Acerca de operadores lógicos
Última revisión
14/07/2015
Sentencia Civil Nº 355/2014, Audiencia Provincial de Girona, Sección 2, Rec 559/2014 de 15 de Diciembre de 2014
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 24 min
Orden: Civil
Fecha: 15 de Diciembre de 2014
Tribunal: AP - Girona
Ponente: FERNANDEZ FONT, JOAQUIN MIGUEL
Nº de sentencia: 355/2014
Núm. Cendoj: 17079370022014100138
Encabezamiento
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE GIRONA
SECCIÓ SEGONA
Rotlle d'apel·lació civil núm. 559/2014
Prové: JUTJAT PRIMERA INSTÀNCIA 3 LA BISBAL D'EMPORDÀ
Procediment núm. 74/2014
Classe: Procediment Ordinari
SENTÈNCIA 355/2014.
Il·lms. Srs:
PRESIDENT
JOSÉ ISIDRO REY HUIDOBRO
MAGISTRATS
JOAQUIM FERNANDEZ FONT
JAUME MASFARRÉ COLL
Girona, quinze de desembre de dos mil catorze
En aquesta segona instància ha comparegut com a part apel·lant Bárbara , representada per la Procuradora ANNA MARIA MAESTRO GENOVER, i defensada pel Lletrat JOSEP MARIA DOMÍNGUEZ VIÑOLAS, i com a part contra la qual s'apel·la CATALUNYA BANC S.A, representada per la Procuradora MERCÈ CANAL PIFERRER, i defensada pel Lletrat IGNASI FERNÁNDEZ DE SENESPLEDA.
Antecedentes
PRIMER.Aquest procés es va iniciar arran de la demanda presentada en nom de Bárbara contra CATALUNYA BANC S.A.
SEGON.La decisió de la Sentència que va posar fi a la primera instància diu així: 'Que desestimando íntegramente la demanda interpuesta por la Procuradora de los Tribunales Anna Maestro Genover, en nombre y representación de Bárbara , contra la entidad mercantil CATALUNYA BANK, S.A., DEBO absolver a la parte demandada de todos los pedimentos incluidos contra ella en el escrito de demanda; y todo ello con expresa condena a la parte demandante al pago de las costas procesales'.
TERCER.En aplicació de les normes de repartiment vigents en aquesta Audiència Provincial, aprovades per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha correspost el coneixement d'aquest recurs a la Secció Segona.
QUART.En la seva tramitació s'han observat les normes processals aplicables a aquesta classe de recurs, les parts han efectuat les al· legacions que es poden veure en els respectius escrits presentats en aquesta segona instància, als quals es respon en els fonaments jurídics següents. Per a la deliberació i votació del recurs, s'assenyala el dia 15/12/14.
CINQUÈ.Conforme al que estableixen les normes de repartiment indicades, es va designar com a ponent d'aquest recurs l'Il·lm. Sr. JOAQUIM FERNANDEZ FONT, qui expressa en aquesta Sentència el criteri unànim de la Sala.
Fundamentos
Tema litigiós.
PRIMER. La demandant reclamava que l'entitat financera demandada (Catalunya Banc SA) fos condemnada a pagar-li una indemnització per incomplir la seva obligació contractual d'informar-la d'una manera suficient de quines eren les característiques, el funcionament i els riscos de perdre el capital invertit que tenien les participacions preferents que va emetre i que ella va comprar.
Com a conseqüència d'aquesta falta d'informació, hauria comprat les participacions representant-se erròniament el producte que adquiria.
La indemnització que reclama és la resta entre la quantitat que hi va invertir i la que ha obtingut per la venda de les accions de la demandada en què es van convertir de manera obligatòria les preferents.
SEGON. La sentència de primera instància ha desestimat íntegrament la demanda.
Aquesta decisió es basa en què hauria quedat demostrat que la demandada havia complert la seva obligació contractual d'informar la demandant abans que donés el seu consentiment a la compra, com resultaria de la declaració testifical del delegat de la sucursal de Catalunya Banc SA on es va fer l'operació, del fulletó informatiu dipositat en la CNMV i del tríptic que el resumeix.
A tot això s'hauria d'afegir que la demandant no va començar a reclamar fins que va deixar de percebre els rendiments generats per les participacions preferents.
TERCER. La demandant no està d'acord amb aquesta decisió.
