Sentencia Civil Nº 366/2012, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 283/2012 de 09 de Octubre de 2012

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3a

Apel lació 283/12

Verbal 1409/11 del Jutjat de 1a Instància 4 de Tarragona

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il lm. Sr. GUILLERMO ARIAS BOO

MAGISTRATS

Il lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA

Il lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 9 d'octubre de 2012

Vist en aquesta Secció 3a de l'Audiència Provincial recurs d'apel lació interposat per Candida , representada en aquesta instància pel Procurador/a Sra. Amela Rafales i defensada pel Lletrat/da Sra. Bautista Céspedes, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 4 de Tarragona de data 16-1-2012 , en procediment Verbal 1409/11, sent part actora Alonso , i part demandada la recurrent.

Antecedentes

PRIMER.-La Sentència d'instància disposa: 'Estimo la demanda interposada per Alonso contra Candida , i en conseqüència: Declaro que Candida ocupa l'habitatge situat al c/ DIRECCION000 , Edifici DIRECCION001 , NUM000 fase, apartament NUM001 , de La Pineda en situació de precari. Declaro que procedeix el desnonament per precari de dit immoble. Condemno a la demandada a deixar lliure, vacu i a la lliure disposició de l'actor dit habitatge, amb apercebiment de que en cas contrari es procedirà al seu llançament. Condemno en costes a la demandada'.

SEGON.-En data 17-2-2012 es va presentar per Candida recurs d'apel lació contra la Sentència d'instància.

TERCER.- Alonso en data 12-3-2012 es va oposar al recurs.

QUART-En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

VISTi sent el Ponent l'Il lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA,

Fundamentos

PRIMER.-Es va interposar demanda al legant que entre les parts es va fer un contracte de lloguer d'un pis en data 15-5-2011; que com l'arrendatària no pagava les rendes, es va signar entre les parts, en data 21-9-2011, un document de resolució del contracte, en el que l'arrendatària entregava la possessió del pis i reconeixia deure 1.385 euros; que l'arrendador va permetre a l'arrendatària conservar una còpia de la clau per a retirar les seves pertinences; que el dia 27-9-2011 l'arrendador va canviar el pany de la porta; l'arrendatària va presentar seguidament denúncia als Mossos, canviant de nou el pany de la porta i continuant vivint en el pis. Es demana a la demanda el seu desnonament per precari.

Es va oposar la demandada al legant que, si bé va signar el document de resolució del contracte de data 21-9-2011, en el que l'arrendatària entregava la possessió del pis i reconeixia deure 1.385 euros, hi ha error en el seu consentiment, ja que no va llegir el document i va entendre que signava únicament un reconeixement del deute però no la resolució del contracte d'arrendament.

SEGON.-Front a sentència que estima el precari i condemna a desallotjar la finca, interposa recurs la demandada al legant, en primer lloc, prejudicialitat penal, dient que la denúncia que va presentar contra el propietari del pis per canviar-li el pany de la porta ha donat lloc a un procediment per presumpta falta de coaccions de l' art. 620.2 CP , estant el judici de faltes pendent de fer-se. Va al legar tal prejudicialitat penal en primera instància, sent desestimada pel Jutge a quo. Demana al recurs la nul litat del present procediment des del judici i la suspensió del procediment fins que es dicti sentència ferma en el procediment penal de faltes.

L' art. 40.2 LEC , que regula la prejudicialitat penal, exigeix, per a suspendre el procediment civil per aquesta causa, que hi concorrin les circumstàncies següents:

'1ª Que s'acrediti l'existència de causa criminal en què s'estiguin investigant, com a fets d'aparença delictiva, algun o alguns dels que fonamentin les pretensions de les parts en el procés civil.

2ª Que la decisió del tribunal penal al voltant del fet pel qual es procedeix en causa criminal pugui tenir una influència decisiva en la resolució sobre l'afer civil.

3ª La suspensió a què es refereix l'apartat anterior s'ha d'acordar, mitjançant interlocutòria, una vegada el procés només estigui pendent de sentència'.

Ara bé, els arts. 3 i 4 de la LECr disposen que 'Por regla general, la competencia de los Tribunales encargados de la justicia penal se extiende a resolver, para sólo el efecto de la represión, las cuestiones civiles y administrativas prejudiciales propuestas con motivo de los hechos perseguidos cuando tales cuestiones aparezcan tan íntimamente ligadas al hecho punible que sea racionalmente imposible su separación. Sin embargo, si la cuestión prejudicial fuese determinante de la culpabilidad o de la inocencia, el Tribunal de lo criminal suspenderá el procedimiento hasta la resolución de aquélla por quien corresponda'.

Per tant, està clar que el Jutge de faltes, per a determinar la culpabilitat o innocència del denunciat, és a dir, per a determinar si el propietari podia o no canviar legalment el pany de la porta després d'haver-se signat el document de resolució del contracte, haurà de plantejar una qüestió prejudicial civil, i que sigui el jutge civil el que determini si en el document de resolució del contracte de data 21-9-2011, en el que l'arrendatària entregava la possessió del pis, hi va haver o no error en el seu consentiment, al ser aquesta qüestió determinant de la culpabilitat o innocència del denunciat.

Això elimina la possibilitat de que hi pugui haver prejudicialitat penal, ja que no concorre el requisit Segon de l' art. 40.2 LEC , que la decisió del tribunal penal al voltant del fet pel qual es procedeix en causa criminal pugui tenir una influència decisiva en la resolució sobre l'afer civil, ja que succeeix precisament a l'inrevés, és la decisió del tribunal civil la que tindrà influència en la resolució de l'afer penal.

Es desestima, en conseqüència, el motiu d'impugnació.

TERCER.-Al lega la recurrent, en segon lloc, error en la valoració de la prova, dient que, si bé va signar el document de resolució del contracte de data 21-9-2011, en el que l'arrendatària entregava la possessió del pis i reconeixia deure 1.385 euros, hi ha error en el seu consentiment, ja que no va llegir el document i va entendre que signava únicament un reconeixement del deute però no la resolució del contracte d'arrendament.

Segons reiterat criteri jurisprudencial, la valoració probatòria és facultat dels Tribunals sostreta als litigants, els quals encara que evidentment poden aportar les proves que la Llei autoritza, de cap manera poden tractar d'imposar-la als Jutjadors, ja que no pot substituir-se la valoració que el Jutjador fa de tota la prova legalment practicada per la valoració que de la mateixa fa la part recurrent, al correspondre la valoració de la prova única i exclusivament al Jutjador i no a les parts, valoració que ha de fer de manera lliure però mai arbitrària. Mitjançant el recurs d'apel lació, es transfereix al Tribunal de segona instància o ad quem el coneixement ple de la qüestió, però quedant reduïda la seva funció a verificar si la valoració conjunta del material probatori feta pel Jutge de primera instància és il lògica, arbitrària, contrària a les màximes d'experiència o a les normes de la sana crítica, o si, pel contrari, l'apreciació conjunta de la prova és la procedent ( SSTS 15-2-1999 i 26-1-1998 , entre moltes).

És a la part actora a qui correspon la càrrega de provar els fets en que fonamenta la seva pretensió, conforme la norma general de distribució de la càrrega de la prova de l' art. 217 LEC , en el sentit de que correspon a l'actor la prova dels fets normalment constitutius de la seva pretensió, i al demandat, en general, la dels fets impeditius o extintius que al legui.

Al respecte, la Jurisprudència assenyala que 'el error que vicia el consentimiento ha de ser de hecho y sustancial y que no se haya podido evitar con una normal diligencia, siendo de añadir en el aspecto procesal, que tanto la prueba del dolo como la del error incumbe a quien alega esos vicios del consentimiento, los que, por otra parte, deben ser apreciados con extraordinaria cautela y carácter excepcional, en aras de la seguridad jurídica y del fiel y exacto cumplimiento de lo pactado ( S.A.P. de Barcelona, Sección 13ª, de 29 de septiembre de 1998 )'.

En el present cas, la demandada i aquí recurrent reconeix que va signar el document de resolució del contracte de data 21-9- 2011, en el que entregava la possessió del pis i reconeixia deure 1.385 euros, per la qual cosa a ella corresponia, conforme l' art. 217 LEC , la prova d'haver tingut un error en el seu consentiment, no aportant la més mínima prova de tal error. És més, cap mena d'error invalidant pot haver-hi, doncs l'única responsable del mateix seria la pròpia recurrent al signar el document, i per tant obligar-se, sense llegir-lo o entendre'l, actuació doncs clarament fora de la normal diligència.

Procedeix, per tant, desestimar el recurs.

QUART.-Conforme als arts. 394 i 398 LEC , al desestimar el recurs, s'imposen les costes del mateix a la recurrent.

Vistos els preceptes citats i demés de general i pertinent aplicació,

Fallo

DESESTIMEMel recurs d'apel lació interposat per Candida , contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 4 de Tarragona de data 16-1-2012 , en procediment Verbal 1409/11. S'imposen les costes del recurs a la recurrent.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día nueve de octubre de dos mil doce. Doy fe.