Sentencia CIVIL Nº 364/2020, Audiencia Provincial de Girona, Sección 1, Rec 1267/2019 de 09 de Marzo de 2020

Encabezamiento

Secció núm. 01 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.01)

Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1 - Girona

17001 Girona

Tel. 972942368

Fax: 972942373

A/e: upsd.aps1.girona@xij.gencat.cat

NIG 1706642120188222626

Recurs d'apel·lació 1267/2019 1

Matèria: Apel·lació civil

Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 6 de Figueres

Procediment d'origen: Procediment ordinari 474/2018

Part recurrent / Sol·licitant: Amador, Martina, Arcadio, Montserrat, Nicolasa

Procurador/a: Mª Elisa Martinez Pujolar

Advocat/ada: Nora Mohamed Belher

Part contra la qual s'interposa el recurs: Bernabe, Pura, Raimunda

Procurador/a: Irene Gumà Torramilans

Advocat/ada: MONTSE VALLES FIOL

SENTÈNCIA NÚM. 364/2020

Magistrats:

Fernando Ferrero Hidalgo

Carles Cruz Moratones Nuria Lefort Ruiz de Aguiar

Girona, 9 de març de 2020

Antecedentes

PRIMER.El 24 d'octubre de 2019 es van rebre les actuacions de Procediment ordinari 474/2018, procedents del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 6 de Figueres, a fi de resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Mª Elisa Martinez Pujolar en representació de Amador, Martina, Arcadio, Montserrat i Nicolasa, contra la sentència de data 22/07/2019, en què consta com a part apel·lada la procuradora Irene Gumà Torramilans, en representació de Bernabe, Pura Raimunda.

SEGON.El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:

'FALLO

SE ESTIMA SUSTACIALMENTEla demanda interpuesta por la Procuradora de los Tribunales Dª. IRENE GUMÀ TORRAMILANS, en nombre y representación acreditada de Dª. Raimunda, Dª. Pura y D. Bernabe y SE CONDENAa Dª. Nicolasa, Dª. Martina, Dª. Montserrat, D. Amador y D. Arcadio a abonar, de forma conjunta y solidaria, a los actores, la cantidad de 9.885,30 euros y las costas procesales.

La citada cantidad de 9.885,30 euros devengará el interés legal correspondiente desde el día 1 de junio de 2.018 hasta la fecha de la presente resolución, y desde esta fecha el interés legal incrementado en dos puntos hasta el completo pago.'

TERCER.El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos. Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 09/03/2020.

QUART.En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.

Es va designar com a ponent el magistrat Carles Cruz Moratones.

Fundamentos

Primer.Acceptem els de la Sentència contra la qual s'apel·la.

Segon.En el present procediment, els demandants reclamen el pagament de la llegítima que hagués correspost a la seva mare que va premorir a la causant i àvia dels demandants. La part demandada reconeix el dret de la llegítima dels demandants i únicament discrepa del valor que cal donar a l'habitatge del carrer Extremadura núm. 1del municipi de Vilafant. La resta de béns del cabal relicte són acceptats per les dues parts: 13.434,89€ en comptes corrents i un nitxo funerari valorat en 500€.

La sentència d'instància estima substancialment la demanda i condemna als demandats i hereus a pagar la suma total de 9.885,30€ als demandants més els interessos legals des de la data de la mort de la causant (1 de juny de 2018), així com les costes causades.

Contra tal decisió s'alça la part demandada.

Tercer. La part recurrent en aquesta alça s'articula dos motius d'impugnació: el primer sobre el valor donat per la sentència a l'habitatge esmentat i el segon respecte la imposició de les costes en la instància.

De fet el motiu principal es fonamenta en impugnar el peritatge de la part demandant (en el seu segon informe complementari del primer que estimava el valor en 223.312,41€) per considerar que no s'ajusta a la legalitat i que el que va presentar la part demandada ( 186.997,17€) és el correcte i ajustat a la realitat.

