Sentencia Civil Nº 357/2007, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 154/2007 de 14 de Noviembre de 2007

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLO DE APEL·LACIÓ Nº 154 / 2007

JUDICI ORDINARI Nº 129 / 2006

JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA NÚM. 7 - TARRAGONA

SENTENCIA Nº

PRESIDENT

Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA

MAGISTRATS

Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Il·lma. Sra. Mª ANGELES BARCENILLA VISUS (SUPLENT)

Tarragona, a 14 de novembre de 2.007.

Vist en aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat pels Srs. Juan i

Luis Enrique representats en aquesta instància per la Procuradora Sra. Muñoz Pérez i assistits pel Lletrat Sr. De

Urbiola Canovaca, contra la Sentència de data 19 de desembre de 2.006 del Jutjat de Primera Instància núm. 7 de Tarragona dictada en el Procediment Ordinari núm. 129/06 , al qual figura com a demandants els ara apel·lants, i com a demandada la mercantil RESIPUIG, S.L. representada pel Procurador Sr. Farré Lerín i defensada pel Lletrat Sr. Tondo Bravo.

Antecedentes

PRIMER. La Sentència recorreguda conté la següent part dispositiva:

"FALLO. Que debo desestimar la demanda presentada por la Procuradora de los Tribunales, Dª MARIA JESUS MUÑOZ PEREZ en nombre y representación de Luis Enrique y absolver a la mercantil RESIPUIG, S.L. desestimando cuantos pedimentos se le formulan y con expresa imposición de costas a los demandantes."

SEGON. Contra l'esmentada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal dels Don. Juan i Luis Enrique d'acord a les al·legacions contingudes al seu escrit.

TERCER. Donat trasllat del recurs a l'adversa, per aquesta es va presentar escrit d'oposició interessant la seva desestimació.

QUART. En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat els tràmits legals.

VIST i essent el Ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat MANUEL GALAN SANCHEZ,

Fundamentos

PRIMER. Interposa la representació processal dels Don. Juan i Luis Enrique el present recurs d'apel·lació impugnant els pronunciaments de la sentència d'instància pels quals es desestima la demanda i es condemna als recurrents en les costes de la primera instància.

Per tal de resoldre el present recurs s'ha de partir del que demana la part actora, de una forma certament confusa, al seu escrit de demanda i que, atesa aquesta confusió, intenta clarificar al seu escrit d'interposició de l'apel·lació; així, sol·licita la resolució del contracte d'opció de compra subscrit entre les parts litigants el dia 15 de setembre de 2.005, amb devolució de la prima de l'opció, per dos motius: per la diferència de superfície o cabuda d'un dels dos locals, i perquè l'alçada dels dos locals no arriba al mínim permès per les Ordenances municipals de Tarragona per a desenvolupar una activitat comercial i, en base a això, sol· licita, a més de l'esmentada resolució, els interessos del preu de l'opció en concepte d'indemnització de danys i perjudicis, "o en su defecto, declarando la nulidad radical y absoluta del contrato", peticions que han de ser rebutjades des d'aquest moment processal ja que suposa una modificació respecte al que va sol·licitar a la demanda: "en su día, se dicte sentencia en la que se estime íntegramente la presente demanda, resolviendo en su consecuencia el contrato de opción de compra, y condenado a la demanda a la devolución a la actora de las cantidades entregadas, así como al pago de una indemnización por daños o perjuicios ascendente igual a la cuantía de la prima, es decir VEINTE MIL EUROS (20.000'00)" (foli 8). Amb aquestes noves peticions articulades mitjançant el present recurs, la part apel·lant oblida que es doctrina reiterada la que declara que "... no pudiendo tampoco plantearse la cuestión que no fue objeto de la primera instancia de nuevo en la apelación, por cuanto es doctrina constante y reiterada (Sentencias del Tribunal Supremo de 6 de marzo de 1984 y 25 de septiembre de 1999), que el recurso de apelación en nuestro ordenamiento jurídico, aunque permite al Tribunal de segundo grado examinar en su integridad el proceso, no constituye un nuevo juicio, ni autoriza a aquél a resolver cuestiones o problemas distintos de los planteados en la primera instancia, entendiéndose como pretensión nueva tanto la que resulta totalmente independiente de la planteada ante el Tribunal "a quo", como la que supone cualquier modo de alteración o complementación de la misma, de acuerdo con el principio general del derecho "pendente apellatione, nihil innovetur", y el principio procesal de prohibición de la "mutatio libelli", de modo que la segunda instancia se puede extender únicamente a lo que ha sido objeto de la primera instancia (Sentencia del Tribunal Supremo de 30 de noviembre de 2000), no admitiendo la introducción de cuestiones nuevas (Sentencia del Tribunal Supremo de 27 de septiembre de 2000)".