El seu recurs es basa en què la sentència de primera instància infringeix la jurisprudència aplicable sobre la distribució de la càrrega de la prova perquè considera que ha de ser la demandant qui ha de provar que la informació no va ser suficient, quan ha de ser l'entitat financera qui ha de demostrar que la que va donar permetia a l'altra part contractual conèixer els trets fonamentals del producte bancari adquirit i molt especialment els seus riscos.
També al lega que la prova no ha estat ben valorada, ja que hauria quedat demostrat que la informació procurada per Catalunya Banc SA va ser completament insuficient i la causa de l'adquisició, incomplint els seus deures contractuals d'informació.
Deure d'informació al client. Normativa aplicable.
QUART. La demanda fonamenta l'incompliment contractual de la demandada en una falta d'informació suficient sobre la naturalesa, característiques i riscos de les preferents.
Això ens porta a analitzar quines són les obligacions legals imposades a les entitats financeres en matèria d'informació als seus clients.
Ens hem pronunciat moltes vegades sobre aquesta qüestió jurídica. Per exemple, a les sentències de 28 de febrer i 3 de març de 2.014 , 27 i 20 de novembre 2.013 i a les de 5 de desembre i 26 de novembre de 2.012 , en casos en què els productes adquirits eren permutes financeres (swaps), i també quan eren participacions preferents com en els casos resolts per les sentències de 18 de desembre de 2.012 i de 26 de febrer i 30 d'octubre de 2.014 .
En qualsevol cas, la normativa aplicable per a determinar quin és l'abast del seu deure d'informació és exactament la mateixa en el cas de les participacions preferents.
Als efectes de precisar quina és la normativa aplicable, hem de distingir entre els contractes signats abans de l'entrada en vigor de la Llei 47/2.007, de 19 de desembre, de reforma de la llei del mercat de valors, i els posteriors.
Aquesta norma va entrar en vigor el dia 21 de desembre de 2.007, d'acord amb el que preveu la seva disposició final sisena.
En el nostre cas la permuta financera es va signar el dia 31 de març de 2.005,
per tant no és aplicable la nova normativa, sinó l'anterior.
CINQUÈ. Pel que fa als deures d'informació derivats de la normativa anterior a la reforma esmentada, la sentència de la Secció Primera d'aquesta Audiència de 27 de juliol de 2.011 argumentava:
'Dada la fecha de suscripción del contrato -marzo de 2007- la normativa aplicable en lo referente a la información que debía suministrarse al cliente era la exigida por el
A este respecto el referido decreto establecía como anexo un código de conducta en el que se exigía, entre otras obligaciones:
'Artículo 5. Información a los clientes.
1. Las Entidades ofrecerán y suministrarán a sus clientes toda la información de que dispongan cuando pueda ser relevante para la adopción por ellos de decisiones de inversión y deberán dedicar a cada uno el tiempo y la atención adecuados para encontrar los productos y servicios más apropiados a sus objetivos...
3. La información a la clientela debe ser clara, correcta, precisa, suficiente y entregada a tiempo para evitar su incorrecta interpretación y haciendo hincapié en los riesgos que cada operación conlleva, muy especialmente en los productos financieros de alto riesgo, de forma que el cliente conozca con precisión los efectos de la operación que contrata. Cualquier previsión o predicción debe estar razonablemente justificada y acompañada de las explicaciones necesarias para evitar malentendidos...
5. Las Entidades deberán informar a sus clientes con la máxima celeridad de todas las incidencias relativas a las operaciones contratadas por ellos, recabando de inmediato nuevas instrucciones en caso de ser necesario al interés del cliente. Sólo cuando por razones de rapidez ello no resulte posible, deberán proceder a tomar por sí mismas las medidas que, basadas en la prudencia, sean oportunas a los intereses de los clientes'.
SISÈ. La recent sentència del Ple de la Sala Primera del Tribunal Suprem de 20 de gener de 2.014 , s'ocupa específicament de les obligacions legals que la normativa vigent imposa a les entitats financeres en matèria d'informació i assessorament als seus clients.
Malgrat que ho feia resolent un cas en què es plantejava la nul litat d'una permuta financera o swap contractat dins la vigència de la nova legislació, això no vol dir que no pugui tenir en compte, ni que sigui parcialment, en el nostre cas, perquè algunes de les seves afirmacions són aplicables a la qüestió jurídica de la nul litat dels contractes bancaris per un error vici en el consentiment prestat pel client amb independència de la classe de producte contractat i del moment, anterior o posterior a la reforma legal avantdita, en què es contractés.
