Sentencia Civil Nº 346/2008, Audiencia Provincial de Girona, Sección 1, Rec 191/2008 de 17 de Septiembre de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

SECCIÓ PRIMERA

GIRONA

APEL·LACIÓ CIVIL

Rotlle núm. 191/2008

Actuacions: procediment ordinari núm. 541/2005

Jutjat Primera Instància 1 Sant Feliu de Guíxols

SENTÈNCIA NÚM. 346/08

PRESIDENT

Fernando Lacaba Sánchez

MAGISTRATS

Fernando Ferrero Hidalgo

Carles Cruz Moratones

Girona, disset de setembre de dos mil vuit

Hem vist el rotlle d'apel·lació núm. 191/2008, en el qual ha estat part apel·lant Filomena , representada pel

procurador JOAN ROS CORNELL i dirigida pel lletrat MARTÍ BATLLORI BAS, i part apel·lada COMUNITAT PROPIETARIS DIRECCION000 , representada per la procuradora ROSA BOADAS VILLORIA i dirigida pel lletrat FERRAN MARTÍ BOU. Ha actuat com

a ponent en la vista d'aquest recurs el magistrat Carles Cruz Moratones.

Antecedentes

Primer. El Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Sant Feliu de Guíxols, en les actuacions 541/2005, que se segueixen a instància Filomena , representat per la procuradora NÚRIA RUFÍ PADRÓS i defensat pel lletrat MARTÍ BATLLORÍ BAS, contra COMUNITAT PROPIETARIS DIRECCION000 , representat pel procurador PERE FERRER FERRER, i defensat pel lletrat FERRAN MARTÍ BOU, va dictar Sentència la decisió de la qual, literalment copiada, diu així: "Desestimar la demanda formulada por la representación en autos de Filomena contra la Comunidad de Propietarios DIRECCION000 , con absoluicón de ésta últiima de todos los pedimentos formulados contra ella en el suplico del escrito de demanda y con imposición de las costas del procedimiento a la parte actora.".

Segon. La part demandant va recórrer en apel·lació contra la Sentència esmentada i per aquest motiu les actuacions es van elevar a aquesta Audiència, i es van seguir els tràmits establerts a la LEC.

Tercer. En la tramitació d'aquest recurs s'han observat les prescripcions legals corresponents.

Fundamentos

Primer. Acceptem els de la Sentència contra la qual s'apel la, excepte en allò que es dirà a continuació.

Segon. La sentència considera que la part demandant no està legitimada per impugnar els acords socials adoptats en les juntes de 27.8.05 i 22.10.05 perquè no va "salvar el vot" tal i com exigeix per fer-ho l' article 18.2 de la Llei de propietat horitzontal (LPH ). La part demandant impugna la decisió.

Tercer. Efectivament la interpretació de l'expressió "salvar el vot" que conté l' article 18.2 de la LPH per legitimar al copropietari que està present en la Junta de la comunitat per poder posteriorment impugnar la decisió davant dels tribunals ha estat de manera continuada motiu de discrepàncies entre les audiències provincials sobre la interpretació que li cal donar.

Així ens trobem davant de tribunals que consideren que no es suficient en votar en contra de l'acord concret i que cal manifestar de manera expressa la seva oposició a l'acord, o bé fer expressa reserva en contra, o bé manifestar la intenció d'impugnar-lo en la via judicial. Serien els casos de les audiències d'Astúries (5) SAP de 29.12.06 i 28.10.05; de Saragossa (4) de 28.7.06; de Las Palmas (3) de 10.2.06; de Madrid (11) de 27.6.05 o de Jaén de 24.4.02, entre d'altres .

En canvi hi han altres audiències que consideren que es suficient haver votat en contra de l'acord o fins i tot alguna sentència admet haver només haver fet alguna manifestació en contra, o haver fet constar que "no vota". Serien els casos de les audiències de Biscaia (3) de 8.3.07; de Madrid (10) de 23.3.07; de Palma de Mallorca (3) de 15.5.01; de Madrid (20) de 25.10.07; de Barcelona (16) de 12.4.05; de Cadis (8) de 21.5.07 o de Saragossa (5) de 26.7.07.

La sala s'alinea amb aquesta darrera corrent de jurisprudència en el sentit que no cal exigir que a més de votar en contra, l'impugnant hagi estat obligat a anunciar la seva intenció d'impugnant posteriorment l'acord en concret davant els tribunals.

Per la sala el fet de "salvar el vot" ha d'interpretar-se en el sentit que ha de quedar palès (bé perquè consti en acta o bé per qualsevol altra mitjà probatori) que l'impugnant es va oposar a l'acord en el seu moment. Es tracta d'evitar que qui hagi votat a favor, no impugni posteriorment l'acord. El que resulta transcendent és aquesta manifestació d'oposició a l'acord (que normalment haurà de venir reflectit a l'acta si aquesta es fa mínimament bé) per evitar anar contra els propis actes i defraudar la decisió de la majoria expressada lliurement en l'assemblea o junta de propietaris, convertint la gestió de la comunitat en allò ingovernable. Aleshores aquesta finalitat es casa malament amb les exigències formals no contingudes expressament en la lletra de l' article 18.2 de la LPH i que tampoc son compatibles amb el què es propi d'una reunió de copropietaris que sense haver de tenir coneixement jurídics específics, el que poden fer és oposar-se a un acord i expressar-ho en la reunió. Però si això ja es suficient només cal veure que l'expressió "salvar el vot" no és unànimement interpretada pels tribunals, encara resulta més enervant que se li exigeixi als ciutadans que encertin en la interpretació correcta. Per tant considerem que exigir alguna cosa més que expressar de manera clara la seva oposició a un acord i que en quedi constància per poder-ho demostrar davant els tribunals per justificar la legitimitat, suposa una exigència desproporcionada, rigorista i restrictiva per a l'accés als tribunals que podria vulnerar el dret a la tutela judicial efectiva que com ja es sabut, inclou el principi pro actione.

Quart. Dit això, en el cas present, la jutgessa d'instància dóna per provat que la demandant va votar en contra de l'acord sobre la renovació de la instal lació elèctrica del bloc B però li exigeix aquell plus d'haver manifestat la seva intenció d'impugnar-lo davant els tribunals. Ja hem dit que aquesta no era la nostra interpretació i per tant hem de dir que considerem legitimada a la demandant per impugnar aquell acord que es reflecteix en les juntes de 27.8.05 i de 22.10.05. No podem entrar en l'altre motiu d'oposició a la legitimitat (no està al corrent de pagament de les quotes extraordinàries per part de la impugnant) perquè ha estat desestimat per la sentència i aquesta no ha estat impugnada en deguda forma per la part apel lada i demandada.

Cinquè. Així doncs hem d'entrar en el fons de l'assumpte. La demandant en la junta de propietaris de 14.8.04 va votar a favor de la renovació de la instal lació elèctrica del Bloc B de la Comunitat. Es tracta d'una instal lació pròpia dels anys 70, o sigui amb més de trenta anys d'antiguitat que proporciona subministrament a 22 apartaments i que té un comptador únic i està mancada de toma de terra. No cal gaires explicacions sobre la dificultat en la vida moderna actual de poder comptar amb un únic comptador per a tots els apartaments i a més per les actuals exigències de confort i de seguretat que comporten una molt més accentuat consum d'energia elèctrica en cada apartament. D'aquí que a l'any 2004 tots els copropietaris adoptessin l'acord unànime de canviar la instal lació elèctrica. Però el problema va sorgir en la confecció dels pressupost que va presentar la junta i del qual la demandant discrepava perquè segons ella el que ella presentava era més beneficiós. El cas es que el seu pressupost (que tampoc contenia el cost de l'obra civil ( "ajuda de paleteria", com es veu al foli 38) ni la factura dels honoraris del tècnic que havia de fer el projecte tècnic ni l'import de l'ECA, no va ser considerat per la reunió de copropietaris i va ser aprovat el que va presentar la junta i a més en la reunió extraordinària de 22.10.05 es va afegir l'import de l'obra civil (3.733'23 euros) a incloure en el pressupost de 2005-2006. La majoria de propietaris van aprovar aquells comptes i la despesa corresponent.

Cal afegir també que la reforma d'una instal lació elèctrica obsoleta no es pot considerar cap obra de millora no necessària ( article 11 de la LPH ) sinó de seguretat i d'habitabilitat en benefici de tots els copropietaris (la demandant ja hi va estar d'acord a l'any 2004) de les previstes en l'article 10 de la mateixa llei. El fet que malgrat la seva obsolescència no hagués comportat cap incidència no significa que no fos necessària i convenient per la seguretat de tots els usuaris i que cadascú disposés del comptador propi pel seu consum, com avui en dia ja resulta habitual.

El que ha passat es que la majoria dels copropietaris ha considerat que la despesa estava justificada i ha aprovat els comptes que la junta ha presentat. I això no escau en cap de les causes previstes en l' article 18.1 de la LPH o al menys la part demandant no ha demostrat que comporti la despesa aprovada un greu perjudici contra algun propietari que no tingui l'obligació de suportar-lo o que hi hagi un manifest abús de dret.

En conclusió, la demandant estava legitimada per a la seva impugnació però l'acord relatiu a les despeses aprovades per a la reforma de la instal lació elèctrica no té cap motiu justificat per ser impugnat ni per ser anul lat. La demanda ha de ser desestimada amb la corresponent imposició de les costes a la part demandant.

Sisè. La desestimació del recurs d'apel lació comporta imposar el pagament de les costes d'aquesta alçada a la part apel lant com a conseqüència del seu recurs, en aplicació de l' article 398.1 de la LEC .

Fallo

1.- Desestimem el recurs d'apel·lació formulat pel procurador de la part apel·lant Filomena .

2.-Confirmem la part dispositiva de la resolució de data 18-1-08, que va dictar el Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Sant Feliu de Guixols en les actuacions de Procediment ordinari núm. 541/05, de què dimana aquest rotlle.

Imposem al pagament a la part apel·lant les costes causades en aquesta alçada.

D'acord amb el que estableixen la disposició final setzena i la disposició transitòria tercera de la LEC 1/2000 , contra aquesta Sentència es pot interposar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem només si concorre la causa prevista en l'apartat tercer del número 2 de l'article 477. També es pot interposar recurs extraordinari per infracció processal davant el mateix Tribunal, previst en els articles 468 i següents, sempre que es doni l'interès cassacional exigit pel recurs de cassació i es formulin de manera conjunta. Caldrà tenir present la interpretació que ha vingut reiterant el Tribunal Suprem en les seves interlocutòries de 29-5-01, de 27-3-01 (tres de la mateixa data), de 30-10-01 (recurs número 1901/01), i, en especial, la interlocutòria de 26-3-02 i també les sentències del Tribunal Constitucional 46/04 i 131/05.

Expediu testimoniatges d'aquesta resolució, uniu-los al rotlle corresponent i trameteu-los al Jutjat de procedència, juntament amb les actuacions originals.

Aquesta és la nostra Sentència que, jutjant de manera definitiva, pronunciem, manem i signem i que es dipositarà al Llibre de sentències d'apel·lació.

PUBLICACIÓ. En data d'avui, el magistrat ponent, Carles Cruz Moratones, ha llegit i publicat la Sentència anterior en audiència pública. En dono fe.