Sentencia CIVIL Nº 358/2018, Audiencia Provincial de Girona, Sección 1, Rec 144/2018 de 06 de Septiembre de 2018

Encabezamiento

Secció núm. 01 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.01)

Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1 - Girona

17001 Girona

Tel. 972942368

Fax: 972942373

A/e: aps1.girona@xij.gencat.cat

NIG 1707942120168192922

Recurs d'apel lació 144/2018 1

Matèria: Apel lació civil

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Girona

Procediment d'origen: Procediment ordinari 995/2016

Part recurrent / Sol licitant: RAMADERIA SUY, SL, MUSSAP, MUTUA DE SEGUROS Y REASEGUROS A PRIMA FIJA

Procurador/a: Francesc De Bolós Pi, Francesc De Bolós Pi

Advocat/ada: Joan Castelltort Boada

Part contra la qual s'interposa el recurs: MAPFRE SEGUROS, S.A., Rodrigo , RIERA I RIERA SCP

Procurador/a: Carlos Javier Sobrino Cortés

Advocat/ada: Xavier Rubau Trayter

SENTÈNCIA NÚM. 358/2018

Magistrats:

Carles Cruz Moratones

Nuria Lefort Ruiz de Aguiar

Fernando Ferrero Hidalgo

Girona, 6 de setembre de 2018

Antecedentes

PRIMER.El 16 de febrer de 2018 es van rebre les actuacions de Procediment ordinari 995/2016, procedents del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Girona, a fi de resoldre el recurs d'apel lació interposat pel procurador Francesc De Bolós Pi en representació de RAMADERIA SUY, SL i MUSSAP, MUTUA DE SEGUROS Y REASEGUROS A PRIMA FIJA, contra la sentència de data 24/11/2017 , en què consta com a part apel lada el procurador Carlos Javier Sobrino Cortés, en representació de MAPFRE SEGUROS, S.A., Rodrigo i RIERA I RIERA SCP.

SEGON.El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:

'DECISIÓ

Estimo parcialment la demanda interposada per RAMADERIA SUY, SL, i MUSSAP contra MAPFRE, Rodrigo i RIERA i RIERA, SCP i el condemno a satisfer a MUSSAP la suma de set cents noranta-tres euros i quaranta-dos cèntims (793,42), més interessos legals des de la presentació de la demanda i les costes processals.

Cada part assumirà com a pròpies les costes causades a instància seva i les comunes per meitats.'

L'anterior sentència va ser aclarida mitjançant interlocutòria de data 10/01/2018.

TERCER.El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.

Assenyalat l'acte de deliberació, votació i decisió, ha tingut lloc el dia 05/09/2018.

QUART.En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.

Es va designar com a ponent elmagistrat Carles Cruz Moratones.

Fundamentos

Primer.Acceptem els de la Sentència contra la qual s'apel la en tot allò que no s'oposi al que a continuació es dirà.

Segon.El present litigi porta origen en un incendi accidental que va tenir lloc en el dia 5 de juny de 2015 en el Mas Rabell de Sant Andreu Salou, en el qual té la seva seu la companyia ramadera RAMADERIA,SUY,SL. Aquesta companyia i la seva asseguradora MUSSAP, MUTUA DE SEGUROS Y REASEGUROS A PRIMA FIJA (en endavant MUSSAP) reclamen els danys i perjudicis que varen patir com a conseqüència de l'incendi.

La sentència d'instància estima molt parcialment la demanda i contra ella s'alcen les dues parts demandants.

Tercer.Ja no es objecte de debat en aquesta alçada que l'origen de l'incendi va procedir de l'activitat agrícola que el demandat Sr. Rodrigo en està fent tasques agrícoles amb maquinària va produir una guspira de manera accidental que va provocar l'incendi que a més de la collita, va afectar al bosc, als camps de conreu del Mas Rabell, les seves instal lacions i maquinària va justificar una important intervenció dels bombers amb diversos mitjans per terra i per aire.

Tampoc es discuteix en aquesta alçada la legitimació activa de la societat RAMADERIA SUY,SL que és la titular de l'explotació agrícola i ramadera que té lloc en el Mas Rabell, independentment de que aquest mas sigui seu d'una altra empresa familiar de turisme rural. Es de destacar que tot el mas està aprofitat per la família Suy (pares i fills) que posteriorment varen constituir una societat mercantil a tal fi i varen llogar l'ús del mas i de les seves terres.