També ho són quan el que es demana és una indemnització per incomplir el deure contractual d'informació.
Aquesta resolució parteix d'un principi bàsic:
'Ordinariamente existe una desproporción entre la entidad que comercializa servicios financieros y su cliente, salvo que se trate de un inversor profesional. La complejidad de los productos financieros propicia una asimetría informativa en su contratación, lo que ha provocado la necesidad de proteger al inversor minorista no experimentado en su relación con el proveedor de servicios financieros. Como se ha puesto de manifiesto en la doctrina, esta necesidad de protección se acentúa porque las entidades financieras al comercializar estos productos, debido a su complejidad y a la reseñada asimetría informativa, no se limitan a su distribución sino que prestan al cliente un servicio que va más allá de la mera y aséptica información sobre los instrumentos financieros, en la medida en que ayudan al cliente a interpretar esta información y a tomar la decisión de contratar un determinado producto'.
En el mateix sentit podem citar les sentències del Tribunal esmentat de 8 i 7 de juliol (dos de la mateixa data) de 2.014.
El criteri que expressa el Tribunal Suprem ja ha estat reiteradament aplicat per aquesta Audiència, per exemple, a les sentències de la Secció Primera de 18 de febrer , de 20 de mar ç i d'1 de setembre de 2.011 , o a les de la Secció Segona de 15 de febrer , 12 de mar ç i 26 de novembre de 2.012 , i de 27 de novembre de 2.013 i 28 de febrer de 2.014 , entre altres, dictades totes elles respecte de permutes financeres, o les de 18 de desembre de 2.013 i 26 de febrer i 30 d'octubre de 2.014, en casos de participacions preferents.
SETÈ. En definitiva, tant a l'empara de la normativa anterior com de l'actual, el deure d'informació imposat legalment a les entitats financers era i és ben evident, i en tot cas la norma actual encara l'ha reforçat més.
El recurs afirma que la càrrega de demostrar que la informació procurada al client ha estat suficient correspon a l'entitat financera demandada.
Aquesta asseveració és correcta.
És la demandada qui ha de demostrar que ha donat la informació suficient al seu client i que ha complert amb les seves obligacions legals en aquesta matèria, en aplicació del principi de facilitat probatòria que preveu l' article 217.7 de la LEC .
Aquesta distribució de la càrrega de la prova resulta del que determina l' article 217 de la LEC .
En aquest sentit, la sentència de la Secció Primera d'aquesta Audiència de 27 de juliol de 2.011 ja citada diu:
'sosteniendo como así ha sostenido la parte demandada que efectivamente se efectúo dicha información dando todos los detalles de la misma al apoderado de la empresa que firmo el contrato, es evidente que era a la misma a quien incumbía la carga de probar tal hecho, en atención a ello las consecuencias negativas de dicha falta de prueba deben predicarse respecto de la demandada y no de la actora'.
En idèntic sentit ens hem pronunciat a les sentències de 15 de febrer , 12 de mar ç, 12 i 17 de setembre , 26 de novembre i 5 de desembre de 2.012 , de 20 i 27 de novembre de 2.013 , i de 26 de febrer , 3 de mar ç i 30 d'octubre de 2.014 , entre altres.
Les participacions preferents. Concepte i naturalesa jurídica.
VUITÈ. La sentència de la Secció Cinquena de l'Audiència d'Astúries de 18 de juliol de 2.013 ha fet un acurat i exhaustiu estudi d'aquesta qüestió.
Aquesta resolució explica:
'Las participaciones preferentes se encuentran reguladas en la Ley 13/1985 de 25 de mayo, de Coeficientes de Inversión , Recursos Propios y Obligaciones de Información de los Intermediarios Financieros. En el artículo 7 de dicha Ley 13/1985 se establece que las participaciones preferentes constituyen recursos propios de las entidades de crédito. Las participaciones preferentes cumplen una función financiera de la entidad y computan como recursos propios, por lo que el dinero que se invierte en participaciones preferentes no constituye un pasivo en el balance de la entidad. El valor nominal de la participación preferente no es una deuda del emisor, por lo que el titular de la misma no tiene derecho de crédito frente a la entidad, no pudiendo exigir el pago. La consecuencia de ello es que el riesgo del titular de la participación preferente es semejante, aunque no igual, al del titular de una acción.
