Sentencia CIVIL Nº 365/2021, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 350/2020 de 01 de Junio de 2021

Encabezamiento

Secció núm. 11 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil

Passeig Lluís Companys, 14-16, pl. 2a - Barcelona

08018 Barcelona

Tel. 934866150

Fax: 934867109

A/e: aps11.barcelona@xij.gencat.cat

NIG 0809642120188172241

Recurs d'apel·lació 350/2020 B

Matèria: Judici Ordinari

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Granollers

Procediment d'origen: Procediment ordinari 1093/2018

Entitat bancària: Banc de Santander

Per a ingressos en caixa, concepte: 0657000012035020

Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274

Beneficiari: Secció núm. 11 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil

Concepte: 0657000012035020

Part recurrent / Sol·licitant: AXA SEGUROS Y REASEGUROS, S.A., AUTOMÒBILS PRUNA, S.A., Luis Francisco

Procurador/a: Oscar Entrena Lloret, Jaime-Luis Aso Roca, Ramon Davi Navarro

Advocat/ada: ALBERT DE CABO JAUME, César Espinosa Martínez, Mª JESÚS MARTÍN ZARZUELO

Part contra la qual s'interposa el recurs:

Procurador/a:

Advocat/ada:

SENTÈNCIA NÚM. 365/2021

Il·lms. Srs.

Josep Mª Bachs i Estany (President i Ponent)

María del Mar Alonso Martínez

Gonzalo Ferrer Amigo

Barcelona, 1 de juny de 2021

La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 350/2020 les actuacions de sengles recursos d'apel·lació interposats respectivament pel procurador Sr. Entrena i Lloret, en representació del Sr. Luis Francisco, part actora; pel procurador Sr. Aso i Roca, en representació d'Automòbils Pruna SA, part demandada; i pel procurador Sr. Daví i Navarro, en representació d'Axa Seguros y Reaseguros SA, part demandada; i ha pronunciat la següent Sentència.

Antecedentes

Primer.La part dispositiva de la Interlocutòria Definitiva apel·lada és la següent: 'FALLO.- Estimar sustancialmente la demanda interpuesta por D. Luis Francisco contra Automòbils Pruna SA y Axa Seguros Generales SA de Seguros y Reaseguros y, en su consecuencia, condeno a éstas solidariamente a que abonen al primero la suma de 20.575'25 €, más el interés especial del art. 20 LCS respecto de la aseguradora, desde la fecha de la sustracción (11-10-2012) hasta el pago, y el interés legal desde el 7-7-2016 hasta el pago respecto de Automòbils Pruna SA. Se impone el pago de las costas a la parte demandada'.

Segon. Han comparegut en aquesta alçada les parts recurrents a través dels procuradors Sr. Entrena i Lloret en el cas del Sr. Luis Francisco, del Sr. Aso i Roca en el cas d'Automòbils Pruna SA i el Sr. Daví i Navarro en el cas d'Axa Seguros, respectivament.

Cada apel·lant és també part oponent respecte dels altres recurrents.

Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 26 de maig de 2021, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.

HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer.Apel·la la part codemandada AXA Seguros Generales la Sentència d'instància (f. 514 i ss.) pels següents motius:

1er) discrepa de la valoració que fa la sentència de la prova, no es discuteix l'existència del contracte de dipòsit ni la manca de diligència del taller en la sostracció del vehicle, però sí la quantia de la indemnització, que entén desproporcionada. Encara hi ha un procés penal en curs on la part actora pot recuperar el vehicle. El Jutjat d'Instrucció 4 de Granollers va dictar resolució en data 17-1-2019 de devolució del vehicle al Sr. Luis Francisco. No és encara ferma aquesta resolució. no es pot valorar el dany si encara no sabem si es recuperarà el vehicle. El procedent seria desestimar sense costes i permetre que el demandant interposés nova demanda un cop es pugui avaluar de forma fefaent l'exacte abast de la sostracció. Se'ns demana que indemnitzem el valor del vehicle al temps de la sostracció. Donar ara la indemnització quan es pot recuperar seria un enriquiment injust: ha demanat la restitució en el procés penal -alhora que ha fet l'impossible per retardar- ne el lliurament, perllongant la tramitació al màxim deliberadament- , ha demanat aquí el valor del cotxe i també la indemnització pel cotxe de substitució (de compra, docs. 28 a 32). Se l'hauria d'indemnitzar quant a la compra del substitutori, quelcom que és avaluable. El demés és eventualment variable. I el preu de compra que va pagar és de només 3.655,37 euros, no a reparacions posteriors o a introducció d'accessoris, com també es demana. No se li ha d'indemnitzar les factures de cotxe de lloguer (docs. 22 a 25), són d'un període molt concret, després de molt de temps passat des de la sostracció, el que demostra la manca de necessitat. Ni les despeses de defensa i representació al procés penal (docs. 17-21) ja que primer era la pòlissa del cotxe sostret la que li proporcionava aquesta defensa i va voler canviar voluntàriament. Són despeses no relacionades amb la sostracció.

2on) tampoc és procedent l'aplicació a aquesta part de l' art. 20LCS, entenent que la litispendència penal impossibilita qualsevol càlcul del perjudici sofert i qualsevol consignació a compte.

Postula la revocació i l'estimació de les seves pretensions amb costes a l'actora.

Apel·la la part demandada Automòbils Pruna SA (f. 519 i ss.) pels següents motius:

1er) explica que el dia 11-10-2012 l'ara actora va portar el vehicle a reparar al taller i aquell mateix dia li van robar. Van denunciar els fets. No va donar de baixa a la FGT el vehicle fins desembre de 2012 (moment en que la DGTT li diu que ja no el pot donar de baixa perquè ha estat transferit a un tercer); el cotxe fou trobat l'1-3-2013 pel detectiu contractat per Axa. Va refusar l'ara actor fer-se càrrec del vehicle en aquell moment en que fou intervingut per Mossos d'Esquadra. Mai hem negat la responsabilitat per negligència en aquesta sostracció i sempre ens hem ofert (docs. 4048 i 54) a pagar una suma raonable.

2on) S'impugna la sentència en la mesura que s'ha desestimat l'aplicació de la doctrina del deure de mitigar el dany i de la moderació de la indemnització quan concorre culpa o negligència del propi perjudicat; també quant a la quantificació de la indemnització, ja que hi ha conceptes incompatible i improcedents; i en tercer lloc, quant a costes; estem en una estimació parcial, però la sentència acull la tesi d'aquesta part de que s'ha d'estar al valor venal i exclou diversos conceptes indemnitzatoris.

3er) Només cap indemnitzar el perjudicat per la depreciació del vehicle entre 11-10-2012 i 1-3-2013, moment en que és recuperat. De les dues possibilitats, de que li hagi de ser lliurat o que no pugui ser-li lliurat per entendre el Jutjat d'Instrucció que fou comprat per tercer de bona fe, sempre hem cregut que acabaria donant-se la primera hipòtesi. Va refusar la recuperació de mans de la policia. Ara està al dipòsit municipal. Ha manifestat l'actor que li és igual si s'acaba destruint, sempre i quan es pugui peritar primer (doc. 6 contestació). El perjudicat no vol el cotxe, vol el seu valor. Això ja no ens ha d'afectar. El perjudicat té el deure de mitigar en la mesura que li sigui possible el dany patit. No afavorir que el dany creixi.

4rt) A més concorre culpa seva en part i cal moderar la indemnització, cas de que s'acabi donant la segona hipòtesi: l'actor hauria d'haver donat de baixa el vehicle immediatament de la sostracció per evitar aquesta venda a tercer. Invoca els arts. 1103 i 1107CC. Això ho ignora la sentència. No és cert que hi hagi hagut altres robatoris a aquest taller, hem complert amb la diligència exigible posant càmeres de seguretat, la porta pneumàtica del box on estava el cotxe estava tancada i el mecànic que l'estava intervenint en tenia la custòdia. El que no es pot fer és fer-nos totalment responsables absorbint la responsabilitat del propi lladre. Vam denunciar el fet immediatament.