Entrant en l'examen de la qüestió de fons, no és fet controvertiu que ambdós parts litigants van subscriure en data 15 de setembre de 2.005 l'opció de compra acompanyada com a document núm. 1 de la demanda (folis 10 a 14). Com ja va posar de relleu aquest mateix Tribunal en Sentència de 27-07-2007, "el derecho de opción de compra es definido por nuestro TS (v. por todas sentencia de 22-12-2005) como aquél por el que una parte atribuye a otra un derecho que permite a esta última decidir, dentro de un determinado período de tiempo y unilateralmente, la puesta en vigor de un concreto contrato: si se ejercita la opción de compra, aparece la compraventa, pero ésta no nace si, al no ejercitar la opción en el plazo previsto, queda caducada", afegint la STS de 27/09/2007 que "una opción de compra ejercitada no es título de dominio alguno, pues con ella lo único que se produce es la perfección del contrato de compraventa proyectado, pero no su consumación. Con el ejercicio del derecho de opción de compra este queda consumado y extinguido, mientras que el contrato de compraventa queda automáticamente perfeccionado y sometido a su propia regulación ( arts. 1.445 y ss. del CC ), en la que figura el 1.450, que mantiene desde luego la perfección del contrato, aunque ni la cosa ni el precio se hayan entregado, requiriendo para su adecuada consumación la traditio de la cosa vendida en cualquiera de sus formas, a fin de dar cumplimiento a los arts. 609 y 1.095 del Código civil . Con el ejercicio en forma positiva de la opción se tiene título, pero no el modo en cualquiera de sus formas (SSTS de 23 de diciembre de 1.991;14 de febrero de 1.997; 23 de mayo de 2007 , entre otras)".