En la Disposición Adicional Segunda de esta ley se regulan los requisitos para la computabilidad de las participaciones preferentes como recursos propios. Esta Disposición Adicional Segunda fue redactada por el apartado diez del artículo primero de la Ley 6/2011, de 11 de abril , por la que se transpone a nuestro Derecho la Directiva 2009/111/CE, del Parlamento Europeo y del Consejo, de 16 de septiembre de 2009, por la que se modificó la Ley 13/1985, la Ley 24/1988, de 28 de julio del Mercado de Valores y el R.D. Legislativo 1298/1986, de 28 de junio sobre adaptación del derecho vigente en materia de entidades de crédito al de las Comunidades Europeas.
La Directiva 2009/111/CE del Parlamento Europeo y del Consejo de 16 de septiembre de 2009 no califica la participación preferente como instrumento de deuda, sino como instrumento de capital híbrido al que se ha de aplicar el mismo tratamiento contable y financiero que reciben los recursos propios de la entidad de crédito emisora, de ahí que una primera aproximación a esta figura nos lleva a definirla como un producto financiero que presenta altos niveles de riesgo y complejidad en su estructura y condiciones, como así se reconoce en la exposición de motivos del RDL 24/2012 de reestructuración y resolución de entidades de crédito (BOE de 31 de agosto de 2012).
En la misma línea el Banco de España las define como un instrumento financiero emitido por una sociedad que no otorga derechos políticos al inversor, ofrece una retribución fija (condicionada a la obtención de beneficios) y cuya duración es perpetua, aunque el emisor suele reservarse el derecho a amortizarlas a partir de los cinco años, previa autorización del supervisor (en el caso de las entidades de crédito, el Banco de España) ...
En relación a la rentabilidad de la participación preferente se infiere que el pago de la remuneración estará condicionado a la existencia de beneficios o reservas distribuibles en la entidad de crédito emisora o dominante. También ha de mencionarse que la liquidez de la participación preferente sólo puede producirse mediante su venta en el mercado secundario, por lo que en supuestos de ausencia de rentabilidad hace difícil que se produzca la referida liquidez...
Las consideraciones anteriores apuntan sin duda alguna a la consideración del producto participaciones preferentes como un producto complejo, en modo alguno sencillo. Dicha calificación se hace con fundamento en el actual artículo 79 bis 8.a) Ley 24/1988, de 28 de julio, del Mercado de Valores que considera valores no complejos a dos categorías de valores.
En primer lugar, a los valores típicamente desprovistos de riesgo y a las acciones cotizadas como valores ordinarios éstas cuyo riesgo es de «general conocimiento». Así, la norma considera no complejos de forma explícita a las' (i) acciones admitidas a negociación en un mercado regulado o en un mercado equivalente de un tercer país; (ii) a los instrumentos del mercado monetario; (iii) a las obligaciones u otras formas de deuda titulizada, salvo que incorporen un derivado implícito; y (iv) a las participaciones en instituciones de inversión colectiva armonizadas a nivel europeo.'
En segundo lugar, como categoría genérica, el referido precepto considera valores no complejos a aquéllos en los que concurran las siguientes tres condiciones: «(i) Que existan posibilidades frecuentes de venta, reembolso u otro tipo de liquidación de dicho instrumento financiero a precios públicamente disponibles para los miembros en el mercado y que sean precios de mercado o precios ofrecidos, o validados, por sistemas de evaluación independientes del emisor; (ii) que no impliquen pérdidas reales o potenciales para el cliente que excedan del coste de adquisición del instrumento; (iii) que exista a disposición del público información suficiente sobre sus características. Esta información deberá ser comprensible de modo que permita a un cliente minorista medio emitir un juicio fundado para decidir si realiza una operación en ese instrumento...
En su consecuencia, la participación preferente es claramente calificable como valor complejo, porque no aparece en la lista legal explícita de valores no complejos y porque no cumple ninguno de los tres referidos requisitos'.
