Sentencia Civil Nº 356/2009, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 667/2008 de 15 de Octubre de 2009

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 667/2008

Judici verbal núm. 103/2008

Jutjat Mercantil 1 Lleida

SENTÈNCIA núm. 356/2009

PRESIDENT

ALBERT GUILANYÀ I FOIX

MAGISTRATS

ALBERT MONTELL GARCIA

ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, quinze d'octubre de dos mil nou

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de judici

verbal número 103/2008, del Jutjat Mercantil 1 Lleida, en virtut del recurs interposat pel apel·lant Aurelio , representat/da pel

procurador/a JOSÉ LUIS RODRIGO GIL i assistit/da pel/per la lletrat/da CARMEN BROVIA RIBÉ contra sentència de data disset de juliol de dos mil vuit dictada

en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 667/2008. La part actora CARNES SELECTAS LOS PEDROCHES, S.R.L., representat/da pel/per la procurador/a

CRISTINA FARRE PRUNERA i assistit/da pel/per la lletrat/da MIQUEL PALOU JOUNOU impugna l'apel·lació. És ponent d'aquesta resolució el/la magistrat/ada

ALBERT GUILANYÀ FOIX.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data disset de juliol de dos mil vuit, és la següent:

"ESTIMO la demanda presentada per CARNES SELECTAS LOS PEDROCHES S.L., contra Aurelio , i en conseqüència, condemno aquest a pagar a la part actora la quantitat de 2.441,64 ?, més interesses legals i tot amb més l'expressa imposició a la part demandada de les costes processals causades en el curs d'aquest procediment."

SEGON. Contra l'anterior sentència, Aurelio va/n interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 5 d'octubre de 2009 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER. La part demandada s'alça contra la sentència de primera instància fent dos úniques al·legacions i que són a saber: en primer lloc, la nul·litat de la citació a termini atès que no es va intentar fer en el seu actual domicili en que sí es va fer la notificació de la sentència, domicili que a més constava a la guia telefònica; i en segon lloc, que en tot cas el deute està pagat i per tant res es deu.

La part demandada apel·lada s'oposa al recurs i demana la íntegra confirmació de la sentència de primera instància.

SEGON. Atès que el problema que es planteja té a veure amb la citació edictal, escau recordar la doctrina que al respecte té el TC. Així aquest té dit, entre d'altres, en les Sentències de 13 de març i 13 de novembre de 2000, que: " la citación o emplazamiento por edictos, aunque en sí misma no es contraria a las exigencias del art. 24.1 CE , sólo resulta admisible cuando no conste el domicilio de quien deba de ser emplazado o se ignore su paradero, pudiendo utilizarse sólo como remedio último de comunicación del órgano judicial con las partes procesales. Así pues, el uso de los edictos impone con carácter previo al órgano judicial una diligencia específica, que implica el agotamiento de todas aquellas modalidades de comunicación capaces de asegurar en mayor grado la recepción por su destinatario de la notificación a realizar y que, por esto mismo, aseguran también en mayor medida la posibilidad de ejercer el derecho de defensa. Este deber de diligencia incluye, desde luego, el cumplimiento de las formalidades legalmente exigidas en cada caso, pero no puede reducirse a una mera legalidad de la comunicación, pues la cuestión esencial estriba en asegurar que el destinatario del acto efectivamente lo reciba, debiendo ser agotadas todas las formas posibles de comunicación personal antes de pasar a la meramente edictal. Es decir, la citación o el emplazamiento hecho por edictos, cuya recepción por el destinatario del llamamiento judicial no puede ser demostrada, ha de entenderse necesariamente como último y supletorio medio, al que sólo cabe acudir cuando efectivamente el domicilio no fuera conocido, siendo en principio compatible con el art. 24.1 CE , siempre y cuando se llegue a la convicción razonable o a la certeza del hecho que le sirve de factor desencadenante, esto es, no ser localizable el demandado, a cuyo fin la oficina judicial ha de agotar las gestiones de averiguación del paradero por los medios normales a su alcance." Y es también doctrina constitucional que " cuando del examen de los autos o de la documentación aportada por las partes se deduzca la existencia de un domicilio que haga factible practicar de forma personal los actos de comunicación procesal con el demandado, debe intentarse esta forma de notificación antes de acudir a la notificación por edictos" (STC de 21-11-2205 y 24-7-2006)