Afegirem que estava fora de lloc que la demandada negués la legitimació activa a la societat familiar demandant i a la seva asseguradora, quan en l'acte de conciliació del dia 20.7.16 (foli 130) els va reconèixer la legitimació, però que atès que hi havia altres reclamacions procediria a fer un expedient de consignació de l'import màxim a fi que fer 'el repartiment proporcional als perjudicats'. Ja dèiem en la nostra sentència de 13.2.15 que: ... "Aquest motiu no pot prosperar tant perquè en matèria de legitimació com per la doctrina dels actes propis, és sobradament conegut que qui ha creat una aparença de personalitat fora del procés no pot després argumentaren el procés que no la tenia. Així en matèria de legitimació dèiem en la nostra sentència de 26.6.00 que:Es pacífica i coneguda sobradament la doctrina jurisprudencial ( STS 20-10-98 , 19-3-92 , 21-7-89 , 5-10-87 , 22-6-74 i 17-5-34, entre d'altres) conforme qui ha reconegut la personalitat fora del judici a una persona no pot després negar-la dins el procés perquè aquesta és uns seqüela del que disposa l' article 7-1 del Codi civil ('els drets han d' exercitar- se conforme les exigències de la bona fe').

També en la nostra sentència de 21.5.01 i la interlocutòria de 26.6.01 dèiem queLa impugnante pretende aplicar la constante y tradicional doctrina de los actos propios, cuando no concurren los requisitos que vienen siendo exigidos, pues para aplicarse tal doctrina es preciso tener en cuenta que los hechos tengan una significación y eficacia jurídica contraria a la acción ejercitada - sentencias de 6 de abril , 4 de julio de 1962 y 9 de mayo de 2000 -. Como ha señalado la reciente sentencia de la Sala 1ª del TS de 28 de enero de 2000 'el principio general de derecho que veda ir contra los propios actos (nemo potest contra propium actum venire), como límite al ejercicio de un derecho subjetivo o de una facultad, cuyo apoyo legal se encuentra en el art. 7.1 del Código Civil que acoge la exigencia de la buena fe en el comportamiento jurídico, y con base en el que se impone un deber de coherencia en el tráfico sin que sea dable defraudar la confianza que fundadamente se crea en los demás, precisa para su aplicación la observancia de un comportamiento (hechos, actos) con plena conciencia de crear, definir, fijar, modificar, extinguir o esclarecer una determinada situación jurídica, para lo cual es insoslayable el carácter concluyente e indubitado, con plena significación inequívoca, del mismo, de tal modo que entre la conducta anterior y la pretensión actual exista una incompatibilidad o contradicción, en el sentido que, de buena fe, hubiera de atribuirse a la conducta anterior; y esta doctrina (recogida en numerosas sentencias de la Sala, como las de 27 enero y 24 junio 1996 ; 16 febrero , 19 mayo y 23 julio 1998 ; 30 enero , 3 febrero , 30 marzo y 9 julio 1999 ) no es de aplicación cuando la significación de los precedentes fácticos que se invocan tiene carácter ambiguo o inconcreto ( sentencias de 23 julio 1997 y 9 julio 1999 ), o carecen de la trascendencia que se pretende para producir el cambio jurídico. En todo caso, es preciso que envuelvan verdaderas declaraciones de voluntad en orden a crear, modificar o extinguir relación de derecho -10 de abril de 1963-.

Les dues doctrines es fonamenten en l'aplicació de l' article 7.1 del Codi Civil que exigeix que els drets s'exercitin des de la bona fe.'". En conseqüència, no ha existit en cap moment una manca de legitimació activa de les dues demandants.