La sentència de la Audiència Provincial de Córdoba de 30 de gener de 2013 coincideix amb aquesta qualificació del producte:
'las participaciones preferentes constituyen un producto complejo de difícil seguimiento de su rentabilidad y que cotiza en el mercado secundario, lo que implica para el cliente mayores dificultades para conocer el resultado de su inversión y para proceder a su venta, y, correlativamente, incrementa la obligación exigible al banco sobre las vicisitudes que puedan rodear la inversión. La Comisión Nacional del Mercado de Valores ha indicado sobre este producto que 'son valores emitidos por una sociedad que no confieren participación en su capital ni derecho a voto. Tienen carácter perpetuo y su rentabilidad, generalmente de carácter variable, no está garantizada. Se trata de un instrumento complejo y de riesgo elevado que puede generar rentabilidad, pero también pérdidas en el capital invertido.... Las PPR no cotizan en Bolsa. Se negocian en un mercado organizado...No obstante, su liquidez es limitada, por lo que no siempre es fácil deshacer la inversión...'.
La sentència del Tribunal Suprem de 8 de setembre de 2.014 les defineix així:
'Las participaciones preferentes son valores atípicos de carácter perpetuo, que contablemente forman parte de los recursos propios de la sociedad que los emite, pero no otorgan derechos políticos al inversor y sí una retribución fija, condicionada a la obtención de beneficios. Esta remuneración se asemeja, de un lado, a la renta fija porque está predeterminada y no es cumulativa, y de otro a la renta variable en la medida en que depende de la obtención de suficientes beneficios.
El reseñado carácter perpetuo no impide que la entidad emisora se pueda reservar el derecho a amortizarlas a partir de los cinco años, previa autorización del supervisor.
De este modo, las participaciones preferentes, que cuando son emitidas por sociedades extranjeras, como es nuestro caso, suelen denominarse 'acciones preferentes ', vienen a ser un 'híbrido financiero', pues combinan caracteres propios del capital y otros de la deuda...
En atención a lo que es objeto del presente recurso, debemos destacar que la participación preferente no atribuye derecho a la restitución del valor nominal, por lo que puede hablarse de un valor potencialmente perpetuo o sin vencimiento, ya que su regulación dispone de forma imperativa que el dinero captado por la entidad emisora debe estar invertido en su totalidad y permanentemente en la entidad o en su dominante, de manera que quede directamente afecto a los riesgos y la situación financiera de la entidad. Propiamente, la participación preferente no atribuye un derecho de crédito contra la entidad emisora para la restitución del valor nominal invertido. De tal forma que la liquidez de la participación preferente sólo puede producirse mediante su venta en el mercado secundario de valores en el que cotiza'.
Aquesta qualificació de producte complex implica que l'entitat bancària que els comercialitza ha d'extremar el seu deure d'informació al client, de manera que el permeti conèixer els seus trets fonamentals i sigui totalment conscient de les seves característiques, decidint lliurament si li convé comprar-les o no.
Valoració de la prova.
NOVÈ. Sobre la base de les premisses normatives i jurisprudencials aplicables al cas que ara ens ocupa, estem en condicions d'estudiar si la demandant va donar el seu consentiment a la compra de preferents sense que la demandada li donés una informació suficient sobre les característiques del producte que adquiria.
Discrepem completament del criteri que expressa la sentència impugnada per les raons següents.
Primera, de la documentació presentada per ambdues parts relativa al contracte de compra de preferents que ara ens ocupa resulta que no tenim la més mínima constància que abans de la seva signatura els empleats de la demandada informessin d'una manera suficient la demandant de les característiques essencials, funcionament i riscos d'aquest producte.
De les respectives còpies del fulletó d'informació de l'emissió de preferents presentat davant la CNMV i del tríptic que la resum, no consta per enlloc que fossin lliurades a la demandant.
Cap d'aquests documents porta la seva signatura ni cap altre dada que permeti acreditar que els va rebre.
Segona, l'aspecte formal com la demandada presentava documentalment aquestes operacions, o per ser més exactes les quantitats que s'hi havien invertit, era com si es tractés d'operacions de renda fixa a termini.
Això contribuïa a propiciar una clara confusió sobre la naturalesa dels productes adquirits, provocada per la pròpia entitat financera demandada.
Tercera, aquest producte donava uns rendiments periòdics, de manera que era perfectament possible que la demandant pensés que havia adquirit un producte a termini que generava uns 'interessos' periòdics.
Quarta, no podem passar per alt que la declaració testifical del delegat de la sucursal on es va fer l'operació, càrrec que conserva avui en dia, no es veu corroborat per cap prova documental.
A aquesta circumstància s'ha d'afegir que la seva condició d'empleat de la demandada fa que les seves manifestacions s'hagin de posar en entredit i ser valorades d'acord amb el que preveu l' article 376 de la LEC , és a dir, sotmetent-les a una crítica raonable.