5è) En qualsevol hipòtesi, la indemnització ha estat fixada incorrectament: a) si recupera el vehicle, ha de ser indemnitzat de la devaluació soferta per la sostracció, fins al dia que fou recuperat (617,05 e segons el perit Sr. Jaime, ratificat al min. 00:25:26 DVD -un 10% anual-), no la suma corresponent al cost de posar-lo de nou en marxa (1.600 €) ja que això es deuria solament al temps en que hauria estat immobilitzat al dipòsit municipal; b) si finalment no pot ser retornat, la indemnització ha de ser equivalent al valor venal del vehicle al moment de la sostracció; no hi ha discussió sobre aquest valor venal; el perit ens diu que es deprecia un 10% cada any que passa; Accepta aquesta part com import 12.341 €. Fins i tot si es considera que s'ha d'incrementar en un 20% més per valor d'afecció; però no que s'hi afegeixin conceptes incompatibles o contradictoris. La sentència indemnitza per duplicat al perjudicat (entenent que no pot recuperar-lo), ja que l'indemnitza amb el valor que tenia el cotxe més un 20% més i a més el valor de la posada a punt (?); aquesta segona part només podria donar-se si es recupera el cotxe i se n'indemnitza la depreciació. Hi ha una manifesta incompatibilitat d'altres conceptes indemnitzatoris: el preu del cotxe comprat de segona mà en substitució (3.655,37 €), el que no té ni cap ni peus. Vehicle quina alta no s'acredita; el cost de lloguer durant 11 mesos -és un cotxe de substitució facilitat pel taller malgrat que estava a disposició seva el cotxe recuperat el 1-3-2013 i que el va tenir fins setembre de 2013 per deferència comercial-.

6è) Quant als interessos de demora, entén que no hi ha mora; sempre s'ha mostrat disposada aquesta part a pagar una indemnització raonable. Invoca el principiin illiquidis non fit mora.

7è) Quant a costes, s'ha fet una incorrecta aplicació de l' art. 394LEC, no procedeixen perquè estem davant d'una estimació parcial, no substancial. Es demanaven 32.431,08 € i se n'han concedit 20.575,25 € que és molt menys [63'4%]

Postula la revocació parcial i que es fixi la indemnització en la devaluació entres la sostracció i la recuperació.

Apel·la la part actora la sentència d'instància (f. 532 i ss.) pels següents motius:

1er) cal aclarir la propietat del vehicle: la sentència es limita a dir, d'una banda, que el Jutjat d'instrucció no ha resolt encara. Sosté el recurrent que el propietari legítim ja no és ell sinó el tercer adquirent de bona fe, Inversiones Vanro; i que això es va resoldre al procés penal; no es va impugnar per les demandades allí personades; el que n o ha decidit el jutjat penal és el desballestament sol·licitat per l'autoritat dipositària. Per altra banda, la sentència diu que el jutjat d'instrucció va decidir retornar-lo a l'actor, qüestió recorreguda en reforma, amb informe favorable del MF i encara pendent de resolució. Significa devolució com a dipositari, no com a propietari. Ja que les parts en aquest litigi no qüestionen la propietat d'Inversiones Vanro. Clar que ens vam oposar a un retorn a títol de dipositari, que només generaria despeses per a aquesta part. I s'equivoca el Jutjat en fer dependre la indemnització de que el jutjat d'instrucció decideixi sobre la propietat, perquè ja ha resolt. Des de desembre de 2012 és propietat d'Inversiones Vanro; es remet a les actuacions penals. No s'ha qüestionat la propietat a les contestacions. S'ha deixat clar a l'audiència prèvia. Al judici es va aportar la certificació de la DGT sobre la propietat actual de dit vehicle. La sentència ja no s'ha de plantejar aquesta qüestió.

2on) impugna aquesta part que no s'hagin admès els conceptes indemnitzatoris en relació als danys morals i de les despeses assumides per aquesta part en el litigi penal. La indemnització per pèrdua de l'objecte ha de ser de 12.341 e segons pericial més 20% de valor d'afecció, és a dir, 15.809,20 €. No és acceptable la valoració del perit d ela contrària de 1.600 e per reparació (no es recuperarà el vehicle), està conforme amb la indemnització per compra de vehicle, 3.655,37 €, sense despeses de reparació. Despeses de transport són 510,68 €; les despeses judicials de la causa penal són 5.033,60 €; té dret a personar-se com a acusació particular. Són despeses emparades en l' art. 1106CC. Si la part demandada l'hagués indemnitzat degudament al seu moment no s'hauria vist en aquesta situació d'haver de litigar per aclarir de qui era i què passava amb el cotxe. El dany moral a més el considera aquesta part en 2.500 €, per la decepció produïda per Tallers Pruna SA. Total, insisteix en una indemnització de 28.108,85 €.

3er) Quant a interessos front de tallers Pruna SA: entén que s'han de meritar no des de demanda sinó des de la reclamació extrajudicial per burofax de 26-9-2013 8docs. 33-38 demanda).

Postula la revocació en el sentit esmentat.

S'oposa la codemandada Automòbils Pruna SA al recurs de l'actora (f. 562 i ss.) pels següents motius:

1er) la qüestió de la propietat del vehicle ha estat una qüestió controvertida en aquest litigi; així consta a l'audiència prèvia. I la indemnització es va plantejar també alternativament segons es retornés o no el vehicle. El Jutjat ja va decidir finalment que no podia recuperar el cotxe, de manera que la qüestió ara és irrellevant.

2on) quant a la valoració dels danys quant a la posada a punt, això fou objecte d'una ampliació de pericial que es va acceptar pel Jutjat. I el peritatge del Sr. Jaime és clar quan estableix el valor d'aquesta eventual posada a punt. No hi ha hagut cap infracció processal en dita qüestió; el Jutjat va deixar clar que ens ajustàvem a l' art. 427.2LEC.

3er) Quant a l'exclusió de les despeses judicials penals: es va presentar voluntàriament amb representació pròpia quan l'asseguradora del seu vehicle, Reale, també compareguda, n'hi oferia. No feia falta a més, essent un sumari seguit d'ofici. A banda que les quantitats són desproporcionades (més de 5.000 €, docs. 18-21 demanda).

4rt) Quant a l'exclusió dels danys morals: no estan acreditats de cap manera. No hi ha cap prova al respecte.

5è9 quant als interessos de demora: de bon principi Automòbils Pruna SA s'ha ofert a pagar una suma raonable. Es remet al seu propi recurs al respecte. Torna a invocar el principiin illiquidis non fit mora. Subsidiàriament, segueix entenent que es meritarien des de demanda, mai des de la demanda de diligències preliminars.

Postula la desestimació del recurs amb costes.

S'oposa Axa Seguros Generales al recurs de l'actor (f. 566 i ss.) pels següents motius:

1er) A les prèvies 3733/12 del Jutjat d'Instrucció 4 de Granollers es va dictar provisió manant lliurar el vehicle al Sr. Luis Francisco. Però falta a la veritat quan ens diu que aquesta és una qüestió resolta. Aquesta part va contestar invocant litispendència penal al respecte. Pot passar que el demandant acabi essent indemnitzat doblement. Es referma en el seu propi recurs. Que reitera.

Postula la desestimació del recurs amb costes.

