Sentencia Civil Nº 345/2014, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 110/2014 de 28 de Octubre de 2014

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLO DE APEL·LACIÓ Nº 110/2014

JUDICI ORDINARI Nº 522/2012

JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA NÚM. 3- TORTOSA

SENTÈNCIA

MAGISTRATS IL·LMS. SRS.

GUILLERMO ARIAS BOO (President)

JOAN PERARNAU MOYA

MANUEL GALÁN SÁNCHEZ (Ponent)

Tarragona, a 28 d'octubre de 2.014.

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per D. Artemio representat per la Procuradora dels Tribunals Sra. Yxart Montañés i assistit perla Lletrada Sra. Suárez Bellot, contra la sentència de 4 d'octubre de 2.013 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Tortosa , judici ordinari núm. 522/2012, al qual figura com a part demandant D. Gines representat per la Procuradora dels Tribunals Sra. Martínez Bastida i defensat pel Lletrat Sr. Cases Blanch, i com a part demandada l'ara apel·lant.

Antecedentes

PRIMER.La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

'Se estima la demanda interpuesta por la Procuradora Doña Maria del Carmen Ulldemolins, en nombre y representación de la DON Gines , contra DON Artemio , REPRESENTADO POR el Procurador Don Jesús Escolano Cladelles, y, en consecuencia, se condena al demandado a abonar al actor la suma de 11.365,66 euros, más los intereses pactados, con aplicación de los intereses legales, así como al pago de las costas del juicio.'

SEGON.Contra l'esmentada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal de D. Artemio .

TERCER.Per la representació processal de l'adversa es va presentar escrit oposant-se al recurs.

Fundamentos

PRIMER.PRONUNCIAMENTS IMPUGNATS I MOTIUS D'IMPUGNACIO.

Interposa la representació processal de D. Artemio el present recurs d'apel·lació contra la sentència que estima íntegrament formulada per l'actor Sr. Gines i condemna al demandat apel·lant al pagament de la quantitat de 11.365,66.- euros de conformitat amb el document de reconeixement de deute de 25-març-2011 signat per les parts litigants.

Al·lega com a motius d'impugnació error en la valoració de la prova afirmant: que l'esmentat document, malgrat la pericial practicada, 'no contiene la firma de mi mandante'(foli 113); que ha patit indefensió 'derivada de la falta de alusión de la causa originaria del contrato que es la que perjudica a esta parte que no sabe ante que debe contestar'(foli 113) i, finalment, sembla referir-se també, d'una forma totalment confusa, amb cita de l' article 399,3 LEC a una errònia narració de la demanda.

SEGON.FORMULACIO DE LA DEMANDA.

Ja a l'escrit de contestació a la demanda es fa referència a 'una deficiente formulación de la demanda'(foli 51), si bé barreja el que seria aquest defecte processal amb al·legacions alienes com, per exemple, que el contracte 'carece de las formalidades requeridas para ser considerado un reconocimiento de deuda'o que 'omite la alegación de la causa por la cual reclama la deuda'(foli 51).

Visionada la gravació de l'audiència prèvia es pot apreciar com, després de fer el Lletrat de la part actora les al·legacions oportunes, el Lletrat de la part demandada es va limitar a dir que formularia les manifestacions al respecte al moment processal oportú (DVD 02:10' i ss.), si bé s'ignora qual és aquest moment, i sense que d'acord amb l' article 424 LEC , l'òrgan d'instància hagués decretat el sobreseïment del plet.

El motiu ha de ser rebutjat.

TERCER.ERRONIA VALORACIO DE LA PROVA. RECONEIXEMENT DE DEUTE.

