Última revisión
21/09/2016
Sentencia Civil Nº 351/2015, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 149/2015 de 09 de Diciembre de 2015
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 11 min
Orden: Civil
Fecha: 09 de Diciembre de 2015
Tribunal: AP - Tarragona
Ponente: GALAN SANCHEZ, MANUEL
Nº de sentencia: 351/2015
Núm. Cendoj: 43148370032015100198
Encabezamiento
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
TARRAGONA
SECCIÓ TERCERA
ROTLLO DE APEL·LACIÓ Nº 149/2015
JUDICI VERBAL (DESNONAMENT - PRECARI) Nº 793/2013
JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA NÚM. 5 - REUS
S E N T È N C I A
MAGISTRATS IL·LMS. SRS.
GUILLERMO ARIAS BOO (President)
JOAN PERARNAU MOYA
MANUEL GALÁN SÁNCHEZ (Ponent)
Tarragona, a 10 de desembre de 2.015.
Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per D. Bernardo representat pel Procurador dels Tribunals Sr. A. Elías Arcalís i defensat per la Lletrada Sra. Gálvez Teixidó, contra la Sentència de 15 d'abril de 2.014 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Reus, judici verbal (desnonament per precari) núm. 793/2013 , al qual figura com a part demandant DÑA. María Inés representada per la Procuradora dels Tribunals Sra. Tous Estany i assistida pel Lletrat Sr. Prat i Altarriba, i com a part demandada l'apel·lant.
Antecedentes
PRIMER.La resolució recorreguda conté la següent Decisió:
'CON INTEGRA ESTIMACIÓN LA DEMANDA DE DESAHUCIO DE PRECARIO promovida por Dª María Inés , representada por la Procuradora de los Tribunales Sra. Tous Estany contra D. Bernardo , representada por el Procurador de los Tribunales Sr. Estivill Basells DEBO CONDENAR Y CONDENO a este último a que en el plazo de UN MES desde la firmeza de esta deje libre, vacua y expedita, a disposición de su propietaria, la finca sita en la AVENIDA000 , nº NUM000 de la URBANIZACIÓN000 , de Castellvell del Camp (Tarragona), apercibiéndole que en caso de que no hiciere en forma voluntaria, se llevará a cabo el lanzamiento a sus costas, teniéndose por abandonados todos los bienes muebles que no hubieren desalojado de dicha finca al día de la fecha y horas que a tal fin de fije.
Se hace expresa imposición al demandado de las costas procesales causadas en el presente procedimiento.'
En data 24-09-2014 es va dictar Interlocutòria essent la seva part dispositiva la següent:
'NO HA LUGAR A PROCEDER A LA COMPLEMENTACION de la sentencia de fecha 15 de a bril de 2014, con el nº 99/2014, recaída en los presentes autos, interesada por el Procurador Sr. Estivill Balsells, en patrocinio de D. Bernardo . No se hace pronunciamiento en costas, reanudándose el plazo para interposición de recurso contra aquella desde la fecha de notificación de este decreto.'
SEGON.Contra la esmentada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal de D. Bernardo d'acord a les al·legacions contingudes al seu escrit.
TERCER.Per la representació processal de la part demandant es va presentar escrit d'oposició al recurs.
QUART.Per Interlocutòria de 26-03-2015 d'aquest Tribunal es va acordar no admetre les proves proposades en segona instància per la part apel· lant, resolució que no consta recorreguda.
Fundamentos
PRIMER. Previ: Al·legació de la part apel·lada de indeguda admissió del recurs.
Manifesta la part apel·lada al seu escrit d'oposició al recurs que el dipòsit judicial s'ha realitzat amb posterioritat al requeriment realitzat per diligència d'ordenació de 05-12-2014.
Es cert que requerida la part en data 05-12-2014 (foli 344), dintre del termini de dos dies atorgat va justificar haver efectuat el dipòsit si bé, equivocadament, en un Jutjat i amb número de procediment erroni (foli 349), de tal forma que per nova diligència de 15-01-2015 es torna a requerir a la part per dos dies 'a fin de que constituya debidamente el depósito ... ya que existe un error en cuanto al número cuenta bancaria en la que se ha efectuado el ingreso'(foli 356), acreditant la constitució del citat dipòsit en data 22-01-2015 (foli 360), i sense que consti que aquesta segona diligència hagi estat recorreguda per la part que ara efectua l'al·legació de indeguda admissió del recurs, raó per la qual ha de ser desestimada.