S'oposa al recurs d'Automòbils Pruna SA la representació de la part actora (f. 569 i ss.) pels següents motius:

1er) la part demandada en qüestió no ha negat la relació de dipòsit entre les parts, la denúncia davant dels Mossos era suficient per tal que aquests donessin de baixa temporal el vehicle a la DGT, la part contrària pretén invertir la càrrega de la prova i que acabem essent nosaltres qui demostrem la nostra diligència. Fins ara no hem rebut cap indemnització. La contrària mai s'ha volgut fer càrrec ni assumir la seva responsabilitat. la prova de la diligència és seva. La detectiu no la van contractar fins març de 2013. En invocar que s'ha mostrat favorable a pagar, accepta la responsabilitat cap a aquesta part, la valoració del Jutjat però alhora esmenta els docs. 40,48 i 54 que són ni més ni menys que les respostes, any rere any, als nostres burofax de reclamació. Mai ha donat una oferta clara. Sempre s'han negat a pagar, sostenint que el culpable del sinistre era aquesta part; a dia d'avui segueixen sense fer una proposta clara.

2on) Sobre qui té de provar la diligència, qui ha de provar les quantitats certes i si estem davant d'una estimació substancial o no: els Mossos li comuniquen on es pot anar a buscar el cotxe, ell els diu que ja hi ha un procés penal al respecte, en prenen nota, no ens vam negar a retirar-lo, s'ha demanat al Jutjat per poder-lo peritar i es va denegar, si s'ha allargat el procediment penal no ha estat per culpa nostra, sinó per la passivitat dels aquí demandats (p. ex. Pruna no va lliurar els enregistraments de les càmeres de seguretat, no es van presentar a declarar, etc.); està acreditat que el cotxe el va comprar Inversiones Vanro que el va comprar en el concessionari HC Automóviles, que consta el preu pagat; que consta el canvi de nom a DGT, que en certifica l'adquisició des de desembre de 2012 a 8-7-2019 (i s'aporta al judici); no se'ns acaba lliurant en base a aquesta nova propietat. Les demandades no han impugnat res. Insisteix que l'únic pendent de resolució al Jutjat d'Instrucció és el desballestament del cotxe. Ho ha demanat Mossos (docs. 4-7). Se'ns va voler lliurar com a dipositari i ens hi vam oposar ja que només generaria despeses. Insisteix en que no cap admetre que hi hagi encara dues hipòtesis sobre la indemnització procedent, depenent de si es retorna o no el vehicle. El vehicle no es retornarà mai. Es va resoldre aquesta qüestió a l'audiència prèvia. No es va recórrer ni protestar. Reitera que la causa el sinistre és només la negligent custòdia del vehicle per part del taller. I que ara no es pot demanar moderació de la indemnització per cap suposada culpa concorrent. Ja hem admès el valor del cotxe en 12.341 e més el 20%.

3rt) la pretensió de no condemna a interessos de demora no pot ser acceptada. La mora és clara.

4rt) Quant a les costes de primera instància s'han d'imposar perquè estem davant d'una estimació substancial.

Postula la desestimació del recurs amb costes.

S'oposa la representació de la part actora al recurs d'Axa Seguros (f. 578 i ss.9 pels següents motius:

1er) Axa ha entrat en moltes contradiccions en la seva defensa i sempre s'ha proposat no pagar, malgrat ens digui que no discuteix la negligència del taller. Torna a reiterar que no es pot recuperar el cotxe, que aquesta qüestió ja ha estat resolta en el procediment penal, que s'ha acreditat la propietat legítima de l'adquirent, que no hi ha concurs de culpes, i que la decisió del Jutjat d'Instrucció de 17-1-2019 es referia a lliurar-nos el cotxe en dipòsit, cosa a la que aquesta part, reitera, s'hi va negar.

2on) No hi ha cap mena d'enriquiment injust d'aquesta part.

3er) S'han d'imposar les costes al recurrent.

Postula la desestimació del recurs amb costes.

Segon.L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) A la seva demanda (14-7-2018) l'actora interposa demanda de reclamació de danys i perjudicis contra els demandats per sostracció per tercers l'11-10-2012 del seu vehicle Rénault Mégane Coupé, ....FYG, adquirit l'any 2009 (factura al f. 15 girat i ss.), dipositat el mateix dia al taller de la demandada Automòbils Pruna SA, assegurada a Axa Seguros Generales, vehicle que quan fou recuperat per la policia el 4-3-2013 fou posat a disposició del Jutjat d'Instrucció 4 de Granollers que duia les prèvies 3733/12 derivades de la denúncia per aqueta sostracció. En aquell moment ja es va constatar policialment que el vehicle havia estat objecte de diferents transmissions, la darrera el 28-12-2012 essent l'adquirent l'empresa Inversiones Vanro SL. Adverteix l'actor que el Jutjat d'Instrucció el manté en dipòsit a data de la demanda; com l'ara actora va sol·licitar-ne el lliurament a data 27-11-2013 (f. 18 girat i 19) i com això es va denegar (f. 20). El legal representant de l'empresa compradora va aportar (f. 20 i ss.) al Jutjat l'impost de circulació de sant esteve Sesrovires dels anys 2013 i 2014, l'impost de circulació de Granollers de 2012 a nom de l'ara actora, la tarja rosa d'identificació del vehicle, el contracte de cessió per a venda a favor de HC Automóviles de 19-12-2012. Remarca que tot i ser sospitós, al seu entendre, d'estar-hi implicat (en haver comprat un cotxe nou per 6.000 € i posar-lo a la venda per 13.000, no posar denúncia per sostracció quan els Mossos el retiren del costat d'HC Automóviles), el jutjat va denegar l'ampliació de la querella contra l'administrador de Inversiones Vanro SL, Sr. Gines després de declarar (f. 272 i ss.) i aportar tota la documentació sobre la compra del cotxe (f. 248 i ss. i 264 i ss.) per Acte de 19-5-2015 (f. 326 girat i 327)en no considerar-lo partícip dels fets objecte d'investigació i declarant que va adquirir de qui apareixia com a legal titular 8l'imputat Sr. Jose Pablo). Remarca que va ser del tot diligent en denunciar la sostracció (denúncia al f. 14 girat i ss.) i avisar a l'asseguradora Reale a través de la seva corredoria situada a Binéfar, on viu l'actor, que va intentar donar-lo de baixa temporal a DGT i ja no va poder en constar una altra titularitat (f. 54 -en consten altres anteriors, f. 156-, 197 girat i ss.).

Sosté la responsabilitat clara del dos demandats en base a l' art. 1766CC (segons la pròpia denúncia del taller els van sostraure el cotxe quan el tenien amb el motor en marxa sense una vigilància directa momentània -les càmeres de vigilància van enregistrar com algú s'hi acostava tranquil·lament i se l'enduia- remarcant que al f. 206 de les actuacions penals el propi responsable del taller hauria admès que això els hi ha passat ja vàries vegades) i 76 LCS, remarcant la jurisprudència existent sobre la inversió de la càrrega de la prova en aquests casos quant a la diligència deguda.

Es queixa també de la passivitat dels ara demandats en les actuacions penals. Consta l'Acte de sobreseïment de data 13-10-2012 (f. 89), el de reapertura de 8-2-2013 (f. 100), el d'ampliació de querella (f. 144) de 9-5-2013 i 10-9-2013 (f. 158), el definitiu de 29-6-2015 (f. 89) mentre no es pugui localitzar l'imputat.

Reclama com a indemnització el valor total del vehicle a data de la sostracció (acompanya informe pericial de 16-2-2015 de Gabinete Acero SL doc. 16, f. 21 girat i ss.) per 18.754,78 €. Més les despeses de la seva representació i defensa penals (5.033,60 €, docs. 18-20, f. 25 i ss.), més despeses de lloguers ocasionals de cotxe l'octubre i novembre de 2013 per import de 510,68 € (f. 22 girat i ss.), més el cost de compra d'un cotxe de segona mà (3.655,37 €, doc. 26-27, f. 39 i ss.) més despeses de reparació que li va haver de fer (1.976,65 €, docs. 28-32, f. 30 girat i ss.), total, 29.931,08 €. Amb interessos (en el cas d'AXA de l' art. 20LCS) i costes. Front d'Automòbils Pruna SA a més demana una indemnització de danys morals de 2.500 € per decepció de la confiança dipositada.

