Sentencia CIVIL Nº 360/2020, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 409/2019 de 16 de Octubre de 2020

Encabezamiento

Secció núm. 11 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil

Passeig Lluís Companys, 14-16, pl. 2a - Barcelona

08018 Barcelona

Tel. 934866150

Fax: 934867109

A/e: aps11.barcelona@xij.gencat.cat

NIG 0811442120188280430

Recurs d'apel·lació 409/2019 C

Matèria: Judici Ordinari

Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de Martorell

Procediment d'origen: Procediment ordinari 1/2019

Part recurrent / Sol·licitant: DESGCAFELES S.L.

Procurador/a: Diego Sanchez Ferrer

Advocat/ada:

Part contra la qual s'interposa el recurs: CCPP DIRECCION000, NUM000 SANT ANDREU DE LA BARCA, CCPP DIRECCION001, NUM001 DE SANT ANDREU DE LA BARCA

Procurador/a: Anna Mª Montal Gibert

Advocat/ada: EULOGIO GALLEGO DEL AGUILA

SENTÈNCIA NÚM. 360/2020

Il·lms. Srs.

Josep Mª Bachs i Estany (president i Ponent)

María del Mar Alonso Martínez

Sofía Gil García

Barcelona, 16 d'octubre de 2020

La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 409/2019 les actuacions de recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Sra. Roca i Cardona, en representació de Desgcafeles SL, part demandada, i ha pronunciat la següent Sentència.

Antecedentes

Primer.La part dispositiva de la Sentència apel·lada és la següent: 'FALLO.- 'Estimo la demanda presentada por la procuradora Anna Mª Montal Gibert, en nombre y representación de CCPP DIRECCION000, NUM000 Sant Andreu de la Barca, CCPP DIRECCION001 NUM001 Sant Andreu de la Barca y condeno a Desgcafeles SL a permitir el acceso a los parkings de la propiedad de la demandada para efectuar la reparación de las bajantes de la Comunidad de Propietarios que provocó las humedades descritas en autos, todo con condena en costes a la parte demandada''.

La part dispositiva de l'Acte d'aclariment de data 15 de març de 2019 és la següent: 'PARTE DISPOSITIVA.- Acuerdo la subsanación solicitada por la procuradora Anna Mª Montal Gibert, de la parte demandante, de la sentencia de 6/3/2019, en los siguientes términos: En el fallo: Donde dice: 'Estimo la demanda presentada por la procuradora Anna Mª Montal Gibert, en nombre y representación de CCPP DIRECCION000, NUM000 Sant Andreu de la Barca, CCPP DIRECCION001 NUM001 Sant Andreu de la Barca y condeno a Desgcafeles SL a permitir el acceso a los parkings de la propiedad de la demandada para efectuar la reparación de las bajantes de la Comunidad de Propietarios que provocó las humedades descritas en autos, todo con condena en costes a la parte demandada' debe decir: 'Estimo la demanda presentada por la procuradora Anna Mª Montal Gibert, en nombre y representación de CCPP DIRECCION000, NUM000 Sant Andreu de la Barca, CCPP DIRECCION001 NUM001 Sant Andreu de la Barca y condeno a Desgcafeles SL a permitir el acceso al local de la propiedad de la demandada para efectuar la reparación de las bajantes de la Comunidad de Propietarios que provocó las humedades descritas en autos, todo con condena en costes a la parte demandada'

Segon. Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent a través del procurador Sr. Sánchez i Ferrer.

Ha comparegut en aquesta alçada la part oponent a través de la procuradora Sra. Montal i Gibert.

Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 14 d'octubre de 2020, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.

HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer.Apel·la la part demandada la Sentència d'instància (f. 84 i ss.) pels següents motius:

1er) infracció processal per manca de motivació de la sentència, ja que es limita a reproduir l' art. 395 LEC al FJ Tercer. Hauria hagut d'analitzar les al·legacions de l'escrit d'assentiment a la demanda sobre les greus anomalies dels documents que integrarien un suposat requeriment previ, fer un judici de valor sobre aquests , afirmar que hi hagué requeriment previ i aplicar el dret als fets ( art. 395 LEC); procés de raonament que no consta a la sentència.

2on) errònia valoració de la prova: subsidiàriament; la sentència no té en compte que la recurrent va permetre a l'actora l'accés al seu local dues vegades, el 12-9- 2018 i el 30-6-2018 (doc. 7); l'apel·lant considera que ha contestat totes les comunicacions de l'actora (doc. 7 i 9) i que sempre s'ha manifestat predisposat a permetre l'accés al local, prèvia justificació de ser imprescindible ( art. 553-39 CCC), va requerir l'actora el 24-10-2018 per tal que fixés dia i hora per a accedir al local (doc. 9), la carta de 6-11-2018 que convocava a l'ara recurrent per al 22-11-2018 no els va arribar; es remet al seguiment, historial del burofax i en tot cas no s'acredita que s'hagués deixat avís. Això impedeix que es pugui considerar fet cap requeriment previ, a efectes de costes de l' art. 395 LEC.

3er) Vulneració de l' art. 395 LEC: la norma general de l'assentiment és la no imposició de costes; per apreciar mala fe s'ha de valorar la conducta extraprocessal de la part que assenteix i assolir el convenciment probatori de que ha estat una conducta maliciosa, reticent, obstructiva i voluntària del demandat la que ha provocat el plet. No ha estat així en aquest cas.

Postula la revocació parcial i la no imposició de costes.

S'oposa la part actora (f. 90 i ss.) pels següents motius:

1er) No hi ha manca de motivació: el FJ Tercer es remet a l' art. 395 LEC que transcriu. És una motivació suficient.

2on) No hi ha error de prova. Hi ha mala fe en la conducta del demandat. Les CCPP han passat un veritable via crucisper culpa de la demandada. Durant quasi bé dos anys ha mostrat una actitud renuent a permetre l'accés al seu local de planta baixa tot i que era imprescindible per a poder reparar les filtracions d'aigua a l'aparcament de més avall. Tot va començar el 2017. El juny de 208 la demandada va enviar-hi dos operaris a mirar, no a reparar. A partir de juliol de 2018 hem de contractar un advocat que intenta arribar a un acord telefònicament i al final no té més remei que comunicar-se per mitjà de burofax (docs. 4-10), la qual cosa ja és il·lustrativa de com ha anat tot. La demandada va anar posant traves. El darrer burofax es va trametre al mateix domicili que els altres i ja ni fou recollit. Això no ens va deixar més remei que acudir a la via judicial. A l'hora de la veritat assenteix la demanda i pretén que no se li imposin les costes. invoca l'apel·lada la prova de presumpcions quant a si va arribar a destinació o no el darrer burofax. No hauríem tirat endavant la demanda de no estar ben segurs.

3er) de cap manera s'ha vulnerat l' art. 395 LEC: no es pot evitar les responsabilitats eludint ser notificat per correu.

Postula la confirmació amb costes.

Segon.L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) Limitat l'objecte processal a si s'ha d'imposar costes malgrat tractar-se d'un assentiment de l' art. 395 LEC, ens limitarem a constatar que a la demanda (21-12- 2018) l'actora insta condemna de fer (de deixar entrar al local del c/ Pintor Fortuny 9, entitat núm. 8, baixos per a poder fer unes reparacions de baixants -n'hi ha un que travessa dit local, detectat això el 8-1-2018, doc. 3, f. 16- que filtraven als aparcaments de més avall) manifestant que arriben al Jutjat després de dos anys d'estires i arronses.

