Sentencia Civil Nº 349/2015, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 308/2014 de 05 de Noviembre de 2015

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE BARCELONA

Secció Catorze

Rotllo núm. 308/2014

SENTÈNCIA N. 349/2015

ILMS. SRS./AS.

PRESIDENT

AGUSTÍ VIGO MORANCHO

MAGISTRATS

MARTA FONT MARQUINA

ESTEVE HOSTA SOLDEVILA

En Barcelona, a 5 de novembre de 2015

Antecedentes

PRIMER.- El Jutjat de Primera Instància núm. 57 de Barcelona en el judici ordinari nº 330/2012-1M promogut pel Sr. Teodulfo contra LIBERTY SEGUROS, COMPAÑÍA DE SEGUROS Y REASEGUROS, SA, va dictar el 16 de desembre de 2013 Sentència desestimatòria de la demanda, amb imposició de les costes a la part actora.

SEGON.- La part actora hi va interposar recurs d'apel·lació, al qual, admès a tràmit, la demandada va formular oposició. Les actuacions originals es van elevar a l'Audiència Provincial de Barcelona, que les va repartir a aquesta Secció Catorze, en la qual, seguits els corresponents tràmits processals, va tenir lloc la deliberació el dia 22 d'octubre de 2015.

TERCER.- En la tramitació del present procediment s'han observat i complit les prescripcions legals.

VIST, sent ponent el magistrat Sr. ESTEVE HOSTA SOLDEVILA.

Fundamentos

PRIMER.- Antecedents del plet a primera instància i objecte del recurs.

La demanda de Teodulfo contra la companyia d'assegurances Liberty va sol·licitar la condemna de la demandada el pagament de la indemnització de 60.100 Â? establerta a la pòlissa d'assegurança de vida subscrita amb Genesis (de la qual la demandada és successora), que cobria també el risc d'incapacitat permanent absoluta, després que l'INSS reconegués a l'actor l'any 2010 l'esmentada incapacitat; tot i que ad cautelamla pètita de la demanda va acceptar subsidiàriament una reducció del 20% en l'import de la indemnització segons l' art. 10 de la LCA .

La contestació a la demanda va al·legar la infracció per l'actor de l'obligació establerta a l' art. 10 de la LCA de declarar al qüestionari de salut totes les circumstàncies que poguessin influir en la declaració del risc, per ocultació d'una espondilitis anquilosant a la columna que li havia estat diagnosticada anys enrere, amb base a la qual va sol·licitar la desestimació de la demanda.

La Sentència de primera instància va apreciar dol o culpa greu de l'assegurat al contestar el qüestionari de salut de l' art. 10 de la LCA i va desestimar la demanda.

El recurs d'apel·lació de la part sosté la inexistència de la declaració de salut amb base a la qual sol·licita la revocació de la Sentència.

S'accepten els fonaments de dret Primer (' Hechos Probados. Pretensiones de las Partes') i Tercer ('Historia Médica del Sr. Teodulfo ') de la Sentència recorreguda. No s'accepta que la jurisprudència citada en la resolució sigui aplicable al cas litigiós, en el sentit que la interpreta la magistrada d'instància, ni la conclusió a la que arriba la magistrada que el Sr. Teodulfo va actuar amb dol o culpa greu en la formalització del qüestionari de salut.

SEGON.- Normativa aplicable.

Són d'aplicació els art. 89 i 10 de la LCS , que paga la pena reproduir. El primer article forma part de la regulació de les assegurances de vida i el segon de les disposicions generals de la Llei.

Art. 89: En caso de reticencia e inexactitud en las declaraciones del tomador, que influyan en la estimación del riesgo, se estará a lo establecido en las disposiciones generales de esta Ley . Sin embargo, el asegurador no podrá impugnar el contrato una vez transcurrido el plazo de un año, a contar desde la fecha de su conclusión, a no ser que las partes hayan fijado un término más breve en la póliza y, en todo caso, salvo que el tomador del seguro haya actuado con dolo.