Acompanya diverses reclamacions extrajudicials per burofax a partir de 26-9-2013 (f. 33 i ss.) i diligències preliminars per a obtenir la pòlissa d'Axa (f. 47 i ss.) i certificat de cobertura (f. 51) i pòlissa (f. 52 i ss.) i testimoni de les prèvies 3733/2012 (f. 85 girat i ss.)

b) Admesa a tràmit la demanda per decret de 14-9-2018 (f. 337 i ss.) va contestar la demanda la representació d'Automòbils Pruna SA, qui va negar tota negligència en manifestar que immediatament es va denunciar els fets i remarcant que el propi actor no ha complert amb el seu deure de mitigar el dany (en no donar de baixa el vehicle immediatament a la DGT; quan ho va fer, dos mesos després, el 7-12-2012, ja no va poder perquè hi havia hagut tres transmissions, la primera operada el 2-12-2012, i perquè no va presentar la querella fins tres mesos després del robatori, el 16-1-2013; i, localitzat el vehicle el 1-3-2013 no es va voler fer càrrec d'ell (doc. 3, f. 355) i no el va reclamar fins 27-11-2013 (doc. 4, f. 356); quan els Mossos van demanar el desballestament a 19-6-2018 e va oposar a que se li lliurés (doc. 6, f. 358). També va assenyalar que la intervenció de tercers rompia la causalitat (la primera transmissió fou entre uns argentins desconeguts i el Sr. Ángel Daniel, qui actuava a petició del Sr. Jose Pablo, investigat en les prèvies, i el Sr. Ángel Daniel el va vendre al Sr. Ángel qui a l'ensems el va vendre a l'empresa de Gines (docs. 8-10, f. 362 i ss.). Fets aquests que en el seu parer han de determinar una limitació de la seva responsabilitat, reduint el quantum indemnitzatori, ja que si l'actor hagués actuat ràpidament no s'haurien desencadenat les successives vendes i s'hauria trobat el vehicle ràpidament. També invoca manca de prova dels danys al·legats per l'actora. Quant al valor del vehicle, no procedeix indemnitzar el seu valor total sinó la depreciació fins al moment de ser trobat, perquè el pot recuperar l'actor. És a dir entre 11-10-2012 i 1-3-2013. No l'ha volgut. Se l'ha requerit nombroses vegades per tal que permetés a l'asseguradora peritar-lo sense èxit (docs. 40-41, 48-50 i 54-55, f. ). Si no s'ha pagat res és perquè l'actor ha estat passiu i fins que no es pugui peritar no es podrà pagar. Calcula la devaluació en 1.668'97 € calculant que els vehicles perden un 10% de valor cada any els primers sis anys. Anuncia l'aportació d'una pericial. Quant a la pericial actora, no té en compte la reparació pendent (aire condicionat que enlloc d'evacuar l'aigua cap a fora inundava el vehicle) i que s'ha de tenir en compte. No són procedents tampoc les minutes d'advocat i procurador del procediment penal perquè l'asseguradora Reale el defensava quan les prèvies van començar i ha estat un canvi voluntari. A banda que més de 5.000 e és desproporcionat. Quant al cotxe de lloguer entén que no està acreditada la necessitat. Són cotxes llogats a l'aeroport quan l'actor viu a Lliçà d'Amunt. Una de les factures età en anglès i situa el domicili a Munich (!). No consta acreditat el pagament de dites factures. No s'hi descompten les assegurances dels imports. Quant a la compra del vehicle de segona mà, o es reclamen els danys de l'import del cotxe o el cost de compra d'un de nou. Tampoc procediria les reparacions, adaptacions o reformes fetes a aquest; no hi tenim res a veure.

Quant als interessos de demora, entén que no hi ha hagut mora.

c) Contesta la demanda l'asseguradora Axa Seguros Generales que en primer lloc plantejar una prejudicialitat penal atès que segons creu, està pendent al Jutjat d'instrucció la decisió sobre el destí final del vehicle, és a dir, si es restitueix al propietari o es desballesta. Existint aquesta qüestió prèvia en seu penal, invoca l' art. 40LEC i demana la suspensió del procediment civil.

Ad cautelaminvoca també litispendència a l'empara dels arts. 416.2 i 421 LEC pels mateixos arguments -causa penal pendent- . Quant al fons, s'oposa a que s'indemnitzi l'actora amb el valor del vehicle, peritat en 18.754,78 €, en primer lloc, perquè segons la pròpia actora està en dipòsit judicial, pendent de si es desballesta o es retorna; entén que és l'actora qui pot demanar-ne la restitució; i si renuncia a aquesta devolució, ha d'assumir les conseqüències de perdre'l (al f. 381 girat i ss. escrit on demana la peritatge del cotxe abans de decidir si es desballesta o no). I si finalment no li és reintegrat, aleshores s'haurà de restar del seu valor el que tingués al moment del desballestament (restes); però la xifra reclamada és del tot improcedent; no argumenta què passa si es lliura a un tercer (al f. 382 i ss. petició de devolució del Sr. Gines i documentació acompanyada). Quant a les despeses judicials del plet penal, s'oposa ala seva procedència ja que no guarden relació causal amb el fet; quant al lloguer d'uns cotxes puntualment, sosté que és un perjudici no acreditat ni derivat del furt. Quant a la compra d'un vehicle de segona mà, ni s'acredita que vagi a substituir el furtat ni que la compra tingui causa en el furt; es fa més d'un any després. Quant a les factures de reparació d'aquest, es tracten o bé d'accessoris o adaptacions en ser immediates a la compra; o bé molt posteriors, sense relació amb l'estat que tenia al ser comprat. Invoca també voluntat d'enriquiment injust per part de l'actor, ja que es reclama doblement (valor del furtat, valor del nou). També resulta improcedent reclamar-nos interessos de l' art. 20 LCS. Invoca l' art. 20.8LCS, ja que l'existència encara del plet penal exclou la possibilitat de calcular el perjudici.

d) La diligència d'ordenació de 25-10-2018 va citar les parts a audiència prèvia per al 6-2-2019 (f. 395-396). La de 23-1-2019 (f. 399) va autoritzar el perit Sr. Jaime a anar al dipòsit de vehicles de la Policia Local de sant Boi de Llobregat a peritar el cotxe (la P.L. ens dirà a 7-2-2019 que es va fer el 25-1-2019, f. 465) en qüestió, s'adjunta el dictamen (f. 405 i ss.) a 29-1-2019 del gabinet de valoracions Pericials que valora el vehicle en 12.341 € al moment de ser furtat, a data 25-1-2019 en 6.183 € 8Eurotax) i valora la seva posada en marxa en 1.600 €.

e) Es va celebrar l'audiència prèvia a la data prevista (DVD itinerat). Cada part va mantenir la seva tesi.

Es van desestimar les excepcions processals: la prejudicialitat/litispendència penal perquè no afecta la decisió sobre el destí del cotxe que encara s'havia d'adoptar aleshores no impedeix la decisió a adoptar en aquest litigi sobre l'objecte d'aquest procediment -perquè són diferents- i no es corre risc de decisions contradictòries.

Com a prova, l'actora va demanar la documental per reproduïda, més documental d'aportació de la baixa temporal del vehicle a la DGT (docs. 1-5 f. 411 i ss.) i l'escrit al Jutjat d'Instrucció de les demandades demanant còpia de les prèvies (docs. 6-9, f. 416-419), els criteris orientadors del ICAGr. (docs. 10-12, f. 420 i ss.) i informació sobre el programa LexTools per a càlcul d'honoraris de l'ICAGr. No es va admetre la pericial complementària del Sr. Fidel en tant n o es presentés per escrit (3 dies de termini), dita prova es va admetre per provisió de 9-4-2019 (f. 485).