Quart.Aleshores, el problema que porta a les parts demandants és la valoració de la prova efectuada per la sentència d'instància per determinar els danys i perjudicis soferts. Segons la sentència impugnada resultaria que caldria determinar la titularitat de cadascuna de les partides reclamades i un cop fet hauria justificat que els diferents membres de la família i de la societat també configurada per ells, es convertissin en reclamants dels danys i perjudicis. No podem compartir aquesta conclusió perquè resulta perfectament acreditat per la prova documental i pericial de les dues parts que en el Mas Rabell es dur a terme una explotació agrícola i ramadera per part de la societat familiar RAMADERIA SUY,SL sense que calgui determinar la titularitat individual de tots els elements utilitzats per a l'explotació del negoci. De la prova pericial de les dues parts es conclou que efectivament les diferents partides valorades com a danyades s'integren en l'activitat pròpia de l'explotació ramadera i de la seva corresponent i accessòria activitat agrícola que permet alimentar el bestiar de l'empresa familiar. Per tant, hem de concloure que no cal una determinació precisa de la titularitat de cada element danyat si aquests de manera raonable estaven destinats a l'activitat pròpia de la societat que reclama, cosa que cap dels dos perits ha posat en dubte. Així es ve interpretant de manera pacífica en tants sinistres, per foc o per aigua, en el qual les preexistències danyades no estan condicionades a tenir la corresponent factura per acreditar-ne la titularitat. En la mateixa línia es pronuncia la SAP de Burgos de 14.3.17 . Tot això sense perjudici de les posteriors relacions internes.

Cinquè.Danys i perjudicis

Si ens atenim als danys que cada pericial de la companyia d'assegurances respectiva a determinat observarem la coincidència en gairebé totes les partides amb alguna excepció que ara precisarem. Per la banda de la companyia MUSSAP demandant (foli 40) es valoren els danys en 33.726,40€ sense incloure la collita perduda que el perit contra ja valora en 10.414€. Per contra, el perit de MAPFRE (foli 316) valora els danys en 32.479,30 a manca de la factura de reparació del tractor Manitou a càrrec de la companyia Autoelèctric Jordà,SL que va ser aportada a instància dels demandats i que ascendeix a la suma de 3.799,60€. Això fa un total de 36.278,90€. Si la mateixa suma es computa en negatiu en la valoració del perit de MUSSAP que ho havia quantificat (la reparació) per import de 6.830,43€, s'arriba a la suma de 41.110,01€. Així doncs la distància entre les dues valoracions pericials no és excessiva ni exagerada i ens inclinem per la valoració de MUSSAP per ser més propera a la data del sinistre i haver estat corroborada en determinades partides -difícils de valorar- pel perit de MAPFRE.

Així doncs, la demanda ha de ser estimada per un import total de 41.110,01€, dels quals en correspon percebre a MUSSAP la suma 10.434,98€ per recuperar allò que ja va pagar al perjudicat, i la resta (30.675,03€) els ha de percebre la demandant RAMADERIA SUY,SL. Ambdós casos més els interessos legals des de la demanda.

Sisè.L'estimació parcial del recurs comporta no fer cap pronunciament de condemna respecte la imposició de les costes d'aquesta alçada en aplicació de l' article 398.2 de la LEC .

Fallo

1. ESTIMEM PARCIALMENTel recurs d'apel lació interposat per la representació processal de MUSSAP, MUTUA DE SEGUROS Y REASEGUROS A PRIMA FIJA.

2. REVOQUEM PARCIALMENTla Sentència de data 24/11/2017 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Girona , en les actuacions de procediment ordinari núm. 995/2016 de les quals dimana aquests Rotlle, en el sentitde condemnar als demandats de manera conjunta i solidària a pagar a MUSSAP la suma de 10.434,98€, i a RAMADERIA SUY,SL la suma de 30.675,03€, ambdós casos més els interessos legals des de la demanda.

No fem imposició de les costes en cap de les dues instàncies.

Contra aquesta sentència hi cap recurs de cassació per interès cassacional davant el Tribunal Suprem, en els termes indicats en l' article 476-2-3 ª i 3 de la LEC .

També

hi cap recurs extraordinari per infracció processal d'acord amb l' article 469 i la Disposició Final 16 de la LEC .

Procediu a la devolució del dipòsit constituït per la part demandada en aplicació de l'apartat 8 de la de la DA 15 de la LOPJ .

Aquesta és la nostra Sentència que, jutjant de manera definitiva, pronunciem, manem i signem i que es dipositarà al Llibre de sentències d'apel lació.