Se exceptúa de esta norma la declaración inexacta relativa a la edad del asegurado, que se regula en el artículo siguiente.

Art. 10:El tomador del seguro tiene el deber, antes de la conclusión del contrato, de declarar al asegurador, de acuerdo con el cuestionario que éste le someta, todas las circunstancias por él conocidas que puedan influir en la valoración del riesgo. Quedará exonerado de tal deber si el asegurador no le somete cuestionario o cuando, aun sometiéndoselo, se trate de circunstancias que puedan influir en la valoración del riesgo y que no estén comprendidas en él.

El asegurador podrá rescindir el contrato mediante declaración dirigida al tomador del seguro en el plazo de un mes, a contar del conocimiento de la reserva o inexactitud del tomador del seguro. Corresponderán al asegurador, salvo que concurra dolo o culpa grave por su parte, las primas relativas al período en curso en el momento que haga esta declaración.

Si el siniestro sobreviene antes de que el asegurador haga la declaración a la que se refiere el párrafo anterior, la prestación de éste se reducirá proporcionalmente a la diferencia entre la prima convenida y la que se hubiese aplicado de haberse conocido la verdadera entidad del riesgo. Si medió dolo o culpa grave del tomador del seguro quedará el asegurador liberado del pago de la prestación.

Segons la STS nº 635/2007, d'11 de juny , fonament de dret Tercer,

A) Las cláusulas de incontestabilidad o inimpugnabilidad del contrato de seguro de vida tienen por objeto dotar de certeza jurídica al tomador del seguro acerca de que la póliza de seguro de vida no va a ser objeto de impugnación a consecuencia de una declaración inexacta o errónea y es acorde con el carácter de seguros de suma que los de vida tienen. La doctrina ha mantenido que el plazo establecido es un plazo de caducidad en beneficio del tomador del seguro mediante el cual se acortan los plazos legales de prescripción de la acción de nulidad o rescisión del contrato por diferencias o inexactitudes en la declaración del riesgo.

En nuestro Derecho esta cláusula se halla acogida en artículo 89 LCS , con arreglo al cual «[e]n caso de reticencia e inexactitud en las declaraciones del tomador, que influyan en la estimación del riesgo, se estará a lo establecido en las disposiciones generales de esta Ley. Sin embargo, el asegurador no podrá impugnar el contrato una vez transcurrido el plazo de un año, a contar desde la fecha de su conclusión, a no ser que las partes hayan fijado un término más breve en la póliza y, en todo caso, salvo que el tomador del seguro haya actuado con dolo.» Las disposiciones generales a que se refiere este precepto son las incluidas en el artículo 10 LCS .

La contraposición de estos preceptos ofrece la duda acerca de si la ininpugnabilidad establecida en articulo 89 LCS se refiere únicamente a la posibilidad de rescindir el contrato ( artículo 10 II LCS ) o se extiende también a la facultad de reducir proporcionalmente la diferencia entre la prima convenida y la que se hubiera aplicado en el caso de haberse conocido la verdadera entidad del riesgo (artículo 10 III).

B) Existen numerosas declaraciones jurisprudenciales en el sentido de que el articulo 89 LCS constituye una normativa específica que prevalece sobre lo establecido en el artículo 10 LCS , pero estas declaraciones no pueden estimarse decisivas a los efectos del enjuiciamiento de este recurso, pues se refieren a supuestos en los cuales la aseguradora pretendía ejercer la acción de rescisión fuera del ámbito temporal establecido en el primero de los citados preceptos.