Tractarem conjuntament, per la seva connexitat, els dos primers motius esmentats abans. Així:

* pel que fa a l'afirmació de que el document de reconeixement de deute 'no contiene la firma de mi mandante ....... además, aunque la pericial aportada pudiera acreditar que la firma era de mi principal, bien pudiera ser usada su firma para imprimir posteriormente el documento mencionado. Por ello que aunque fuera auténtica, el Sr. Artemio no firmó tal reconocimiento de deuda' (foli 113): sorprèn a aquest Tribunal que la part continui mantenint que no ha signat el document quan la pericial practicada és prou clara: 'CONCLUSIÓN FINAL. La presencia de ciertas identidades, indican que se trata de una firma realizada por el puño y letra Don Artemio ' (foli 88), fet que resulta agreujat quan el recurrent introdueix ara una nova tesi: la signatura del Sr. Artemio va ser introduïda amb posterioritat al document, quan aquesta excusa no va ser manifestada amb anterioritat.

* respecte a que ha patit indefensió 'derivada de la falta de alusión de la causa originaria del contrato que es la que perjudica a esta parte que no sabe ante que debe contestar'(foli 113): igualment sorprèn aquesta al·legació ja que dels escrits de la part resulta evident que sí sap que havia de contestar. D'altra banda, tal i com ja indiquem a la nostra sentència de 16-10-2012, rotllo 170/2012, 'ha declarado reiteradamente el Tribunal Supremo (v. sentencia de 08-03-2010, ROJ: STS 1120/2010), el reconocimiento de deuda vincula a quien lo realiza y, en atención a lo prevenido en el artículo 1.277 del Código Civil , ha de presumirse que su causa existe y es lícita, en tanto el deudor (con inversión de la norma general sobre carga de la prueba) no demuestre lo contrario, alcanzando el reconocimiento de deuda efectos constitutivos que conlleva no sólo el facilitar a la actora un medio de prueba sino el dar por existente una situación de débito contra el demandado ( sentencias del Tribunal Supremo de 23 de abril de 1991 , 27 de noviembre de 1991 , 30 de septiembre de 1993 y 24 de octubre de 1994 ). Además, el artículo 1.277 del Código Civil no admite el negocio abstracto, en el sentido de desligado o independizado de su causa, pero sanciona para las declaraciones negociales en las que la misma no se exprese, la llamada regla de la abstracción procesal, conforme a la que se presume iuris tantum su existencia y licitud, con la consecuencia de desplazar el tema necesitado de prueba y, consiguientemente, la carga de probar (v. STS de 22-05-2008, ROJ: STS 2179/2008 )'(v. al mateix sentit, sentència d'aquesta Sala de 25-09-2012 -ROJ: SAP T 1667/2012 - i SAP de Barcelona, secció 13, del 21-11-2012 -ROJ: SAP B 12561/2012 -: 'el reconocimiento de deuda produce, por un lado, el efecto material de quedar obligado su autor al cumplimiento por razón de la obligación cuya deuda ha sido reconocida; y, por otro lado, el efecto procesal de la dispensa al acreedor de la prueba de la relación jurídica obligacional preexistente, ya que al reconocimiento de deuda se le aplica la presunción de existencia de la causa del artículo 1277 del Código Civil , y no es preciso expresarla en el documento'). [v. també per exemple, STS de 21-03- 2013 -ROJ: STS 1184/2013-].

Aplicant la doctrina exposada al present supòsit, comparteix la Sala totalment els encertats raonaments de la Jutgessa d'instància quan diu que 'el firmante resulta vinculado por el contenido del documento que suscribió ....... que la deuda reconocida, como se expresa en el mismo documento, procedía de las relaciones habidas entre los intervinientes'(foli 106), sense que la part demandada ara apel·lant hagi complert amb la suficiència necessària la seva càrrega processal probatòria.

El recurs, en definitiva, ha de ser totalment desestimat.

QUART.COSTES DE LA SEGONA INSTANCIA.

Ex. article 398 LEC , la desestimació del recurs d'apel·lació determina la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

De conformitat amb els articles de pertinent aplicació,

Fallo

DESESTIMEM INTEGRAMENT EL RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per D. Artemio contra la sentència de 4 d'octubre de 2.013 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Tortosa , judici ordinari núm. 522/2012 i, en conseqüència:

1. CONFIRMEM íntegrament la resolució recorreguda.

2. Imposem a la part apel·lant les costes de la segona instància.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día veintiocho de octubre de dos mil catorce. Doy fe.