La tesi actora és que primer van fer diverses sol·licituds verbals a través de l'administrador, després a través dels serveis d'un lletrat. Així fou com es va trametre un burofax (doc. 4, f. 17 i ss., de 27-7-2018) a l'adreça oficial de l'empresa demandada segons el RM (doc. 5, f. 20) però, esbrinat un nou domicili se li va trametre el 13-9-2018 un altre burofax al mateix (doc. 6, f. 21) que fou lliurat el 13-9-2018 (f. 23). Va contestar la demandada el 17-9-2018 (doc. 7, f. 24 i ss.) condicionant- ho a un aval per respondre dels eventuals danys (el cas és que allí se'n relaten d'altres sinistres anteriors que han produït greus danys sobre el sostre del local); el 22-10-2018 es remet un nou burofax fet per una arquitecta tècnica i manifestant l'absoluta necessitat de l'entrada per a fer la intervenció al baixant (doc. 8, f. 26 i ss.) que fou lliurat el 23 (f. 29). I contestat el 24 (doc. 9, f. 30, condicionant el permís per entrar a certificar que no es pot fer per l'aparcament) demanant se li comuniqui amb antelació dia i hora d'entrada per analitzar la situació del baixant junt amb l'arquitecta tècnica. Es va trametre un burofax (doc. 10, f. 32 i ss.) acceptant anar-hi amb l'arquitecta tècnica i fixant-ho per al 22-11-2018 a les 9'30 h., burofax que es reconeix no va poder ser lliurat a data 6-11-2018 per estar absent la demandada dues vegades i no haver passat a recollir-lo (seguiment als f. 34-35). A la data assenyalada van estar dues hores esperant infructuosament que els obrissin el local. Es va aixecar l'acta notarial (doc. 11, f. 36 i ss.) de 22-11-2018. És a partir d'aquí que les CCPP actores decideixen procedir judicialment (docs. 12 i 13, actes de les respectives juntes, f. 45 i ss.).

Acompanya notes simples del Registre de la propietat sobre el domini dels locals (f. 12 i ss.)

b) Admesa a tràmit la demanda i citada a termini per a contestar-la, la part demandada assenteix la demanda excepte quant a costes, per escrit de 28-2-2019, manifestant que sempre ha permès l'accés al local però sempre mitjançant justificació de la necessitat al respecte. I concretament assenyala haver-ho fet el 12-9- 2018 (va permetre l'accés a l'administrador, doc. 7 demanda) i el 30-6-2018 a dos operaris (pàg. 3 demanda) i va demanar dia i hora per burofax de 24-10-2018. Quant a la carta de l'actora de 6-11-2018 diu que mai li fou lliurada; remarca que no consta al seguiment que es deixés avís. I es queixa de que no es tracta de cap comunicació oficial, com seria a través de Correus. Considera que ha actuat de bona fe i no és tributari de costes.

c) la diligència d'ordenació de 6-3-2019 dona compte al titular del Jutjat de l'assentiment.

Tercer.La Sentència d'instància, de data 6 de març de 2019 (f. 68 i ss.) admet l'assentiment i estima íntegrament la demanda. Amb costes

Entén que l' art. 395 LEC recull clarament que s'entendrà que hi ha mala fe quan abans de la demanda hagi estat requerit fefaent el demandat.

Conseqüentment, estima íntegrament la demanda i condemna la demandada a deixar passar al seu local per fer la reparació interessada del baixant comunitari dels actors. Amb costes a la demandada.

Quart.El primer motiu de recurs sosté que la sentència no està fonamentada.

No pot prosperar.

Estem davant d'una motivació de mínims: citant i transcrivint l' art. 395 LEC la sentència, en imposar les costes, ens diu implícitament que la conducta de la demandada, que ve reconeguda en l'assentiment, no és de bona fe i és tributària de costes. Ras i curt, molt curt si es vol, però no és una decisió arbitrària ni mancada de fonamentació jurídica.

Cinquè.En segon lloc, el recurrent pretén que la sentència s'equivoca. Que no ha estat requerida formalment.