La STS de 30 de septiembre de 1996, dictada en él recurso de casación núm. 3315/1992 , declaró haber lugar al recurso de casación contra la sentencia de apelación que revocó la sentencia de primera instancia, que aplicaba la reducción proporcional en la prima convenida y la que se hubiera aplicado de haberse conocido la verdadera entidad del riesgo y condenó al pago de la prestación íntegra fundándose en que «[n]o concurriendo dolo, en esta clase de seguros, resulta predominante el artículo 89 de la Ley 50/1980 , que reconoce validez y eficacia de las cláusulas de incontestabilidad, una vez transcurrido un año a contar desde la fecha de conclusión del contrato, salvo que las partes hubieran fijado un término más breve en la póliza, y, en todo caso, salvo que el tomador del seguro haya actuado con dolo. El precepto se impone al general del artículo 10, que lo refiere, pero introduce la especialidad que se deja reseñada al utilizar la expresión 'sin embargo'». La sentencia añade que «[c]onsecuente a lo expuesto, al no concurrir dolo y haber transcurrido con exceso el plazo legal de un año, la impugnación pierde toda su consistencia y el motivo ha de ser desestimado.»

C) Esta Sala no advierte motivos para modificar el criterio seguido por esta sentencia, pues, aunque existe alguna sentencia posterior ( STS de 12 abril de 2004, recurso de casación núm. 1643/1998 ), en la que se aplica la reducción proporcional a pesar de haber transcurrido más de un año desde la conclusión de la póliza, esta cuestión no fue discutida en casación.

Por otra parte confluyen en favor de la doctrina mantenida por la sentencia anteriormente citada los siguientes argumentos:

1) El articulo 89 LCS , cuando se refiere a la facultad del asegurador de «impugnar el contrato», no solamente engloba en su literalidad la facultad de «rescindir el contrato» a que se refiere el artículo 10 II LCS , sino también la de reducir proporcionalmente la prestación, porque en otro caso se hubiera empleado expresamente una expresión que hiciera referencia directa a la rescisión.

2) Por impugnación del contrato debe entenderse no solamente el ejercicio de aquellas facultades encaminadas a dejarlo sin efecto mediante el ejercicio de acciones de nulidad o de rescisión, sino también aquellas que tienen por objeto reducir las prestaciones previstas en el mismo, es decir, aquellas mediante las cuales se persigue dejarlo parcialmente sin efecto en virtud de causas que abren el camino a su nulidad o rescisión parcial.

3) La facultad de reducción profesional que establece el artículo 10 III LCS se presenta en este precepto como estrechamente ligada a la de rescindir el contrato que se reconoce en el artículo 10 II LCS , pues aquella facultad se concede para el caso de que el siniestro sobrevenga antes de que el asegurador haga la declaración de rescisión.

4) La finalidad de certeza o seguridad jurídica que persigue el articulo 89 LCS no se lograría en el supuesto de que la aseguradora, transcurrido el plazo de caducidad fijado en el expresado precepto para la impugnación, pudiera dejar sustancialmente sin efecto el contrato invocando la omisión negligente en la declaración de un riesgo que pudiera determinar una reducción sustancial (que podría llegar a ser prácticamente total) de la prima convenida.

D) Procede, en consecuencia, estimar que, transcurrido un año desde la perfección del contrato, el asegurador no pudo aplicar el artículo 10 LCS para disminuir la prestación, partiendo del presupuesto de que, como declara la sentencia recurrida, la omisión en la declaración del asegurado implicaba una falta de diligencia leve y no era, en consecuencia, constitutiva de dolo.

Així, doncs, d'acord amb l'anterior doctrina, l' art. 89 de la LCA modifica l'art. 10 del mateix text, de manera que a les pòlisses d'assegurança de vida com la litigiosa, transcorregut un any des de la subscripció de la pòlissa i materialitzat el risc assegurat, l'asseguradora queda exonerada de pagar la indemnització a l'assegurat o pot reduir proporcionalment la seva prestació només en el cas de dol d'aquest al contestar el qüestionari de salut.

TERCER.- El qüestionari o declaració de salut litigiós.

Està recollida per fotocòpia a les pàgines 21 (formant part del document 1 de la demanda) i 124 de les actuacions (formant part del document 1 de la contestació). La correspondència entre l'actor i el seu advocat i la demandada prèvia a la presentació de la demanda (document 12 de la demanda i document 3 de la contestació) acredita que la fotocòpia presentada per la part actora amb la demanda li fou remesa per la part demandada en aquests contactes previs.