SEGON. Pronunciaments impugnats.
Interposa la representació processal de D. Bernardo el present recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància que estima la demanda formulada per l'adversa exercitant una acció de desnonament per precari. Al·lega la part recurrent:
* Inadequació del procés de desnonament per precari al no poder se qualificat el Sr. Bernardo com precarista a l'haver existit una convivència more uxorioentre les parts.
* Inadequació de procediment per l'existència d'un negoci fiduciari, essent el Sr. Bernardo el propietari de l'immoble.
* Inadequació de procediment al no concórrer el pressupost de la gratuïtat.
* Falta de legitimació activa: la Sra. María Inés no ha perdut la possessió de l'immoble.
* Falta de legitimació activa: la Sra. María Inés no té el títol dominical que al·lega.
* Subsidiàriament, l'interès del Sr. Bernardo seria el més necessitat de protecció.
* subsidiàriament, infracció de l' article 394.1 de la LEC .
Passem a continuació a examinar aquests motius, si bé per raons expositives analitzarem en primer lloc la al·legada falta de legitimació activa.
TERCER. Naturalesa jurídica del precari.
Amb caràcter previ a l'anàlisi dels motius indicats, tal i com vam assenyalar a la nostra Sentència de 26-05-2015 , 'La jurisprudencia ha ido paulatinamente ampliando el concepto del precario hasta comprender no solamente los supuestos en que se detenta una cosa con la tolerancia o por cuenta de su dueño, sino también todos aquellos en que la tenencia del demandado no se apoya en ningún título y presenta caracteres de abusiva; contrariamente a la situación existente antes de la entrada en vigor de la nueva Ley de Enjuiciamiento Civil, el juicio de desahucio por precario, o lo que es lo mismo, el proceso verbal a que se refiere el artículo 250.1.2º de la referida norma, no es un juicio sumario sino un proceso plenario que finaliza por sentencia con efectos de cosa juzgada: no cabe la alegación de la cuestión compleja, ya que en el mismo se pueden y deben ventilar todas las cuestiones referentes a la posesión, tal y como se señala en la Exposición de Motivos de la Ley Procesal (Ordinal XII), que al justificar la no inclusión de este proceso en el artículo 447 , esto es, dentro de aquellos en los que la sentencia dictada carece de los efectos de cosa juzgada, justifica tal exclusión al decir que 'La experiencia de ineficacia, inseguridad jurídica y vicisitudes procesales excesivas aconseja, en cambio, no configurar como sumarios los procesos en que se aduzca, como fundamento de la pretensión de desahucio, una situación de precariedad: parece muy preferible que el proceso se desenvuelva con apertura a plenas alegaciones y prueba y finalice con plena efectividad'.
QUART. Falta de legitimació activa.
Són dos els motius al·legats per la part recurrent referents a la manca de legitimació activa: perquè la Sra. María Inés no ha perdut la possessió de l'immoble ( 'no se puede pretender la recuperación de algo que nunca se ha perdido'(foli 341 revers); i perquè la Sra. María Inés no té el títol dominical que al·lega.
El doble motiu ha de ser necessàriament rebutjat: l'acció exercitada és la prevista a l'article 250.1.2º que atribueix la legitimació activa als 'que pretendan la recuperación de la plena posesión de una finca rústica o urbana, cedida en precario, por el dueño, usufructuario o cualquier otra persona con derecho a poseer dicha finca'. I consta acreditat que la Sra. María Inés és l'única propietària de la vivenda (documents nº 1 i 2 de la demanda). Expressant-lo en altres termes: la part demandant ha acreditat la seva legitimació activa.
CINQUE. Inadequació del procés de desnonament per precari al no poder se qualificat el Sr. Bernardo com precarista a l'haver existit una convivència more uxorioentre les parts.