El que va succeir al cas d'autos és que el domicili inicial que facilita la part actora per tal de portar a terme la citació a termini del demandat és l'únic que consta en la nota simple del registre mercantil com domicili del Sr Aurelio , tant quan va es va constituir la societat, com quan va ser anomenat administrador únic, com en fi, quan va ser ratificat en el càrrec, ja que en aquests dos moments posteriors en cap cas es fixa domicili diferent. Així les coses i pel que a fa la presumpta nul·litat d'actuacions, escau recordar que la citació a termini cal fer-la en la forma que assenyala l'article 161 de la LEC i que fa:

"4. En cas que no hi hagi ningú en el domicili on s'acudeixi per a la pràctica d'un acte de comunicació, el secretari judicial o el funcio nari designat ha de procurar descobrir si el destinatari viu allà.

Si ja no resideix o no treballa en el domicili al qual s'acudeix i alguna de les persones consultades en coneix l'actual, cal consignar-lo a la diligència negativa de comunicació.

Si no es pot conèixer per aquest mitjà el domicili del demandat i el demandant no ha designat altres possibles domicilis, cal procedir de conformitat amb el que estableix l'article 156.".

Atès que no es va trobar ningú al domicili malgrat haver-se intentat en dos ocasions, es va procedir conforme l'assenyalat en l'article 156 de la LEC , que fa:

"1. En els casos en què el demandant manifesti que li és impossible designar un domicili o una residència del demandat, a l'efecte de la seva personació, s'han d'utilitzar els mitjans oportuns per investigar aquestes circumstàncies, i es poden adreçar, si s'escau, als registres, als organismes, als col·le gis professionals, a les entitats i a les empreses a què es refereix l'apartat 3 de l'article 155."

Precisament l'article 155.3 de la LEC es refereix a

"3. A efectes d'actes de comunicació, es pot designar com a domicili el que aparegui en el padró municipal o el que consti oficialment a altres efectes, així com el que aparegui en un registre oficial o en publicacions de col·legis professionals, quan es tracti, respectivament, d'empreses i altres entitats o de persones que exerceixin una professió per a la qual s'hagin de col·legiar obligatòriament. També es pot designar com a domicili, als dits efectes, el lloc en què s'exerceixi una activitat professional o laboral no ocasional.".

El Jutjat va oficiar tant a l'oficina del cens electoral com a la Tresoreria General de la Seguretat Social, amb el resultat de que a la primera no consta cap dada i a la segona novament consta com a domicili el de Passeig DIRECCION000 NUM000 , és a dir el mateix en que es va intentar inicialment la citació a termini.

Així les coses i atenent a que àdhuc en una certificació de data 30 de juny de 2003 en relació al dipòsit dels comptes anuals, consta com que el Sr Aurelio és resident a Lleida sense més explicacions, es decideix procedir a la citació edictal, la qual cosa no es pot considerar com desajustada al dictat legal ans al contrari. Afegirem que malgrat sigui cert que a l'any 1997 el Sr Aurelio va comprar a mitges un nou habitatge al DIRECCION000 número NUM001 , gens menys ho és que en l'escriptura de compra fa constar novament com a domicili el de DIRECCION000 NUM000 . per tant la part actora i el jutjat han actuat en tot moment basant-se en el domicili que consta en els registres oficials (Registre mercantil i TGSS), sense que de les actuacions en resultes de diferent i factible per tal de portar a terme la citació a termini i era a la part demandada a la que corresponia desfer qualsevol malentès modificant, on calia, el seu domicili i no limitant- se simplement a fer constar un nou domicili a la guia telefònica. Rel motiu doncs, ha de decaure i no pot ser estimat.

TERCER. El seguen motiu de recurs que es fa valer és el pagament, però resulta que a les actuacions no consta en absolut que aquell s'hagi produït no sent suficient a aquests efectes les simples manifestacions de la part demandada acompanyades de una sèrie de documents en l'escrit d'apel·lació que resulten desvirtuats per les al·legacions de la part apel·lada en al seva contestació, el que ens mena a tenir que desestimar en la seva totalitat el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència de primera instància.

QUART. Atès el que disposa l'article 394 de la LEC les costes s'han d'imposar a la part apel·lant.

Fallo

DESESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat pel procurador Rodrigo contra la sentència de data 17 de juliol de 2008 del Jutjat Mercantil de Lleida O CONFIRMEM en tots els seus extrems i amb expressa imposició a la part apel·lant de les costes causades en la present instància.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.