DESÈ. No afecta a l'existència d'aquesta falta d'informació i al desconeixement del producte per part de la demandant el fet que durant anys percebés uns rendiments periòdics derivats de les seves preferents.
Aquesta circumstància no feia res més que confirmar la seva creença en què els dipòsits que havien constituït generaven uns interessos o qualsevol altra classe de rendiments, sense que d'aquesta circumstància, ni de la informació facilitada per la demandada, pogués arribar a entendre que en realitat el que se li estava pagant era una participació en els beneficis de la demandada subordinats a la seva existència.
ONZÈ. Del que acabem d'exposar, queda demostrat que ens trobem davant d'uns productes d'una evident complexitat.
Per aquesta raó la seva contractació requereix d'una exhaustiva informació, que pot provenir o dels coneixements en matèria econòmica i financera que el client tingui per sí mateix o de la informació que li procuri l'entitat financera complint amb la normativa aplicable.
Com ja hem dit, la informació que el banc estava obligat a proporcionar als seus clients ha estat inexistent.
En conclusió, no podem acceptar, com ho fa la sentència impugnada, que la demandada informés d'una manera suficient la demandada del funcionament, característiques i riscos del producte. Més aviat no consta la més mínima informació.
A la vista de les obligacions que les normes avantdites imposen a les entitats bancàries en matèria d'informació als seus client abans de contractar el productes que comercialitzen, hem d'entendre que la demandada ha infringit aquests deures, el que fa que també incorri en un incompliment contractual que permet que la demandant li exigeixi una indemnització a l'empara del que disposa l' article 1.124 del CC espanyol.
Indemnització del dany.
DOTZÈ. Com hem vist en el primer fonament jurídic, la indemnització que reclama la demandant deriva de la diferència entre la quantitat que va invertir en la compra de les participacions preferents (17.000 euros) i la que va obtenir per la venda de les accions de la demandada en què es van convertir de manera obligatòria les participacions (6.015,34 euros). Considera que aquesta diferència és el perjudici patrimonial del qual l'ha de rescabalar la demandada.
TRETZÈ.En principi és correcte fixar el perjudici sofert en la diferència entre la quantitat invertida i el producte que li han generat les participacions.
Ara bé, no ha tingut en compte que el que ha obtingut no és només la quantitat que se li va pagar arran de la venda de les accions esmentades, sinó que també va percebre uns rendiments periòdics que han fet que el perjudici fos inferior.
Segons el que diu la sentència apel lada, sense que aquesta declaració hagi estat qüestionada en el recurs, les quantitats pagades per Catalunya Banc SA en aquest concepte van pujar a 3.609 euros
En definitiva, la suma reclamada per la demandat s'ha de reduir a 7.375, 53 euros (10.984,53 - 3.609).
Costes.
CATORZÈ. De conformitat amb els articles 394.2 i 398.2 de la LEC no imposem les costes de cap de les dues instàncies.
Fallo
PRIMER. Estimem en part el recurs d'apel lació presentat en nom de Bárbara contra la sentencia de primera instància, la revoquem i condemnem a Catalunya Banc SA a pagar a la demandant la quantitat de 7.375, 53 euros, més els interessos legals des del dia 8 de març de 2.013.
SEGON. No imposem les costes de cap de les dues instàncies.
És procedent retornar a la part apel lant el dipòsit que va constituir amb la finalitat de recórrer la resolució de primera instància.
Contra aquesta resolució es pot presentar recurs de cassació, d'acord amb allò que estableix l' article 477.2.3º de la LEC si s'acredita el seu interès cassacional, i per infracció processal, de conformitat al que disposa la seva disposició final setzena.
Serà competent per a la seva resolució el Tribunal Suprem i s'haurà d'interposar davant d'aquesta Secció de l'Audiència en el termini de vint dies des de la seva notificació.
En el moment d'interposar-los s'haurà de fer el pagament de les taxes i dipòsit preceptius, si escau.
Notifiqueu aquesta Sentència a les parts i deixeu-ne un testimoniatge en aquest rotlle i en les actuacions originals, que es retornaran al Jutjat de Primera Instància i Instrucció del qual procedeixen.
Així ho decideix la Sala, integrada pels magistrats esmentats a l'encapçalament, que signen a continuació.
PUBLICACIÓ.Avui, s'ha publicat aquesta Sentència, d'acord amb el que s'estableix legalment. En dono fe com a secretària judicial d'aquesta Secció.