El motiu es rebutja; com diu la SAP de Barcelona, secció 13, del 16 de juliol de 2014 (ROJ: SAP B 8072/2014 - ECLI:ES:APB:2014:8072), 'la parte actora tiene la legitimación precisa para el ejercicio de la acción de precario entablada como propietaria y poseedora real de la finca pues no ofrece duda su titularidad registral, a tenor de la cual hay que presumir, de acuerdo con lo ya expuesto, su propiedad privativa y excluyente al figurar como tal en el Registro; presunción que no ha quedado contradicha por las alegaciones de la demandada, que no presenta título idóneo que ampare su posesión actual, no pudiendo considerarse como tal la convivencia more uxorio con su anterior titular, pues esta convivencia, una vez rota y finalizada, no atribuye un derecho de uso a la vivienda en la que se ha desarrolladoy así el TS (ad exemplum S. de 21 de octubre de 1992 e igualmente en las de 27 de mayo y 11 de octubre de 1994 ) viene proclamando que la mera convivencia de hecho 'more uxorio' sin más, no es generadora de ninguna consecuencia económica, ni demuestra la existencia de un régimen de comunidad de bienes, ni permite presumir que este exista'.
SISE. Inadequació de procediment per l'existència d'un negoci fiduciari, essent el Sr. Bernardo el propietari de l'immoble.
Assenyala la part recurrent que el Sr. Bernardo és 'el verdadero propietario del inmueble ... La única razón por la que se hizo constar a la Sra. María Inés como propietaria del solar ... fue evitar riesgos empresariales, así como reducir cargas fiscales' (folis 339 revers i ss.).
Com ja hem dit abans, si bé actualment considerem que aquest judici té naturalesa declarativa, el cert és que es limita la seva cognició al debat sobre l'existència de títol de domini apte per instar l'acció, i l'ocupació per mera tolerància del demandat sense títol o títol insuficient per enervar el dominical del accionant, però en aquest procés no és possible el debat respecte de la validesa o nul·litat del títol de domini, la qual cosa haurà de ser discutida al procediment declaratiu corresponent.
SETE. Inadequació de procediment al no concórrer el pressupost de la gratuïtat.
Continua dient l'apel·lant al seu recurs que 'su contribución (total) a la adquisición del inmueble impide apreciar ese título de gratuidad que debe predicarse de todo precarista'(foli 341).
Sense perjudici de reiterar el que hem manifestat al Fonament precedent, confon la part el concepte de gratuïtatque al precari ha d'estar referit al fet d'ocupar un immoble sense pagar res, es a dir, ocupar-ho gratuïtament, cosa diferent del fet de que hagi destinat diners a la cancel·lació de l'hipoteca tal i com manifesta, cosa pròpia d'un altre procediment. El motiu també es rebutja.
VUITE. Subsidiàriament, l'interès del Sr. Bernardo seria el més necessitat de protecció.
Es tracta d'una qüestió absolutament aliena al present procediment que, al seu cas, s'hauria d'examinar al procediment corresponent.
NOVE. Subsidiàriament, infracció de l' article 394.1 de la LEC .
Finalment, sosté la part apel·lant la no imposició de les costes processals 'por concurrir series dudas de hecho y de derecho'(folis 342 revers i 343).
El motiu es rebutja: atesa la naturalesa del procediment de desnonament per precari i les circumstàncies del litigi, cap dubte ni de fet ni de dret aprecia aquest Tribunal.
Per tot el que s'ha exposat, i considerant encertada la valoració de la prova efectuada pel Jutge a quo, el present recurs ha de ser desestimat.
DESE. Costes de la segona instància.
Ex. article 398 de la LEC , la desestimació del recurs d'apel·lació determina la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.
De conformitat amb els articles de pertinent aplicació,
Fallo
ES DESESTIMA INTEGRAMENT EL RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per D. Bernardo contra la Sentència de 15 d'abril de 2.014 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Reus, judici verbal (desnonament per precari) núm. 793/2013 i, en conseqüència:
1. Es confirma íntegrament la resolució recorreguda.
2. S'imposen a la part apel·lant les costes de la segona instància.
S'acorda donar al dipòsit constituït la destinació legalment prevista.
Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.
Així ho acordem i signem.
PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día catorce de diciembre de dos mil quince. Doy fe.