Com a prova, la demandada Automòbils Pruna SA va demanar la documental per reproduïda, més documental demanant testimoniatge de les prèvies, testifical del Sr. Heraclio, responsable del taller i dictamen pericial consistent en que es requereixi el perit de la codemandada per tal que ens digui el valor del cotxe a 1-3-2013 i intervenció al judici del perit Sr. Jaime.

Com a prova, la codemandada Axa Seguros Generales va demanar la documental per reproduïda, aportació com més documental del testimoniatge de les prèvies (CD al f. 427) i pericial del Sr. Jaime.

f) El judici es va celebrar el 9-7-2019 (DVD itinerat).

A l'acte del judici aporta la part actora com a prova nova un informe de la DGT sobre aquest vehicle de data 8-7-2019 (doc. 1-2, f. 429 i ss.), pagament de la taxa d'Hisenda de 8-7-2019 (doc. 3, f. 431) i el darrer informe del MF sobre el lliurament del vehicle al Sr. Gines (docs. 4-7, f. 432) on el MF s'adhereix al recurs de reforma de l'empresa Inversiones y Estudios Vanro SL contra la decisió de 17-1-2019 en que el Jutjat ordena lliurar el vehicle en dipòsit a l'actor, en considerar que li assisteix la raó al recurrent atès que el MF ha arribat a la conclusió de que és el propietari legítim com a adquirent de bona fe atesos els arts. 1473.1 CC en venda feta el 19-12-2012 assumint des d'aleshores els pagaments de totes les despeses i tributs i figurant com titular al registre de Trànsit, considerant que l'ara actora seria perjudicat i amb dret a rebre una indemnització com a perjudicat.

Declaren com a testimonis:

1)El Sr. Heraclio (min. 4:54 i ss. DVD 1) explica que el cotxe va entrar al taller per una avaria de l'aire condicionat; ell va posar la denúncia de la sostracció; va passar entre la 1 i les 2. Van advertir al propietari que el donés de baixa. Van fer seguiment de la denúncia. Van informar al client quan es va trobar. No sap si el va localitzar un detectiu. Li van posar un vehicle de substitució uns 11 mesos. Sense càrrec. Es va retirar perquè van decidir que el tema estava clar en el sentit de que Axa era responsable de decidir què es feia amb el client. Ells eren afectats també.

El vehicle va entrar l'11 i s'havia de tornar aquella mateixa tarda. Després de la denúncia va anar-hi a comunicar-li a la seva empresa el fet i se li va deixar allí el cotxe de substitució. No s'havien produït altres sostraccions abans. A les actuacions d'instrucció sí consta. A manifestacions seves aclareix que va dir que havien robat coses d'un cotxe aparcat fora. És responsable de postvendes des de 2011 i treballa allí des de 1993. Hi ha càmeres a la zona del sinistre. El vehicle estava al seu lloc de treball amb porta pneumàtica tancada. Amb la clau posada i motor arrencat. Custodiat pel mecànic del cotxe. No va sortir per la porta del box; va sortir per un box lateral. Que estava oberta just per treure un altre cotxe i aparcar-lo. Ell als Mossos els va explicar tot el que sabia, també als perits d'Axa i Reale. La visió de les càmeres queda gravada. Ningú les controla en directe. Ni dia a dia. Hi ha un informàtic que confirma que el procés ha estat correcte. Pertany a tallers Pruna. Les entrades i sortides no tenen vigilància estàtica permanent de porter o similar, exhaustiva.

Declaren com a perits:

1)El Sr. Fidel (min. 15:48 i DVD 1), perit que va fer el primer informe, manifesta que el valor d'accessoris declarats són segons pòlissa, un valor per aquest import; suposa que seria pintura metal·litzada, llantes, etc. Tenia extensió de garantia per 5 anys. Ha vist el vehicle a les instal·lacions de la Policia Local de sant Boi però estava tancat i no es podia entrar. No hi havia claus. S'han fet vàries transmissions, la darrera a nom d'una empresa.

Amb accessoris i millores tenia aleshores valor de més de 18.000 €. El valor de compra eren 21 o 22.000 €. Valor venal 11.720 €. Amplia el valor venal per les condicions de la pòlissa. Entre 2-4 anys era el 50%. Es remet a les condicions generals. El 30% de la diferència valor de nou a venal. Una cosa és taxar un vehicle i una altra el valor segons condicions de la pòlissa. El valor dels accessoris s'ha de quantificar a valor de nou. No recorda si ha aplicat depreciacions. Creu que sí. No té la taxació de Reale. Cinc mesos després de la data del sinistre valdria un 5-6% menys.

Accessoris compatabilitzats i millores serien pack confort, navegador i climatitzador. Es fa servir la taula habitual per al valor venal. Per a reclamació a la companyia es valora segons pòlissa. No cara a tercers. Ni a l'altra companyia.

2) El Sr. Jaime (min. 23:26 i ss. DVD 1) diu que valora el cotxe en 12.341 €. Nou a data de compra rondaria 20-21.000 €. Després es depreciaria a data del sinistre un 10% anual i això és el que ha considerat.

El cost de posada en marxa s'ha estimat però no es va posar en marxa realment. No tenia cap dany important més que rodes desinflades. 1.600 €. Va fer una ampliació, per valorar quan valia el març següent. Es ratifica. En 5-6 mesos va baixar 617,17 € més els 1600 de posar-lo en marxa.

No l'ha posat en marxa. Perquè la Policia no el va deixar. No li van facilitar claus. No recorda que li diguessin que no hi havia claus, el que li van dir és que sense l'autorització del propietari podia mirar i prou. La valoració no es basa en defectes. A 5 de gener eren 6.183 €, per taules. Eurotax. Després hi ha el mercat de particulars. La posada en marxa de 1.600 € està detallada (canvi de bateria, olis, pneumàtics nous, etc.). Està tot dintre d'aquest cost de 1.600 €. Funcionant com estava.