Al present supòsit, la prova practicada ha acreditat que els actors (optants) no van exercitar l'opció de compra pactada al seu favor dins del termini establert, es a dir, fins al dia 15 de març de 2.006 (Pacte Quart, foli 12), com així resulta de la pròpia declaració del recurrent Sr. Luis Enrique i de la falta d'acreditació documental dels demandants, ni tampoc van dipositar el preu estipulat per l'adquisició de la finca (581.012,10 euros, Pacte Tercer, foli 12,) a cap Notaria (declaració del Sr. Luis Enrique ), disposant l' article 32,1r. de la Llei catalana 22/2001 que "L'exercici del dret d'opció a l'adquisició onerosa requereix el pagament previ o simultani del preu fixat ...". L'únic que van fer els apel·lants va ser requerir notarialment a la mercantil RESIPUIG, S.L. en data 10 de novembre de 2.005 (folis 43 a 50) manifestant que "sigue interesada en ejercitar en su día la opción de compra sobre las referidas fincas" (foli 45 revers), si bé tractant d'imposar unilateralment a la cedent de l'opció determinades condicions com una reducció proporcional del preu, la realització de gestions dirigides a assegurar la legalització dels metres quadrats reals existents i solucionar la qüestió de l'alçada mínima requerida de dos metres i mig (foli 45 revers), contestant RESIPUIG, S.L. també notarialment (folis 51 a 53) que "El contrato otorgado entre las partes es valido y eficaz siendo que fue redactado por los propios optantes mediante asistencia letrada y previa constatación y comprobación de los elementos físicos y jurídicos de la finca objeto del mismo. // Que por la mercantil RESIPUIG S.L., no hay inconveniente en cumplir lo convenido y en consecuencia no acepta ninguna de las unilaterales manifestaciones de las que consta el requerimiento" (foli 53). Per tant, no havent exercitat la part optant (apel·lant) l'opció de compra dins del termini pactat, això va determinar, com a conseqüència necessària, la caducitat de la mateixa: "el optante, al no pagar o consignar el precio convenido por la compraventa, ni en el plazo pactado, ni en la prórroga que el concedente le otorga, incumplió el contrato de opción y dejó pasar el plazo de caducidad convenido, determinando, con ello, según la citada doctrina jurisprudencial, la declarada extinción del derecho de opción" (STS 07/07/1986), caducitat de l'opció que determina l'extinció automàtica dels drets pel simple transcurs del termini atorgat per al seu exercici i que pot tenir la seva causa en la llei o en un acte jurídic privat ( A.P. Barcelona, sentència de 05/04/2004 ). A més a més, RESIPUIG, S.L. en data 17-03-2006 (per tant, abans de rebre la demanda inicial el dia 27-04-2006 - foli 73-) va remetre burofaxes als Srs. Juan i Luis Enrique als quals els manifestava: "Mitjançant la present, els comuniquem que havent expirat el termini per exercitar l'opció de compra del contracte de data 15 de Setembre de 2005, per la compra de les finques ubicades als carrers Jaume I número 7 de Tarragona (finques registrals 38.066 i 38.068), donem per rescindit el contracte, i en conseqüència fem nostres les quantitats entregades a compte, en concepte de danys i perjudicis tal i com consta en el pacte segon, paràgraf segon de l'esmentat contracte." (folis 83 a 88). En definitiva, l'opció de compra pactada es va extingir automàticament el dia 16 de març de 2.006 (Pacte Quart, foli 12), assenyalant l' article 35 de la Llei catalana 22/2001 , com una de les causes d'extinció dels drets d'aquisició el "fet d'haver-se complert el termini de la seva durada", raó per la qual no es pot resoldre, com pretén la part apel·lant, això que ja no existia jurídicament, essent aquest motiu suficient per tal de desestimar el present recurs d'apel·lació.

Però es que, a més, i analitzant les causes al·legades pels recurrents per sol·licitar la resolució de l'opció de compra pactada (diferència de superfície o cabuda d'un dels dos locals, i perquè l'alçada dels dos locals no arriba al mínim permès per les Ordenances municipals de Tarragona per a desenvolupar una activitat comercial), el primer que s'ha de dir és que la part actora, a la seva demanda, exercita l'acció prevista a l' article 1.469 del Codi Civil (Fonament VII, "La base de la demanda se constituye con base en la acción derivada del precepto contenido en el Art. 1.469 del C.Civ .", foli 6), mentre que a l'escrit d'interposició del present recurs declara: "... el supuesto fáctico que analizamos se identifica mejor con el supuesto previsto en el segundo inciso del párrafo segundo de este mismo artículo 1.471" (foli 176), es a dir, varia l'acció exercitada, cosa que no li està permesa tal i com ja s'ha exposat abans, i això sense que la Sala deixi de fer referència a la contradicció en que incorreix quan després assenyala: "B.- Y en segundo lugar, si admitimos que nos hallamos ante un negocio preparatorio de un negocio o contrato posterior que será una compraventa, ... . La aplicación por tanto de los arts. 1468 y ss., ..., sobre la obligación del vendedor de entrega de la cosa vendida, en un caso como éste, de una opción de compra, sin la entrega del bien, que no se pondrá en poder y posesión del comprador hasta que se celebre la compraventa, no tienen fácil encaje, siendo inadecuada su aplicación sqiquiera por analogía" (foli 180).