1r.- D'entrada, es tracta d'una fotocòpia. Són nombroses les Sentències del TS que posen en dubte la fiabilitat d'aquesta mena de documents per la facilitat de la seva manipulació i trucatge.

2n.- La declaració de salut no està signada per l'actor, sinó que la signatura d'aquest està en una altra fulla a continuació d'unes condicions generals de la pòlissa, a les pàgines 22 i 129 de les actuacions. És remarcable que dins del document 1 de la contestació entre la fotocòpia de la declaració de salut, a la pàgina 124 de les actuacions, i la fulla amb la seva suposada firma, a la pàgina 129, hi ha quatre fulles intercalades, cosa que si no denota una manipulació de la documentació per la part demandada sí que palesa un cert desordre en el manejament dels documents per la companyia d'assegurances, que perfectament es va poder haver produït també en l'actuació del seu agent Horacio al formalitzar la pòlissa litigiosa i omplir el qüestionari de salut.

3r.- Amb la testifical de l'agent d'assegurances de Genesis, l'esmentat Sr. Horacio , i la pericial cal·ligràfica de la perit Sra. Carolina ha quedat acreditat que la persona que va complimentar la declaració de salut no fou l'actor sinó l'agent d'assegurances, que del seu puny i lletra va escriure el pes i l'altura de l'assegurat, cosa que ens permet presumir amb fonament de causa que també fou ell qui va posar les 'X' a les diferents caselles del document.

4t.- Del fet que el qüestionari de salut inclogui el pes i l'altura de l'assegurat, així com la seva condició de dretà i no esportista, la magistrada dedueix que l'agent li va formular la resta de preguntes del qüestionari i va transcriure fidelment les respostes que li donava l'actor. Tanmateix, aquesta no és la conclusió a la que arriba la Sala, tenint en compte que no hi ha un enllaç precís i directe entre un fet i l'altre ( art. 386 de la LEC ), amb l'afegit que l'agent 'tenia que anar per feina' ja que del document 1 de la contestació resulta que el Sr. Horacio en la seva cita amb l'actor va oferir-li a més una assegurança de la llar i un pla de pensions i que de les manifestacions de l'un i l'altre en la vista es desprèn com molt probable que la reunió entre els dos durés poca estona, en l'hora escassa que el Sr. Teodulfo , que aleshores treballava, disposava per a dinar a casa seva. D'altra banda, cal valorar també que en principi un agent d'assegurances pot no tenir massa interès en fer constar al qüestionari de salut possibles malalties de l'assegurat (sense que això impliqui que la Sala posa en dubte la probitat del Sr. Horacio ), ja que poden comportar que bé l'asseguradora, per l'increment del risc, bé el potencial assegurat, per l'increment de la prima, es tornin enrere en la seva intenció de formalitzar la pòlissa, la qual cosa al seu torn suposaria que l'agent es quedés sense la seva retribució.

5.- Per a acreditar que l'actor havia contestat totes les preguntes de la declaració de salut i que aquesta reflectia fidelment les seves manifestacions, el Sr. Teodulfo hauria d'haver escrit del seu puny i lletra les respostes, encara que fos amb monosíl·labs, i haver signat al peu del document en la mateixa fulla de la declaració.

En definitiva, amb base a les dades i consideracions anteriors, la nostra conclusió és que no ha quedat acreditat, ni tan sols a nivell de presumpció, que realment l'agent Sr. Horacio formulés a l'actor totes i cadascuna de les preguntes del qüestionari ni que traslladés a l'imprès en forma exacta i fidel les seves respostes, amb la qual cosa el fet que el qüestionari de salut no es formalitzés correctament no és imputable a l'actor.