No es pot acollir.

La tesi actora de que primer van fer diverses sol·licituds verbals a través de l'administrador no està acreditada objectivament, tot i que en casos com aquest és normal que primer a fer intimacions per escrit es facin verbals (id quod plerumque accidit); però l'assentiment dispensa d'aquesta prova. És la demanda en ple allò sobre el que s'assenteix.

No devia ser, altrament, fàcil solucionar el problema quan les CCPP actores es van decidir a contractar un lletrat a l'efecte de fer les intimacions o requeriments.

I val a dir que n'hi van haver diversos de requeriments: el 27-7-2018, el 13-9-2018 i el 22-10-2018, moment en que es remet un nou burofax on una arquitecta tècnica manifesta l'absoluta necessitat de l'entrada al local per a fer la intervenció al baixant. A partir de dit moment, quant menys, hi ha un requeriment plenament justificat.

La demandada ha condicionat el segon requeriment a que l'avalessin els possibles danys, quelcom innecessari quan les CCPP consta que tenen sengles companyies d'assegurances. I el tercer, contra allò que s'hi manifesta, a que la mateixa arquitecta tècnica -que s'ha manifestat en el sentit de que només pel local es pot intervenir- manifesti i certifiqui que no es pot fer la intervenció des del garatge, cosa que ja s'havia intentat sense èxit el gener.

Raons, per tant, les que va donar la demandada, absolutament mancades de fonament i clarament dilatòries quan no directament obstruccionistes.

Finalment hi hagué un altre requeriment el 22-11-2018 que estranyament no consta haver estat notificat per absència ni recollit.

No es pot dir que l'actuació de la demandada hagi estat de bona fe. Amb la seva actitud ha provocat el litigi. És mereixedora de costes segons l' art. 395 LEC.

Cinquè.El tercer motiu de recurs ens diu que en tot cas hi ha una violació de l' art. 395 LEC.

No pot prosperar aquesta tesi.

És evident, pel dit més amunt, que hi ha fins a cinc requeriments desatesos totalment amb raons peregrines. Per tant, l' art. 395 LEC està ben aplicat.

Cal desestimar íntegrament el recurs i confirmar la sentència d'instància totalment.

Sisè.La plena confirmació en alçada de la sentència d'instància imposa les costes de l'alçada a la part recurrent ( art. 398 LEC).

Setè.Atès allò que disposa l' art. 208.4 LEC s'informa a les parts litigants que aquesta sentència no és ferma. I que contra la mateixa cabrà interposar recurs extraordinari per infracció processal i/o de cassació sempre que la quantia ultrapassi els 600.0000 €. Cas de que la quantia sigui inferior a 600.000 € només podrà interposar-se recurs de cassació per interès cassacional, conjuntament amb el recurs extraordinari per infracció processal, ja sigui davant el TSJCat. (si la cassació es fonamenta en infracció del Dret Civil català o la jurisprudència del TSJCat.) o bé davant del TS (si la cassació es basa en infracció de normativa civil estatal o jurisprudència del TS) atenent allò que disposen els arts. 477.2.3er i 3, 478.1 i D. Final 16a LEC i els arts. 2 i 3 de la Llei 4/2012 de 5 de mar ç, del recurs de cassació en matèria de Dret Civil Català.

Fallo

Desestimem íntegrament el recurs d'apel·lació interposat per la representació de la part demandada contra la sentència dictada el 6 de març de 2019 -i Acte d'aclariment del 15-3-2019- pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de Martorell a les actuacions de procediment ordinari núm. 1/2019 (Rotlle núm. 409/2019) que confirmem íntegrament, amb imposició de les costes de l'alçada a la part recurrent.

La desestimació total del recurs determina per al recurrent la pèrdua del dipòsit constituït per recórrer.

Així, per aquesta Sentència, ho pronuncia, mana i signa aquest Tribunal.