Respecte a la diferència de superfície dels locals i problema amb l'alçada mínima, la prova practicada ha acreditat que els actors són professionals i van estar assessorats; que abans de la signatura del contracte d'opció van visitar el local en més d'una ocasió (declaració del legal representant de la demandada, i dels Srs. Juan i Luis Enrique ) i, per tant, coneixien el que volien comprar; que van poder comprovar els metres quadrats abans de la firma; que RESIPUIG, S.L. els va facilitar un aixecament planimètric elaborat a la seva instància i que els actors van acompanyar a la seva demanda (folis 36, 40 i 41) on ja es feia referència a la diferència de superfície, i finalment, que el preu pactat (uns 600.000 euros) no es va fixar en funció dels metres quadrats (declaració del Sr. Luis Enrique ); per tant, com diu reiteradament la jurisprudència, "es doctrina comúnmente admitida en relación con los artículos 1469 y 1471 del Código Civil (Sentencias del Tribunal Supremo de 29 de may de 2000, y 31 de enero de 2001), que cuando la venta se hace a cuerpo cierto, por un precio alzado, el hecho de que la finca tenga menos metros que los consignados en su descripción en el contrato de compraventa no es un vicio oculto de la cosa, cuando la verdadera superficie se encuentra a la vista del comprador, ha podido ser perfectamente comprobada antes de firmar el contrato de compraventa, y el comprador conocía lo que adquiría por haberlo visitado según es lo habitual en el tráfico usual y corriente. // En este sentido, cuando la venta se hace a cuerpo cierto, de modo que el precio no se haya pactado por unidad de medida, estipulándose un precio sin referencia a ese dato, sino de forma alzada, ninguna trascendencia tiene para su calificación como tal venta el que se haga mención de la extensión del objeto comprado. Por el contrario, debe de figurar en el contrato la conexión entre precio y unidad de medida para que la venta no se considere que se hace a cuerpo cierto. // Por lo tanto, siempre que falta la indicación del precio concreto por unidad de medida, la ley supone que la determinación de las dimensiones del objeto vendido no ha tenido para las partes valor esencial, y constituía tan solo una superabundancia de datos, que es una presunción de valor absoluto ( Sentencia del Tribunal Supremo de 21 de julio de 2000)" (A.P. Barcelona, sentència de 28-10-2005). Per aquests motius, igualment s'ha de rebutjar l'al·legació dels apel·lants de que l'opció de compra s'havia constituït sobre un objecte il·lícit o contrari a normes imperatives de l'ordenament municipal (foli 182).

Finalment, pel que es refereix a la referència que efectua la part recurrent respecte a l'aforisme 'iura novit curia' per combatre l'afirmació de la resolució recorreguda de que els actors no havien acreditat que els locals no complien la normativa municipal en matèria urbanística o de disciplina administrativa d'obertura d'establiments, concluint que "significa que los jueces deben conocer el Ordenamiento con el fin de fallar cuantos asuntos les sean planteados en el ejercicio de su función jurisdiccional y sin requerir que los litigantes deban facilitar al Juez la información acerca de las normas aplicables al caso" (foli 181), s'ha de destacar la confusió de la part apel·lant, ja que una cosa és el principi 'iura novit curia' ( ATS DE 18/09/2007 : "debiendo recordarse que la aplicación del principio "iura novit curia", si bien autoriza a los Tribunales a aplicar las normas que estimen procedentes, así como a modificar el fundamento jurídico de las pretensiones, no les faculta, en cambio, para resolver la cuestión sometida a su decisión trasmutando la causa de pedir o sustituyendo las cuestiones debatidas por otras distintas, cuyo cambio o transmutación puede significar menoscabo del art. 24 CE , al desviarse de los términos en que viene planteado el debate forense, vulnerando el principio de contradicción (SSTS 9-3-85, 9-2-88 y 30-12-93 , entre otras)"), i altre molt diferent el principi de càrrega de la prova, regulat a l' article 217 de la L.E.C ., i que imposa com a regla general a la part actora la càrrega de provar els fets constitutius de la seva pretensió.

Per tot el que s'ha exposat, es procedent acordar la desestimació íntegra del present recurs d'apel·lació i la confirmació íntegra de la resolució d'instància.

SEGON. De conformitat amb el que disposa l' article 398 de la L.E.C . en relació amb l'article 394, al desestimar-se el recurs d'apel·lació s'han d'imposar les costes d'aquesta instància a la part recurrent.

Fallo

Que DESESTIMANT INTEGRAMENT EL RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per la representació processal dels Don. Juan i Luis Enrique contra la Sentència de data 19 de desembre de 2.006 del Jutjat de Primera Instància núm. 7 de Tarragona dictada en el Procediment Ordinari núm. 129/06:

1º) CONFIRMEM l'esmentada resolució,

2º) Imposem a la part apel·lant les costes d'aquesta instància.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem y signem.