En definitiva, una diferència de valoració de 36.315,24€ que repercutiria en l'import global de la llegítima en 1.554,80€ (9.885,30€ menys 8.330,50€).

Quart.Abans d'entrar en la valoració de la prova pericial que es conceptua d'errònia per la part apel·lant, hem de recordar que de l' art. 348 de la LEC es dedueix clarament que (a) la prova pericial no és vinculant per al Jutge, que pot apreciar-la lliurement (STS 28.11.92); b) quant al dictamen pericial no acredita de manera irrefutable un fet, sinó més aviat el judici personal de qui l'emet, c) es pot afirmar que els perits no subministren al Jutge la seva decisió sinó que la il·lustren sobre les circumstàncies del cas i li donen una opinió, però aquest pot arribar a consideracions diverses, d) si bé el jutge ha d'indicar les raons per les quals no accepta els arguments especialitzats aportats pel perit i perquè estima incoherents i il·lògiques les seves explicacions; e) sent evident que el jutge no pot incórrer en l'arbitrarietat, haurà de motivar la seva decisió quan aquesta resulti contrària al dictamen pericial, sobretot, quan es decideixi per una de les alternatives de les diverses que hi hagi, i encara més, si és la minoritària i quan es decideixi per un els dictàmens contradictoris optant pel que li resulti més convenient i objectiu; f) queda, en canvi, dispensat de justificar el seu rebuig quan el dictamen tampoc doni les raons del resultat al qual arribi.

Quant l'eficàcia probatòria de la prova pericial, la doctrina que estableix el Tribunal Suprem ja ha indicat, de manera reiterada, que la força probatòria dels dictàmens pericials rau essencialment, no en les seves afirmacions, ni en la condició, categoria o nombre dels seus autors, sinó en la seva major o menor fonamentació i raó de ciència. Per això cal, com a prevalents, en principi, aquelles afirmacions o conclusions que estan dotades d'una superior explicació racional, sense oblidar altres criteris auxiliars, com el de la majoria coincident o el de l'allunyament a l'interès de les parts.

En definitiva, la prova pericial ha de ser apreciada pel jutge segons les regles de la sana crítica, sense estar obligat a subjectar-se al dictamen, i com que les indicades regles no estan previstes en cap norma valorativa de prova, això equival, en la majoria dels casos, a declarar la lliure valoració d'aquest mitjà probatori, sense que sigui permesa una impugnació oberta i lliure de l'activitat apreciativa ( SS 19.12.90 i 10.10.87), llevat que el procés deductiu realitzat xoqui d'una manera evident i manifesta amb el raciocini humà ( SS 25.4.86 i 9.2.87) o pot arribar-se a un resultat contrari a la perícia amb la valoració conjunta de les altres proves ( SS 15.10.82, 10.5.86 i 15.12.86).