g) ja en alçada s'ha reclamat d'ofici per aquesta sala com a diligència final per a millor decidir un testimoniatge de les diligències prèvies a partir de febrer de 2019; testimoniatge que obra al rotlle. És de veure que contra la provisió de 17-1- 2019 per la qual el Jutjat d'instrucció manava taxar el vehicle i lliurar-lo al seu primer propietari, el Sr. Luis Francisco, en qualitat de dipositari, Inversiones y Estudios Vanro SL va presentar recurs de reforma en data 25-1-2019, mostrant-se contrari a aquesta devolució, remarcant la seva titularitat dominical en base a la documentació de la DGT i l'obrant a les actuacions, que va pagar efectivament 8.500 € per aquest vehicle i els impostos del mateix des de la compra i que és la única perjudicada pel procediment en no poder tenir-ne la possessió. Reitera que ja va demanar la possessió a 17-7-2018; en contra de la posició del querellant, que sembla voler rescabalar-se en via civil, no pas en seu penal. S'hi oposà el perjudicat pel delicte, el Sr. Luis Francisco, que també es manifesta perjudicat pel procediment. Es va peritar el vehicle en 2.200 € (valor venal l'any 2019; el 2017 eren 7.600) el 30-1-2019. El Ministeri Fiscal es va adherir al recurs de reforma. Desdient-se del seu informe anterior, on aconsellava deixar-lo en dipòsit del propietari originari, en aquesta ocasió el representant de l'Estat considerà que la recurrent tenia títol com adquirent de bona fe en base a l' art. 1473.1 CC, en adquirir en venda realitzada el 19-12- 2012 de qui apareixia com a amo i fent-se càrrec des d'aleshores de totes les despeses fiscals i figurant com a titular al registre de Trànsit. Això sí, destacant que el primer propietari seria el veritable perjudicat pels fets enjudiciats i tindria dret a ser indemnitzat. S'oposà l'ara actor a la pericial realitzada i va presentar un dictamen pericial propi de Gabinete Acero SL segons el qual el veritable valor venal real del cotxe era al moment de 12.059,56 € per bé que li aplicava una millora per afecció i accessoris que feia pujar aquest valor a 18.754,78 €. Com sigui que en ser localitzat i denunciat per estafa el Sr. Jose Pablo (qui hauria comprat dels lladres) per Acte de 27 de febrer de 2020 es va reobrir la causa i es va seguir la tramitació contra aquest investigat, retardant-se la resolució del recurs fins que es va dictar l'Acte de 31-8-2020; aquesta resolució no declara propietari del cotxe a Estudios Vanro SL ni a l'ara actor, sinó que, depenent aquesta qualificació del resultat del procediment penal, on s'està discutint si el legítim propietari actualment és el propietari original o el comprador aparentment de bona fe Inversiones y Estudios Vanro SL, s'ha de respectar la presumpció de millor dret sota controvèrsia judicial dels dos possibles titulars; però també va entendre que calia lliurar la possessió del vehicle a un d'ells; havent declinat això el Sr. Luis Francisco, l'Acte lliura el cotxe en dipòsit a Inversiones y Estudios Vanro SL durant la tramitació. Es va ordenar el lliurament a la Policia Local de sant Boi de Llobregat per provisió de 22-10-2020. Al mateix temps, un altre Acte de 31-8-2020 manava seguir el tràmit com a procediment abreujat (l'escrit d'acusació del querellant data de 4-12-2020; el MF va evacuar el seu escrit acusatori el data 4-3-2021, demanant per al Sr. Luis Francisco una indemnització de 7.600 €, l'Acte de 26-4-2021 va decretar l'apertura del judici oral i els imposà una fiança de responsabilitat civil de 18.534 €).

Tercer.La Sentència d'instància, de data 25 de setembre de 2019 (f. 502 i ss.) estima substancialment la demanda.

Entén que efectivament hi ha responsabilitat per negligent custòdia del dipositant (taller), de la que també ha de respondre la seva asseguradora d'RC.

Entén que no són concauses imputables al demandant que esperés un parell de mesos en donar de baixa el vehicle ja que les tres transmissions verificades no han ampliat o agreujat el perjudici causat.

No hi ha cap indici de que s'hagués pogut localitzar abans d'1-3-2013. També podia la Policia haver notificat la comissió del presumpte delicte a la DGT d'ofici, a efectes de causar baixa.

Ni que l'actor hagi estat passiu. Va personar-se com acusació particular, va demanar a 27-11-2013 que se li lliurés el cotxe per a peritar-lo, no es va admetre; quan es recupera el vehicle per la Policia entén que no es refusa sinó que s'indica que consta un comprador contra el que s'ha adreçat també la querella, el Sr. Ángel Daniel.

Ni entén que aquestes transmissions hagin romput el nexe causal de la negligència que va determinar el furt. Hi ha un clar incompliment contractual.

Entén que encara s'ha de resoldre sobre si la transmissió final del vehicle genera una adquisició de bona fe.

Entén que no procedeix la moderació, per tant, de la responsabilitat del demandat causant del sinistre.

Entén, quant a conceptes indemnitzatoris,

a) quant al valor del vehicle que reclama l'actor: condiciona tot el que es dirà a una decisió en seu penal de la que no se'n té constància; de manera que albira que si el Jutjat lliura el cotxe al demandant no pertoca cap indemnització, només els danys que hagi tingut el cotxe com a conseqüència del furti respecte de l'estat que tenia quan va entrar a taller;

b) i si es resol a favor de lliurar-lo al darrer adquirent com de bona fe, remarcant que el MF ha informat favorablement, li correspondria a l'actor el valor venal del vehicle al moment de la sostracció més els perjudicis generats. Quant a dita valoració, atès que l'actor proposa 18.754,78 € en base al perit Sr. Fidel, més 2.000 € per millores, mentre que el Sr. Jaime diu que són 12.341 €, considera questa darrera la més assenyada ja que té en consideració un 10% de depreciació anual durant els sis primers anys, de manera que acaba preferint-la. Però afegint un 20% de valor d'afecció.

No considera acreditats danys en el vehicle, atès el resultat de la prova. Només la posada en marxa, que costarà 1.600 € i que és una conseqüència més del furt i posterior immobilització.

Admet la partida consistent en el preu del cotxe nou de segona mà (3.655'37 €) per la necessitat inherent de desplaçament. Va tenir un cotxe de substitució 11 mesos a càrrec del taller. No admet les reparacions posteriors a dita compra (és un vehicle de més de 10 anys i 150.000 kms.). Sí admet la partida de despeses de lloguer de cotxes puntualment (510,68 €). No admet, en canvi les despeses judicials del procediment penal. Ni els danys morals. I acaba fixant-la en20.575,25 €.

Aprecia la mora dels demandats i els imposa els interessos ordinaris al taller i els de l' art. 20LCS a l'asseguradora.

Quant a costes, les imposa a la part demandada en la mesura que entén substancial l'estimació d ela major part dels conceptes.

Conseqüentment, condemna a les demandades solidàriament a abonar 20.575,25 e a l'actora, més interessos en la forma expressada i costes.

Per raons de sistemàtica examinarem agrupats, en primer lloc, els arguments tant del recurs de l'actora (motiu primer) com de la codemandada Automòbils Pruna SA (motiu tercer) i d'Axa (motiu primer) quant a la propietat del vehicle, en segon lloc els arguments d'aquesta quant a la suposada concurrència de culpes; els de l'actora, codemandada Tallers Pruna i Axa Seguros Generales ja que tots tres apel·lants qüestionen la indemnització i la qüestió dels interessos (motiu segon d'Axa, sisè d'Automòbils Pruna SA i tercer de l'actora) i les costes (motiu setè del recurs d'Automòbils Pruna SA).

Quart.Quant a la propietat del vehicle: sosté l'actor al seu primer motiu de recurs que s'ha d'aclarir la propietat del vehicle i que no pot ser ajustat a Dret que la sentència emeti dos possibles veredictes, un per al cas de que es retorni la propietat a l'actor i un altre per al ca de que es consideri propietat de tercer adquirent de bona fe.

S'ha d'acollir.

La sentència d'instància incorre en el vici de fer uns pronunciaments condicionals i recíprocament alternatius sense resoldre la qüestió fonamental de la propietat actual del vehicle, com correspondria haver fet. No va fer ús de les facultats que li pertoquen de determinar diligències finals al respecte, cosa que sí ha fet aquest Tribunal; no hauria servit de massa perquè la resolució d'aquesta qüestió en seu penal és posterior a la data de la sentència. Tal vegada podia haver suspès la tramitació fins aleshores.

El procés penal no consta que estigui sobresegut, continua respecte dels possibles causants del furt i fins i tot es va obrir la fase de judici oral, però això no determina per res la qüestió del domini, decidida per l'Acte de 31-8-2020.

Efectivament, de l'aportació, a requeriment de la Sala i com a diligència final d'aquesta alçada, de les prèvies seguides al Jutjat d'Instrucció núm. 4 de Granollers amb el número 37337/2012 s'ha pogut establir definitivament que en seu penal s'ha conclòs que el propietari legítim del vehicle és actualment (i des de 19-12-2012) Inversiones y Estudios Vanro SL, havent quedat acreditat que va pagar el preu de la compra a qui constava com anterior titular a la DGT, va pagar els tributs corresponents i va inscriure la seva titularitat al registre de vehicles de la DGT.

Encara que no és una decisió definitiva en termes absoluts, perquè no deixa de ser una decisió prejudicial civil emesa en l'ordre penal, de manera que podria intentar el propietari originari plantejar una reivindicatòria (que s'hauria d'enfrontar amb la doctrina de l'adquisició per tercer de bona fe i que tindria, eventualment, en aquest sentit, en via civil, un pronòstic de prosperitat més que limitat), sembla més que raonablement probable que sigui definitiva en ordre a l'atribució definitiva del domini en aquest cas. I, encara que no ens vinculi tècnicament, és una decisió de la que podem ara i aquí i hem de partir necessàriament per poder resoldre definitivament aquest litigi.

Si ens haguéssim hagut de plantejar la qüestió com qüestió prèvia o prejudicial civil, amb la prova de la qual ara disposem, de ben segur que el Jutjat a quoi en tot cas aquest tribunal hauríem arribat a la mateixa conclusió: hi ha un adquirent de bona fe quina propietat ha de ser respectada i al qual se li ha de restituir la possessió inherent. Res perjudici de rescabalar al despullat del seu domini.

Atès l'anterior, és obvi que la decisió final del cas no podrà consistir mai en restitució a l'actor del vehicle i indemnització dels danys i perjudicis soferts, sinó en una indemnització per pèrdua del vehicle. Que és el que planteja l'actor en realitat. I en la quantia que més avall fixarem.

Cal estimar aquest primer motiu de l'actora i desestimar, per tant, els motius tercer d'Automòbils Pruna SA i primer d'Axa Seguros que pressuposen que s'hauria de fallar a favor de declarar la propietat de l'actor sobre el vehicle sostret i ajustar la indemnització a només els danys i perjudicis patits per dit vehicle o bé, respectivament, que no es pot establir cap indemnització atesa una veritable litispendència penal.

Cinquè.Quant a la responsabilitat, el motiu primer, segon i quart de la codemandada Automòbils Pruna SA sostenen que la sentència no ha apreciat com devia, segons la seva tesi, que l'actor no hauria actuat amb la deguda diligència retardant la baixa del vehicle dos mesos i refusant fer-se'n dipositari. Sostenint que la indemnització s'ha de reduir per concurrència de culpes. Mentre que l'actor es manté en assenyalar com únic responsable aquesta recurrent i la seva asseguradora ex art. 76LCS.

No es poden acollir.

Des del moment que es va interposar la denúncia per part del taller, la Policia o bé l'autoritat judicial instructora haurien d'haver comunicat d'ofici a la DGT la sostracció a fi de que aquesta ho anotés al Registre de vehicles impedint qualsevol transmissió posterior.

No ha estat fàcil el recorregut del cas en seu penal. Que l'ara actor hagi interposat al seu moment una querella demostra les dificultats que els procés havia tingut via denúncia.

No es pot determinar una culpa concorrent ni una infracció del deure de mitigar els efectes del sinistre (principi de l'assegurança de danys, més que no pas de la de responsabilitat civil) per haver demorat donar de baixa el vehicle dos mesos. Es pot deure a haver confiat en l'acció d'ofici de les autoritats, en tenir mal assessorament, etc.

Però mai es podrà, entenem, tècnicament, qualificar aquesta actitud de culpa concorrent, atès que el fet que ens ocupa és solament responsabilitat, per dol, del causant del furt (finalment no ha pogut adreçar-se l'acusació eficaçment contra ningú) i, per negligència, del taller i, per extensió, de la seva asseguradora de responsabilitat civil.

Tampoc entenem que es pugui responsabilitzar l'actora de cap demèrit que presenti el vehicle pel fet d'haver refusat en el seu moment fer-se'n càrrec a títol de dipositari. En primer lloc, perquè el refús estava justificat en la creença ferma que tenia aleshores l'ara actor de que continuava ostentant la propietat del vehicle. En segon lloc, perquè aquest va continuar dipositat en poder de la Guàrdia Urbana de sant Boi de Llobregat a disposició del Jutjat d'Instrucció i cap dany va patir en aquestes condicions, ni tan sols tot o part del cost de posada en marxa, ja que de resultar-ne dipositari al seu moment l'ara actor, en puritat tampoc en podria haver fet ús llevat d'autorització judicial expressa, que, evidentment, no s'ha produït.

Per tant, cal desestimar el recurs en aquests punts.

Sisè. Quant a la indemnització pertinent: Axa Seguros Generales (motiu primer) nega que sigui possible fixar-ne cap, sobra la base d'entendre que la qüestió del domini resta pendent en via penal, extrem que ja hem contestat negativament. Mantenint subsidiàriament, que se'l indemnitzi l'actor quant al valor del cotxe que s'ha hagut de comprar en substitució, 3.655,37 €, negant els demés conceptes. Per la seva part, Automòbils Pruna SA tot i ser partidari d'una culpa compartida que ja hem descartat (motiu tercer) finalment es mostra conforme amb una indemnització per pèrdua, demana que es mitigui aquesta per la llevíssima culpa que diu ha concorregut de la seva part, posant l'èmfasi en que estem davant d'un delicte comès per tercers (motiu quart). I, en tot cas (motiu cinquè) qüestiona les partides admeses per la sentència, singularment el valor de compra del cotxe de segona mà finalment adquirit per l'actor, les factures de lloguer de cotxes i el valor de posada en marxa, ja que no es recuperarà. Mentre que la part actora discrepa de la sentència (motiu segon) en que aquesta no hagi admès els danys morals ni les despeses del litigi penal,mostrant-se conforme amb la indemnització fixada de 12.341 € més 20%, és a dir, 15.809,20 €, més el valor de compra del cotxe de segona mà (3.655,37), alhora que discrepa de que es valori en 1600 € la posada en marxa perquè entén que mai es recuperarà el cotxe.

No pot prosperar la pretensió de que s'hagi d'atenuar la culpa del taller mecànic demandat. De la seva negligència arrenca la comissió del furt i la pèrdua, finalment, per al demandant, del domini del cotxe.

Quant al valor de compra del vehicle finalment adquirit per l'actor, és obvi que aquest cost ha estat real per a ell. I derivat de no poder recuperar el seu cotxe. Però no pot ser la única indemnització atorgable, com pretén Axa, ja que ha perdut el domini del seu vehicle per una acció de tercer, sí, però propiciada pel taller demandat.

El Jutjat podria haver optat per desestimar aquesta pretensió i fixat el valor del vehicle perdut en el venal més un 33% d'afecció, el màxim que se sol aplicar, que englobaria i fins i tot seria més generós (arribaria als 4.725'30 €) que apreciar el preu de compra del nou vehicle com part de la indemnització, perquè l'actora inicialment reclamava el valor del vehicle a data de la seva sostracció segons una pericial pròpia que el fixava en 18.754,78 €.

Ara la Sala no pot ampliar el preu d'afecció establert a instància perquè el recurrent es conforma amb el valor venal més 20% sempre que vagi acompanyat pel preu de compra del cotxe de substitució.

No podem acollir la tesi d'Automòbils Pruna que postula eliminar aquest concepte. Encara que no sigui usual o freqüent rescabalar una adquisició feta en contemplació o derivada del fet danyós en substitució -parcial- de l'objecte danyat, i alhora atorgar la indemnització a valor actual d'aquell objecte perdut, no es tracta, entenem, de conceptes incompatibles entre sí si no es decanten suficientment del major valor possible de dit objecte que calgui apreciar. Com ja hem avançat, 14.809'20 € no és una suma màxima ja que es podria haver valorat el cotxe perdut fins a 16.413,58 € segons el lliure arbitri del Jutjat, tendint a la màxima aproximació possible al principi d'íntegra restitució.

Tampoc podem acollir que es descompti de la indemnització els 510,68 € de les factures de lloguer de cotxes. Senzillament perquè és un cost acreditat que respon a uns usos fets efectivament, dus a terme en un moment que l'ara actor no tenia cotxe. I ja no gaudia del cotxe de substitució que durant 11 mesos li va brindar el taller ara demandat, sense cost.

Però sí que hem d'acollir l'exclusió del valor de posada en marxa (1.600 €) que ara sabem del cert que mai es produirà.

Altrament, no es pot acollir la pretensió actora de que s'incloguin aquí els danys morals, que en absolut han estat acreditats.

Ni els costos de la seva defensa en seu penal, perquè fou una defensa privada aliena al servei de defensa jurídica que li brindava la seva asseguradora.

Cal desestimar per tant en aquest punt el recurs d'Axa Seguros i el de l'actor, i estimar en part el d'Automòbils Pruna SA.

El que determinarà una rebaixa de la indemnització total en 1.600 €.

Setè.quant als interessos, Axa Seguros demana que no se li imposin els de l' art. 20LCS sobre la base de que la litispendència penal impedia peritar i valorar.

Automòbils Pruna Sa entén que en el seu cas no hi ha mora perquè sempre s'ha manifestat predisposat a pagar una indemnització raonable i perquè aquest cas està regit pel principiin illiquidis non fit mora.

L'actor entén que els interessos de demora de la part codemandada automòbils Pruna SA s'han de meritar des de la reclamació extrajudicial (26-9-2013).

No es pot acollir la tesi d'Axa: l' art. 20LCS és clar en que cal oferir una indemnització raonable en tres mesos des del sinistre i això no ha succeït. No estem davant d'un objecte impossible de peritar, perquè sempre s'ha pogut fer aquesta pericial sense necessitat d'examinar el vehicle en base a les taules de valors venals del moment i percentatges d'afecció generalment manejats. Es podia, un cop recuperat, haver fet sobre una valoració en la hipòtesi d'un eventual retorn al propietari originari i en base al seu estat de conservació. Tampoc ha estat el cas. No estem davant la incertesa absoluta de qui haurà de respondre, si el causant o el perjudicat, a que es refereix l' art. 20.8LCS. Per tant, caldrà confirmar quant a aquest punt la sentència.

Tampoc podem acollir la tesi d'Automòbils Pruna SA; no estem, pel que ja hem avançat, davant d'un supòsit de manca de possible liquidació anterior al judici. Ben al contrari. Ni dubtes raonables sobre la culpa contractual que apuntava des de l'inici irremissiblement al taller negligent, que no va fer una prestació adequada com a dipositari. Hi ha, per tant, mora d'aquesta codemandada que tampoc ha fet cap oferta ni consignació ni ha assentit en part la demanda en cap moment.

Quant a si procedeix meritació dels interessos de demora respecte d'Automòbils Pruna SA des del burofax de reclamació extrajudicial (26-9-2013) o des de la demanda (14-7-2018), tampoc pot prosperar el recurs de l'actora.

S'ha d'estar al criteri d'instància, ja que la part actora va demanar la condemna als interessos legals sense més precisió. Essent dispositiva aquesta matèria, sempre s'ha entès que quan no es precisa ( art. 1100CC) a la demanda que es reclamen els interesso de demora des de la reclamació extrajudicial, s'estigui a la judicial o demanda.

Vuitè.Quant a costesde primera instància, el motiu setè del recurs d'Automòbils Pruna SA entén que no es poden imposar les de primera instància perquè estem davant d'una estimació parcial i no pas substancial, com entén la sentència.

S'ha d'acollir.

En realitat estem davant d'una estimació parcial; a instància s'ha estimat la demanda en un 63'44%; i en aquesta alçada s'ha d'estimar en un 58,51%, de manera que cal revocar la sentència i no imposar-les a cap litigant ( art. 394LEC).

Tot això aboca a la desestimació total del recurs d'Axa Seguros Generales, i a l'estimació parcial dels recursos d'Automòbils Pruna SA i de l'actor, Sr. Luis Francisco. Amb revocació parcial de la sentència.

Novè.Quant a costes de l'apel·lació, la desestimació total del recurs d'Axa Seguros generales obliga a aquest Tribunal a imposar-li les costes de l'alçada derivades del seu recurs ( art. 398LEC) mentre que l'estimació parcial dels recursos de la codemandada Automòbils Pruna Sa i de l'actor Sr. Luis Francisco n'impedeix la imposició de les derivades de cada recurs en aquesta alçada ( art. 398 LEC).

Desè.Atès allò que disposa l' art. 208.4LECs'informa a les parts litigants que aquesta sentència no és ferma. I que contra la mateixa cabrà interposar recurs extraordinari per infracció processal i/o de cassació sempre que la quantia ultrapassi els 600.0000 €. Cas de que la quantia sigui inferior a 600.000 € només podrà interposar-se recurs de cassació per interès cassacional, conjuntament amb el recurs extraordinari per infracció processal, ja sigui davant el TSJCat. (si la cassació es fonamenta en infracció del Dret Civil català o la jurisprudència del TSJCat.) o bé davant del TS (si la cassació es basa en infracció de normativa civil estatal o jurisprudència del TS) atenent allò que disposen els arts. 477.2.3er i 3, 478.1 i D. Final 16a LECi els arts. 2 i 3 de la Llei 4/2012 de 5 de mar ç, del recurs de cassació en matèria de Dret Civil Català.

Fallo

Estimem en part els recursos d'apel·lació interposats per les representacions de la codemandada Automòbils Pruna SA i de l'actor Sr. Luis Francisco respectivament, alhora que desestimem íntegrament el recurs d'apel·lació interposat per la representació de la part codemandada Axa, Seguros Generales, tots ells contra la sentència dictada el 25 de setembre de 2019 pel Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Granollers a les actuacions de procediment ordinari núm. 1093/2018 (Rotlle núm. 350/2020) que revoquem en part.

En conseqüència, estimem en part la demanda i condemnem solidàriament a les demandades a abonar a l'actor la suma de 18.975,25 € més interessos de demora que en el cas d'Automòbils Pruna seran els legals al tipus anual ordinari des de la demanda, incrementats en dos punts des d'aquesta sentència fins al total pagament; i en el cas d'Axa Seguros Generales, els interessos legals incrementats en un 50% des de la data del sinistre (11-10-2012) fins dos anys després (11- 10- 2014) i del 20% anual mínim des de 12-10-2014 fins al total pagament; sense imposició de les costes de primera instància, amb imposició de les d'aquesta alçada dimanants del seu recurs a Axa Seguros i sense imposició de les dimanants de la resta de recursos.

L'estimació parcial del recursos d'Automòbils Pruna Sa i del Sr. Luis Francisco determina per a aquests recurrents el retorn del respectiu dipòsit constituït per recórrer, mentre que la desestimació total del recurs d'Axa Seguros Generales en determina la pèrdua per a dit recurrent.

Així, per aquesta Sentència, ho pronuncia, mana i signa aquest Tribunal.

Les persones interessades queden informades que les seves dades personals s'han incorporat al fitxer d'assumptes de l'oficina judicial, sota la custòdia i responsabilitat d'aquesta, on es conservaran amb caràcter confidencial i únicament per al compliment de la tasca que té encomanada, i es tractaran amb la màxima diligència.

Així mateix, queden informades que les dades que conté aquesta documentació són reservades o confidencials, que l'ús que se'n pugui fer ha de quedar circumscrit a l'àmbit del procés, que se'n prohibeix la transmissió o comunicació per qualsevol mitjà o procediment i que s'han de tractar exclusivament per a finalitats pròpies de l'Administració de justícia, sens perjudici de les responsabilitats civils i penals establertes per al cas que se'n faci un ús il·legítim (Reglament EU 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell i Llei orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals).