Sentencia Civil Nº 37/2009, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 225/2008 de 05 de Febrero de 2009

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3ª

Apel·lació 225/08

Ordinari 680/07 del Jutjat de 1ª Instància 6 de Reus

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il·lma. Sra. Mª ANGELES GARCIA MEDINA

MAGISTRATS

Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA

Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 5 de febrer de 2009

Vist en aquesta Secció 3ª de la Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per PELAYO MUTUA DE SEGUROS,

representada en aquesta instància pel Procurador Sr. Elías Arcalís i defensada pel Lletrat Sr. Pérez Mora, contra Sentència del Jutjat de 1ª Instància 6 de Reus de data 7-2-2008 , en procediment Ordinari 680/07, en el que figura com a demandant Gabriel , i com a demandada la recurrent.

Antecedentes

PRIMER.- En data 18-3-2008 es va presentar per PELAYO MUTUA DE SEGUROS recurs d'apel·lació contra la Sentència d'instància que disposava: "Estimo parcialment la demanda presentada per Gabriel contra PELAYO MUTUA DE SEGUROS, i condemno a dita demandada a que pagui a l'actor la quantitat de 8.621,22 euros, més els interessos de l'art. 576 LEC, sense fer expressa imposició de costes a cap de les parts".

SEGON.- Gabriel en data 11-4-2008 es va oposar al recurs.

TERCER.- En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

VIST i sent el Ponent el Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA,

Fundamentos

PRIMER.- Es va interposar demanda en reclamació de 8.621 euros, derivats dels danys patits per l'actor a rel d'un incendi patit en el seu pis el dia 12-12-2006; reclama contra la seva asseguradora en virtut de pòlissa.

La sentencia impugnada estima la demanda, considerant provat -i no s'impugna, per la qual cosa són fets ja inamovibles- que: l'actor va comprar el seu pis a través de Fincas Corral, que col·laborava amb la correduria d'assegurances Oretania S.L.; que a través d'Oretania S.L., el dia 15-11-2006, l'actor va fer una assegurança de la llar amb la demandada PELAYO MUTUA DE SEGUROS; que l'actor va fer la hipoteca del seu pis amb el BBVA, entitat que el va informar que podia tenir una rebaixa en el tipus d'interès si feia l'assegurança amb ells; el dia 21-11-2006 es va pagar la prima a PELAYO MUTUA DE SEGUROS; el dia 24-11-2006 Fincas Corral comunica a Oretania S.L. que l'actor sol·licita l'anul·lació de la pòlissa feta amb PELAYO MUTUA DE SEGUROS, demanant la devolució de la prima; que seguidament es varen fer comunicacions entre la correduria i l'asseguradora a tal efecte; el dia 11-12-2006 PELAYO MUTUA DE SEGUROS anul·la la pòlissa i el dia 12-12-2006 ingressa l'import de la prima al compte de l'actor. No obstant, desestima la demanda al no considerar provat que l'actor donés el seu consentiment exprés perquè s'anul·lés l'assegurança, tal i com exigeix l' art. 21 LCS .

SEGON.- S'interposa recurs al·legant error en la valoració de les proves, al·legant que no estava vigent la pòlissa quan va ocórrer el sinistre, al haver l'actor demanat l'anul·lació expressa de la mateixa.

Diu la Sentència 102/1994, de 11 d'abril, del Tribunal Constitucional, que "el recurso de apelación otorga plenas facultades al Juez o Tribunal ad quem para resolver cuantas cuestiones se planteen, sean de hecho o de Derecho, por tratarse de un recurso ordinario que permite un "novum iudicium". Lo anterior conduce a afirmar el deber del Tribunal de apelación de comprobar si pese a las facultades del órgano judicial a quo para la apreciación conjunta de la prueba, se ha incurrido por el mismo, para la obtención de sus resultados, en falta de lógica o se ha omitido todo género de consideración sobre elementos probatorios obrantes en las actuaciones y olvidados para obtener solución a la cuestión litigiosa pese a la relevancia de los testimonios cuya consideración no se realiza, pues de ser así el órgano judicial de la alzada viene obligado a corregir el indebido proceder el Juzgador de instancia.

Es a la actora a quien corresponde la carga de probar los hechos en que funda su pretensión, debiendo de estarse a la norma general de distribución de la carga de la prueba del artículo 217 de la Ley de Enjuiciamiento Civil , en el sentido de que incumbe al actor la prueba de los hechos normalmente constitutivos de su pretensión, y al demandado, en general, la de los impeditivos o extintivos que alegue (STS de 15 de febrero de 1985).

A su vez, respecto a la eficacia o valor probatorio de los documentos privados, la jurisprudencia viene interpretando el artículo 1.225 del Código Civil , en el sentido de que, si bien no impone el reconocimiento de la autenticidad de un documento privado por aquellos a quienes afecta como el único medio de acreditar su legalidad -lo que equivaldría a dejar al exclusivo arbitrio de la parte a quien perjudique la validez y eficacia del documento por ella suscrito o que no le favorece-, puede, en definitiva, concederse la debida relevancia probatoria a un documento privado siempre que en el proceso existan otros elementos de juicio susceptibles de ser valorados junto con aquél, conjugando así su contenido con el resto de la prueba - Sentencias del Tribunal Supremo de 27 de junio de 1981, 16 de julio de 1982, 23 de mayo de 1985, 12 de junio de 1986, 30 de diciembre de 1988, 1 de febrero de 1989, 18 de diciembre de 1990 y 6 de febrero de 1992, entre otras-.

TERCER.- En el present cas, de les proves practicades al judici, òbviament les úniques que es poden tenir en compte a l'hora de dictar la sentència i en base a les quals aquesta s'ha de dictar, s'aprecia error en la valoració de la prova en la sentència impugnada.

Diu l' art. 21 LCS que "Las comunicaciones efectuadas por un corredor de seguros al asegurador en nombre del tomador del seguro surtirán los mismos efectos que si la realizara el propio tomador, salvo indicación en contrario de éste. En todo caso se precisará el consentimiento expreso del tomador del seguro para suscribir un nuevo contrato o para modificar o rescindir el contrato de seguro en vigor".

En el present cas, hi ha prova suficient per a considerar que va ser l'actor el que va demanar expressament l'anul·lació de la pòlissa, ja que: a) Consta que ja el dia 5-12-2006 es va sol·licitar formalment per la correduria l'anul·lació de la pòlissa per e-mail (foli 125), però es que en l'e-mail de data 11-12-2006 entre la correduria i la demandada es diu que "lo he comentado con Pere y me explica que se ha contratado con BBVA Seguros y el cliente solicita extorno, ya que le ha obligado dicha compañía (y banco) a contratar con ellos" (foli 124), reconeixent el demandat al judici que el BBVA el va informar que podia tenir una rebaixa en el tipus d'interès si feia l'assegurança amb ells, no sent raonable que la correduria conegui aquest fet si no és perquè l'actor els hi ho va dir, ja directament, ja a través de Fincas Corral; b) El testimoni Sr. Daniel , legal representant de la correduria Oretania S.L., va manifestar al judici, i no hi ha cap motiu per no creure'l, que l'actor va contactar amb la correduria i va demanar l'anul·lació de la pòlissa; c) No és raonable que les correduries anul·lin pòlisses d'assegurances si no ho demana el client, doncs suposa un perjudici econòmic per les mateixes; d) Sent la pòlissa anul·lada el dia 11-12-2006, el dia 12-12-2006 s'ingressa l'import de la prima al compte de l'actor, fet que aquest reconeix, no havent l'actor oposat res a aquest ingrés ni intentat tant sols tornar-la a pagar, per la qual cosa lògicament accepta l'anul·lació del contracte d'assegurances, doncs és absurd que es vulgui tenir la cobertura d'una assegurança sense pagar la prima de la mateixa.

Procedeix en conseqüència estimar el recurs, desestimar la demanda, i, conforme l' art. 394 LEC , imposar el pagament de les costes de primera instància a l'actor.

QUART.- Conforme als arts. 394 y 398 LEC , al estimar el recurs, no es fa imposició de les costes d'aquesta instància.

Vistos els preceptes citats i demés de general y pertinent aplicació,

Fallo

ESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat per PELAYO MUTUA DE SEGUROS, contra Sentència del Jutjat de 1ª Instància 6 de Reus de data 7-2-2008 , en procediment Ordinari 680/07, que es REVOCA, fent els següents pronunciaments:

1.- Desestimem la demanda, imposant les costes de primera instància a l'actor.

2.- No procedeix fer imposició de costes en aquesta instància.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem y signem.