Minorista , sin perjuicio de su sometimiento a la normativa bancaria y a la Ley 7/98 de 13 de abril de Condiciones Generales de la Contratación , y citando la Sentencia de la A.P. de Tarragona de 30 de marzo de 2.006 añadíamos que "las tarjetas de crédito son aquellas que facilitan la función de pago o cumplimiento de las obligaciones de dinero contraídas con las personas que prestan un servicio o venden bienes mediante la concesión de un crédito al titular de las mismas; en unas ocasiones se trata de tarjetas emitidas por empresas cuyo objeto principal es la emisión y gestión de las mismas (por ejemplo Diner's Club o American Express), y en otras se trata de tarjetas emitidas por entidades de crédito o gestionadas por éstas, siendo la entidad titular de la denominación otra empresa (por ejemplo Master Card o Visa)" .

Aplicant aquesta doctrina al present supòsit, no cal altra conclusió que el rebuig del recurs. Així, d'acord amb les normes reguladores de la càrrega probatòria (ex. article 217 de la L.E.C .), corresponia a la part actora acreditar els fets constitutius de la seva pretensión, la qual cosa ha realitzat amb la necesària suficiència ja que prova l'existència del contracte i la utilització de la tarjeta pel demandat - folis 17 i ss. i reconeiximent pel demandat-, el saldo reclamat - foli 20-, i una sèrie de moviments concrets d'ús de la tarjeta -folis 21 i ss.-; per contra, corresponia al demandat Sr. Cirilo acreditar els fets impeditius i/o extintius de la pretensió actora, es a dir, la càrrega de prova respecte a la negativa de la certesa dels mateixos, i això és el que no ha efectuat ja que, de conformitat amb el clausulat del contracte, la tarjeta és intransferible (condició 2.c, foli 18), i "El titular es responsable del correcto uso y conservación de la Tarjeta" (condició 7.e, foli 18); per tant, davant de l'actora, el demandat és el responsable de la tarjeta i dels càrrecs que hagin estat efectuats (màxim quan no s'ha denunciat la seva sustracció ni pèrdua - al·legació III de l'escrit d'interposició del recurs, foli 137-, i reconeix que la va deixar al seu domicili -al·legació II de l'escrit d'interposició del recurs, foli 137-); cosa diferent és que el demandant pugui desprès reclamar la quantitat reclamada de qui va utilitzar la tarjeta.

Per tot el que s'ha exposat, s'ha de desestimar íntegrament el present recurs d'apel·lació.

SEGON. De conformitat amb el que disposa l' article 398 de la L.E.C . en relació amb l' article 394 , al desestimar-se el recurs d'apel·lació s'han d'imposar les costes d'aquesta instància a la part recurrent.

Fallo

Que DESESTIMANT EL RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per la representació processal de D. Cirilo contra la sentència de 20 de maig de 2.010 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Reus, judici verbal núm. 131/2009 :

1º) ES CONFIRMA l'esmentada resolució,

2º) amb imposició a la part apel·lant de les costes d'aquesta instància.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordo, mano i signo.