Com diu la STS nº 276/2009, de 20 d'abril ,

La buena fe que informa este articulo (l' art. 10 de la LCS ), cuando impone al tomador un deber de contestación o respuesta sin reservas ni inexactitudes de lo que se le pregunta, tiene como finalidad que el asegurador pueda conocer con exactitud el riesgo objeto de cobertura antes de contratar, y aun siendo de aplicación a toda clase de seguros, está especialmente condicionada en función del que se contrata pues no toda omisión influye de la misma forma en la valoración del riesgo ni conlleva la liberación de la entidad aseguradora del pago de la prestación, sino tan solo la de aquellas circunstancias por él conocidas actuando con dolo o culpa grave determinante de la celebración de un contrato que, de otra, forma la aseguradora no hubiera concertado en las mismas condiciones ( SSTS 27 de octubre de 1998 ; 25 de noviembre de 1993 ; 31 de mayo de 2004 ; 17 de octubre de 2007 , entre otras); dolo que la jurisprudencia ha definido como la 'reticencia en la expresión de las circunstancias conocidas por el tomador del seguro que puedan influir en la valoración del riesgo y que de haberlas conocido el asegurador hubiera influido decisivamente en la voluntad de celebrarlo' ( STS 15 de noviembre de 2007 , y las que cita).

Entenem que ens trobem en un cas com el resolt a la Sentència nº 604/2007, d'11 de desembre de la Secció 16 de l'AP de Barcelona,

En definitiva, como se razonaba en la STS de 31 de diciembre de 2003 , con cita de la de 31 de mayo de 1997 , las circunstancias en que se cumplimentó el documento de constante referencia 'equivalen a la falta de una verdadera y mínimamente seria presentación del cuestionario a que se refiere el párrafo primero del art. 10 LCS (...)' y demuestran 'la poca importancia que la propia aseguradora concedía a tales cuestionarios rebajándolos a un mero formulismo', lo que excluye el dolo o mala fe que se imputa a la asegurada. Ha de decaer, por tanto, la pretensión de la aseguradora de quedar liberada de la prestación.

QUART.- Conclusió de la Sala.

No ha quedat acreditat que quan l'agent Sr. Horacio va omplir el qüestionari de salut l'actor incorrís en culpa greu ni molt menys en dol. A més, quant al primer defecte, la suposada culpa greu, com hem raonat al fonament de dret Segon anterior, no seria motiu per exonerar la demandada del pagament de la indemnització ni per a reduir-ne proporcionalment el seu import. Per tot això, estimem el recurs d'apel·lació.

CINQUÈ.- Les costes.

De conformitat amb l' art. 394 de la LEC , imposem a la demandada el pagament de les costes de primera instància.

D'acord amb l' art. 398.2 de la LEC , atesa l'estimació del recurs de la demandant, no pertoca imposar a cap dels litigants el pagament de les costes de l'apel·lació.

Fallo

ESTIMANT el recurs d'apel·lació interposat pel Don. Teodulfo contra la Sentència dictada el 16 de desembre de 2013 pel Jutjat de Primera Instància nº 57 de Barcelona, REVOQUEM la resolució recorreguda i en el seu lloc CONDEMNEM LIBERTY SEGUROS, COMPAÑÍA DE SEGUROS Y REASEGUROS, SA, a pagar al Sr. Teodulfo 60.100 euros més els interessos de l'art. 20 de la Llei del contracte d'assegurança des de requeriment extrajudicial efectuat a la demandada, i imposem a aquesta el pagament de les costes de primera instància.

No s'efectua especial pronunciament de les costes de l'apel·lació.

Ordenem la devolució del dipòsit constituït per a recórrer. Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació sempre que la resolució del recurs presenti interès cassacional, per escrit presentat davant d'aquest tribunal dintre del termini dels vint dies següents a la seva notificació. Un cop notificada la resolució, les actuacions seran retornades al jutjat d'instància, amb un testimoni seu, per a compliment.

Així ho pronunciem i signem.

PUBLICACIÓ.-En aquest dia, i una vegada signada per tots els magistrats que l'han dictada, es dóna a l'anterior sentència la publicitat ordenada per la Constitució i les Lleis. EN DONO FE.