Cinquè.Dit això, cal entrar en la valoració de les dues proves pericials dutes al plenari. Per començar resulta important i significatiu que el perit de la part demandada no hagi estat proposat per a respondre a les preguntes, aclariments i conceptes que incorpora en el seu dictamen. Sens dubte la seva no proposició s'integra dins l'estratègia de defensa de cada part, però a la vista d'una valoració imparcial provoca unes mancances que poden resultar decisives per a una decisió final. Hem pogut escoltar les nombroses preguntes que la lletrada de la part demandada ha fet al perit de la part actora sobre el mètode de valoració, sobre l'entorn de l'habitatge, sobre els equipaments i activitats comercial i lúdic de l'entorn, de la seva qualificació de l'entorn com a mitjà, dels materials de construcció de l'habitatge, dels testimonis de comparació i de la seva ubicació i de com els ha consultat. Però no hem pogut escoltar cap d'aquestes manifestacions del perit de la part demandada. Hauria estat interessant conèixer el significat del coeficient d'homogeneïtzació que aplica als dos habitatges (0,82), com també la reducció entre el 5 i el 10% per 'comissions i negociacions', quan del que es tractava era de conèixer el valor de la finca i no del preu de venda que pot ser objecte de moltes variables, en més o menys. I ara en el recurs la part demandada ens al·lega l'Ordre ECO 805/2003 de 27 de març per justificar el dictamen del seu perit, cosa que sorprèn perquè aquest no l'esmenta en cap moment al llarg del seu informe. Aquesta normativa està dirigida a les normes de valoració de béns immobles i determinats drets epr certes finalitat financeres. Segons el seu article 2 s'anomenen a) garantia hipotecària de crèdits i préstecs que siguin part de la cartera de cobertura de títols hipotecaris emesos per entitats, promotors i constructors referits en l' article 2 del RD 1317/2008; b) determinació del valor raonable de les entitats asseguradores i reasseguradors respecte el Pla general de Comptabilitat; c) Determinació del patrimoni de les institucions d'inversió col·lectiva i d) determinació de patrimoni immobiliari dels Fons d'Inversió. Com es comprova res del que es discuteix en aquest litigi. I si el perit de la demandada s'ha recolzat en alguna d'aquestes normes hauria d'explicar la causa d'haver-ho fet.

I examinada tota la seva perícia, arribem a la mateixa conclusió que el jutge d'instància: la valoració efectuada de l'habitatge està justificada tècnicament de manera que es pot acceptar la mateixa. Les explicacions donades pel perit han estat convincents, sinceres, modestes (quan alguna qüestió no l'ha pogut assegurar de manera total) i justificades des del punt de vista tècnic.

Aquest motiu ha de fracassar.

Sisè.Pel que fa al segon motiu consistent en la imposició de les costes en la instància, el vincula a l'èxit del primer motiu que com hem vist no ha reeixit. Per tant aquest motiu condicionat, tampoc pot prosperar.

Setè.La desestimació del recurs d'apel·lació comporta imposar el pagament de les costes d'aquesta alçada a la part apel·lant com a conseqüència del seu recurs en aplicació de l' article 398.1 de la LEC.

Fallo

1. DESESTIMEMel recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Amador, Martina, Arcadio, Montserrat i Nicolasa.

2. CONFIRMEMla Sentència de data 22/07/2019 dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 6 de Figueres, en les actuacions de procediment ordinari núm. 474/2018 de les quals dimana aquests Rotlle.

Imposem el pagament a la part apel·lant de les costes causades en aquesta alçada.

Contra aquesta sentència hi cap recurs de cassació per interès cassacional davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en els termes indicats en l' article 476-2-3ª i 3 de la LEC.

També hi cap recurs extraordinari per infracció processal d'acord amb l' article 469 i la Disposició Final 16 de la LEC.

Ordenem la pèrdua del dipòsit de la part demandant en aplicació de la DA 15.9 de la LOPJ.

Aquesta és la nostra Sentència que, jutjant de manera definitiva, pronunciem, manem i signem i que es dipositarà al Llibre de sentències d'apel·lació.

Així ho manem i ho signem.

Els magistrats

Les persones interessades queden informades que les seves dades personals s'han incorporat al fitxer d'assumptes de l'oficina judicial, sota la custòdia i responsabilitat d'aquesta, on es conservaran amb caràcter confidencial i únicament per al compliment de la tasca que té encomanada, i es tractaran amb la màxima diligència.

Així mateix, queden informades que les dades que conté aquesta documentació són reservades o confidencials, que l'ús que se'n pugui fer ha de quedar circumscrit a l'àmbit del procés, que se'n prohibeix la transmissió o comunicació per qualsevol mitjà o procediment i que s'han de tractar exclusivament per a finalitats pròpies de l'Administració de justícia, sens perjudici de les responsabilitats civils i penals establertes per al cas que se'n faci un ús il·legítim (Reglament EU 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell i Llei orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals).