Sentencia Civil Nº 368/2007, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 340/2007 de 14 de Noviembre de 2007

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 340/2007

Procediment ordinari núm. 591/2005

Jutjat Primera Instància 2 Cervera

SENTÈNCIA núm. 368/07

President/a:

SR ALBERT GUILANYÀ FOIX

Magistrats/ades jutges/esses:

SR ALBERT MONTELL GARCIA

SRA ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, catorze de novembre de dos mil set

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau

d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 591/2005, del Jutjat Primera Instància 2 Cervera, en virtut del recurs

interposat per la part demandada reconvinent Everardo representada pel procurador Sr. ISIDRE GENESCA LLENE

i assitida pel lletrat Sr. LLUIS PADULLES contra sentència de data 2-02-2007 dictada en el procediment esmentat, rotlle de

sala núm. 340/2007. La part actora INTEGRACIÓ RAMADERA SA , representat/da pel/per la procurador/a MARIA ORTIZ

SALILLAS i assitida pel Lletrat IGNASI BALUE s'oposa a l'apel.lació i impugna la sentència. La demandada reconvencional es

va oposar al recurs de contrari. És ponent d'aquesta resolució el/la magistrat/ada ALBERT MONTELL GARCIA.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data , és la següent: "DECISIÓ.- QUE DEBO ESTIMAR Y ESTIMO PARCIALMENTE la demanda interpuesta por el Procurador Sr. Trilla en n ombre y representación de INTEGRACIÓ RAMADERA S.A contra don Everardo y en consecuencia condeno a don Everardo a abonar a INTEGRACIÓ RAMADERA S.A la cantidad de 12.416,15euros cantidad que devengará el interés legal del dinero a contar desde la fecha de la reclamación extrajudicial la cual data de 17 de noviembre de 2005 todo ello sin expresa condena en costas.

QUE DEBO ESTIMAR Y ESTIMO PARCIALMENTE la demanda reconvencional interpuesta por el procurador Sr. Cucurull en nombre y representación de don Everardo contra INTEGRACIÓ RAMADERA S.A. y en consecuencia condeno a INTEGRACIÓ RAMADERA S.A. a abonar a don Everardo la cantidad de 4.500 euros. Sin expresa condena en costas.[...]"

SEGON. Contra l'anterior sentència, Everardo i INTEGRACIÓ RAMADERA SA va/n interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 13 de novembre de 2007 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER.- Integració Ramadera SA (INTRASA) reclama 13.832,15 € a Everardo en virtut del contracte d'integració que van signar el dia 1-7-02, en el qual es va estipular a la seva clàusula vuitena que qualsevol subvenció, prima o ajut que qualsevol administració pública pagués a l'integrat per l'engreix del bestiar boví objecte del contracte, havia d'abonar-la o lliurar-la a l'integrador en el termini màxim de deu dies des de la seva percepció i, en cas contrari, l'integrador quedava facultat per a rescindir automàticament el contracte. La quantitat reclamada procedeix de la falta de pagament a l'integrador demandant de les primes corresponents a les campanyes de 2003 i 2004, un cop compensat l'import degut a l'integrat per la cura i engreix del bestiar, tal i com es va pactar contractualment. Per la seva banda, el Sr. Everardo va interposar demanda reconvencional per la qual demanava que es declarés resolt el contracte d'integració i que es condemnés INTRASA a indemnitzar-li els danys i perjudicis causats a determinar en execució de sentència segons les bases proposades a la reconvenció. La sentència de primera instància considera que el Sr. Everardo va incidir en incompliment contractual al no haver lliurat a l'integrador les subvencions que havia percebut; que la integradora deu al Sr. Everardo la quantitat corresponent a la cura i engreix dels vedells entrats a la seva granja entre juny i juliol de 2004; que la resolució del contracte d'integració es va produir amb el burofax enviat per INTRASA el 17-11-05, a l'empara de la ja esmentada clàusula vuitena del contracte, per no haver entregat a l'integradora dintre de termini l'import de les subvencions percebudes; que INTRASA, al seu torn, va incomplir entre el 22-3-05 i el 17-11-05 l'obligació de subministrar vedells a la granja del Sr. Everardo , motiu pel qual considera que aquest té dret a ser indemnitzat pels danys i perjudicis causats però limitats al període comprés entre el 22-3-05, data en la qual es diu que ja no es van proporcionar més vedells, i el 18-6-05, moment en què entren a la granja animals propietat d'un altre integrador, SESACOR; finalment, la sentència apel·lada desestima la petició del demandat reconvinent consistent en que es declari resolt el contracte d'integració per considerar que no és necessària aquesta declaració quan ja va quedar resolt unilateralment a instància d'INTRASA amb el seu burofax de 17-11-05, en aplicació de la seva clàusula vuitena, per haver retingut indegudament el Sr. Everardo les subvencions que li havia pagat l'administració. Contra aquesta resolució interposen recurs totes dues parts litigants.

SEGON.- Hem de compartir amb la Sra. Jutge de primera instància que el burofax que INTRASA va enviar al Sr. Everardo el dia 22- 3-05 no conté cap declaració resolutòria per part de la primera en base a la previsió de la clàusula vuitena del contracte d'integració, és a dir, per no haver fet pagament l'integrat a l'integradora, dintre dels deu dies següents a la seva percepció, de l'import de les subvencions satisfetes per l'administració. Això és així perquè en aquesta comunicació només s'exposa la liquidació dels crèdits mutus existents fins aleshores entre les parts contractants, i que estaven formats, per una banda, per l'activitat d'engreix i cura del bestiar realitzada pel Sr. Everardo ("manejament" en dicció dels litigants), i per altra, per l'import de les primes de sacrifici percebudes pel Sr. Everardo i que havien de ser reintegrades a INTRASA. L'única referència resolutòria que es realitza en aquest burofax és una proposta de resolució contractual de mutu acord que fa l'integradora motivada per un canvi en el sistema de subvencions de la Unió Europea, proposta que no va ser acceptada pel Sr. Everardo en el burofax que va enviar en resposta a aquell primer, el dia 30-3-05. No és fins el burofax de 17-11-05 que consta per primera vegada la declaració resolutòria unilateral de la demandant per haver infringit el demandat les previsions de la clàusula vuitena del contracte d'integració, atès que no ha quedat acreditat que amb anterioritat a la data d'aquest darrer burofax s'hagués efectuat verbalment aquesta manifestació de voluntat resolutòria, tal i com al·lega INTRASA.

TERCER.- Tanmateix, no ha quedat del tot clar a la sentència apel·lada la resolució contractual, la causa de la mateixa i la seva imputabilitat, atès que, per una banda, s'afirma l'existència d'un incompliment per part d'INTRASA al no pagar la retribució que havia de percebre el Sr. Everardo pel bestiar engreixat i un segon incompliment d'aquella per no haver proporcionat vedells a l'integrat a partir del dia 22-3-04; però, per altra banda, també reconeix l'incompliment contractual del Sr. Everardo de la seva obligació de pagar a l'integradora les subvencions percebudes, incompliment que considera que li és imputable i, per tant, justificador de la resolució contractual declarada unilateralment per INTRASA el 17-11-05. Aquestes qüestions no són intranscendents, atès que de les mateixes dependran les conseqüències jurídiques de la resolució contractual i l'estimació o rebuig de les pretensions plantejades pels litigants. Malgrat que sembla que es dóna virtualitat resolutòria a l'incompliment de l'integrat, el cert és que al ser admesa la seva reconvenció (ni que sigui parcialment), i concedir-li una indemnització per danys i perjudicis, la conclusió no pot ser altra que entendre que la sentència apel·lada considera que la resolució contractual és imputable a un incompliment de l'integradora, únic supòsit que permetria que l'integrat pogués ser indemnitzat pels danys i perjudicis soferts. Per a puntualitzar, doncs, aquestes qüestions, cal efectuar una exposició cronològica dels fets que han quedat provats en aquest procés. Així, resulta que: 1) El dia 21-3-05 van sortir de la granja del Sr. Everardo els dos darrers vedells que encara hi quedaven, propietat d'INTRASA, atès que tots els que van entrar a la seva explotació ramadera entre juny i juliol de 2004, van sortir-ne amb destí a l'escorxador entre novembre de 2004 i març de 2005; 2) al dia següent, el 22-3-05, INTRASA envia el primer burofax al Sr. Everardo proposant la resolució contractual de mutu acord; 3) el 30-3-05 el Sr. Everardo va contestar amb un altre burofax oposant-se a la resolució, on a més considerava que el contracte estava en vigor al no haver-se oposat INTRASA a la seva pròrroga amb l'antelació pactada de nou mesos i, a més, reclamava el compliment de l'obligació de subministrar-li vedells i de pagar-li la seva retribució; 3) el dia 22-4-05 el Sr. Everardo va rebre de l'administració el primer pagament de les subvencions corresponents a la campanya de 2004; 4) el 17-6-05 van entrar a la granja del Sr. Everardo els primers vedells propietat d'un altre integrador, SESACOR, data que no està sotmesa a cap mena de dubte encara que el Sr. Everardo , al seu escrit de recurs, afirmi que va ser el 17 de juny però de 2006, atès que al Llibre d'explotació ramadera aportat per fotocòpia compulsada amb la reconvenció apareix clarament anotat que el 17-6-05 van entrar a la seves instal·lacions 75 vedells de SESACOR SA, que arribarien a ser fins a un total de 286 el 14-11-05, distribuïts en quatre entregues més; 5) el mateix dia que entraven a la granja del Sr. Everardo els primers vedells de la nova integradora, va rebre també de l'administració el segon pagament de les subvencions o primes per sacrifici de bovins, corresponents a la campanya de 2004; 6) el dia 17-11-05, INTERSA envia nou burofax al Sr. Everardo reiterant la resolució contractual, en els termes que anteriorment s'ha indicat, per infracció de la clàusula vuitena del contracte d'integració al no haver pagat a l'integradora dintre del termini pactat les subvencions percebudes.

QUART.- D'aquesta successió de fets resulta evident que encara que la resolució unilateral a instància d'INTERSA no es produeix fins el burofax de 17-11-05, ja abans aquesta havia incomplert la seva obligació essencial de subministrar vedells a la granja de l'integrat. En el contracte d'integració signat entre les parts litigants constituïa l'obligació primordial de la demandant la de proporcionar vedells a l'integrat per a que aquest pogués portar a terme el seu engreix a canvi de la contraprestació pactada. Per a l'integrat, l'incompliment d'aquesta obligació suposa la frustració de la finalitat econòmica pretesa amb el contracte, esdevenint per a ell inútil. I aquest incompliment, encara que a la reconvenció i a l'escrit de recurs es situa en data de 21-3-05, que és quan surten de la granja del Sr. Everardo els dos darrers vedells ja engreixats amb destí a l'escorxador, el cert és que ja es va produir amb anterioritat a aquesta data, atès que els vedells anaven sortint de la granja a mesura que acabava el seu cicle d'engreix, i segons les exigències del mercat, sense que fossin reposats per uns altres, conducta que finalment va provocar que la granja quedés totalment buida d'animals propietat d'INTERSA el 21-3-05. Cap més altre subministrament de vedells va realitzar INTERSA, i no és fins el 17-6-05 que van entrar els primers animals propietat d'una altra integradora. Així, doncs, entre aquestes dues dates, gairebé tres mesos, la granja del Sr. Everardo va estar totalment buida de bestiar de l'integradora i, per tant, el demandat va tenir paralitzada la seva explotació bovina. Però, a més, tampoc se li va pagar la remuneració que li corresponia per la tasca realitzada durant l'engreix del bestiar, de manera que ni podia generar nous ingressos al no disposar de bestiar, ni se li va pagar la contraprestació compromesa per INTARSA per la tasca d'engreix ja complerta, de forma que no és fins que rep el primera pagament de la subvenció corresponent a la campanya de 2004, el dia 22-4-05, que obté el primer ingrés, quan la seva explotació feia ja un mes que estava paralitzada. No cal dir, doncs, que una situació així, tan per una explotació ramadera, com per a qualsevol altre, ja sigui industrial o comercial, és econòmicament insostenible. Té raó el demandat recorrent quan afirma que aquests incompliments de l'actora justificaven que paralitzés, al seu torn, el compliment de les obligacions que li pertocaven, és a dir, el pagament a l'integradora de les subvencions percebudes, de forma que aquesta legítima paralització de la seva obligació no pot portar com a conseqüència que aquell que primerament ha incomplert s'aprofiti de l'avinentesa per acudir a la resolució contractual per una aparent causa imputable al demandat, de forma que l'incomplidor pugui arribar a beneficiar-se del seu propi incompliment.

CINQUÈ.- Convé insistir en que l'incompliment de l'integrador de l'obligació de proporcionar animals per a ser engreixats pel l'integrat i l'incompliment de l'obligació de pagar la retribució deguda a l'integrat, suposa l'incompliment de dues obligacions essencials i, com a tal, convé matisar que el seu efecte no pot ser simplement enervatori de les possibles reclamacions que li adreci la part incomplidora, si no que són d'una entitat suficient per considerar-les habilitants de la resolució contractual. Diu al respecte la STS de 20-12-06 que: "La jurisprudencia ha distinguido, aunque no siempre con la precisión deseable, entre la exceptio non adimpleti contractus y la exceptio non rite adimpleti contractus, distinción que se ha basado en la gravedad del incumplimiento, especialmente en el contrato de obra, para señalar si los defectos de la obra son de importancia y trascendencia en relación con la finalidad perseguida y con la facilidad o dificultad de la subsanación, haciéndola impropia para satisfacer el interés del comitente (sentencia de 14 de julio de 2003). La llamada exceptio non adimpleti contractus enerva la reclamación hasta en tanto no se realice la prestación de la contraparte, como cabe ver, entre otras, en las sentencias de esta Sala de 21 de marzo de 2001, 12 de julio de 1991, 17 de febrero de 2003, aunque ciertamente en ocasiones se ha conectado a la facultad de resolver del artículo 1124 CC (sentencia de 14 de julio de 2003). La excepción, pues, enerva la reclamación temporalmente, y tiene sentido en tanto la prestación no realizada siga siendo útil. Si en ese estado de cosas se genera una situación irreversible, por darse uno de los llamados incumplimientos esenciales, de diversa tipología, que comprenden la imposibilidad sobrevenida fortuita, el transcurso del término llamado esencial, el aliud pro alio, la imposibilidad de alcanzar los rendimientos o utilidades previstos, o la frustración del fin del contrato, estaremos ante un incumplimiento resolutorio y el remedio habrá de buscarse por la vía del artículo 1124 CC a través de las acciones pertinentes, de cumplimiento o de resolución y de indemnización. No parece, en tal caso, de utilidad el recurso a la exceptio, que en todo caso sólo sirve para enervar o paralizar la pretensión dirigida a obtener el cumplimiento de la prestación, si se presenta para obtener la resolución, que en todo caso ha de solicitarse por vía de acción, en demanda o en reconvención, salvo que se trate de una resolución convencional o que ya haya sido declarada judicialmente (sentencias de 18 de marzo de 1991, 19 de noviembre de 1994, 24 de octubre de 1995, 17 de febrero y 20 de junio de 1996, 20 d ejunio de 1998, 20 de septiembre y 15 de noviembre de 1999, 6 de octubre de 2000, etc.) Por otra parte, la excepción requiere que se trate del incumplimiento de una obligación básica (sentencias de 28 de abril de 1999, 26 de junio de 2002, 25 de noviembre y 3 de diciembre de 1992) y no basta el cumplimiento defectuoso de la prestación, ni el incumplimiento de prestaciones accesorias o complementarias (sentencias de 22 de octubre de 1997, 17 de marzo de 1987, 20 de junio de 2002, entre otras), pues el contratante que pretenda ampararse en la excepción ha de probar que el daño originado por el incumplimiento del demandante, frente a quien se ejercita la excepción, tiene suficiente entidad (sentencias de 12 de julio de 1991, 10 de mayo de 1989, 17 de febrero de 2003, etc.). De otra suerte, estaríamos ante supuestos de defectos que, no haciendo la prestación impropia para su destino, habrían de dar lugar a subsanación por la vía de reparación in natura o por reducción al precio, que alguna sentencia califica como «cumplimiento por equivalencia» (sentencia de 15 de marzo de 1979). Se trata de incumplimientos o de cumplimientos defectuosos que carecen de entidad para justificar que el contratante que los sufre pueda acudir a la resolución (sentencias de 8 de junio de 1996, 22 de octubre de 1997, 30 de enero de 1992, 24 de octubre de 1986, 13 de abril de 1989, 27 de marzo de 1991, 21 de marzo de 2003, 12 de junio de 1998, entre otras). La cuestión, a partir de la constatación de este tipo de deficiencias, carencias o imperfecciones de la prestación, consiste en saber si tales defectos, o el incumplimiento de deberes accesorios, instrumentales o complementarios, puede justificar que el otro contratante, acreedor de la prestación de que se trate, puede suspender la que le corresponde hasta en tanto haya efectuado la contraparte la subsanación (acepte la reducción de precio, o se avenga a realizar la conducta apropiada para llevar a efecto la reparación o reposición, etc.). Solo la distinción entre una excepción que faculte para suspender la propia prestación y otra que no alcance este efecto justifica, a criterio de esta Sala, la diferencia entre las llamadas exceptio non adimpleti y exceptio non rite adimpleti contractus. Ambas tendrían, así, el efecto común de producir la valoración de la gravedad del incumplimiento, y en ambos casos no estaríamos ante un efecto resolutorio, con los consiguientes efectos sobre la mora debitoris de las obligaciones sinalagmáticas, de cuyo régimen se ocupa el párrafo final del artículo 1100 CC ". Això suposarà, en conseqüència, que la declaració de resolució per incompliment contractual sollicitada pel demandat reconvinent hagi de ser admesa, incompliment imputable a INTRASA i que es localitza temporalment des del moment que deixa de subministrar vedells a l'integraT, moment a partir del qual per a ell ha quedat frustrada la finalitat pretesa amb el contracte així com les seves legítimes expectatives econòmiques, la qual cosa haurem de situar-la produïda el dia 22 de març de 2005, quan surten els dos darrers vedells propietat de l'actora que encara quedaven a la granja del Sr. Everardo , atès que és en aquest moment quan localitza l'incompliment en la seva contestació a la demanda i en la seva reconvenció, tot i que, segons s'ha exposat abans, pugui situar-se temporalment en dates anteriors quan no es reposaven els vedells que anaven sortint de la granja amb destí a l'escorxador, fins provocar el seu definitiu col·lapse.

SISÈ.- Produïda la resolució per culpa d'una de les parts del vincle contractual que les unia i del què es deriven obligacions sinalagmàtiques, la conseqüència que en resulta és que desapareix la causa que motiva els desplaçaments patrimonials de les respectives prestacions, i amb efecte retroactiu o "ex tunc" ( arts. 11245 i 1195 del C.c .), tornant a l'estat de coses existent abans de perfeccionar-se el negoci jurídic resolt (SSTS de 24-7-99, 5-12-03, 22-4-05 i 12-5-05), llevat que es tracti d'obligacions o prestacions ja consumades, com és el cas de les que són de tracte successiu, supòsits en els quals al no ser possible ja la restitució de les prestacions, l'eficàcia de la resolució és amb efectes "ex nunc". Aquest és el supòsit que ara ens ocupa, on ens trobem davant un contracte d'integració que ha anat desplegant la seva eficàcia i s'anava consumant en cada campanya ramadera en un autèntic cicle productiu. Per això, el Sr. Everardo té obligació de tornar a l'actora integradora les primes o subvencions percebudes, tal i com va ser contractualment convingut, excepció feta de les corresponents a la campanya de 2005 al no haver estat objecte d'aquest procés, quedant limitades a les de les campanyes de 2003 i 2004. Les subvencions de la campanya de 2003, satisfetes en dos pagaments de 15.840 € i 5.303,95 €, han estat compensades amb la remuneració que corresponia rebre al Sr. Everardo per l'engreix realitzat, no discutint les parts que en resulta un saldo a favor d'INTRASA de 1.471 €. Pel que fa a les primes de la campanya de 2004, ha quedat acreditat que van ser satisfetes en dos pagaments de 15.840 € i 10.794 €, respectivament. Però com s'indica a la sentència apel·lada, al Sr. Everardo li són deguts en concepte d'engreix 15.959,70 €. Compensades aquestes quantitats, en resulta un saldo creditor a favor d'INTRASA de 12.416 €, tal i com indica la sentència de primera instància. Més complexa és la quantificació de la indemnització de danys i perjudicis exercitada pel Sr. Everardo , motivada pels incompliments d'INTRASA. No podem estar d'acord amb que els seus efectes s'estenguin fins el juliol de 2006, tal i com demana el reconvinent, pel simple fet que no va existir declaració de voluntat contrària a la pròrroga automàtica del contracte d'integració en el termini de preavís estipulat de nou mesos. Produït el fet resolutori el març de 2005 els seus efectes només es poden perllongar fins desembre de 2005, quan es compleix el cicle de nou mesos d'un engreix, coincident amb el termini de preavís contrari a la pròrroga automàtica del contracte, segons es va pactar. En aquest període, la indemnització haurà de ser íntegra durant el període comprés entre el 21 de març i el 17 de juny, en que la granja del Sr. Everardo va estar totalment buida. A partir d'aquesta data i fins el final, la indemnitació íntegre d'allò que hagués percebut el Sr. Everardo en cas que s'hagués complert el contracte, ha de ser disminuïda amb el que va percebre al encetar la nova relació contractual amb una tercera empresa. Aquesta reducció ha d'abastar, per una banda, el fet que els nombre de vedells entrats a la granja va ser de 286, segons consta al Llibre d'explotació aportat amb la reconvenció, mentre que en la campanya ramadera anterior, la de 2004, INTARSA va arribar a introduir 350 vedells. Això és així perquè els animals propietat del nou integrador no van ingressar tots ells a la granja del reconvinent en la mateixa data, si no que ho van fer de forma progressiva, en concret, 75 el 17-6-05; 33 el 29-7-05; 48 el 12-9-05; 80 el 13-10-05 i, finalment, 50 el 14-11-05. Això suposa que l'optimització de l'explotació ramadera del Sr. Everardo es va produir paulatinament i progressiva, mentre que durant el període en que va durar la relació contractual entre els ara litigants va ser estable i regular la qual cosa origina el dret a indemnitzar per la diferència. Per altra banda, el preu convingut amb el nou integrador és inferior al pactat al seu dia amb INTRASA, que de ser de 0,30 € per dia i animal, va passar a ser de 0,21 € per dia i animal. Això suposa, acollint els càlculs del reconvinent, la quantitat de 26.529 €. L'anterior comporta l'estimació parcial de la reconvenció, mentre que la demanda principal s'ha de considerar estimada al ser-li reconegut a INTRASA el crèdit objecte de reclamació, per bé que, pel que fa a les costes de primera instància, considera la Sala que no escau efectuar condemna expressa per concorre dubtes de fet que només han pogut ser esvaïts arran del procés.

SETÈ.- No escau efectuar pronunciament envers les costes causades en aquesta alçada arran del recurs interposat pel Sr. Everardo , mentre que les causades amb el recurs d'INTARSA li han de ser imposades ( arts. 398 i 394 de la LEC ).

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Estimem, parcialment, el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Everardo , contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Cervera, en procediment de judici ordinari núm. 591/05 , que revoquem parcialment, i en el seu lloc, estimem parcialment la demanda reconvencional interposada i :

1) Declarem resolt el contracte de subministrament de bestiar de data 1-7-02 signat entre Everardo i INTRASA.

2) Condemnem INTRASA a pagar a Everardo la quantitat de 26.529 €.

Al mateix temps, desestimem el recurs interposat per INTRASA i confirmem la resta dels pronunciaments de la sentència apel·lada, tan pel que fa a l'estimació de la demanda principal com el relatiu a les costes de primera instància.

No escau efectuar pronunciament envers les costes causades en aquesta alçada amb el recurs del Sr. Everardo , mentre que condemnem INTRASA a pagar les causades amb el seu recurs.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que escaiguin.

Així per aquesta la nostra sentència, la pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.