Última revisión
06/01/2017
Sentencia Civil Nº 348/2015, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 1, Rec 751/2013 de 27 de Julio de 2015
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 12 min
Orden: Civil
Fecha: 27 de Julio de 2015
Tribunal: AP - Barcelona
Ponente: MONTOLIO SERRA, MARIA DOLORS
Nº de sentencia: 348/2015
Núm. Cendoj: 08019370012015100552
Núm. Ecli: ES:APB:2015:13521
Encabezamiento
SECCIÓ PRIMERA
ROTLLE NÚM. 751/13
Procedent del procediment judici ordinari núm. 572/12
Tramitat pel Jutjat de 1a. Instància núm. 1 de Mataró
S E N T È N C I A NÚM.
Barcelona, veintisiete de julio de dos mil quince.
La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, integrada per els MagistratsIl·lma. Sra. Mª Dolors PORTELLA LLUCH, Il·lma. Sra. Amelia MATEO MARCO i Il·lma. Sra. Maria Dolors MONTOLIO SERRA,la primera de les quals ha actuat com a presidenta del Tribunal, ha vist el recurs d'apel·lació número751/13,interposat contra la sentència dictada en data 19.03.13 en el procediment núm. 572/12, tramitat pel Jutjat de 1a Instància núm. 1 de Mataró . Ha estat recurrent Pedro Jesús i apel·lada Marta Un cop feta la deliberació, ha pronunciat, en nom de S.M. el Rei d'Espanya, la següent resolució.
Antecedentes
PRIMER.-La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: ' Que debo desestimar y desestimo la demanda interpuesta en fecha 13 de abril de 2012 por el Procurador de los Tribunales CARITAT PASCUET I SOLER en nombre y representación de Pedro Jesús contra IGNORADOS HEREDEROS DE Consuelo y Marta con expresa imposición de las costas procesales a la parte actora.'
SEGON.-Les parts esmentades han manifestat en els escrits respectius d'apel·lació o, si s'escau, d'impugnació les seves peticions i arguments en què les fonamenten, segons consta en les actuacions.
La ponent d'aquesta resolució ha estat laMagistrada Il·lma. Sra. Maria Dolors MONTOLIO SERRA.
Fundamentos
PRIMER.-Don. Pedro Jesús formula demanda contra els hereus de Doña. Consuelo a qui reclama la quarta part alíquota de la seva herència.
Explica que durant 15 anys ha estat la parella de la Sra. Consuelo amb qui ha conviscut fins la seva mort la qual va tenir lloc el dia 14 d'abril de 2011 sense que hagués atorgat testament. Afegeix que com a parella de fet de la difunta, té dret a una quarta part alíquota de la herència en haver optat per la commutació de l'usdefruit universal tal i com li permet l' art.442-5 CCCat .
Exposa finalment que la Sra. Consuelo va tenir un fill que va morir abans que ella i com que, aquest tenia una filla ( Marta ), suposa que és ella la seva hereva encara que aquesta no tenia cap relació amb la seva àvia.
Doña. Marta va comparèixer a les actuacions com a demandada per negar en el demandant la condició de parella estable de la seva àvia.
La sentència desestima la demanda en considerar que no havia quedat acreditat que el Sr. Pedro Jesús i la Sra. Consuelo fossin parella estable perquè no hi ha prova que convisquessin en una comunitat de vida estable anàloga a la matrimonial tal i com exigeix l' article 442-3 en relació al 234.1 CCCat .
Contra aquesta resolució recorre el demandant. Sosté que la sentència li retreu la no aportació de proves que la llei no exigeix sent suficient la que ha presentat per acreditar la seva convivència com a parella estable de la Sra. Consuelo .
SEGON.-No és un fet discutit i a més ha quedat acreditat en el present procediment que la Sra. Consuelo , nascuda a Murcia i resident a Catalunya , va morir vídua el 14 d'abril de 2011 ( f. 6) sense haver atorgat testament ( f. 7). El seu fill Casimiro , que havia nascut a Barcelona l'any 1957, la va premorir ( f.33) havent tingut aquest una filla, Marta , que és qui ha comparegut a oposar-se a la demanda formulada pel Don. Pedro Jesús contra els ignorats hereus de la Sra. Consuelo .
Sosté el demandant que no té coneixement de cap altre descendent de la Sra. Consuelo i la seva neta Marta , no ho ha efectuat al·legació en contra. D'aquets fets s'haurà, doncs, de partir.
D'altra banda, no resulta controvertit que la successió de la Sra. Consuelo es regeix per la legislació catalana per raó de veïnatge civil i, més concretament, pel llibre IV del CCCat aprovat per Llei 10/2008 de 10 de juliol ( DT 1a ).
TERCER.-El Sr. Pedro Jesús invoca l' article 442-1 CCCat i la seva condició de parella estable de la Sr. Consuelo durant els darrers 15 anys de la seva vida per afirmar el seu dret a l'usdefruit universal de l'herència i reclamar la quarta part alíquota per haver optar per la seva commutació( art.442-5.1 CCCat ).
Estableix l' article 442-1 CCCat que en la successió intestada, l'herència es defereix primerament als fills del causant, per dret propi, i a llurs descendents per dret de representació, sens perjudici, si escau, dels drets del cònjuge vidu o del convivent en parella estable supervivent. Aquest, si concorre a la successió amb fills del causant o descendents d'aquests, té dret a l'usdefruit universal de l'herència, lliure de fiança, si bé pot exercir l'opció de commutació que li reconeix l' article 442-5 ( article 442-3 del CCCat ).
La sentència desestima la pretensió del Sr. Pedro Jesús per no haver acreditat que fos parella estable de la Sra. Consuelo en els termes que exigeix l' article 234 -1 CCCat .
Malgrat que el recurs s'ha plantejat en uns termes purament probatoris ( acreditació de l'existència d'una convivència estable de parella), resulta necessari i convenient que es faci una, si més no, breu referència a la normativa que regulava les unions estables de parella i actualment la convivència estable en parella atès que aquesta normativa constitueix el pressupòsit del dret que invoca i reclama el Sr. Pedro Jesús . A la mateixa exposició de motius de la Llei 10/2008 de 10 de juliol per la que s'aprova el llibre 4t del Codi civil que 'les principals innovacions que presenta el llibre quart afecten la successió intestada en les relacions de parella. D'una banda, es reconeixen drets successoris al convivent en unió estable de parella en pla d'igualtat amb el cònjuge vidu, sempre que la convivència hagi perdurat fins al moment de la mort de l'altre membre de la parella i amb independència que es tracti d'una parella heterosexual o homosexual [... ] Però el llibre quart, com s'ha dit abans, va més lluny i, amb caràcter general, assimila els drets successoris dels convivents als dels cònjuges, entenent que, a efectes de la successió per causa de mort, allò que és rellevant és l'existència d'una comunitat de vida estable i els llaços d'afecte entre els qui conviuen com a parella, i no el caràcter institucional del vincle que els uneix.'.
En la data que el demandant sosté haver iniciat la convivència amb l'àvia de la demandada es trobava en vigor la Llei 10/1998 de 15 de juliol que regulava les unions estables de parella i que en el seu article 1 establia que 'les disposicions d'aquest capítol (el dedicat a la unió estable heterosexual) s'apliquen a la unió estable d'un home i una dona, ambdós majors d'edat, que, sense impediment per a contreure matrimoni entre si, hagin viscut maritalment, com a mínim, un període ininterromput de dos anys o hagin atorgat escriptura pública manifestant la voluntat d'acollir-se al que s'hi estableix'. La convivència era també necessària encara que no calia que fos durant dos anys quan la parella tingués descendència comuna.
La llei 10/1998 va ser derogada i substituïda per la Llei 25/2010 de 29 de juliol per la que s'aprova el llibre segon del CCCat la qual es trobava ja en vigor en obrir-se la successió de la Sra. Consuelo .
Aquesta llei en el seu article 234-1 disposa que són parella estable dues persones que conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial si concorre algun dels casos següents:
a) Si la convivència dura més de dos anys ininterromputs.
b) Si durant la convivència, tenen un fill comú.
c) Si formalitzen la relació en escriptura pública.
El termini de convivència anterior a la seva entrada en vigor s'ha de tenir en compte als efectes de computar aquells dos anys ( disposició transitòria 4.1).
La finalitat d'aquesta regulació es recull a l'exposició de motius de llei quan expressament refereix que ' l'inici d'un projecte de vida en comú no es fa avui únicament per mitjà del matrimoni.(..) estudis recents constaten que en parelles joves es presenta com un fenomen força diferent del matrimoni, a partir d'indicadors com la durada, l'estabilitat, la fecunditat o el grau de compromís recíproc palesat en actes com la posada en comú de béns o coses similars. Predomina la modalitat que la concep com un matrimoni a prova, bé perquè la parella es trenca o bé perquè es transforma en matrimoni. Aquest fet justifica prescindir d'un estatut jurídic de la convivència estable en parella, que és molt difícil d'harmonitzar amb la gran varietat de situacions que presenta aquesta realitat. Naturalment, això no exclou que, quan la ruptura de la convivència provoca -per la seva durada, pel fet d'haver tingut fills en comú o, en general, per raó de les decisions preses per cadascun dels convivents en interès comú- que algun d'ells es trobi en una situació de necessitat, pugui obtenir de l'altre els mitjans necessaris per a refer la seva vida(...)'.
És el legislador el que estableix en quines circumstàncies i quins requisits han de concórrer perquè una relació d'efectivitat i convivència pugui ser qualificada com a convivència estable de parella amb els efectes legals que comporta aquesta condició. D'aquesta manera no tota relació convivencial sinó la que reuneix els requisits legalment establers pot ser reconeguda com a relació estable de parella als efectes legalment establerts ( SSTJ Catalunya de 9 de març de 2009 i 11 de novembre 2013).
En el present cas i atès que no s'invoca l'existència de descendència comuna ni la formalització de la relació en escriptura, la condició de parella estable als efectes que s'examinen ( art.442-3 CCCat ) només es donarà si s'acredita que ha existit entre el Sr. Pedro Jesús i la Sra. Consuelo una convivència de més de dos anys ininterromputs en 'comunitat de vida anàloga a la matrimonial' com preveu l' article 234-1 CCCat .
La sentència de 1a instància desestima la demanda en considerar que no havia quedat acreditat que el demandant durant més de dos ininterromputs hagués mantingut amb la Sra. Consuelo una convivència anàloga a la matrimonial com la que exigeix l' article 234-1 del CCCat .
La valoració i conclusió que raonadament s'exposa a la sentència ha de ser compartida per aquest Tribunal després d'un nou examen de la prova practicada. No es tracta , com entén l'apel·lant, que el Jutjat li reclami una prova que la llei no exigeix. El demandant, que invoca com a fonament del dret que reclama a l'hereva haver mantingut una relació de parella estable amb la Sra. Consuelo , l'ha d'acreditar i aquesta acreditació és el que el Jutjat entén que no s'ha aconseguit.
Una relació de convivència anàloga a la matrimonial durant quinze anys, com s'al·lega, sigui quina sigui la forma en la que es vulgui mantenir o el grau de compromís que haguessin decidit assumir un i altre, lògicament hauria quedat palès en diferents actes( més o menys o d'un o altre índole), com diu l'exposició de motius de la llei 25/2010. El Jutjat no exigeix que s'acreditin uns actes en concret sinó que davant la seva absoluta absència o constatació , es refereix a modus d'exemple a alguns d'aquells que normalment es donen en situacions de convivència . No es que no constin béns en comú o algun compte bancari o pagaments de serveis o justificants de compres o de viatges o de vacances sinó que ni tan sols s'han aportat fotografies o alguna carta de la que ambdós fossin destinataris però tampoc cap altre ( algun o altre) que lògicament hauria deixat com a rastre una convivència vida com a parella durant 15 anys.
El demandant tampoc estava empadronat en el pis de la Sra. Consuelo que és on haurien estat convivint durant aquests 15 anys. En el permís de residència expedit l'11 d'abril de 2008 consta com a domicili un de situat a Vilassar de Mar la qual cosa no s'entén si feia anys que convivia amb la Sra. Consuelo a Premià de Mar. El Sr. Pedro Jesús no ho ha donat una explicació convincent al respecte ( no ho és el sol fet de la seva nacionalitat) com tampoc s'ha demostrat que fos ell ( perquè era la seva parella ) qui es fes càrrec de les despeses d'enterrament de la Sra. Consuelo , com ha al·legat.
La relació de convivència estable s'ha intentat demostrar només amb el testimoni de dos companys de feina i un veí de l'escala que si bé han declarat afirmativament a totes les preguntes formulades per la part demandant que l'havia proposat ( malgrat que alguna d'elles sembla realment inversemblant com que la Sra. Consuelo cada dia anava a buscar al Sr. Pedro Jesús als vivers de Vilassar on treballava) no va poder respondre a la formulada per la demandada malgrat el grau de coneixement que deien tenir d'aquesta relació . En definitiva, davant l'absoluta falta de constància de qualsevol acte que habitualment evidencia l'existència i realitat d'una relació de convivència com a parella estable, la sola declaració d'aquells tres testimonis resulta insuficient per acreditar-ho com bé ha entès el Jutjat. La sentència que es recorre haurà de ser, doncs, confirmada i desestimat el recurs.
TERCER.-Les costes de l'apel·lació són a càrrec de la part apel·lant per expressa disposició de l' article 394.1 per remissió de l ' article 398.1 de la Llei d'enjudiciament civil).
Fallo
Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Pedro Jesús contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a. Instància núm. 1 de Mataró en data 19.3.13 en el procediment del qual deriven aquestes actuacions i confirmar aquesta resolució.
Les costes de l'apel·lació són a càrrec de l'apel·lant.
Amb pèrdua del dipòsit consignat.
La present sentència es susceptible de recurs de cassació si concorren els requisits legals ( art. 469 - 477-disposició final 16 LEC ), que es interposarà davant d'aquest Tribunal en un termini de vint dies a comptar des de la notificació de la present.
Un cop notificada i ferma aquesta sentència, s'han de tornar les actuacions originals al Jutjat de procedència amb testimoniatge d'aquesta resolució per al seu compliment i deixant-ne una certificació en el present expedient.
Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.
PUBLICACIÓ-Barcelona, a ......................, el dia d'avui, i un cop signada pels Magistrats que l'han dictat, es dóna a l'anterior sentència, la publicitat que ordenen la Constitució i les Lleis. En dono fe.
